Rol de col·laboració (nefro) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 2º curso
Asignatura Infermeria Clínica I
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 04/05/2016
Descargas 23
Subido por

Vista previa del texto

CURES INFERMERES DEL PACIENT AMB TRASTORN NEFROURINARIS: ROL DE COL·LABORACIÓ: DESEQUILIBRI HIDRO-ELECTROLÍTIC SA FRACÀS RENAL: - - - - Serveix també per el tractament amb diürètics (mateixa CP) Activitats:  Signes vitals cada 8h (en el cas de pacient en planta). En el cas d’una unitat més crítica, cada 4h. PA, FC, Tª, FR  Control de la diüresi (sonda vesical), balanç de líquids cada torn  Molts dels pacients tindran una sonda Foley  Registrar cada dia canvis en la hidratació de la pell (detecció de l’edema a zones declius)  Control de constants després de l’administració de fàrmacs diürètics, vasoactius, antihipertensius i expansors plasmàtics  Extraccions de sang per monitoritzar l’ionograma  Reconèixer signes i símptomes dels trastorns hidro-electrolítics  Catèter central, que va a aurícula dreta, per controlar PVC  En la unitat de nefrologia no pot faltar una bàscula perquè pot retenir líquids. S’ha de pesar al pacient cada dia i fer relació  Controlar els edemes (on es troben, com són)  Abans de les diàlisis s’han de fer controls Hipovolèmia: (PVC<4cmH2O)  Administrar líquids va oral o endovenosa (cristal·loides)  Si hipoproteïnèmia: albúmina  Si oligúria persistent: vasorpesors (noradrenalina)  El primer signe és que el pacient no orina però tampoc té edemes (no hi ha retenció de líquids)  La pressió venosa disminueix  El pacient necessita líquids. En el cas que pugui beure, s’obliga al pacient a beure o es posen cristal·loides (el més freqüent és el sèrum fisiològic per via endovenosa) Hipervolèmia: molt habitual en els pacients renals. Retenen líquids. (PVC>12cmH2O)  Restringir líquids (màxim 500ml + orina dia anterior)  Mínima serumteràpia possible  Dieta amb restricció de sodi  La pressió venosa augmenta Hiponatrèmia: Na<135mEq/l  Incrementar aport de sodi a la ingesta o via parenteral  Si hoponatrèmia greu (<120mEq/l): clorur sòdic hipertònic per via endovenosa  Si hiponatrèmia dilucional, reduir aport de líquids  Quan ell sodi està per sota del valors normals en sang  El tractament és donar sal al pacient  També es pot administrar sodi per via endovenosa  Problemes a nivell neurològics: persona més somnolenta  També es pot deure que la concentració de sodi disminueixi per l’excés d’aigua. En aquest cas el tractament és reduir l’administració d’aigua  El sodi també pot disminuir pel tractament amb diürètics - - - Hipernatrèmia: Na>145mEq/l  Si és per deshidratació: administrar líquids  Si edema, limitar aport de sodi de la dieta  Administració de diürètics  La causa més freqüent és l’augment de la concentració de sodi per la pèrdua d’aigua.
El tractament en aquest cas és augmentar l’administració d’aigua i no disminuir l’aport de sodi  Una altra causa pot ser per l’augment de sodi en sang però la persona està ben hidratada. El tractament seran diürètics Hipopotasèmia o hipokalièmia: K<3’5mEq/l  Identificar causa d’hipopotasèmia  Identificar signes is símptomes: feblesa muscular, flaccidesa amb hipotonia, arítmies, nàusees i vòmits  Extracció d’analítica sanguínia (evolució de K en sang)  Administrar potassi oral o via parenteral en forma de clorur potàssic sempre en dilució i a un ritme no superior a 20mEq/l en 1h  Monitoritzar ECG (depressió del ST, ona U)  Defecte: ió intracel·lular. A la sang el contingut de potassi és molt baix  Quan puja o baixa, per molt que sigui una dosis mínima, ja hi ha clínica perquè afecta en la contracció cardíaca.
 S’ha d’esbrinar quina és la causa  Poden ser els diürètics.
 Malalt amb fracàs renal, que està en fase poliúrica.
 Arítmies: depressió del segment ST i aparició de la ona U (que normalment no existeix)  Tractament: donar potassi.
Hiperpotassèmia o hiperkalièmia: K>5’5mEq/l  Administrar resines d’intercanvi iònic, que intercanvien al budell sodi i calci per potassi  Administrar gluconat càlcic, glucosa amb insulina endovenosa o salbutamol endovenós (alternatives que intercanvien el K a la cèl·lula). Si acidosi  bicarbonat sòdic  Administrar diürètics, si s’escau  Valorar necessitat d’hemodiàlisis quan la hiperpotasèmia comprometi la vida del pacient  Monitoritzar ECG (aixecament de la ona T, eixamplament del QRS)  No elimina el potassi perquè no orina, que s’acumula. No es depura  Fracàs renal agut i fracàs renal crònic (en el cas dels pacients que se salten els tractaments de diàlisi o no vigilen el que mengen i/o beuen)  Causa: malalts amb cetoacidosi diabètica. El tractament és fer orinar al pacient  Tractament: com que el pacient no orina, s’ha de posar un enema de resin calci. El calci s’intercanviarà per el potassi i s’eliminarà per les femtes.
 Després del resin calci es posa un enema de neteja  Una altra opció és administrar calci endovenós.
 Administració de glucosa amb insulina, que ajuda a que el potassi passi al espai intracel·lular  Salbutamol: també ajuda a entrar el potassi a la cèl·lula. Les dosis han de ser mínimes.
- -  Hemodiàlisi: tractament més ràpid i efectiu però més invasiu.
 Ona T cada vegada més en punta i el QRS es va fent més ample. Alentiment de la contracció.
Hipocalcèmia: Ca<4’3mEq/l  Identificar causa d’hipocalcèmia  Identificar signes i símptomes: contraccions musculars brusques, insensibilitat, enrampades musculars i formigueig als dits i la boca  Extracció analítica de calci iònic i valoració de nivells del Ca en sang  Valorar administració de calci per via oral o parenteral en forma de gluconat càlcic.
 Contraccions brusques, rampes, parestèsies (formigueig en els dits i en la boca)  Alentiment en la repolarització  Endovenós: clorur càlcic (més quantitat de calci) i gluconat de calci Hiperfosfatèmia: P>2’6mEq/l  Identificar causa d’hiperfosfatèmia  Identificar signes i símptomes: irritabilitat neuromuscular i tetània  Extracció d’analítica sanguínia (valoració nivells de fosfat en sang)  Valorar administració de quelants del fòsfor, calci i vitamina D  El pacient té tetània: contracció generalitzada permanent de la musculatura  Es donen fàrmacs per tal d’eliminar el fòsfor DESEQUILIBRI ÀCID-BASE SA FRACÀS RENAL: - - Acidosi metabòlica: <reabsorció bicarbonat, <fosfats, >H+ en sang Activitats:  Constants vitals horàries  Controls periòdics de gasometria arterial (GSA)  Administrar bicarbonat sòdic  Valorar hemodiàlisis si acidosi molt greu  Valorar signes de dificultat respiratòria. Oxigenoteràpia, si s’escau  Capçal aixecat 45º per afavorir la ventilació  Mantenir al malalts en repòs No s’eliminen fosfats Els hidrogenions augmenten i el bicarbonat disminueix Per compensar la acidosi metabòlica, la persona respira més ràpidament i de forma profunda El ronyó no pot restablir-ho PH normal: 7’35-7’45 Qualsevol petit canvi provoca un desequilibri Per equilibrar els àcids el tractament seria donar una base, que és el bicarbonat Acidosi metabòlica amb risc vital: hemodiàlisi d’urgència INFECCIÓ/SOBREINFECCIÓ SA PÈRDUA D’IMMUNOGLOBULINES IgG PER PROTEÏNÚRIA: - Les persones que perden les immunoglobulines, per qualsevol microorganisme que hi hagi acabarà amb una infecció perquè té els anticossos baixos.
Hemocultiu, cultiu d’orina en el cas que la persona orini, cultiu d’esput. S’utilitzen per tal de saber la causa de la infecció En el cas de portar corticoides, la persona no tindrà clínica visible perquè emmascaren la febre. Pot tenir una infecció sense tenir febre elevada. Amb altres proves es podran observar signes d’infecció.
- Prevenir infecció, detectar precoçment signes i símptomes...
 Control temperatura  Identificar signes i símptomes susceptibles d’infecció respiratòria  Extracció de cultius (hemocultius, urocultiu, cultiu d’esput...) per a detecció de l’agent causal i elecció d’antibiòtic  Extracció d’analítica sanguínia per valorar recompte leucocitària  Administrar tractament antibiòtic i antitèrmic prescrit  El tractament amb corticoides pot emmascarar l’increment de la temperatura i els signes i símptomes d’infecció  Extremar mesures d’asèpsia en procediments invasius  Retirar sondes o catèters no imprescindibles  Higiene bucal amb freqüència  Si sondatge vesical, establir precaucions associades a la prevenció de la infecció urinària.
HIPERCOAGULABILITAT SA DESEQUILIBRI DELS FACTORS DE COAGULACIÓ: - - Pèrdua de proteïnes (antitrombina III) per l’orina.
Augment fibrinogen i factors de coagulació en sang Prevenir, detectar precoçment signes i símptomes...:  Realitzar extracció d’analítica sanguínia (proves coagulació)  Administrar fàrmacs antiagregants (AAS) i anticoagulants (heparina)  Evitar la immobilitat  Mantenir EEII en un pla superior al cor per afavorir el retorn venós  Identificar signes i símptomes d’embòlia pulmonar (dispnea, cianosi, taquipnea brusca) Observar qualsevol signe que aparegui i doni informació de l’aparició d’un TEP Aparició brusca ANÈMIA SA HEMATÚRIA/ALTERACIÓ FUNCIÓ HEMATOPOÈTICA: - - - Anèmia normocítica i normocròmica d’instauració lenta i progressiva Dèficit eritropoetina Pèrdues sang tractament hemodiàlisi Hemòlisi per la urèmia Pèrdues sang a través d’orina (síndrome nefrítica) És molt freqüent Molts dels malalts renals acaben amb anèmia Causes:  El ronyó si no funciona no segregarà eritropoetina  La urea és una substància tòxica  Síndrome nefrítica hi ha més risc d’eliminar els eritròcits per la orina  Persona amb diàlisi que, per molt que es realitzi la tècnica correctament, sempre queden hematies en la màquina d’hemodiàlisi Signes:  Pal·lidesa  Cansament  Dificultat de concentració Hemograma: analítica per tal de saber la quantitat d’hemoglobina en sang.
- Prevenir, detectar precoçment...:  Identificar signes i símptomes d’anèmia  Realitzar extracció d’analítica sanguínia  En cas d’IRC: o Administrar tractament mèdic prescrit (ferro, àcid fòlic) o Si malalt en HD, administrar eritropoetina 3 cops/setmana o Ajustar número i volum d’extraccions de sang  En cas d’hematúria: o Administrar fàrmacs antihemorràgics (àcid aminocaproic, àcid tranexàmic) o Avaluar quantitat de sang perduda  Identificar signes i símptomes de dificultat respiratòria  Establir cures del malalt sotmès a transfusió sanguínia, si s’escau  Afavorir el repòs per reduir les necessitats d’O2 i prevenir la fatiga HEMORRÀGIA SA ALTERACIÓ DE LA FUNCIÓ PLAQUETAR: - - - La urèmia provoca:  Trastorn funcional de l’hemostàsia  Disminució en l’adhesió i agregació plaquetàries Constants vitals Control estricte de diüresis. Detecció d’hematúria Detectar precoçment signes i símptomes que suggereixin hemorràgia Extracció d’analítica sanguínia: hemograma (recompte de plaquetes) i hematòcrit Extracció per mostra de proves creuades per trasfondre plasma, plaquetes o concentrats d’hematies, si s’escau Recomanar al pacient que eviti sonar-se amb força Prevenir les lesions per rascat Recomanar la utilització d’un raspall de dents suau La urea en excés és un problema per la funció hematològica (hemostàsia, alteració de la funció plaquetar) Fer servir maquineta d’afaitar elèctrica Evitar les activitats i esports de contacte Evitar l’administració d’AINEs Evitar injeccions intramuscular o endovenosa Prevenir el restrenyiment Evitar administració d’enemes i supositoris Aplicar pressió directa durant 5-10 minuts si apareix hemorràgia Evitar l’ús d’antiagregants tipus AAS o els seus derivats Evitar traumatismes, caigudes, cops o talls En el malalt hospitalitzat: observar punts de punció de catèters, drenatges i punts d’inserció de sondes.
Aquestes alteracions provoquen hemorràgies Pels punts de punció dels catèters molt cops hi ha una petita hemorràgia perquè les plaquetes no poden fer el primer tap La urea resseca la pell i els pacients es rasquen, que pot provocar ferides que poden sagnar HTA SA PROTEÏNÚRIA I RETENCIÓ HIDROSALINA: - - Activitats:  Controls PA, FC i diüresis  Administrar fàrmacs diürètics i antihipertensius  Valorar eficàcia del tractament i efectes adversos  Control de pes i aconsellar reducció de pes en malalts amb obesitat  Recomanar dieta hiposòdica  Aconsellar restricció hídrica en cas d’edemes  Valorar canvis en la hidratació de la pell (edemes) Malalts renal generalment serà un malalt hipertens, tan si ja ho era abans que fallés el ronyó o s’ha tornat hipertens quan li ha fallat el ronyó No tots els pacients responen igual a una dieta hiposòdica. El problema no és eliminar el sodi de la dieta, sinó evitar els excessos.
Pacient amb edemes: s’ha de vigilar el sodi i els líquids Persona obesa: una manera de baixar la tensió és baixar de pes EDEMA SA PROTEÏNÚRIA: - - Prevenir l’edema, administrar tractament, detectar precoçment...:  Repòs al llit durant períodes d’edema sever  Administrar tractament diürètic prescrit  Restricció hídrica màxim 500ml + diüresis dia anterior  Administrar albúmina si hipoproteinèmia severa  Recomanar dieta hiposòdica  Pesar al pacient diàriament  Examinar pell a diari  Prevenir l’aparició de lesions cutànies derivades de la immobilitat: canvis posturals cada 2-3h, hidratació de la pell, aplicació d’àcids grassos hiperoxigenats i utilització de matalassos de prevenció.
Els edemes es poden observar més fàcilment en els turmells i en les mans Per cada kg que guanyen d’un dia per un altre és un litre que han retingut.
El pes és una constant més - Repòs absolut fins que el pacient es recuperi FRACÀS RENAL AGUT SA HIPOPERFUSIÓ RENAL O TRASTORNS GLOMERULARS: - Prevenir fracàs renal i administrar tractament:  Constants vitals cada hora i control estricte de diüresis  Col·locació de CVC per control de PVC i administració de fàrmacs vasopressors, si s’escau  Observar estat de la pell per detectar signes d’hipoperfusió (pal·lidesa, cianosi, fredor i sudoració)  Valoració estat de consciència. Detectar signes d’hipoperfusió cerebral  Si hipovolèmia: cristal·loides o col·loides  Si persisteix hipoperfusió: vasopressors  Si causa hemorràgica: proves creuades i concentrats d’hematies  Si hipoproteinèmia: albúmina  Retirar fàrmacs nefrotòxic (antibiòtic aminoglicòsids, contrastos)  Si fracàs renal: tècniques de depuració extrarenal.
 És molt important veure la causa de perquè el pacient no orina i té la urea i creatinina augmentades (hemorràgia, deshidratat, problema en el glomèrul, fàrmacs)  Saber la causa és important perquè els tractaments són diferents  Depenent de la CVC, que es medeix en aurícula dreta, al pacient se li donarà líquids o no HIPOTENSIÓ SA TRACTAMENT AMB DIÜRÈTICS I ANTIHIPERTENSIUS: - - Activitats:  CCVV abans d’administració de diürètics i antihipertensius  Observar canvis en les CCVV posteriors a l’administració dels fàrmacs  Valorar repercussió sobre la diüresis, després de l’administració de diürètics  Valorar estat de consciència, administrar líquids i avisar al metge per ajustar les dosis dels fàrmacs Descens sostingut de les xifres de pressió arterial amb risc d’hipoperfusió tissular.
TRACTAMENT INFERMER: ...