Tema 14. Ventilació i perfusió pulmonar (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Medicina - 2º curso
Asignatura Fisiologia Humana
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 23/02/2015
Descargas 18
Subido por

Vista previa del texto

Tema 14. Ventilació i perfusió pulmonar 1. VENTILACIÓ PULMONAR La ventilació és el flux d’entrada i sortida d’aire entre l’atmosfera i els alvèols pulmonars per permetre l’intercanvi gasós. Aquest procés inclou dos components, el component convectiu que realitza el transport de l’aire fins als bronquíols terminals i el component difusiu, que és la difusió de l’aire als alvèols barrejant i intercanviant aire nou i aire residual.
El volum minut que entra a les vies respiratòries s’obté amb el producte del volum corrent i la freqüència respiratòria. ( E = VT · FR). Cal tenir en compte, però, la presència d’un espai mort (VD), un espai de ventilació no efectiva que es divideix en espai mort alveolar de mida variable que es refereix als alvèols sense capil·lar adjacents i espai mort anatòmic que inclou l’aire comprès a les vies i que suposa uns 150 cc. La suma de tots dos es denomina espai mort fisiològic. L’espai mort alveolar és variable mentre que l’espai mort anatòmic és d’uns 150 cc en humans. La ventilació alveolar per minut, és a dir, l’aire que arriba als alvèols, s’obté com a resultat del volum minut menys el volum de l’espai mort ( A = E - D). Del volum total que entra a les vies respiratòries aproximadament 1/3 es queda a l’espai mort i 2/3 s’utilitzen per la ventilació alveolar.
En el procés d’inspiració el volum d’aire inspirat és lleugerament superior al volum expirat. No obstant, no ens inflem. Això es deu a que el consum d’oxigen és superior a la producció de diòxid de carboni donant lloc a un quocient respiratori (Rq) de 0,8 en repòs.
Amb l’exercici augmenta la producció de diòxid de carboni i els dos valors s’igualen obtenint-se un quocient respiratori d’1.
Distribució de la ventilació pulmonar Els alvèols del pulmó tenen diferents mides en funció de la seva localització i s’observa que els de l’àpex són més grans mentre que els de les zones de la base són més petits per la compressió del parènquima pulmonar.
Amb la inspiració els alvèols que augmenten més de mida són els petits, afavorint l’arribada de l’oxigen en primer lloc a aquestes zones.
Distribució de la ventilació alveolar i la perfusió pulmonar La sang, per efecte de la gravetat, omple també primer aquestes zones, de manera que la relació ventilació/perfusió (V/Q) al llarg de tot el pulmó és 1.
El diòxid de carboni és un gas molt difusible, de manera que si es ventilen molts litres de sang per minut el diòxid de carboni en sang baixarà molt ràpidament. El volum de diòxid de carboni i el volum alveolar, doncs, mantenen una relació inversament proporcional.
Funcions de les vies aèries Vies aèries superiors:    Condicionament de l’aire Escalfar, humidificar i filtrar Reflexes Tussigen i esternut Funció laringea Commutador i vocalització Vies aèries inferior     Mucus Retenció de partícules Funció ciliar Mobilització del moc cap a l’exterior de les vies Reflex tussigen Diferent al de les vies aèries superiors Broncoreactivitat Els bronquis, tant els grans com els petits, presenten un epiteli recobert per una paret de múscul llis que rep control simpàtic i parasimpàtic. Els bronquis grans, a més, tenen cartílag i glàndules seromucoses secretores de moc.
2. CIRCULACIÓ PULMONAR El pulmó rep la irrigació de dos tipus de vasos diferents, els vasos pulmonars per l’intercanvi de gasos i els vasos bronquials per la nutrició pulmonar.
El circuit dels vasos pulmonars és un circuit de baixa pressió consistent en una artèria provinent del ventricle esquerre que transporta sang venosa i una vena que es dirigeix a l’aurícula esquerra amb sang arterial ja oxigenada.
La pressió de la circulació pulmonar es mesura a través d’un catèter a l’artèria pulmonar permet obtenir pressió de l’artèria pulmonar (PAP). És possible també obtenir la pressió a l’aurícula esquerra o pressió d’enclavament pulmonar (Pw) inflant un baló a l’artèria pulmonar per tal crear un sistema tubular tancat i que les dues pressions s’equilibrin. Això permet determinar si una pressió elevada a l’artèria pulmonar es deu a una afectació d’aquesta o de l’aurícula. Es pot obtenir també la despesa cardíaca QT.
Factors reguladors del flux pulmonar El flux sanguini pulmonar és essencialment igual a la despesa cardíaca, de manera que els factors reguladors de la despesa cardíaca regularan també el flux sanguini. Aquests són principalment el volum de sang i la freqüència cardíaca. Afectaran també les resistències (PVR) determinades per la mida el vas.
Alguns mecanismes locals que intervenen en la regulació del flux pulmonar són:  Fenomen de vasoconstricció pulmonar hipòxica Generalment els vasos hipòxics (mal oxigenats) es dilaten. No obstant, al pulmó els vasos hipòxics es contrauen per intentar reduir el volum de sang i mantenir la relació V/Q.
 Pressió alveolar Els capil·lars de les parets alveolars estan distesos per la pressió de sang que circula pel seu interior però alhora comprimits per la pressió de l’aire alveolar que els envolta donant lloc a tres zones teòriques: Zona 1. La pressió alveolar és sempre més alta que la del capil·lar i provoca el col·lapse i l’absència de flux.
Zona 2. El flux sanguini és intermitent i hi ha circulació únicament durant els pics de pressió arterial pulmonar. Això es deu a que la pressió sistòlica supera la pressió alveolar però no ho fa la pressió diastòlica.
Zona 3. El flux sanguini es continu, la pressió del capil·lar supera sempre l’alveolar.
 Gravetat Per efecte de la gravetat els capil·lars de les zones declius estan sempre oberts, de manera que l’aire té més tendència a entrar a aquests capil·lars.
 Posició En posició de decúbit i respiració normal l’aire arriba als dos pulmons. Donat que en la porció inferior és on hi ha més flux sanguini, és també on tendeix a anar l’aire.
No obstant, si es paralitza una part del diafragma les visceres l’empenyen impedint l’expansió del pulmó. Si aquesta porció que no pot expandir-se és la porció inferior es produirà que l’aire quedarà a la part superior mentre qu ela sang per gravetat continuarà anant a la inferior, de manera que la relació V/Q no s’estarà conservant.
En el cas de la pulmonia els alvèols de la part inferior poden estar plens de pus i de nou la ventilació és superior mentre que la perfusió és més important a la zona inferior impedint un correcte intercanvi. La millor solució en aquest cas seria col·locar el pacient pel costat “bo”, és a dir, procurar que el pulmó sa quedi a baix.
 Exercici La realització d’exercici provoca un augment de la despesa cardíaca i la dilatació dels vasos pulmonars. Com que s’augmenta tant la respiració com l’aport de sang el quocient V/Q es manté compensat.
Un altre aspecte de la realització d’exercici és que el cor és el factor limitant, no el pulmó, doncs el flux sanguini durant l’exerici arriba a ser un 90% del flux màxim mentre que el volum per minut que entra a les vies respiratòries és només del 65%.
...

Comprar Previsualizar