1. Introducció (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Medicina - 2º curso
Asignatura Bases Microbiològiques de la Infecció
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 03/04/2015 (Actualizado: 03/06/2015)
Descargas 18
Subido por

Vista previa del texto

BLOC  1:  INTRODUCCIÓ     La   microbiologia   és   l’estudi   dels   microorganismes,   és   a   dir,   aquells   éssers   que   només  podem  veure  utilitzant  un  microscopi.       1.1  Història.     Comença   a   evolucionà   a   finals   del   s.XVIII.   Abans   hi   va   haver   alguns   punts   destacables  com  les  aportacions  de  Antoine  van  Leuwenhoek  (s.XVII).  Aconseguí   observa   els   microorganismes   a   partir   de   lents   molt   simples   (lupes),   va   ser   la   primera   persona   que   els   va   observar,   els   va   dibuixar   i   ho   va   demostrar.   Ell   els   anomenà  “animàculs”.       També  hem  de  destacar  Louis   Pasteur,  químic  de  meitats  del  segle  XIX.  Va  ser  el   primer   que   investiga   en   la   fisiologia,   aplicà   el   mètode   científic   a   diversos   problemes  microbiològics:  catalogà  els  microorganismes  com  responsables  de  les   fermentacions   químiques.   A   més   a   més,   refutà   la   teoria   de   la   generació   espontània   de   la   vida   (any   1861).   Ho   va   fer   a   partir   d’un   experiment   senzill:   situà  un  brou  vegetal  en  un  matràs  de  coll  de  cigne   o   de   Pasteur   al   qual   li   va   deformar   el   coll.   Va   bullir   el   tub   eliminant   qualsevol   microorganisme,   i   obrí   el   tub   per   a   permetre   l’entrada   d’oxigen   que   es   creia   que   era   un   element   necessari   per   a   la   reacció   que  justificava  la  teoria  de  la  generació  espontània.   De   tota   manera,   els   microorganismes   a   causa   de   com   s’havia   deformat   el   coll   no   assolien   el   brou   i   no  hi  havia  canvis  en  aquest.       Aquest   experiment   va   suposar   també   la   capacitat   de   creació   de   medis   estèrils   o   esterilització  (per  la  bullició  del  brou).  Tot  i  que  no  podem  parlar  d’esterilització  si   no   es   maten   tots   els   organismes,   com   és   el   cas   de   la   calor   que   no   pot   matar   per   exemple  les  endospores.     També   va   tenir   importància   respecte   el   camp   de   la   vacunació.   Definí   els   microorganismes   com   agents   causants   de   malalties   i   la   capacitat   d’atenuar   la   virulència   (1883).   La   primera   vacuna   s’originà   el   1883   per   la   erípsela   de   porc,   dos   anys   més   tard   al   1885   es   va   elaborar   la   primera   vacuna   humana   contra   el   virus   de   la  ràbia.     Joseph   Lister,  any  1867,  introduí  el  concepte  i  la  pràctica  de  l’asèpsia  quirúrgica   (a  través  del  fenol).       Robert   Koch,   establí   els   postulats   de   Koch   (1876).   Treballà   en   una   època   que   ja   es   començava   a   relacionar   malaltia   infecciosa   amb   microorganisme   i   en   que   els   microscopis   havien   avançat   molt.   Es   considera   el   fundador   de   la   Microbiologia  Clínica  com  a  ciència.   Els  criteris  del  postulats  de  Koch  són:     -­‐ L’organisme  patogen  causant  duna  malaltia  infecciosa   ha  d’estar  present  en  tots  els  casos  que  hi  ha  malaltia  i   absent  en  animals  sans.     -­‐ L’organisme   sospitós   haurà   de   créixer   en   cultiu   pur.   És   a   dir,   a   partir   d’un   sol   microorganisme   es   crearà   una  població  o  colònia.     -­‐ Cèl·lules   d’un   cultiu   pur   de   l’organisme   sospitós   haurien  de  causar  malaltia  en  animals  sans.     -­‐ L’organisme  s’haurà  de  reaïllar  i  s’haurà  de  demostrar   que  és  idèntic  a  l’original.       És   possible   que   un   microorganisme   canvií   les   seves   característiques   al   llarg   del   temps,   fent   que   no   siguin   sempre   idèntics   en   aparença   física   en   contradicció   als   postulats  de  Koch.     També   es   pot   criticar   el   fet   que   no   tots   els   microorganismes   són   capaços   de   desenvolupar-­‐se  en  un  medi  inert,  com  els  virus.       Gràcies   a   això   es   desenvoluparen   els   medis   de   cultiu   i   l’establiment   dels   components  essencials  per  al  creixement.  També  es  perfeccionà  la  tècnica  de  cultiu   pur.       1.2  Tipus  de  microorganismes.   De  diferent  organització:     -­‐ Organització  no  cel·lular:     o Virus   (virologia):   estructuralment   senzills   però   molt   complexes   genèticament.     -­‐ Organització  cel·lular   o Bacteris  (bacteriologia)   o Fongs  microscòpics  (micologia)   o Algues  microscòpiques  (fitologia)   o Protozous  (parasitologia):  fora  de  la  microbiologia.       Microorganismes  amb  estructura  cel·lular.     -­‐ Procariotes:   només   tenen   un   tipus   de   ribosomes   70S.   Material   genètic   dispers  pel  citoplasma  i  no  tenen  histones.     o Eubacteris:  convencionals   o Arqueobacteris:   paret   cel·lular   sense   peptidilglicà,   seqüència   diferent   del   ARN   ribosomal,   diferent   estructura   dels   lípids   de   les   membranes  i  propis  d’ambients  extremòfils.  Cap  arqueobacteri  s’ha   relacionat  amb  patologies.                 -­‐ Eucariotes:  presenten  membrana  en  alguns  dels  seus  orgànuls  (AG,  RE)   i   el   nucli.   Presenta   ribosomes   80S   en   el   citosol   i   70S   protegits   en   l’interior   del   mitocondri.   Material   genètic   en   el   nucli   associat   a   proteïnes,  les  histones.     o Fongs:  paret  rígida,  no  fotosintetitzadors.     o Algues:  paret  rígida,  fotosintetitzadors   o Protozous:  sense  paret,  poden  o  no  ser  fotosintetitzadors                   1.3.  Evolució   Analitzant  el  ARNr  16S  podem  estudiar  la  distància  evolutiva  entre  espècies,  ja  que   està  molt  conservat.     Es  creu  que  l’origen  de  la  vida  és  comú,  a  partir  del  qual  va  divergir  en  tres  dominis   diferents:   -­‐ Archea   -­‐ Eukarya   -­‐ Bacteria         Tot  i  que  el  domini  Eukarya  és  molt  diferent  a  la  resta  dos,  podem  veure  a  nivell   evolutiu   que   hi   ha   una   gran   distància   entre   Bacteria   i   Archaea.   La   separació   d’aquests   dos   dominis   va   ser   molt   inicial,   fins   i   tot   abans   de   la   separació   entre   Archaea   i   Eukarya.   De   moment   cap   Archea   està   implicada   esdeveniments  patològics.     en   ...