Apunts del tema 20: Gust i Olfacte (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 2º curso
Asignatura Fisiologia i fisiopatologia I
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 03/02/2015
Descargas 12
Subido por

Descripción

Apunts de Fisiologia i fisiopatologia I del tema 21: Gust i Olfacte

Vista previa del texto

Fisiologia i fisiopatologia I TEMA 21: Gust i Olfacte GUST PAPIL·LES GUSTATIVES. BOTONS GUSTATIUS Percepció de substàncies químiques gràcies a receptors que es troben a les papil·les gustatives que es troben a la llengua i a la part de dalt de la faringe.
Gràcies, concretament, a unes estructures anomenades botons gustatius que es troben en les papil·les gustatives de la llengua.
Tipus de papil·les    Papil·les CALICIFORMES = CIRCUMBALADES: Són les que es troben per la part de darrere de la llengua. Fan una forma de “V”.
Pels costats d’aquestes papil·les gustatives trobem els botons gustatius. Hi ha un centenar de botons gustatius per cada pupil·la calciforme.
 Papil·les FUNGIFORMES: Tenen botons gustatius per la part de dalt de les papil·les, i alguns per la part dels costats.
Tenen 5 o 6 botons gustatius per papil·la.
 Papil·les FOLIADES: Tenen forma de folíol.
Tenen pocs botons.
 Papil·les FILIFORMES*: No tenen botons gustatius. Tenen receptors tàctils, tèrmics i sobretot mecànics: intervenen en la percepció de la textura dels menjars.
Botons gustatius Dintre dels botons gustatius trobem les cèl·lules receptores amb petites vellositats als extrems, aquestes estan a sobre dels receptors.
Els porus gustatius es troben a sobre dels botons gustatius.
Entremig de les cèl·lules receptores del gust es troben els cèl·lules de suport.
Les substàncies s’han de dissoldre en el líquid de la boca (saliva) i han d’entrar pels porus gustatius, per a que les cèl·lules receptores de gust puguin percebre aquest gust.
Hi ha algunes substàncies que taponen, obstrueixen o dificulten l’accés de les substàncies a través dels porus, fan perdre el gust (disminueixen la sensibilitat per percebre gustos).
Ex: làctics.
MODALITATS GUSTATIVES L’unami és el gust del glutamat, el gust característic de la soja, etc (menjar xinés) (un gust fort).
→ Tots els 5 tipus de receptors de gustos es troben arreu de la llengua.
Teories sobre els botons pulsatius: TEORIA 1 (la més acceptada): Dintre de cada botó gustatiu hi ha cèl·lules receptores per la seva modalitat i casa un té la seva aferència sensitiva.
TEORIA 2 (menys acceptada): Totes les cèl·lules tenen capacitat de capatar tots els gustos.
LLINDAR I DISCRIMINACIÓ Llindar: Les cèl·lules receptores de gust, capten aquest a concentracions realment molt baixes.
Però cal molt més dolç, per a ser percebut. Però, la sacarina, al ser sintetitzada (substància no natural), calen concentracions molt baixes per a que aquesta sigui captada.
El gust amargant es detecta moltíssim, degut a que aquest és molt freqüent en tòxics.
Discriminació: Cal un canvi d’un 30%, per a ser perceptible aquest canvi (ex: més o menys salat).
El gust dolç és l’únic que per molt que augmentem la concentració, sempre resulta plaent.
MODALITATS GUSTATIVES I RECEPTORS DEL GUST Receptors específics per a cada gust No hi ha receptors pels greixos (olis, mantegues, ...).
Els greixos augmenten la palatabilitat de les substàncies: fan que estiguin “més bones”, fan que siguin més liposolubles, fan que hi hagi un augment de secreció d’endorfines.
Receptors del gust (a les papil·les filiformes) CALOR >42ºC Els receptors de calor responen a estímuls tèrmics i a algunes substàncies químiques (picant: a la capsaïcina i d’altres substàncies semblants).
La capsaïcina és una substància que és capaç d’estimular els receptors de calor; i si té lloc una estimulació molt intensa: dolor.
FRESCOR <25ºC Substàncies com el mentol són capaces d’estimular els receptors de fred.
Això també passa a la pell, on tenim també receptors de calor i de fred.
TRANSDUCCIÓ DE RECEPTORS DEL GUST Direcció: Cèl·lules receptores → neurona gustativa primària.
 DOLÇ/UNAMI/AMARGANT: Receptors gatalotròpics. Té lloc l’entrada de Ca2+ al citoplasma que prové de fora o bé de receptors interiors. Aquest provoca l’alliberació d’ATP. Aquest pot provocar l’excitació de la cèl·lula que es troba per sota o bé la de la cèl·lula veïna.
 SALAT/ÀCID: Receptors inotròpics. Té lloc l’entrada dels H+ (Ca2+ per al receptor de salat), té lloc a continuació una cadena de reaccions (desconeguda), (per la cèl.
Receptora de calor: despolarització cel·lular). Entra C2+ extracel·lular. Es duu a terme un alliberament de les vesícules amb neurotransmissors: serotonina (5-HT), els quals s’alliberen sobre les neurones.
VIES I PROJECCIÓ AL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL Tots els estímuls van al bulb raquidi, l’àrea gustativa es troba al costat d’on s’integra el nucli del vòmit. Continuen el recorregut cap al tàlem, cap l’ínsula rei i d’allà cap a l’escorça gustativa, on som conscients de que hi ha gust.
I, després, es duu a terme la resposta subjectiva (la resposta d’aversió a alguns aliments), mitjançant l’aprenentatge que fan l’hipotàlem i l’amígdala.
OLFACTE MUCOSA OLFACTÒRIA. BULB OLFACRTORI Aquest sentit especial es troba situat al nas i a les fosses nasals: a l’epiteli olfactori, tocant a la aracnoides, teixit ossi que està foradat, pel qual passen a través d’ell les fibres que van directes.
Els receptors acaben en unes bellostats.
Les cèl·lules liles són els receptors olfactoris.
Les mateixes neurones del bulb olfactori fan axons que travessen la làmina fibrosa (en comptes d’unir-se a cèl·lules veïnes).
A l’epiteli olfactori hi ha glàndules mucoses que fan la capa mucosa secretora.
Les substàncies odoríferes s’han de solubilitzar en aquesta per tal de poder ser olorades.
A la nostra cavitat nasal hi ha un total de 20 milions de cèl·lules receptores olfactòries que ocupen un total de 5-7 cm², som micròsmics. En canvi, els gossos són macròsmics i la seva superfície olfactòria és de 170cm².
ESTIMULACIÓ DE LES CÈL·LULES OLFACTÒRIES TRANSDUCCIÓ DE L’ESTÍMUL OLFACTIU VIES I PROJECCIÓ AL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL ...