Prehistoria (2012)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 1º curso
Asignatura Prehistoria
Año del apunte 2012
Páginas 48
Fecha de subida 12/11/2014
Descargas 15
Subido por

Descripción

Los apuntes son de cuando cursé la asignatura en el grado de Historia en al UB, pero son apuntes de 10. Con esto aprobáis la asignatura sobrados.

Vista previa del texto

1 PREHISTORIA TEMA 1.- Concepte de prehistòria - Es una part de la història deixant de banda la interpretació semàntica - Part de la història que estudia el desenvolupament social – econòmic – material – espiritual dels éssers humans de la prehistòria - Disciplina que ha diferencia d’altres no gaudeix de textos escrits, es complementa amb el mètode arqueològic  L’arqueologia es el mètode únic de coneixement de la prehistòria  Només es aconsegueix a partir de una metodologia estricte i rígida - Límits de la prehistòria o Quan comença la prehistòria?  Quan surt el primer ésser humà sobre la terra o Línia de començament  4,5 – 5 milions d’anys enrere. Individus bípedes lligats a la línia directa de l’evolució humana.
o Primeres eines trobades entre 2,8 – 2,6 milions d’anys enrere o Final de la prehistòria  Aparició de les cultures egípcia i mesopotàmica (final local. Depèn del lloc)  Actualment grups humans que viuen a la prehistòria (Amazona, Austràlia, Nova Guinea) o Definició:Elements que porten a l’entrada a la història: Increment tecnològic  Excedent de producció (recol·lecció eficaç en els camps, extracció de pedres)  Comerç  Escriptura (anotació dels elements de comerç: de Forma ideogràfica (jeroglífic) o simbòlica  Jerarquia  Urbanisme complex (muralles, edificis públics) Història de les investigacions - Excavacions, o elements trobats de sota terra - Desig de conèixer els antecedents de la pròpia història. Autors llatins que s’aproximen a la prehistòria - Home mesura de tot  Filosofia grega 2 - Edat mitjana  gir teocràtic - Renaixement  Gir antropològic  interès per l’antiguitat - Col·leccionisme  Potentats renaixentistes que recullen restes antigues  ajuda a mostrar l’interès del segle XVII – XVIII - Identitat pròpia  Hitler va invertir en arqueologia per justificar el seu annexionisme polític. Aquesta forma d’arqueologia apareix amb els nacionalismes europeus - A base de les cronologies bíbliques es fan hipòtesis poc fiables - Primeres excavacions que porten a la llum restes oblidades  Excavacions de Pompeia és l’ inici en que l’home pren consciència  fàcil d’excavar, reconstruir i interpretar  Neix l’arqueologia (ciència molt complementada  La història de l’art es basa més en l’estil - Al 1859 Charles Darwin publica L’origen de les espècies. Utilització dels termes evolució i selecció natural - La prehistòria es filla de la geologia, de les primeres observacions geològiques en que els estudiosos d’aquesta ciència comencen a trobar coses que posen en dubte les teories teològiques. Mirant estrats geològics es troben fòssils d’animals extingits, però quan es troben fòssils d’animals extingits amb una relació de parentesc amb els actuals la bíblia té problemes per explicar –ho. I quan es troben restes d’activitat humana ja plantegen un problema teològic.
- Els geòlegs comencen a publicar a principis del segle XIX coses que no són ortodoxes. Associen les eines en les restes dels animals extingits - Darwin fa el viatge del Beggle al 1831 on observa que els animals de una illa són diferents als del continent, fet que determina que hi ha hagut canvis en l’evolució contradient d’immobilisme que predicava Linneo (intel·lectual suec del segle XVIII) . En el llibre “Systema naturae” de Linneo es fa una classificació de les especies per gènere, espècie, subespècie, famílies. Linneo era un fixista en l’idea de que defensa la església.
Immobilitat (Linneo)          Evolució (Darwin) * Creacionisme * Evolucionisme  A partir D’aquesta màxima classifica Les espècies 3 - Couvier  Visió catastròfica de l’evolució  Una sèrie de catàstrofes porten a l’extinció i l’adaptació de certes espècies - Boucher de Perthes  Segle XIX  Existència d’un home antediluvià (anterior al diluvi) o Se’l considera l’avi de la prehistòria o Primer que publica uns nivells geològics d’animals extingits a restes de destrals i eines (restes lítiques, activitat humana)  Trobat a Somne (França) - A finals del segle XIX es presenten tres grans moments dins la prehistòria: o Edat de pedra  Paleolític  Nòmades que vivien en coves o cabanyes (caçadors recol·lectors)  Neolític  Economia de producció  Ceràmica, poblats (sedentarisme)  Posteriorment apareixen les fases de transició  Paleolític a Neolític  Mesolític/ Epipaleolític  Neolític a Edat de Bronze  Calcolític o Edat de Bronze o Edat de ferro - La prehistòria cobreix tota la terra i s’atomitza el coneixement de les fases de prehistòria - Les primeres excavacions paleolítiques al 1870, on es busquen principalment eines i es classifiquen en tipus i moment  Aparició de fòssils directors per determinar les restes del voltant. Concepte que la prehistòria comença a establir.
Definició: o “Element més característic que permet situar a grosso modo un període històric” - Fases o 1era fase  Principi / Formació o 2a fase (1930)  Difusionisme o 3a fase 1960 – 70  Paral·lelisme - Graham Clarke i V.Gurom Child  Situen la prehistòria en una evolució social  interès per les societats prehistòriques 4 - Partint de la primera revolució teòrica, sobretot en el món anglosaxó trobem: o L’escola difusionista  La cultura s’origina en uns pocs centres i es difon mitjançant el contacte, la migració i la invasió.
 Chang  Primer en orientar l’arqueologia cap a l’entorn físic del jaciment per extreure una sèrie d’estructures i entendre’n les seves funcions (les de cada un dels sectors del jaciment en concret) o Interdisciplinitat  Arqueozoolegs, etc  Disciplines en base l’arqueologia  Escola funcionalista  (Anys 50) reacció contra el difusionisme  Les estructures socials canvien sense trencar la continuïtat cultural o New arqueology, processualisme (anys 60)  Reacció contra d’historicisme i el difusionisme. El canvi cultural es produeix pel desequilibri entre demografia i medi ambient.
 L.Binford parteix de 3 postulats de la New archaelogy:  Analítiques de laboratori molt aprofundides o Aparició de disciplines com la tracelogia (que busca identificar les traces d’utilització de qualsevol instrument)  Experimentació de l’arqueologia  Reproducció dels moviments i de les feines prehistòriques (experimentació tècnico – morfològica)  Etnologia comparada, paral·lelismes que es poden construir a partir dels pobles actuals i els passats. Gran èxit i grans crítiques, moviment pendular  Colin Penffren   Levi – Strauss   Processos socials  Processalisme Teoria estructuralista Ian Hodder  Anar més enllà dels processos materials de la New Arqueology (últim gran moviment) o Atomització de propostes  Centenars d’interpretacions arqueològiques 5 Metodologia de treball Recerca de jaciments - Prospecció o Laboratori  Mapes  model assentament (predicció)  Vista aèria o Treball de camp - Prospeccions intensives - Mostreig estadístic  Poc freqüent en prehistòria - Prospecció aèria - Localització accidental  Més freqüent  Procedent de gent que troba algun objecte indicatiu - Prospecció elèctrica o magnètica  Fan un mapa del subsòl - Consultar la bibliografia antiga (XIX – principis del XX) - Toponímia (imaginaria popular) L’excavació arqueològica - Els sistemes d’excavació o L’excavació en extensió  Cavar en poca profunditat però abastant una gran superfície  Sistema més utilitzat serveix per tenir una visió global i de conjunt o Sondeig  Cala profunda (pou) - Sistemes de registre o Divisió en quadrícules (en prehistòria 1cm2 cada quadre)  Numeració i alfabetització de tots els quadres o Utilització de coordenades x – y o Z  Representa la fondària  Situació tridimensional, l’arqueòleg fixa un nivell o teòric per determinar la fondària del que trobem (Mitjançant el teodolit)  Ex: Peça trobada a 70 cm de Z o Full de registre (Número, matèria, superfície) 6 o Plànols (a mà, actualment en ordinador) o Anàlisis i recollida de mostres  Garbellar la terra per descobrir coses entre la terra  Consolidació dels óssos (tasques de prevenció, conservació in situ)  Micromorfologia (arqueogeolegs) poses guix a la zona que vols i després el cobreixes mitjançant un bric de llet  Serveix per determinar el tipus de clima, mitjançant restes de llavors o pol·len  Treball de laboratori  Arqueofauna  Arqueologia subaquàtica  El sistema Harris – Matrix (Matriu Harris) Llei de patrimoni - El Servei d’arqueologia de la Generalitat de Catalunya és qui concedeix els permisos de prospeccions i d’excavacions - Les restes arqueològiques són propietat de la societat no d’un privat - Direcció general de patrimoni amb diversos serveis o Museus o Arqueologia - Es descentralitza aquesta direcció en diversos punts de Catalunya (Arqueòlegs territorials) - Documentació de jaciments en els quals, per motius majors, no se’n permet l’excavació - Creació de “zones arqueològiques” en les que s’han trobat peces. En aquesta zona el constructor ha de tenir en compte que si en el transcurs de l’obra, troba alguna resta ha de parar l’obra i pagar a una empresa per excavar les restes - Només poden dirigir excavacions els titulats en arqueologia i en experiència de camp - Les prospeccions també necessiten permís - “Carta arqueològica”  Inventari de jaciments o Obliga la presentació d’informes i d’una memòria de la intervenció arqueològica, que haurà de ser dipositada al servei d’arqueologia 7 o Indica on han de ser dipositats els materials recuperats en les excavacions o Estableix les penalitzacions per incompliment de la Llei del Patrimoni - Les antiguitats són un valor segur que no cau mai - El mercat d’antiguitats es situa prop de les drogues i les armes - Zones i països on es blanqueixen antiguitats - Descontextualitzats, els objectes arqueològics perden molt valor - El problema de l’arqueologia es que tothom se’n veu capaç Sistemes de datació - Relatius  Ens diuen si un material és més antic o més modern respecte a un altre. Els resultats obtinguts no serveixen per donar-nos una data concreta.
- Absoluts  Permeten obtenir una data concreta, una xifra Sistemes de datació relatius - Estratigrafia  Una sèrie de nivells o estrats de terra superposats que contenen materials arqueològics. Aquests nivells es formen amb el temps per acció fluvial (rius) o eòlica (aire). Els objectes dels nivells inferiors són més antics que els dels nivells superiors.
o Fòssils directors  Elements de diagnòstics i significatius de cada estrat  Mitjançant la tipologia es classifica la realitat, s’ordena - Flour o Es pot aplicar a ossos i dents o El flour es troba a les aigües subterrànies. En el moment que un ós queda enterrat incorpora aquest element o Si estudiem el contingut de flour que tenen els ossos, el resultat ens indicarà la seva antiguitat, sempre relativa. A més quantitat de flour, més antic l’ós o Serveix més aviat per agrupar conjunt d’ossos mitjançant dades comparatives o Està en desús 8  Frau de Piltdown  Els anglesos no havien trobat cap resta d’algun ésser prehistòric, quan el 1912 es “troba” en el comtat de Sussex un crani.
Anys més tard un científic el sotmet a la prova de flour i descobreix que la resta en qüestió no té flour. Al final va resultar ser una mandíbula - Varves  Sistema descobert a finals del segle XIX pel baró G. De Geer (Suècia). Són unes làmines molt fines dipositades anualment en les morrenes finals a causa del desgel  Aplicació restringida: Llacs glacial Sistemes de datació absoluta - Dendrocronologia  Mètode pont o És un mètode del qual es pot determinar l’edat de les restes de fusta o Consisteix en contar els anells dels arbres o Es forma un anell per any  Corves endocronologiques  Resulta molt precís o La fusta es conserva en condicions de sequera o en el medi aquàtic (zones pantanoses de gran humitat), en alguns casos fossilitzades.
o Sistema que apareix al sud-oest dels EUA, quan els arqueòlegs treuen les bigues de les cases de fusta dels indis.
o Per la grandària dels anells es pot determinar les seqüències climàtiques  Petits  Sequera  Grans  Pluges o Comença essent un mètode de datació relativa  Quan es va enllaçar amb un arbre viu es va convertir en un mètode de datació absoluta o Mètode només aplicable amb arbres mil·lenaris o Fa que el carbono 14 sigui més precís quan es pot contrastar o Amèrica  Pinus aristata (Sierra Nevada esp.): viu 4.900 anys i ens permet obtenir cronologies de fins 7.350 anys o Europa  Roure: Poden arribar fins als 7.250 anys (Especialment als Alps) - Paleomagnetisme 9 o Canvis produïts en el passat del magnetisme de la terra o El magnetisme no ha estat sempre positiu. S’han detectat episodis normals o positius o inversos i negatius o En el moment en que les roques volcàniques es solidifiquen. Les sals minerals orienten les seves partícules segons el camp magnètic terrestre.
o Una analítica dels sediments o de les roques que contenen parts magnètiques pot determinar si en aquell moment s’orientaven cap al Nord o el Sud o Consisteix en agafar un fragment del jaciment orientar-lo amb una brúixola i un cop en el laboratori es compara l’orientació de les seves partícules ferruginoses.
- El potassi (K) – Argó (Ar) o Permet datar roques ígnies (materials volcànics) o Datació de 100 Ka (100.000 anys) – 3000 Ma (3.000.000.000.000) o A partir de les capes volcàniques datades per potassi argó es determina l’antiguitat de les restes mitjançant un procés de desintegració del potassi a Argó - Sèries de l’ Urani o Desintegració de l’ urani en thori a una velocitat coneguda o Materials datables: Carbonats i petxines o Rang de datació: 100 Ka – 500 Ka - Termoluminescència o Materials sotmesos a l’acció del foc (> 500 oC)  Mesura l’excitació de certes partícules sotmetent-les de nou al foc o Contant les partícules luminiscents a partir d’un rang de datació es pot saber la seva antiguitat o Rang de datació: fins a 100 Ka o Es pot datar qualsevol ceràmica o Implica la destrucció del objecte en si - El carboni 14 ( 14C ) o Desenvolupament del mètode  Willard F. Libby (descobridor)  Va participar en l’aventura científic – bèl·lica de la bomba atòmica. Una línia de treball 10 d’aquesta complicada investigació era conèixer la radioactivitat de l’atmosfera i les partícules radioactives  Libby va descobrir que hi havia moltes partícules radioactives, entre elles el carboni, que es dividia en diferents tipus:  Carboni 12  Del que està fet tota la vida a la terra  Carboni 14 radioactiu  Nitrogen 14 impactat per partícules solars forma el carboni 14. Amb la fotosíntesi les plantes agafen CO2 i això fa que també agafin partícules de carboni radioactiu i aquest passi als altres éssers vius  Quan una persona mort comença a perdre de forma progressiva el seu carboni (torna a l’atmosfera)  La vida mitjana del carboni 14 és de 5.730 anys, però es pot anar fragmentant en períodes de 5.730  Rang de datació: fins 50 Ka/ 100 Ka (AMS) o Mètode convencional  Es recompte la radiació  Requereix grans quantitats de mostra de CO2  S’ha de tocar el material en qüestió el menys possible  S’ha de deixar respirar i a continuació tancar-lo hermèticament per evitar contaminacions  Mètode destructiu de part de la mostra o Datació per AMS (Accelerator Mass Spectometry)  Accelerador de partícules  Alta fiabilitat  Amb dècimes de mil·ligram es pot datar. Ossos menys de mig gram.
 Es compten els àtoms  Mostra  CO2 CO2  Grafit Datacions - BP/ap  15400 BP/ap (abans del present)  Sumar o restar 1950 (any en que s’estableix) - BC/ac/a.n.e (abans de la nostra era) 11 Calibració - Mitjançant la dendrografia podem determinar que els anys del Carboni 14 no corresponen amb els anys reals, si no que tenen una lleugera oscil·lació - L’error s’evita mitjançant la calibració o 12.500 + - 80 BP (cal)  Treballant amb els anys reals o 11.650 + - 80 BP  Treballant amb anys Carboni 14 - No es pot calibrar sumant i restant, ja que les oscil·lacions varien. Per això fan falta taules i ordinadors atenent.
- Tot això afectarà a les datacions anteriors no calibrades.
- En aquí apareix a principis dels anys 90 amb una publicació sobre “Prehistòria de la península ibèrica” - Actualment s’arriba fins 30.000. Tot el paleolític superior es calibrable, malgrat que hi ha un límit de calibració, en aquests casos s’utilitzen les datacions anteriors - Perquè la diferencia entre datacions reals i carboni 14? o La certesa primera que va tenir Livi es que l’atmosfera hi havia una quantitat constant de Carboni 14, però després de Livi es fan medicions i es determina que canvia, ja que no és una quantitat de 80 tonelades. A partir del segle XIX la crema de carbó i matèria orgànica, fa que s’alteri la quantitat a l’atmosfera. També cal afegir-hi els experiments atòmics dels anys 40.
o La massa canvia per aquestes alteracions ancestrals o Avarca 40.000 anys TEMA 2.- El Pleistocè. Geologia, flora i fauna del quaternari Geologia - La terra té 4.600 Ma - Eres i períodes de la terra: 12 - Nova distribució o El quaternari comença fa 1,8 Ma.
  Es caracteritza per:  Aparició de l’home  Importants fluctuacions climàtiques Es divideix:  Pleistocè (caçadors recol·lectors) des de l’ inici fins fa uns 10.000 anys   Holocè  Fase actual (l’home entra en la fase neolítica) Glaciacions  La glacera és una enorme massa de gel en moviment que a causa de la força del seu avanç i el pes modifica el relleu  Morrena frontal  Períodes de glaciacions o Gunz o Mindel o Riss o Würm  Causa de les glaciacions: o Teoria orogènica  Solar o Canvis dins de la composició de l’atmosfera 13 o Cendres projectades per les erupcions volcàniques o Existència de núvols còsmics o Hipòtesi astronòmica o Corba de Milan Kovitch o Efecte Alvedo  El sol refracta en el gel i la terra no s’escalfa o La corba isotròpica de l’oxigen  Mitjançant isòtops que es troben en l’oceà o Fenòmens periglacials:  la solifluxió  El gel es desfà desmuntant l’estratigrafia, ja que amb el desgel es desglaçava i desplaçava la terra  La crioturbació  La geli flexió  L’aigua s’escola per les roques i al congelar-se dilata les roques  Loess. Dos moments:  Antic  Riss  Modern  Wurm o Altres fenòmens   Terrasses marines  Regracio marina  Moviments eustàtics Terrasses fluvials  Font d’aigua  Cacera  “Autopista”  Aprovisionament de matèria  La seva formació es deu al augment del caudal del riu en algun període de major temperatura Fauna 14 - Arqueozooleg  Estudia les especies animals per entendre l’evolució i la seva interrelació amb els humans. Estudia restes faunístiques per donar informació - Paleontòleg  Estudia els animals i la seva evolució en el passat - Ignifòssils  Fòssils de traces, mossegades als ossos, etc - Egagropila  Regurgitació - Quan es troba un ós l’arqueozooleg ha de donar o Anatonomia del ós  Osteologia o Saber l’edat de l’animal al qual pertany l’ós  A través de la fusió epifisària (fusió dels epifigis, parts extremes del ós) o Dentició  Les dents cauen en unes edats en concret, desgast dentari o Dimorfisme sexual  Diferències entre mascles i femelles  Pelvis amples o estretes  Banyes o no o Salvatge o domèstic  Constitució òssea  Signes d’esquarteració o carronyerisme o L’arqueozooleg establiria un NR (Nombre de Restes) o Després establiria el NMI  Nombre Material Individual  Per calcular la biomassa s’agafa el nombre mínim d’individus - Macrofauna vs. Microfauna o De conill cap amunt  Macrofauna o De conill cap a baix  Microfauna o En el principi és caçaven petits animals o Macrofauna interès alimentari o La Microfauna interès per determinar el clima  Marcadors climàtics: es reprodueixen més ràpidament i són sensibles als canvis  Problemes: aportacions no antròpiques o Macrofauna  Marcador de l’alimentació del grup  Recuperació d’animals  Congelats (Mamuts)  En dipòsits de quitrà 15  En torberes  Útil per determinar pelatge, coloració, contingut estómac o S’aprofita carn, pell, ossos, tendons  Moll l’ós per menjar  Agulles  Ornaments o Tipus:   Elephas antiqus  Variant càlida o temperada  Ullals llargs  Espècie més gran coneguda, fins a 5 metres d’alçada  Entorn temperat – càlid Mamut (Elephas/ Mammuthus primigenius)  Variant freda del Elephas  Entre 3 – 3,5 metres d’alçada  Pelatge molt llarg i cobert per una capa de greix (10 cm)  Es desplaça en grups petits  Ullals corbats, cargolats  Poden arribar a pesar més de 100 kg  Origen de les llegendes sobre dracs  Era un animal que es caçava  Força present en les representacions pictòriques realistes o estilitzades (simbòliques)  Primers trobats al 1907  El van tallar amb filets i li van oferir al Tzar el plat “deconstrucció de mamut a la planxa”  Rinoceront de Merk (Dicerorhinus Kirchbergensis)   Rinoceront llanut   Variant temperada A les banyes hi ha acumulació de pelatge Cèrvids 16  Cérvol (cervus elaphus) o Variant temperada del cérvol actual  Ren (Rangifer tarandis) o Llacs freds fins als Pirineus. No n’hi ha cap al sud del Pirineus o Fàcil de caçar, es desplaçava amb enormes ramats i es podia predir per on passaria  Megaceros o 3 metres i mig de punta a punta de les banyes L’evolució biològica: Fauna i flora - Els éssers vius en general estan adaptats a unes condicions mediambientals, si aquestes es modifiquen el poblament pateix variacions - Les especies: o S’extingeixen o Evolucionen o Migren - Les modificacions són fruit de les variacions climàtiques i les modificacions del biòtop resultant, com per la pròpia evolució general de la fauna - Així doncs, la fauna ens informa tant d’aspectes naturals en relació a la cronologia i paleoambient dels jaciments (fronteres climàtiques) com d’aspectes culturals sobre la relació dels homes amb els animals.
- Principals biòtops del quaternari: 1. La tundra: caracteritzat per l’absència d’arbres, vegetació raquítica de molses i líquens. El sòl humit es caracteritza per permafrost. La fauna està formada fonamentalment per: a. Guineu polar (Apolex lagopus) b. Llebre polar (Cepus timidus) c. Rinoceront llanut (Rinoceros tichorinus, coelodonta antiquitatis) d. Ren (Rangifer tarandus) e. Bou mesquer (Ovibos meshatus) 17 f. Mamut  Animals d’una vida que es desplacen en petits grups.
Proporcionaven aliments i els seus ossos, pells, banyes són aprofitades 2.
El bosc subàrtic  Bosc fonamentalment de ceníferes, similar al que existeix avui en dia al nord del Canadà. Fauna formada per: a. Os Bru (Ursus arctos)  Hiverna en les coves (mateix habitat humà) i és perillós, per tant no hi ha una relació econòmica b. Cérvol c. Ant d. Ur  Extingit al segle XVII 3. El bosc temperat: Format per arbres de fulla perenne i caduca, juntament amb especies com l’ós bru, el cérvol, l’ant i l’ur, hi trobem altres especies com: a. Elefant de bosc b. Rinoceront de Merk c. Bisó (Bison priscus)  Desapareixen al segle XVII 4. L’estepa continental  Està constituïda per grans extensions d’herbàcies amb alguns matolls, els estius són relativament càlids i els hiverns molt freds 5. L’estepa loèssica  Es caracteritza per una coberta vegetal d’herbàcies, sense matolls ni boscos, amb un clima fred i sec, fins i tot durant l’estiu.
Aquest biòtop no existeix en l’actualitat, juntament amb la fauna del biòtop 4, cal afegir-li: a. Rinoceront llanut b. Ren c. Bisó d. Bou mesquer e. Mamut  Hi ha animals que presenten un caràcter més ubiqüista, és a dir, que poden adaptar-se bé a diversos climes i biòtops, com els caprins Bona adaptació també de:  Ós de les cavernes  Lleó de les cavernes  Hiena 18  Els carnívors són animals perillosos que competeixen amb l’home per els mateixos recursos i sovint els mateixos llocs d’ habitat  Venerats com animals totèmics que mereixen un respecte. Les parts més perilloses de l’animal (ullals, ungles...) s’utilitzen per ornament Flora La flora ens ajuda a construir les diferents zones climàtiques. El seu estudi es realitza mitjançant.
1. Pol·len  Pal·linologia 2. Antrocologia  Estudi dels carbons 3. Paleocarpitologia  Estudi de les llavors 4. Fitolits  Fitolotogia  Microrestes vegetals que no es distingeixen a primera vista - El pol·len ens reconstrueix l’entorn - Cada espècie té una estructura anatòmica interior diferent - Estudi de les llavors i resten de plantes que trobem al jaciment - Cristal·lització dels minerals continguts a la saba dels vegetals Colonització d’un terreny Espècies pioneres - Arriben primer - Es reprodueixen molt ràpidament - S’adapten de seguida al terreny - Necessiten molta llum - Tenen una vida curta Espècie clímax - Es reprodueixen lentament - Donen molta ombra - Tenen una vida llarga TEMA 3.- El procés d’homínids 3.1. Referències/ introducció - Llibre de Turbón - “Història del temps” de Stephen Hawking 19 - L’evolució forma part de la natura: Les primeres formes de vida - Evolució biològica + adquisicions  El pensament i el llenguatge o Primeres indústries: 2,5 Ma o Primers enterraments: 300.000 anys o Art: 35.000 anys  Desenvolupament de la “cultura”, que complementa el fet biològic  Adaptació al entorn, no només física, també cultural (bombolla que ens aïlla a la natura, sotmetre-la) 3.2. Història de l’evolució (diverses interpretacions de l’evolució) - L’explicació es materialitza amb mites i llegendes - Cristianisme introdueix: o La idea de la creació o La finalitat de la creació  El creacionisme  El creacionisme actual s’oposa a les teories científiques. Fa poc es va publicar un “Atles de la creació” - Immobilisme de les espècies - Segle XVIII o Benoît de Maillet  El transformisme o George- Louis Leclerc (1707 – 1788)  “Sers vius que caminen”  L’home és com un animal més  Nega l’evolució o Jean-Baptiste Lamarck (1744 – 1829)  Primer evolucionista  “La funció crea l’òrgan”  Adaptació al medi  Teoria de l’herència 1801 (Característiques adquirides)  Es comença a formular una hipòtesi evolucionista  Primer evolucionista  Escriu “Philosophie zoologique” (1809) i “Botamica”  4 punts bàsics:  Els organismes tendeixen a augmentar de mida constantment (excepte en casos d’aïllament genètic) 20  Origen d’un nou òrgan quan la seva transformació està motivada per una nova necessitat. Adaptació, emigració o desaparició  Cas “d’estrès ambiental” que obliga als anteriors conceptes  Utilització o desús d’alguna de les parts del organisme porta al seu desenvolupament o a la seva degeneració.
 Modificacions que un individu va acomulant en la seva vida es transmeten en l’herència - Segle XIX o G.Cuvier (1769 – 1832)  Catàstrofes naturals, registre fòssil  Es recolza en el diluvi universal o Charles Darwin (1809 – 1882)  Viatge amb el Beagle (1831 – 1848)  Publica “L’origen de les espècies” (1859)  Teoria de la selecció natural o Els més ben adaptats al medi sobreviuen o Els caràcters es transmeten generacionalment o L’evolució és un canvi lent per mutació  L’atzar determina les mutacions; la selecció determina l’adaptació. Si aquella mutació és útil, la mutació serà sel·leccionada  Selecció dels atzars.
Exemple del ximpanzé al ordinador. Picant tecles al atzar no podrà mai escriure una frase quarent, però si en el seu tecleig atzarós seleccionem les lletres podem construir una frase o Gradualisme i puntalisme o Aïllament geogràfic  També publica “L’evolució del pinsà a les Galàpagos” i “Neritina communis” o Gregor J.Mendel (1822 – 1884)  3.3. Els primats Reafirma/ constata les idees Darwinianes 21 Vertebrats  Peixos  Rosegadors  Amfibis  Carnívors  Mamífers   Primats  Aus  Cetacis  Rèptils - Característiques físiques o Els dits del polze i gros són oposables i prènsils o Presència d’ungles planes, com a mínim al dit gros  prensió de precisió o Dits de mans amb carnositat tàctil i amb empremtes dactilars o Encefelització desenvolupada  Reducció del volum de la cara (esplancnocrani) en relació a la resta del crani (neurocrani)  En els primats la cara és molt més gran amb mandíbula prominent o Sentit de la vista altament desenvolupat (visió estereoscòpica i a color) o Presència de la clavícula a la cintura escapular o Dieta omnívora o Sistemes de locomoció  Primats arborícoles  Braquiadors  Quadrúpedes (braços llargs, tronc inclinat, desplaçament a quatre potes)  Bípedes o Característiques etològiques (adaptació del comportament)  Acostumen a ser gregaris (organització familiar)  Per defensarse  Ventrada reduïda (1/2 fills) amb gestió i període de dependència llarg  Única espècie que gràcies a l’adaptació grupal familiar, la femella segueix viva (teoria de l’àvia)  Així cuida els néts - Classificació dels primats actuals  Prosimi (Prosimii) (rates arborícoles)  Antropoides (Antropoidea) 22 - Els prosimis  Tenen uns caràcters primitius o Musell allargat i cervell petit o Tipus:  Lemúrids  Tàrsids o Els antropoides o simis  Els platirrins (selva de Mèxic fins Brasil)   Narius separades, cua prènsil Els catarrins  Narius juntes  Cua prènsil  32 dents  Dos tipus o Cercepitècits  Tenen cua o Hominoidea  No tenen cua  Els colobus guereza (Kenya) són víctimes de les ràtzies de cacera dels goril·les  Gibons  Goril·la  Orangutà (molt humans)  Ximpanzé  Acicalament, eines  La més propera a nosaltres  Per exemple es valen de bastons per poder agafar les termites del cau  Primera constatació de un animal no humà fabricant eines - Evolució dels primats (registre arqueològic) o Cretaci (70 – 65 Ma)  Al últim període dels dinosaures  Animal prosimi  Purgatorius o Peleocè (65 – 55 Ma)  Plesiadapiformes  Adapis  Lemurifons 23 o Eocè (55 – 34 Ma)  Asia pithecus o Oligocè (34 – 25 Ma)  Oligopithecus (32 Ma)  Aegyptopithecus (25 Ma) o Miocè (25 – 5 Ma)  Kenyapithecus (15 Ma)  Procònsol (17 Ma)  Dryopithecus (10 Ma)  Comencen a baixar dels arbres  Pierolapithecus catalaunicus (Jordi) (13 Ma) Descubridor: Miquel Crusa – Font (eslavó perdut?) 3.4. Hominització - Que caracteritza els homínids? o Reducció del prognatisme  Cara o Augment de l’encefalització o Desaparició del diastema simiesc (espai entre el molar i el premolar)  2 incisives, 1 ullal, 2 premolars, 3 molars ... En total 32 dents.
Varietat d’adaptacions dentals pels diversos tipus de menjar, alimentació omnívora o Forat magnum verticalitzat (signe que anava dret) i columna en “s”  Curvatura dorsal, lumbar i cervical o Tren inferior adaptat al bipedisme  - Canvia la pelvis per adaptar-se i mantenir-se dret L’origen dels homínids: L’ “East Side Story” (Yves Coppens, paleontòleg francès) o Homínid : Conjunt d’espècies que podem lligar directament a l’evolució humana o La línia dels homínids tenen uns antecessors immediats: Els driopithecus o Aquest origen sorgeix a l’Africa i a l’Africa Oriental.
o 8 – 10 milions d’anys es produeix una col·lisió de plaques tectòniques que forma el Rif Valley. En els buits d’aquest rif es formen llacs  Canvien els vents  Aquests canvis condicionaran als homínids que viuen a l’oest del rif  La falla dificulta el trànsit d’animals entre la 24 zona oriental i central- occidental. Aquest canvi climàtic fa que comenci un procés de desforestació a la zona oriental. Es va produir el fenomen de:  Desaparició  Els que no van adaptar-se van morir  Emigració  Cap a la zona occidental on també acaben desapareixent  Evolució  Un petit grup  Baixen dels arbres  Adopten una locomoció bípede (5 milions d’anys)  Sequera progressiva amb milions d’anys  Forma la sabana i apareixen els homo  En aquesta línia de llacs és on s’han fet més troballes: Olduvai, Turkana, R.Omo (jaciments importants) - Arbres filètics  Cada grup d’investigació en cada època es monte el seu arbre filètic o Hominització al 1995  Idea d’evolució lineal troncal. Podria ser errònia (de més antic a més modern) -  Ardipithecus ramidus  Australopithecus anamensis  Australopithecus afarensis  Australopithecus africanus  Homo habilis  Homo erectus  Homo sapiens neanderthalensis  Homo sapiens sapiens  Australopithecus robustus o parantrhropus Els primers homínids  7 i 4 millons d’anys o Sahelanthropus, Orrorin i Ardipithecus (més propers als primers) o Gran buit entre driopithecus i aquests  Sahelanthropus  L’únic trobat a la zona del Txad  Molt discutit 25  A pesar de que els trets no són d’homínids, comencen a diferenciar les característiques dels primers homínids  Podria ser l’inici d’una evolució fallida  Orrin turgenensis  Trobats cap de fèmurs que indica un inici de locomoció bípede  Ardipithecus ramidus  Vida mig arborícola i terrestre  5 milions d’anys o  - Degut a un bosc cada cop més obert Dit Australopithecus en un principi El gènere australopithecus o Primers dels quals ja es té l’evidencia d’una locomoció bípede o 4,5 Ma aproximadament o Encara viuen en els seus refugis al bosc o Tipus:   Anamensis  Ullal sobresortit  Comença a apuntar un arc mandibular amb forma de U Afarensis  Descoberts al Nord d’Etiòpia, a Afar, per una expedició franco – americana conduïda per Donald Johansson i Yves Cappens  Troballa de “Lucy”  Capacitat cranial al voltant dels 400 – 450 cm2  Gran prognatisme, diastema simiesc, sense barbeta i amb una dentició forta  3,2 milions d’anys  Altres jaciments on s’han trobat éssers d’aquestes característiques  Identificació de petjades en el jaciment de Tanzània anomenat Laetolil  Petjades en cendres volcàniques fossilitzades  La diferencia de tamanys ens mostren un gran dimorfisme sexual 26   Alimentació vegetal Africanus (o gracilis)  3,2 i 2,2 milions d’anys  Capacitat cranial de 550 – 600 cm2  Es troben signes de consum de carn  Primera adaptació omnívora  1924  Descobriment accidental a Sud-àfrica a la zona del Taungs (Pedrera) Trobat per uns obrers  Arrel d’aquest descobriment s’inventen el nom de austrolopithecus (“simi del sud”)  Gènere austrolopithecus, espècie africanus   Conservava fossilitzat el cervell  Gran prognatisme, principi d’abombament cranial Robustus o Paranthropus (branca a part) o Aethopicus, bosei robustus  Exemple del que hagués passat si no s’hagués seguit la branca omnívora dels gracilisi haguéssim subsistit tan sols d’alimentació vegetal  Dents preparades per triturar vegetals  Tret: Cresta sagital  Muscles per moure aquestes mandíbules tan potents  2,7 – 1 milió d’anys  Conviuen amb l’homo habilis i l’erectus  Més forts i més alts  Torus superficial - Gènere Kenyantrophos platyops - Gènere Homo o Tipus:  Habilis (dit també “australopithecus habilis”)  2,5 - 1,5 milions  A partir de 700 cm2 es defineixen com a homo  Definits al jaciment d’Olduvai (Tanzània), a partir de les investigacions d’un grup d’americans i anglesos, en el 27 capdavant L.Leakey  Troben indústries lítiques associades a les restes humanes  Zona central africana  No se sap si l’homo habilis és el primer en utilitzar la pedra, ja que també es creu que d’altres espècies i gèneres l’utilitzaven  Prognatisme evident, però amb dues viseres individualitzades  S’estabilitza l’abombament cranial  Els primers que tenim una certesa absoluta que utilitzaven eines  Certesa d’assentaments  Olduvai  Rudolfensis  Variant del homo habilis  Ergaster (dins la denominació d’Erectus)  Al voltant de 1.000 – 1.100 cm3  Característica geogràfica: s’estén pel continent eurasiàtic per primera vegada   2,7 – 2,2 milions d’anys Erectus  2,1 – 0,35 milions d’anys  Surten del ninxo Africà i pugen pel Canal de Suez, entrant a Europa  Són els primers  Troballes al Caucas a Dmanisi  Surten de l’ Àfrica aproximadament fa 1,8 – 2 milions d’anys  Se situen a l’illa de Java les primeres troballes d’homo erectus  Al 1800 Troba el Dr. DuBois en uns jaciments fluvials. L’individuo primitiu trobat a Java anava dret.
Però el doctor no es va atrevir a anomenar-lo homo, sinó que el va anomenar Pitecanthropus erectus  Després es va trobar en el 1910 – 20 grans acomulacions de pitecanthropus a la Xina a Chu-ku-tien, aleshores va passar a dir-se Sinanthropus. També és el lloc on es va trobar la primera llar o resta de foc.
28   Prognatisme marcat (mandíbula sortida, nas ample) Floresiensis  Trobat a l’illa de flores (entre Java i Australia)  Cas d’aïllament genètic, segurament eren homo erectus en un origen  Heidelbergensis  Atapuerca/ Ceprano  Restes humanes  Orce es troba una petita resta en una excavació de paleontologia als anys 80. Es tenia el dubte si es tractava d’una resta humana o d’un cavall  Discussió Atapuerca – Orce o Atapuerca defensaven l’arribada dels erectus per Domanis o Orce  Defensaven l’arribada d’aquests homínids a través de Gibraltar. No s’han trobat restes humanes, però si indústries lítiques. Pas entre el nord d’ Àfrica i la península ibèrica de 3 o 4 km.
 El debat continua en si van passar d’ Orce o no  Diferencia entre arribar – colonitzar o Atapuerca  TD, “Trinchera dolina”. Estudiat pel Dr.Carbonell. Molt espectacular. Trobat a principi del segle XX quan una companyia que buscava recursos econòmics va tallar la dolina. Als anys 70 es van fer les primeres excavacions  ANTIGUITAT  SH, “Sima de los huesos”. Trobat per el professor Juan Luís Astorga. Una espècie de pou al final del qual hi ha una sala on hi ha una acumulació de restes humanes molt gran (34 -35 persones) juntament amb unes restes d’ós. Molts d’ells sencers.
Cronologia de fa 300.000 anys  29 Percentatge altíssim (casi 80% dels erectus trobats)  QUANTITAT  molt mediàtic. Referent popular  Ocupació europea 1 – 1,2 milions  500.000 – 100.000  Homo heidelberg (Mauer)  Tres jaciments més Bilzingsteben, Boxgrove i Aragó (tautaüll)  Neandertals  300.000 – 100.000 (fase d’evolució entre Erectus i Sapiens)  Descoberts a la vall del riu Nemder, Alemanya  Viatgen des del Orient Mitjà fins la península ibèrica  Restes més antigues de Neandertals 1822 a Scalyn  Restes trobades al 1848 o  100.000 – 35.000 anys Característiques físiques o Els homínids del fred  Coincideixen amb la primera meitat de glaciació del Wurn  o Caixa toràcica poderosa o Baixets i forts (1,60 metres) o Crani de 1500 – 1600 cm3 o Comença a aparèixer l’espai retromolar o Esquelet postcranial robust Sapiens Sapiens  Els Neandertals i els sapiens sapiens comparteixen el territori durant un període de temps  Humans anatòmicament moderns (AMH)  Apareixen a l’ Àfrica oriental fa 180.000 - 150.000 anys. Una sèrie de condicions físiques i culturals fan que es produeixi un salt qualitatiu  Característiques físiques 30 o Front vertical, aparició de la barbeta, pas de la oligocefàlia a la braquicefàlia o 1500 cm3 (igual que els Neandertals però amb algunes parts més desenvolupades)  o Desaparició del espai retromolar o Suavització del monyo occipital H. Cro-Magnon  En aquest abric es troben esquelets molt semblants a nosaltres de fa 20.000 – 30.000 anys.
Trobats al 1860 a la zona de la Dordonya (Sud-est de França)  Primera expansió des de l’ Àfrica oriental cap al sud (Sud-àfrica)  Apareixen aquestes característiques tecnològiques a unes dates molt anteriors  Cas de colonització fallida  Fa 100.000 anys el grup de Sapiens Sapiens intenta una penetració cap al Nord, a la zona del proper orient  Van Europa durant 400.000 – 300.000  Els Neandertals i els sapiens sapiens són els primers a ocupar la totalitat del continent, menys Austràlia. Que sembla indicar un poblament anterior al Neandertal  L’ocupació americana és totalment sapiens sapiens  No està clar que els Neandertals i els homo sapiens sapiens es poguessin reproduir-se. La resposta la tindran els paleogenètics o Un enterrament infantil de Lagar Velho (Portugal) hi ha un esquelet d’un nen amb dues característiques, una dels neandertals i una dels sapiens sapiens, malgrat això pot dependre de molt factors, i no serveix (de moment) per confirmar un possible híbrid ç  Entre el 40.000 – 30.000, procés de substitució progressiva de neandertals per cromagnons  Perquè es produeix aquesta substitució? 31 Més cohesió social i més taxa de fecunditat per o part dels sapiens sapiens. Més comunicació interna, capacitat simbòlica més alta (enterraments, ofrenes, ART) Major Capacitat tecnològica  Millor tecnologia.
o Talla de la pedra més eficaç, que permet l’especialització  Aquests factors desplacen els neandertals a zones marginals (muntanyes, etc) que culminarà amb la desaparició d’aquests  Teoria del candelabro (De Wolpof)  De un tronc comú del homo erectus parteixen alguns cap Àsia, Europa i Àfrica  Teoria de l’arca de Noé (o de Eva africana)  Erectus africans evolucionen en homos sapiens, que més tard es dispersaran pels continents TEMA 4.- El paleolític. Comunitats caçadores i recol·lectores. Economia, societat i tecnologia. Art - - - - Etapes del paleolític o Paleolític inferior (2,5 Ma – 100 Ka) o Paleolític mitjà (100 Ka – 40 Ka) o Paleolític superior (40 Ka – 10 Ka) Fases o Caçadors recol·lectors o Grans glaciacions  Oscil·lacions climàtiques Tipys de treball de la pedra. On domina la pedra: o Tallada o Polida Litologies aptes per ser tallades o Roques sedimentàries  Sílex o Roques magmàtiques  Obsidiana, òpal, calcedònia, quars i àgata o Roques metamòrfiques  Jaspi i quarsita 32  Especialment roques de gra relativament fi, i fractura controlable  Millors: Sílex, obsidiana, quarsita (de millor a “pitjor”)  Tallats en forma de còdol  Primeres eines trobades en quarsita  Obsidiana: vidre volcànic  Sílex  A partir del paleolític mitjà adquireix una gran importància. El sílex és una roca sedimentària, que s’obté de dues formes:   Per afloraments en forma de grans vetes  Aconseguir-lo en l’arrossegament dels rius  Format per un còrtex La forma de treballar les pedres s’anomena tecnologia lítica  Repetició de models de talla  Abrasió instrument  Quan podem percebre un model, un esquema de talla repetit  Elements de la talla lítica o Core o Flake  Manuport  Utilització espontània de pedres no retocades  Fil tallant a partir d’un cop en una punta. Còdol tallat unifacialment  Chopper  Quan el material lític és tallat per dos cares és un còdol tallat bifacialment  Choping – tool - Industries del paleolític inferior (útils sobre còdol) o Mode 1: Pebble culture, Olduvaià (2,5 Ma – 500 Ka) o Mode 2: Axelià o axeulià (500 Ka – 100 Ka)  Eines més evolucionades, definides per instruments bifacials (bifaços)  Retocs superfícies de les dues cares  S’anomenen destrals de mà (descobertes a finals del segle XIX)  De diverses formes: ovalats, apuntats, triangulars. Es troba una especificitat en la funció  Eines fetes a partir de les parts que salten resultants de l’ impacte en un nucli 33  Aquests trossos s’anomenen ascles/ ascas/ éclats. Element poc important.
- Indústries en el paleolític mitjà: útils sobre ascla o Mode 3: Mosterià (o musteriense, moustérien) (100 – 40 Ka)  Còdols, base per obtenir ascles per després treballar-les  El còdol o nucli ja no és important.  Canvi conceptual important  S’intenta que sigui estandarditzades/ iguals  Tècnica Levallois  Preparar el nucli de tal manera que s’obtenen ascles d’una forma predeterminada  Fases del mosterià  Mosterià de tradició axeliana  Dominen els punts  Mosterià de denticulats  Dominen els denticulats  Mosterià típic  Dominen rascadores i puntes  Mosterià tipus la guina  Abundància de talles Levallois  Mosterià tipus la Ferrassie  Ventall molt ampli de totes les eines  Binford reinterpreta aquestes fases del mosterià  No s’entenia com és que es trobaven en estrats superiors fases del mosterià anterior. Era perquè, segons Binford, es guiaven massa per la funcionalitat (funció dels assentaments) - Indústries del paleolític superior: útils sobre làmina o Mode 4: talla laminar (40 – 10 Ka)  Permet obtenir una gran varietat d’instruments  Microlitització  Més petites  Més especialitzades  Es busquen nuclis molt més especialitzats  Peces menys llargues i més amples  Picant directament o ús d’instruments intermitjos (instruments de percussió indirectes, instruments per fer instruments)  Gratador/ rapador  Definida per un front semicircular. Per gratar l’ interior de les pells, netejar-les per curtir-les i utilitzarles o Cultures del paleolític superior 34  Buri/ Buril  Angles entre dos plans per poder gravar a la paret, etc  Xatelperronià (40 – 35 Ka)  Coexisteixen neandertal – sapiens.
Indústries lítiques semblants a la mosteriana i a la vegada elements típics dels humans moderns (físicament)    Aurinyacià (35 – 26 Ka)  Dorsos abatuts  Comença la indústria del ós i la banya  Orígens múltiples  Sobretot Europa Gravetià (26 – 20 Ka)  Extès per tot Europa  P.de la Gravette Solutrià (20 – 16 Ka)  França i Península ibèrica només  Període en el que es tracta aquesta homogeneïtat  Retoc que cobreix la peça i s’obté pressionant  “fulles de llorer” o de salze  En certes zones són els primers a descobrir puntes de fletxa   Magdalenià (16 – 10 Ka)  o o S’inventa l’agulla de cosir amb ós o banya Arpó de ós Parts de l’ascla  Proximal  Part més propera al pla de percussió  Distal  Viceversa  Bulb  Part més gruixuda del impacte  Superior  Inferior (enganxada al nucli)  Percussors  Pedra, fusta, canya Tipus de retoc  Directe (simple o abrupte)  Simple (percussió de 45 graus ) o Puntes mosterianes 35  o Rascadors o Denticulats o Gratadors Abrupte (percussió de 90 graus) o - Pla  Aixeca una escata molt prima  Indirecte  Pressió (pelar)  D’escatat (ecaillee) Habitat paleolític: Els refugis dels primers homínids o Bàsicament en els arbres o DK, Bed I (Olduvai)  Primer arranjament de l’espai fa 1,7 Ma  Especia de mur protector o Terra Amata: Una cabana del homo Heiderbergensis o Jaciments a la península: El Acutadero (Cadis), Pinedo (Toledo), Torralba (Sòria, prop de Medinaceli) i Terrases Manzanares (prop de Madrid) o Pocs jaciments amb cova. El més conegut és el jaciment de El Castillo (Santader) o A Catalunya hi ha un jaciment important “presumptament” paleolític inferior prop de Terrassa, a Vall paradís (No està confirmat). També trobats:  Puig d’en Roca (Girona)  Terrasses de Ter (Terrassa fluvial), excavades als anys 70 de 400.000 o 500.000 anys d’antiguitat o  Cau del Duc (Torroella de Montgrí)  Habitats en la cova  Set i la Famosa (Artesa de Lleida)  La Buella (prop de Reus) A Niza, a la cova de Lazaret, es van trobar indicis de una possible cabana dins la cova. Es van trobar una successió de forats a terra organitzats. La distribució de l’interior feia pensar que havia estat un recinte dintre d’un recinte (la cova)  Cargolins marins recoberts d’algues trobats dins la cabana, servien com a coixí 36 o L’abric romaní  Excel·lent per veure l’estructuració de l’espai  També s’observa a la cabana Molodova o El paravent de Ripeni o La cabana de Mejiritch (a la Sibèria)  Feta amb ossos de mamut o El campament de Pinçevent (Nord de França)  Semblant als tipis dels indis. Es va poder reconstruir l’estructura del campament  LeroiGourhan  Impulsor de l’aplicació econòmica de la prehistòria - o La cabana de Kostienki o Les cabanes de Mezin  Cabanes adossades, recolzades a la paret o Les cavanes de Pushcari (interpretada com a triple) o La cavana de Polni Vestonice L’economia de les primeres societats de caçadors recol·lectors o El Paleolític inferior  Expressió més important i més gràfica de la supervivència del grup  Resultat d’interacció amb el medi  Tang i Dmanisi: caçadors o caçats?  A partir del segle XX es comença a veure l’home com un animal més  Caçador vs. Recol·lecció/ Caçadors vs. Carronyistes  Carronyisme molt discutit, ja que primer arribaven els grans carnívors com els lleons i feia falta molta tecnologia per fer-los fora  Primeres proves de consum de carn: registre Africà  Les javelines de Schöningen (fossilitzades) de 2 o 3 metres o El paleolític mitjà  El preu pagat per una cacera de contacte (ferides)  La gran cacera era excepcional  Proteïnes diàries plantes i petita cacera o El paleolític superior  - L’ invent del arc i el propulsor El món funerari o Paleolític inferior 37 o  “La sima de los huesos”  Primers enterraments?  Trobada una venus anomenada Berekhat Ram Paleolític mitjà  La humanitat dels neandertals  Es comencen a trobar enterraments intencionals. Sembla que hi havia un cert sentiment (que pedant) o Paleolític superior  Polni Vestonice i Lagar Velho  Enterraments conjunts (dobles o triples) amb certes ofrenes  Esquelet tenyit de vermell, potser fa pensar que eren posats en podridors i després enterraven els ossos  Ofrenes molt abundants en alguns casos  Diferències socials? Jerarquització? (xamans) - Jaciments o o - Mosterià  El castillo  El Sidón (Asturias)  Restes de Neandertals molt ben conservats  Cova Negra  L’arbreda  Prop de Banyoles (Serinyà)  Abric romaní Paleolític superior  El Castillo  Parpalló  Bajoudillo  Cendres  L’Arbreda (Reclau Viver, Boragran d’en Carreras)  Montlleó  Cerdanya (Prats i Sensor)  Parco (Alòs de Balaguer) L’art paleolític o Quan pensem amb la paraula ens venen el cap coses de tipus estètic o Expressió d’una situació, tendència, moda, societat 38 o Més que qüestió estètica és una reflexió econòmica – social  Fenomen d’expressió de moltes coses o Tipus de suport de l’art paleolític   o Art parietal (aquell que es dóna en les parets)  Pintures  Gravats  + d’un 60%  Relleus  Poc freqüent Art moble Zones més importants de l’art paleolític  Zona de la Dordonya francesa (prop del riu) (dit també Aquitània) entre Bordeus i Tolosa  Vall del Roine  Àrea pirinenca (la majoria es situa en la vessant francesa)  La zona cantàbrica (Altamira)  Va ser el primer lloc on es van trobar les primeres pintures paleolítiques  o Zona de Petersfeld, al sud d’ Alemanya L’art parienta  Percentatges  La majoria animals o signes (determinats o indeterminats)  Dintre dels determinats trobem: o o  Herbívors  Èquids o Bovins  30%  Cèrvids  16,5%  Caprins  8,7%  Proboscidis  9,6% Carnívors  Úrsids (1,5%)  Fèlids (1,3%)  Rinoceròtids (0,7%)  Altres (1,9%) Signes  Tectiformes (forma de sostre)  Vulves i claviformes 39  Mans (en positiu o negatiu)  Geomètrids  Alineacions de punts  Indicacions dins de les coves  Els antropomorfs  Mínimes, poc realistes  Característiques de la pintura  La majoria negres o vermelles  Ús del traç únic del tamponat o del “bufat” (sense res a dintre)  Colorants naturals: minerals + aglutinant  Ús de tintes planes amb monocromia i bicromia  Aprofitament del relleu natural de la roca per donar volum a les figures dibuixades  Característiques del gravat  Traçat lineal, piquetejant o incisions fetes amb els dits a l’argila   o Només contorn o rallat interior Característiques dels relleus  Aprofitament del relleu natural de la roca  Modelat en argila o Baix relleu o Alt relleu o Aprofitament de la roca o Treball en argila L’art moble  Acostuma a ser gravat o tallat, però també pot estar pintat  Podem trobar Venus, animals tallats, plaquetes, atzagaies, arpons, propulsors, bastons...
 Gran desenvolupament del treball de l’ós i la banya al Magdalenià  Tipus trobats:  Venus paleolítiques  No només a Occident. Sinó també a Euràsia  Talles d’animals  Retall de figura i gravat que li dóna realisme 40   Les plaquetes  Treballs sobre plaquetes o sobre còdols Probablement l’esquema dels grups nord americans indígenes que tenien llocs per reunir-se (agregation sites)  Reunions de cohesió de grup fetes periòdicament (anualment) o Significats de l’art  L’art per l’art  “Perquè tenien temps de fer art” (finals del segle XIX)  Henri Breuil  Pare de la prehistòria , la revoluciona. Art com a “màgia propiciatòria de caça”. Pintaven allò que volien caçar.
Des dels anys 10 fins als 50 domina  Laming Emperaire  Va començar a observar que l’art no es troba a l’ interior de la cova. Veu associacions d’animals, estructures  Leroi-Gourhan  Replanteja la teoria de Laming. Interpreta que en les coves hi ha una estructuració de les imatges. Ell ho compara amb l’estructura de una església. “Prehistorie de l’art occidental” de Leroi Gourhan  Món de la generació d’éssers  Com a element creador de vida  J.Clottes i D.Lewis- Williams  Proposen que una part de l’art de caçadors recol·lectors es pot explicar a través del xamanisme “El xamanisme en la prehistòria”  Elements que indiquen el trànsit al més enllà o Interpretació de l’art a partir de tot això  Nosaltres em perdut el referent, la convenció  És molt lícit estudiar els grups primitius actuals  quan s’ha preguntat ha aquests grups diuen que estan pintant històries perquè es puguin transmetre i cohesionin el grup  Justificar presència en una terra  Històries de base, de fonament del grup  Proposta de Leroi-Gouhran  Estil I o  Estil II Aurinyaciana típic (30.000 – 25.000 aC) 41 o Pendondienc superior i solutrians antic (25.000 – 20.000 aC)  Estil III o  Solutrians mitjà i superior (20.000 – 15.000 aC) Estil IV o Migdaleriense antic TEMA 5: Epipaleolític/Mesolític: diferents estratègies de subsistència  Moment de transició entre el paleolític superior i el neolític - Dues interpretacions o Indústries epipaleolítiques  d’arrel paleolítica o Al Regne Unit aquest període s’anomena Mesolític  trencament de la tradició - Es desenvolupa en un moment de canvi climàtic  Escalfament global  El gel s’enretira, els boscos pugen i els seus animals també  Això obliga a modificar la seva economia - Procés de canvi de temperatures o o Plistocè  Dryas I  16,3 – 13,3 (Fred)  Bölling  13,3 – 12,3 (Temperat)  Dryas II  12,3 – 11,8  Allevöd  11,8 – 10,8  Dryas III  10,8 – 10,2 Holocè  Preboreal  10,2 – 8,8  Boreal  8,8 – 7,5  Atlàntic  7,5 – 4,8  Suboreal  4,8 – 2,7  Subatlàntic  2,7 – actualitat  Procés de desenvolupament climàtic que afectarà tota l’evolució humana  L’epipaleolític és un concepte ampli que inclou totes aquelles supervivències culturals del primer terç del Holocè 42 - Característiques  Economia d’ampli espectre o Proliferació de fàcies especialitzades en l’explotació local o estacional o Tendència de les poblacions a establir-se en territoris cada vegada més definits i en llocs particulars La caça d’ungulats es complementa amb petites espècies (conills)  o Desapareix la gran cacera Increment dels recursos aquàtics  Marisqueig  Població que viu o envoltat de crustacis  Concheros/ conquillers o Canvi tecnològic: forta microlització i aparició de noves eines o Passem de:  - Molt aliment de pocs animals  Poc aliment de pocs animals Principals fases Fase de tradició magdaleniana  Microlaminar (o azilià) (11.000 – o 9.000 B.P) Fase de tradició geomètrica (9.000 – 7.000 BP) o  Zona oriental dels Apenins o Fase microlaminar o Fase asturiana (especialització d’extracció de marisc)  Marisqueig  Zona asturiana o Azilià o Sauneterrià (8,5 – 7,5 BP) o Tardenosià (8,2 – 7)  Aparició d’elements geomètrics  Centre Europa - o Maglemosià o Enterbollià En general o Eines de tradició magdaleniana o Elements geomètrics (triangulars, trapezoïdals, signiformes...) o Ramaderia, agricultura i protourbanisme apareixen en aquesta àrea del proper orient - Habitat 43 o L’habitat durant l’epipaleolític segueix les mateixes pautes que en el paleolític superior. L’home continua habitant les coves i els abrics, aquests darrers en major presència gràcies a la millora del clima, també es troben campaments al aire lliure  Lepensky – Vir (A Sèrbia, prop del Danubi) Excepcional per molts fets  Com ara les primeres representacions a deïtats - Enterraments o Són molt semblants als del paleolític superior. Generalment el cos del difunt apareix en posició fetal o El cos reposa en una fossa, ja sigui en un petit corredor o en una vauma  En el mateix habitat o Durant el mesolític apareixen els autèntics cementiris : Téviec i Hoédic (França), Mugue (Portugal)  Concepte de cementiris (llocs amb molts difunts) Practiques prehistòria 44 1era Classe - Indústria lítica  Tots els estris fets sobre la pedra - Dos períodes paleolític i neolític o - Paleolític  Eines fabricades mitjançant l’impacte Ximpanzé Kanzie  Capaç de comunicar-se amb els humans i capaç d’entedre com utilitzar les eines - Els animals són capaços d’adquirir comportaments culturals pràctics - PALEOLITIC INFERIOR - Australopithecus garhi (2,5 milions d’anys) o - Signes indirectes de d’utilització d’eines  ossos polits i rascats Homo habilis (2,4 milions d’anys  Mode 1) o Aspecte físic: semblant al ximpanzé, però bípede i amb més capacitat celebra’l o Cacera menor  Petits amfibis, mamífers...Recol·lecció carronya o Vivien als arbres, en un paisatge semblant a un bosc o galeria (sabana) o El homo habilis sabia relacionar voltors – animal mort o Ús confirmat de dos pedres:  Percussor  Nòdul (pedra que vols modelar/ tallar)  Nucli  S’extreuen dos ascles (tallar carn)  Si es treballa més s’extreu un chooping tool (tallar tendons i moll del ós i esclarfar ós o Mitjançant els estris, l’os o el material, el traceòleg fa coincidir l’eina amb l’os - Homo Ergaster (1,9 milions d’anys)  Mode 2  Achellense o Medoz 45 o Bifaç  Denota l’existència d’una imatge prèvia en el cervell de l’homínid per construir l’eina  - Com una navalla suïssa, tenia diverses utilitats  Tallar  Xafar  Desenterrar  Seccionar Neandertal (30.000 anys)  Mode 3 o La talla Levallois  Sobre Sílex  El sílex es fractura concoidalment  Arestes molt esmolades  Es pot preveure el trencament de Sílex  Un cop fet s’ha de retocar  Formació de negatius  Raspadors per treballar la fusta  Per enganxar utilitzaven un conglomerat de resina, greix, cera amb cendra i carbó per macerar  Tanmateix es segueixen trobant ascles i bifaços, segurament per usos ràpids o d’emergència - PALEOLITIC SUPERIOR - Homo Sapiens Sapiens  Mode 4 o Talla laminar  Delicada, es fa mitjançant uns percussors tous. Com fusta de boix o os  Es poden fer eines més o menys amples - NEOLITIC o Comunitats agropastorils o La tecnologia lítica no es perd ni substitueix durant l’edat de pedra. Quan apareix la metal·lúrgia es va substituint les indústries lítiques o ((Com fer una fletxa))  Fusta d’avellaner  Osca circular en una pedra de sílex  Enganxar la punta (feta amb pedra) amb el conglomerat de resina anteriorment explicat 46  Es relliga la resina amb budells acabats de treure tendres que es contrauran quan s’assequin  Les plomes són útils per disparar a més de 10 – 15 metres.
 Important: Del mateix ocell, doten la fletxa d’un moviment giroscòpic 2na classe Indústries ceràmiques 47 - Recipients ceràmics per la conservació d’aliments - Com fer una ceràmica o Agafar argila o Depurar-la, treure impureses  mitjançant la decantació o Batre-la (treure excés d’aigua) o Deixar assecar o Un cop seca, trencar-la o Afegir-li aigua i que torni en un estat líquid o Engreixar-la  Mitjançant desgreixants: o  orgànics (carbó/argila, palla/argila, sorra/argila)  inorgànics Moldejar-la. Dos maneres:  A partir de una única peça  Mitjançant “xurros” separats i cohesionant-los després en forma d’espiral o Decorar-la  Per impressió    Insició  desplaçar fang o Ceràmiques cardials (amb la vora de les petxines) o Mitjançants fustes o cossos perforats Grafitats  Treure fang un cop sec Afegits  Nances  Funció pràctica ornamental  Xurros transversals a les gerres  + resistència , + subjecció o S’ha de deixar assecar al aire lliure 1 o 2 setmanes  Perque perdi part de la seva humitat. Malgrat que agafa resistència, si es mulla es torna a desfer.
o Coure la ceràmica. Procediments:  Procediment rudimentari  apilar les gerres, rodejar-les de combustible i encendre el foc  Puja molt ràpid de temperatura i baixa molt ràpid  Xoc tèrmic, molt possible que es trenquin les gerres 48  Principi del forn  Recobrir de fang el combustible i les gerres i fer-li petits orificis  Forn  Cambra de combustió  Cambra de cocció  Quan la ceràmica té un color negre, significa que l’orifici de la cambra de cocció està tapat ...