6. El diagnòstic fisitoerapèutic (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Avaluació Clínica en Fisioterapia de l'Aparell locomotor
Año del apunte 2014
Páginas 9
Fecha de subida 15/11/2014
Descargas 44

Vista previa del texto

El diagnòstic fisiòterapeutic.
1. Definicions de diagnòstic.
 Diagnòstic: a través del coneixement. Criteri holística, valora en la seva totalitat.
En parlar d’història clínica ens basem en una anamnesi, una inspecció i una exploració del pacient que ens acabarà donant una sèrie de dades clíniques concretes. Aquestes han de ser racionalitzades i marcades dintre dels paràmetres establerts de normalitat i anormalitat.
D’aquesta manera, finalment, aconseguirem obtenir un diagnòstic, i per tant, un tractament.
En desembre de 2009 es dona una sentencia sobre el diagnòstic fisioterapèutic. El concepte “diagnòstic” no és privatiu de facultatius mèdics. A partir d’aquí pot ser aplicar a altres disciplines, però cal posar-hi un adjectiu: diagnòstic mèdic, diagnòstic fisioterapèutic, etc. El conflicte d’interessos sorgeix amb les associacions mèdiques, d’osteopatia, de quiropràxia i de terapeutes ocupacionals. De forma que el concepte que comença als anys 80, a dia d’avui encara no ha estat possible crear un codi de diagnòstics a fisioteràpia.
 Diagnòstic fisioterapèutic: procés d’anàlisis de las deficiències i discapacitats observades i/o estudiades, les deduccions de les quals permeten: establir un programa de tractament en funció de les necessitats observades, i escollir el mètode terapèutic apropiat a realitzar. (definició de l’escola francesa)  Diagnòstic mèdic: acte de conèixer la naturalesa d’una malaltia mijtançant l’observació dels seus símptomes i signes.
El diagnòstic fisioterapèutic seria una exploració ordenada del cos humà, que es recolza en un diagnòstic mèdic. L’objectiu bàsic és reconèixer la magnitud de les eventuals lesions diagnosticades pel metge i registrar el problema principal del pacient com a fonament per al diagnòstic fisioterapèutic.
2. Història clínica. Fitxa fisioterapèutica.
La historia clínica es pot trobar tant en suport informàtic com en paper i pot ser reclamada des de l’administració, de maner que és molt important el que s’escriu i queda registrat.
Aquesta es caracteritza per: - Confidencialitat: ningú del carrer pot accedir a una historia clínica.
Seguretat Disponibilitat: a especialistes, etc.
Única Llegible I ha de complir els següents requisits: - Veracitat: poden ser manipulades Rigor tècnic: hi ha un període d’accés de modificació, no es pot modificar després de molt de temps.
Coetanietat dels registres: historia unificada, un únic pacient amb diferents processos.
Completa.
Identificació del professional que afegeix dades.
2.1. Anamnesi.
 Anamnesi: portar a la memòria.
Per tal de dur a terme una bona anamnesi hem de ser capaços d’escoltar, observar i parlar correctament.
L’anamnesi és el primer contacte amb el pacient (l’entrevista) primera impressió mútua (hem de ser professionals). Alhora que és el primer pas per l’elaboració de la historia clínica.
Durant aquest procés el llenguatge particular, utilitzat per la persona que realitza l’anamnesi, haurà de ser transformat en llenguatge universal, és a dir, en terminologia tècnica per part de l’especialista.
Per tal de que l’anamnesi sigui bona aquesta ha de ser actualitzada en el temps, ha de ser un acte ordenat de recollida de dades i aquestes han de ser recollides en unes condicions idònies.
Els objectius principals seran: - Obtenir la informació: més preguntes no és sinònim de més qualitat.
Filtrar la informació: diferenciar la que te transcendència de la que no.
Ordenar la informació.
Integrar la informació: unir les diverses parts.
Per tal de que es produeixi una bona comunicació verbal haurem de valorar les capacitats de comprensió del pacient i utilitzar la terminologia adequada a aquesta. De forma general haurem de tenir una gran claredat expositiva i intentar solucionar qualsevol barrera idiomàtica.
A més a més, també serà molt important l’actitud del professional durant l’interrogatori, d’aquesta manera es podrà crear més fàcilment una complicitat amb el pacient, una empatia i el pacient podrà parlar amb més seguretat de si mateix.
Per altra banda s’haurà de tenir molt en compte la valoració de l’actitud del pacient i el seu estat anímic. Aquest es pot veure mostrat en la mímica facial, i en aquesta observació també podrem trobar expressions de dolor.
Els aspectes de comunicació no verbal es remarquen encara més en els nens. De forma que haurem de tenir més compte i estar més atents en la comunicació amb aquests.
En resum, el procés d’anamnesi s’inicia des de que el pacient entra per la porta. En aquest, el professional haurà de conduir sempre l’interrogatori al problema actual sense anar-se massa per les branques. En aquesta haurem d’evitat l’ús de llenguatge tècnic, s’ha d’explicar de forma que ho pugui entendre el pacient; haurem d’interpretar correctament el llenguatge del pacient establint una relació empàtica, participant en el procés e interpretar el que li està passant; i finalment, valorarem tota la informació i destriarem la necessària sense realitzar una mera relació de símptomes. Haurem d’evitar els enemics de l’interrogatori: - Per part del PACIENT: parlar massa, prejudici, idees preconcebudes, la interferència dels familiars Per part del PROFESSIONAL: desinterès, prejudicis, influenciabilitat de les malalties de l’època.
L’anamnesi es trobarà formada per: 1) Dades d’identificació i filtració: nom, edat, sexe, origen, lloc de residència, activitat professional, entorn social personal.
2) Motiu principal de consulta: a. Que li passa? b. Des de quan? c. Els símptomes: sensacions subjectives de la malaltia.
i. Distermia: sensació de febre.
ii. Astènia: cansament.
iii. Anorèxia: pèrdua de gana (no com a malaltia) iv. Màcula: taca v. Parestèsies vi. Dolor vii. Mareig d. Els signes: trastorn o troballa d’objectius. Es poden mesurar 3) Antecedents familiars: malalties hereditàries, problemes de salut dels parents més propers, elaboració d’un arbre genealògic.
4) Antecedents personals.
a. Antecedents fisiològics.
i. Activitats de la vida diària.
ii. Hàbits alimentaris. Dieta i alcohol (alcoholisme o simplement pressa d’alcohol).
iii. Hàbits sexuals.
iv. Història psicològica.
b. Antecedents patològics.
i. Malalties de la infància.
ii. Malalties cròniques i agudes.
iii. Malalties sexuals.
iv. Antecedents quirúrgics.
v. Antecedents traumàtics.
vi. Malalties mentals.
c. Medicació: i. Anticoagulants: normalment l’utilitza gent gran que ha patit procés de miocardi agut o que te una hipercoagulació de la sang. El més freqüent és el sintron. Aquest faran que si es fa una ferida serà més difícil de curar. Per exemple, no es durà a terme una atrocentesi ja que podem crear una hemartrosi.
ii. Esteroides (corticoides): antiinflamatoris corticoideus. Prendre durant llarg temps té diverses conseqüències com per exemple l’augment de la osteoporosis.
5) Història de la malaltia actual: desenvolupa el problema que porta el pacient a la consulta. Història clínica de la malaltia actual, cronologia des de l’inici fins l’estat present. En aquesta també es registrarà el dolor i l’alteració de la mobilitat.
2.2. Inspecció.
La inspecció comença des de que el pacient entra per la porta amb la valoració de la postura, la massa i el to muscular, la pell i les parts toves, la marxa i la sedestació.
Neurofibromes (taques café amb llet) Cicarriu intervenció (te punts, grapes) postero, medial. Tipic de intervencio en el tendó d’Aquiles Cicatriu cesària (amb una mica de queloide: hipertrofia. Resposta exagerada a la cicatrització) Cicatriu intervencio (tipica de fractura de radi distal) volar i radial. En el terç distal de l’avantbraç Queloide (tipic en malalties hematologiques, de la sang) Psoriasis. Malaltia cònica de la pell.
inflamatòria Hirsutisme (pel que apareix en zones no habituals) Taca mongolica: taca en el cul dels nens. Acumul no patologic de melanocits (celules de la pell que dona aquesta tonalitat) Herpes zoster. sorgeix a vegades amb la varicela, segeuix el trajecte de un nervi i pot deixar neuralgies post herpètique. Dolor urent a la zona on ha estat. Pot donar neuralgies del trigeni.
Escoliosis molt avançada.
Carucha. (andador) Dèficit extensió colze.
Desviació en varo. Cubito varo. Eix alterat.
Edema. Perdem els relleus osis.
Atròfia infra i supraspinós Pectus excavat. No és patologic.
Anomalia congenita. Carinats, empitjon (al revés) Hallux valgus (juanete) bunion  bulto No hereditaria pero te una asociació familiar.
Més habuitual en dones per causes hormonals Atròfia quadricipital – cicatriu genoll esquerre Vessament articular(probablement) (podria ser per l’operacio o per altres causes) Artritis reumatoidea. Dolorosa.
Artritis de petites articulacions.
Acondroplàsia Peu pla Peu cavus. (sempre s’ha de veure amb el peu a terra) Epifisodesi. Tecnica quirurgia per corregir el genu valgo.
Genu valg Genu valg artrósic Plagiocefàlia. Queda mes plans per la postura boca a dalt. De grans es trona normal en la suturacio dels osos.
Posició W. rotacio interna dels melucs. Anteversio femoral marcada. Camina en rotacio interna.
S’anira perdent amb l’edat Genu var. Fisiologic en nens petits.
Asimetria genu var Genu var Paràlsi radial Peus bots Peus bots Paràlisi facial. Costat dret del noi i costat esquerra de la noia. Malaltia virica que afecta als nervis, condicions que afecten l’aparicio. Paralisis afrigore: per el fred.
Assimetria tròfia muscular Hiperqueratosi plantar (ull de poll) es poden ulcerar, crear infeccions Proporcions 2.3. Exploració física.
Palpació: parts toves, ossos, articulacions, lligaments, músculs i tendons.
Proves articulars: estabilitat, moviments actius i passius, vessament, etc.
proves musculars: força, longitud, isometria, massa muscular, etc.
Proves neurològiques: exploració.
Proves especials: vasculars, mesura d’anomalies òssies.
...



Comentario de lauraflix en 2014-11-15 18:44:53
la segona imatge que posa "peus bots" en la penúltima pagina està malament copiat. És: retropeu en valg.