Preguntes per entregar - Ontogènesi (2017)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Fonaments de Psicobiologia II: neuroanatomia
Año del apunte 2017
Páginas 3
Fecha de subida 14/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Fonaments de Psicobiologia II – Neuroanatomia Oliwia Ciurlej PREGUNTES PER ENTREGAR - ONTOGÈNESI 1. Per què és important que morin neurones i s’eliminin sinapsis durant el desenvolupament? L’apoptosi és un procés important ja que en desenvolupar-se el sistema nerviós, es formen moltes més neurones i sinapsis de les que en un futur es necessitaran. Per tal, caldrà que s’eliminin les més innecessàries i es conservin les més funcionals per permetre un funcionament i maduració correctes del sistema nerviós.
2. Quina és la importància de la mielinització? La mielinització és un procés molt important per les connexions neurals: és imprescindible per la maduració del sistema nerviós. Afavoreix la comunicació neural ja que augmenta la velocitat de la conducció i la continuïtat dels potencials d’acció.
Així, la transmissió de la informació és més ràpida, eficient i efectiva.
3. Què són les molècules d’adhesió cel·lular, i en quines fases de la histogènesi intervenen? Les molècules d’adhesió cel·lular (o cèl·lules CAM) són glucoproteïnes que permeten l’adhesió. Intervenen en les fases de migració, agregació i sinaptogènesi. En la de migració, estan situades en les membranes de les cèl·lules i permeten el reconeixement entre diferents tipus de cèl·lules (neurones amb neurones, cèl·lules glials amb cèl·lules glials o neurones amb cèl·lules glials). En la fase d’agregació, en canvi, intervenen les NCAM (molècules de reconeixement cel·lular neural) permeten que les neurones s’agrupin entre sí formant nuclis i capes. Finalment, en la sinaptogènesi les cèl·lules CAM tenen la seva part com a factors no difusibles: senyals fixes que troben les neurones per tal de guiar-se en el creixement del seu axó.
4. Quines són les divisions que deriven del prosencèfal, en el pas de l’etapa de 3 a 5 vesícules encefàliques? El prosencèfal deriva en el telencèfal i el diencèfal, on aquest primer és el que més es desenvolupa.
5. Quines estructures deriven del metencèfal? Del metencèfal deriva la protuberància i el cerebel.
1 Fonaments de Psicobiologia II – Neuroanatomia Oliwia Ciurlej 6. A quins canvis a nivell cel·lular és atribuïble l’augment de volum encefàlic després del naixement? A la formació de sinapsis noves, al creixement de les ramificacions dendrítiques i al procés de mielinització.
7. En la fase de mort cel·lular programada, què determina quines neurones moren i quines sobreviuen? El factor neurotròfic. Aquest és un nutrient essencial per les neurones, el qual la neurona obté de les cèl·lules diana (cèl·lula sobre la qual està fent la sinapsis). Aquesta cèl·lula produeix el factor neurotròfic en quantitats limitades, el qual fa que les neurones hagin de competir pel nutrient en concret. Les neurones que estableixen una bona sinapsis i obtenen el factor neurotròfic, sobreviuen. Les que no, moren.
8. Posa un exemple de connexions cerebrals molt invariants.
Experiment de la granota: Es van seccionar els axons que surten de la retina de la granota, que condueixen la informació en concret fins el SN. Llavors es va invertir l’ull de la granota (així, la retina també s’inverteix). Com a resultat, la granota dirigia la seva resposta en una altra direcció: la informació de la retina arribava al SN però no ajudava a la granota a saber on es trobava. El destí dels axons té un important component genètic: l’establiment d’aquestes connexions és invariant i, per tant, els axons es van regenerar cap a les dianes inicials, independentment de l’entorn i la funcionalitat.
9. Il·lustra amb un exemple la influència dels factors extrínsecs sobre les connexions cerebrals.
Privació sensorial durant un període crític → Cataractes. En operar les persones amb aquest trastorn, es va poder observar que continuaven sense poder diferenciar bé les formes. En estar privades de veure durant tants anys, això va fer que es mantinguessin les connexions neuronals d’aquest estat fins i tot un cop després d’haver-se sotmet a la operació.
10. Què passa quan es lesiona un axó en el SNC? En un principi, l’extrem que queda separat del soma (extrem distal) es degenerarà des del lloc on s’ha produït la lesió cap endavant, fins al final de l’axó. Aquesta degeneració s’anomena degeneració anterògrada o walleriana. Quan es produeix la degeneració de l’axó, els macròfags s’encarreguen de netejar les sobres de la cèl·lula.
2 Fonaments de Psicobiologia II – Neuroanatomia Oliwia Ciurlej Pel que fa a l’altra banda de l’axó, no s’observa cap canvi; en canvi en el soma de la cèl·lula s’activen mecanismes per tal que torni a regenerar l’axó. Si l’axó es regenera i s’aconsegueix establir sinapsis novament, la neurona podrà sobreviure; per contra, si no ho aconsegueix, es produirà la degeneració de tota la neurona → degeneració retrògrada.
3 ...

Comprar Previsualizar