Tema 7: Principis bàsics de l'herència (GE) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 1º curso
Asignatura Genètica
Año del apunte 2016
Páginas 10
Fecha de subida 23/04/2016
Descargas 51
Subido por

Vista previa del texto

TEMA  7:  Principis  bàsics  de  la  herència   1.  Els  experiments  de  Mendel   Va   ser   Mendel   qui   va   establir   les   normes   de   transmissió   genètica.   I   els   seus   experiments  demostren  que:   -­L’herència   es   transmet   per   elements   particulars   (no   hi   ha   herència   de   les   mescles).     -­Segueix  normes  estadístiques  simples,  resumides  en  els  seus  dos  principis.       *Mendel   va   tenir   molta   sort   en   els   seus   experiments   perquè   va   utilitzar   unes   condicions  que  li  van  facilitar  molt  l’obtenció  dels  seus  resultats.       1.1  Característiques  de  l’experiment  de  Mendel   -­Va  ser  cuidadòs  a  l’hora  de  elegir  els  caràcters,  i  va  elegir  caràcters  discrets  i   qualitatius,  on  es  veies  clar  la  diferència  de  fenotips  i  no  tinguessin  una  variació   gradual  (alt/baix,  rugós/llis,  verd/groc...).       -­Va   partir   de   poblacions   genèticament   iguals:   línies   pures   (si   entrecreuem   individus  d’una  línia  pura,  homozigots,  sempre  produeixen  individus  iguals;;  no  hi   ha   variabilitat   en   aquest   caràcter).   Un   cop   tenia   aquestes   línies   pures,   les   va   entrecreuar  amb  altres  línies  pures  (línia  verda  X  línia  groga).       -­Va  fer  un  anàlisi  quantitatiu  de  fenotips  de  la  descendència  (proporció  de  cada   fenotip  en  la  descendència).     -­Va   estudiar   set   caràcters   i   va   observar   els   resultats   que   obtenia   en   els   creuaments  monohíbrids  que  va  realitzar  (color  i  textura  del  pèsol,  el  tipus  i  color   de   flors...).   En   l’estudi   de   cadascun   dels   set   caràcters   va   obtenir   els   mateixos   resultats  (en  la  F1  el  caràcter  dominant  i  en  la  F2  les  proporcions  3:1).       1.2  Entrecreuament  monohíbrid   P:  generació  parental:  rugosa  x  llis   F1:  primera  generació  filial  (descendència):  totes  llis   F2:  segona  generació  filial:  ¾  llis  i  ¼  rugós       *Entrecreuament   monohíbrid:   on   els   progenitors   difereixen   només   en   un   sol   caràcter.  Només  analitzem  un  sol  caràcter.       Els  entrecreuaments  monohíbrids  demostren  el  principi  de  segregació  (primera   llei  de  Mendel)  que  estableix  que  els  al·lels  es  separen  de  manera  independent   per  donar  lloc  a  la  descendència  i  el  concepte  de  dominància,  que  fa  referència   a   que   si   s’entrecreuen   dues   línies   pures,   i   la   F1   només   presenta   un   fenotip,   aquest   serà   el   fenotip   dominant.   El   fenotip   dominant   ve   determinat   per   la   presència  d’un  al·lel  dominant  al  menys  en  un  dels  individus.       Mendel  va  proposar  que  la  determinació  genètica  d’un  caràcter  ve  determinada   per   gens,   tot   i   que   ell   va   parlar   d’unitats   discretes   que   estaven   duplicades   en   cadascun  dels  individus.  D’aquesta  manera  cada  individu  té  dues  còpies  (al·lels)   d’un  caràcter.       Com   són   individus   diploides,   tenim   el   gen   d’aquell   caràcter   duplicat.   Això   ho   representem  gràficament  per  lletres  (RR,  Rr,  rr).  El  gen  li  direm  “R”  de  textura  i   pot  presentar  diferents  formes  o  fenotips  (2  al·lels):   -­Forma  de  gen  responsable  de  la  varietat  llisa:  R   -­Forma  de  gen  responsable  de  la    varietat  rugosa:  r     Els  al·lels  d’un  gen  són  les  formes  que  pot  adoptar  un  gen  per  a  un  determinat   caràcter,   produint   diferents   fenotips.   Un   individu   diploide   normalment   té   dos   al·lels   d’un   mateix   caràcter,   però   hi   ha   cops   on   podem   trobar   més   al·lels   (al·lelomorfisme  múltiple).     Entre  els  P  i  la  F1  hi  ha  una  meiosi,  i  per  tant,  els  gàmetes  dels  pares  (R)  i  (r)   produiran   els   fills,   els   quals   portaran   cadascun   d’ells   un   cromosoma   de   cada   pare.  Per  tant,  la  F1  haurà  de  ser  tots  Rr.  La  generació  parental  són  individus   homozigots,   i   l’individu   F1   és   heterozigot   ja   que   té   les   dos   copies   del   gen   diferents.       A  la  F2  obtenim  organismes  entrecreuant  dos  heterozigots  (Rr  x  Rr),  i  produint   la  meiosi  es  formaran  els  gàmetes  els  quals  a  l’atzar  s’intercanviaran  i  podran   produir   diferents   resultats.   S’utilitza   normalment   el   quadre   de   Punnett   per   representar-­ho     Rr  (1)  x  Rr  (2)   Gàmetes  1     ½  R   ½  r       Gàmetes   ½  R   RR   Rr     2   ½  r   Rr   rr     Raó  genotípica  (gens)     ¼:  RR   ½:  Rr   ¼:  rr     Raó  fenotípica  (aspecte)   ¾:  llisos   ¼:  rugós     1.3  Primera  llei  de  Mendel:  segregació  equitativa  1:1   Els   dos   al·lels   d’un   caràcter   es   separen   durant   la   formació   dels   gàmetes   es   segreguen   en   proporcions   1:1.   La   mitat   dels   gàmetes   porten   un   al·lel   i   l’altra   meitat,  l’altre  al·lel.       *Podem  dir  que  el  fenotip  i  l’al·lel  pot  ser  dominant  o  recessiu,  però  el  genotip  no.       1.4  Conceptes  importants   -­Gen:  és  el  factor  responsable  de  la  manifestació  d’un  caràcter.  En  un  individu   diploide   tenim   dues   còpies   d’aquest   gen   que   poden   ser   iguals   (homozigot)   o   diferents   (heterozigot)   i   ocupa   un   espai   específic   en   el   genoma   i   en   un   cromosoma.     -­Al·lel:   una   de   les   dues   o   més   formes   que   pot   presentar   un   gen   per   a   un   determinat  caràcter.     -­Locus:  lloc  específic  on  es  troba  un  al·lel  en  un  cromosoma.   -­Genotip:  els  al·lels  que  té.     -­Fenotip:  l’aspecte  que  produeix  la  manifestació  d’un  caràcter.     -­Caràcter:  un  atribut  o  característica.   -­Heterozigot:  organisme  que  conté  dos  al·lels  diferents  en  el  locus.     -­Homozigot:  organisme  que  conté  dos  al·lels  iguals  en  el  locus  (línia  pura).     -­Dominància:   el   fenotip   del   heterozigot   és   igual   a   un   dels   homozigots   (el   dominant).  Només  es  dóna  en  al·lels  i  fenotips.     -­Entrecreuament   proba:   un   individu   de   genotip   desconegut   (amb   fenotip   dominant)   s’entrecreua   amb   un   individu   homozigot   recessiu   per   a   revelar   el   genotip  desconegut.     A_    x    aa   -­Entrecreuament  retrògrad:  és  el  entrecreuament  d’un  individu  F1  amb  genotip   desconegut  amb  un  individu  parental  homozigot  recessiu.       1.5  Relació  dels  entrecreuaments  genètics  amb  la  meiosi   La   segregació   1:1   es   produeix   degut   a   que   els   cromosomes   homòlegs   es   separen  durant  la  meiosi:     2  llei   Mendel   1  llei   Mendel         1.6  Segona  llei  de  Mendel:  transmissió  independent   Explica   que   hi   ha   una   transmissió   independent   dels   gens   que   determinen   diferents  caràcters.  Per  exemple,  fem  un  entrecreuament  entre  dos  individus  en   el  que  tenim  en  compte  dos  caràcters  (color  “Y”  i  textura  “R”).  Color  groc  és  el   dominant  (Y  groc  >  y  verd)  i  la  textura  llisa  també  (R  llis  >  r  rugós).       Entrecreuament  dihíbrid   Fem   un   entrecreuament   entre   dues   línies   pures,   dobles   homozigots   (una   dominant  per  als  dos  caràcters  RRYY  i  l’altre  recessiu  per  als  dos  caràcters  rryy)   i  s’obté  tota  F1  pèsols  grocs  i  llisos  els  quals  són  dobles  heterozigots  (RrYy).     De   l’individu   F1   per   meiosi   es   formen   4   gàmetes   diferents   amb   proporcions   ¼   cadascun  (RY,  Ry,  rY,  ry).  Si  ara  entrecreuem  dos  individus  de  la  F1  obtenim  la   F2  amb  4  fenotips  diferents  amb  les  proporcions  9:3:3:1  (en  base  a  16  que  seria   el  total),  i  per  tant,  també  4  genotips:     -­9/16:   grocs   i   llisos;;   poden   presentar   diferents   genotips,   ja   que   poden   haver-­hi   diferents   combinacions   que   estableixin   aquest  fenotip.     -­3/16:  grocs  i  rugosos:  per  donar   la   textura   rugosa   han   de   ser   homozigots   recessius   en   “R”,   però   grocs   poden   ser   tant   homozigots   dominants   com   heterozigots.     -­3/16:  verds  i  llisos:  per  donar  el   color   verd   han   de   ser   homozigots   recessius   en   “Y”,   però   llisos   poden   ser   tant   homozigots   dominants   com   heterozigots.     -­1/16:   verds   i   rugosos:   serà   doble  homozigot  recessiu.       L’entrecreuament  dihíbrid  li  va  permetre  establir  la  segona  llei  de  Mendel:  durant   la  formació  dels  gàmetes,  la  segregació  dels  al·lels  d’un  gen  és  independent  de   la  segregació  dels  al·lels  d’un  altre  gen.  Això  és  degut  a  que  els  caràcters  estan   determinats  per  diferents  gens,  és  a  dir,  es  troben  en  diferents  llocs.  Si  els  gens   estiguessin  en  el  mateix  cromosoma,  es  transmetrien  junts.     L’alineament  i  disposició  dels  cromosomes  durant  la  metafase  I  de  la  meiosi  és   el   que   explica   aquesta   segona   llei,   obtenint   les   proporcions   1/4   respecte   als   gàmetes.       Entrecreuament  trihíbrid   Si   estem   analitzant   tres   caràcters   que   venen   determinats   per   tres   gens   independents,  aquests  es  combinen  de  forma  més  complexa  ja  que  tindrem  8   gàmetes  per  individu,  però  tot  i  això,  es  podria  produir  sempre  i  quan  aquests   gens  siguin  independents.     La  raó  fenotípica  aquí  seria  de:  27,  9,  9,  9,  3,  3,  3,  1.         1.7  Els  nombres  esperats  de  entrecreuaments  mendelians     2.  Extensió  de  l’anàlisi  genètic  mendelià   2.1  Supòsits  en  els  treballs  de  Mendel   1)  Els  gens  estudiats  estan  en  autosomes.  (poden  estar  lligats  al  sexe)   2)   La   relació   dels   al·lels   sempre   és:   dominància   –   recessivitat   (pot   ser   dominància  incompleta).     3)   Dos   al·lels   determinen   un   caràcter   (pot   estar   determinat   per   més   al·lels   =   al·lelisme  múltiple).     4)   Un   caràcter   ve   determinat   per   un   sol   gen   (pot   haver-­hi   interacció   gènica,   epístasi).   5)  Hi  ha  independència  entre  gens  no  al·lèlics  (poden  estar  lligats  i  es  pot  produir   recombinació).       Per  tots  aquests  motius,  les  proporcions  de  la  F2  poden  veure’s  modificades  les   diferents  situacions.       2.2  Relacions  de  dominància   La  dominància  fa  referència  al  fenotip,  i  és  la  interacció  entre  els  al·lels  d’un  gen.     Pot  ser:     -­Dominància   completa:   descrita   en   experiment   de   Mendel.   El   fenotip   del   heterozigot  és  el  mateix  que  el  fenotip  d’un  dels  homozigots.       -­Dominància   incompleta:   el   fenotip   dels   heterozigots   és   un   entremig   entre   els   fenotips  dels  dos  homozigots.  Tot  i  que  els  gàmetes  i  el  genotip  és  el  mateix  que   en   la   dominància   completa,   el   que   varia   és   el   fenotip.   El   típic   exemple   per   explicar-­la  és  el  de  les  flors  de  nit  (Mirabillis  jalapa),  on  s’entrecreuen  dues  línies   pures  de  flors  de  colors  vermell  (VV)  i  blanc  (vv).  La  F1  és  tota  de  color  rosa  i  és   Vv.  I  la  F2  s’obté  fenotípicament  ¼  vermelles,  ¼  blanques  i  2/4  roses  (a  diferència   de  1:3  que  obtenia  Mendel  amb  la  dominància  completa).         -­Codominància:   el   fenotip   dels   heterozigots   presenta   els   fenotips   dels   dos   homozigots.  És  el  típic  cas  dels  grups  sanguinis.     -­Grup  A:  presenta  antígens  A  (té  anticossos  per  B).   -­Grup  B:  presenta  antígens  B  (té  anticossos  per  A).     -­Grup  AB:  presenta  antígens  A  i  B,  i  per  tant,  s’observa  codominància.  (no   presenten  anticossos)     -­Grup  0:  no  presenten  antígens  (té  anticossos  per  A  i  per  B).       2.3  Al·lelisme  múltiple  (sèrie  al·lèlica)     Quan   un   gen   té   més   de   dues   formes   al·lèliques.   Normalment   en   individus   diploides  com  nosaltres  només  tenim  dues  formes  al·lèliques,  però  en  la  població   s’observen  casos  amb  més  formes  al·lèliques.  Exemples:     -­Grups   sanguinis   AB0:   venen   determinats   per   tres   formes   al·lèliques.   Podem   trobar  A,  B  i  0,  on  A=B  >  0.       Fenotip   Genotip   Grup  A   AA  o  A0   Grup  B   BB  o  B0   Grup  AB   AB   Grup  0   00     -­Color  del  pelatge  conill:  ve  determinat  per  quatre  formes  al·lèliques:  C+  >  Cch  >   Ch  >  c.       2.4  Gen  i  al·lel  letal  y  essencial   Un  al·lel  que  causa  la  mort  prematura  d’un  organisme  es  anomenat  al·lel  letal  i   el   gen   involucrat   és   l’anomenat   gen   essencial.   Aquets   es   detecten   quan   les   proporcions  de  la  F2  estan  alterades,  obtenint  proporcions  2:1.       Un  dels  exemples  més  clars  és  el  dels  ratolins,  on  entrecreuem  dos  ratolins  grocs   (Yy)  i  obtenim  2/3  grocs  (Yy)  i  1/3  no  grocs  (yy).  Ens  basem  sobre  3  ja  que  el   genotip  YY  mor  abans  de  néixer  i  per  tant,  nosaltres  no  l’observem.  En  aquest   cas  el  gen  “Y”  és  el  gen  essencial  i  l’al·lel  “YY”  és  l’al·lel  letal  que  causa  la  mort.       2.5  Pleiotropia   Quan  un  gen  afecta  a  més  d’un  caràcter,  produeix  fenotips  múltiples  i  diversos.       Un   exemple   seria   la   fenilcetonúria   (incapacitat   de   degradar   la   fenilalanina   per   l’absència   d’un   enzim   que   és   la   fenilalanina   hidroxilasa;;   això   provoca   una   acumulació   de   fenilalanina   que   resulta   tòxica   pel   SNC   ocasionant   danys   cerebrals).   Aquesta   és   una   malaltia   metabòlica   autosòmica   i   recessiva,   on   els   individus  que  la  presenten  manifesten  deficiència  intel·lectual,  problemes  en  la   coloració  de  la  pell...       2.6  Interacció  gènica   Es  produeix  quan  dos  o  més  gens  intervenen  en  un  mateix  caràcter,  que  és  el   més  habitual  a  la  natura  (ja  que  els  gens  monogènics  són  molt  poc  comuns),  i  és   el  contrari  de  pleiotropia,  ja  que  es  tracta  de  gens  de  diferents  locus  que  afecten   a  un  mateix  caràcter.     *Per   exemple:   els   enzims   que   codifiquen   aquests   gens  intervenen  en  la  mateixa  ruta  metabòlica,  i  per   tant,   cooperen   per   obtenir   el   producte   final,   i   determinen  conjuntament  aquell  caràcter.       Si  hi  ha  interacció  gènica  s’alteren  les  proporcions   mendelianes   esperades   (obtenint   per   exemple   nous   fenotips).   Les   variacions   de   dominància   es   produeixen  per  la  interacció  entre  els  al·lels.           Exemple   pebrots:   per   a   un   mateix   caràcter   (color   del   pebrot)   ens   adonem   que   intervenen   dos   gens   diferents,   el   gen   “R”   i   el   gen   “C”,   obtenint   com   a   resultat   en   la   F2   les   mateixes   proporcions   fenotípiques   com   si   es   tractes   d’un   dihibridisme   9:3:3:1.               2.7  Interacció  gènica  amb  epístasi     En   aquest   tipus   d’interacció   gènica   un   gen   emmascara   l’efecte   d’un   altre   gen   d’un  locus  diferent,  i  afecta  a  les  proporcions  mendelianes  esperades.       Per  a  que  s’expressi  un  caràcter  es  necessari  que  es  realitzin  tots  els  passos   d’una  via,  i  en  aquesta  han  d’intervenir  diferents  productes  de  varis  gens  de  locus   diferents.   Si   hi   ha   una   mutació   en   algun   dels   gens   necessaris   de   la   via,   no   s’observarà  la  proporció  9:3:3:1  de  la  F2.  No  canvia  el  resultat  de  la  segregació   independent,   és   a   dir,   el   genotip   segueix   sent   el   típic   de   sempre,   però   queda   “amagat”  les  relacions  fenotípiques  9:3:3:1  clàssiques.       En   la   interacció   entre   gens   en   epístasi   es   poden   obtenir   diferents   raons   fenotípiques  (tot  i  que  les  reals  segueixen  sent  9:3:3:1:         Exemple  del  color  del  gra  de  la  aleurona  del  blat   S’entrecreuen   dues   varietats   blanques   (AAbb   i   aaBB)   i   s’obté   una   púrpura   (AaBb).   Posteriorment   s’entrecreuen   dues   púrpures   (AaBb)   i   s’obtenen   les     proporcions  de  la  F2  com  a  9  púrpures  i  7  blanques  (9:7).  Això  s’explica  per  una   epístasi  recessiva  doble.  En  realitat  les  proporcions  són:     -­9  A_B_  púrpures   -­3  aaB_  blanca   -­3  A_bb  blanca   -­1  aabb  blanca     Únicament  s’obtindran  de  color  púrpura  si  el  gen  A  i  el  gen  B  funcionen  alhora.   Si  un  dels  dos  falla  (genotip  aa  o  bb)  el  producte  final  sempre  serà  blanc.                     Exemple  pelatge  cobayes   A  partir  d’un  encreuament  de  dues  línies  pures   amb   color   blanc   i   castany   obtenim   la   F1   tot   blanc,  per  tant  podríem  dir  que  el  blanc  domina   sobre  el  castany,  però  no  és  així  perquè  en  la   F2   apareix   un   nou   color:   el   negre.   Tampoc   podria   ser   dominància   incompleta   ni   codominància.  Per  tant,  el  fet  de  que  apareix  un   nou   fenotip   ens   està   indicant   que   hi   ha   hagut   interacció  gènica.       De   manera   que   si   considerem   la   interacció   entre   dos   gens   amb   dos   al·lels   cadascun  i  calculem  les  proporcions  de  la  F2  sobre  16,  obtenim  les  proporcions   12:3:1.   Aquest   càlcul   el   fem   dividint   el   nombre   d’individus   amb   un   fenotip   determinat  entre  el  total  d’individus  i  multiplicant-­ho  per  16.       En  la  F2  deduim  que  el  que  tingui  el  pelatge  blanc  pot  ser:   -­9/16  A_B_   -­3/16  A_bb     I  si  fem  la  suma  obtenim  els  12/16  que  emascara  la  proporció  de  dihibridisme   típica  de  9:3:3:1.       Els  que  siguin  negres  (aaB)  tindran  una  proporció  3/16  i  els  castanys  (aabb)  1/16.       Els   parentals   en   el   cas   del   blanc   serien   AABB,   posat   que   si   fossin   AAbb   no   s’obtindria  a  la  F2  el  pelatge  negre.  L’altre  parental  castany  té  un  genotip  aabb.   I  els  individus  de  la  F1  han  de  ser  heterozigots,  per  tant  AbBb.           2.8  Penetrància  i  expressivitat   Els  dos  conceptes  es  refereixen  a  l’expressió  fenotípica  variable  de  certs  gens,   degut  a  la  influència  de  l’ambient  i  la  influència  d’altres  gens.       -­Penetrància:   proporció   d’individus   en   una   població   que   presenten   el   fenotip   corresponent   al   seu   fenotip.   Si   p   <   1   parlem   de   penetrància   incompleta.   En   aquest  cas,  alguns  individus  tot  i  presentar  genotip  Aa  que  en  teoria  dona  lloc  a   color   vermell,   també   poden   donar   lloc   a   fenotip   blanc,   depenent   del   grau   de   penetrància.       Exemple:  la  polidactília    (6  dits)  la  qual  és  dominant.  Si  estudiem  a  100  persones   s’observaria  que  totes  són  portadores  del  gen  però  només  el  80%  l’expressen   fenotípicament,  la  qual  cosa  només  s’explica  per  penetrància  incompleta,  ja  que   tot   i   que   les   100   persones   tenen   el   mateix   genotip,   només   20   no   presenten   aquest  fenotip.           -­Expressivitat:   el   grau   d’expressió   individual   d’un   fenotip   per   a   un   genotip   concret,   és   a   dir,   es   produeix   una   gradació   de   l’expressió,   per   expressivitat   variable.   En   aquest   cas   es   pot   donar   una   gradació   de   colors   en   el   fenotip   del   heterozigot  (Aa),  el  qual  pot  ser  rosa.       Exemple:  el  patró  de  pelatge  de  pell  amb  taques  dels  gossos.             Moltes  vegades  tot  això  es  troba  influït  per  factors  ambientals  o  d’altres  efectes.   A   més,   a   vegades   es   pot   donar   alhora   penetrància   incompleta   i   expressivitat   variable.       3.  Herència  no  mendeliana   Es  produeix  per  la  herència  dels  genomes  de  mitocondris  i  cloroplasts,  els  quals   són  circulars.       3.1  Genoma  mitocondrial   Per  trobar  gens  mutats  en  el  mtDNA  (DNA  mitocondrial)  s’estudia  via  materna  o   herència   citoplasmàtica.   Es   denomina   així   ja   que   la   transmissió   del   DNA   mitocondrial   es   produeix   via   mare.   L’òvul   de   la   mare   és   el   que   conté   les   estructures   citoplasmàtiques   que   donaran   lloc   a   les   cèl·lules   del   nou   individu,   mentre  que  l’espermatozoide  nou,  de  manera  que  el  zigot  es  formarà  a  partir  del   citoplasma  i  components  d’aquest  de  la  mare.       En  la  divisió,  els  mitocondris  es  distribueixen  de  forma  equitativa  (els  mateixos   en   totes   les   cèl·lules)   però   a   l’atzar,   de   manera   que   es   poden   distribuir   molts   mitocondris  mutants  en  una  cèl·lula  i  en  una  altra  no  tenir-­ne.       A  nivell  d’anàlisi,  si  ens  referim  a  humans,  la  transmissió  del  mtDNA  s’analitza   mitjançant  arbres  genealògics  on  sempre  que  hagi  una  mare  afectada  ho  podrà   traspassar  als  fills  i  afectara  tant  a  homes  com  a  dones.     Les   filles   afectades   passarà   com   el   cas   de  la  mare,  però  si  és  un  fill  el  que  està   afectat,   els   fills   que   provinguin   d’aquest   pare   no   podran   estar   mai   afectats,   de   manera   que   una   eina   per   identificar   la   herència  mitocondrial  és  que  sempre  es   transmet  per  la  mare.       3.2  Genoma  cloroplast   Casi   totes   les   varietats   de   plantes   ornamentals   tenen   aquest   tipus   de   transmissió,  on  veiem  plantes  amb  fulles  verdes  o  blanques  amb  mosaic  blanc  i   verd.  Això  es  produeix  perquè  trobem  que  alguns  cloroplasts  són  incapaços  de   sintetitzar   la   clorofil·la,   i   per   això   provoca   taques   blanques   en   les   fulles.   En   la   següent  imatge  queden  exposats  els  parentals  i  els  descendents  els  quals  seran   idèntics   al   progenitor,   degut   a   la   transmissió   de   la   herència   pel   genoma   del   cloroplast.                                                                   [acasals]  Més  apunts  a:  https://unybook.com/perfil/acasals     ...

Comprar Previsualizar