Tema 2 (I) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 3º curso
Asignatura Societats i formes de vida a l'època moderna
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 19/03/2016
Descargas 16
Subido por

Vista previa del texto

2. El món urbà Les mans La societat urbana catalana estava dividida en mans. Aquestes tenien a veure amb el poder econòmic, polític i situació jurídica. Hi havia:  Mà major, ciutadans honrats. La ciutadania honrada equivaldria a l’aristocràcia, un grup selecte de famílies, que creen un patriciat urbà, que controlen el Consell de Cent a través d’un grup anomenat BIGA. S’ha anat formant amb la reconquesta i prebendes per part de la Corona. Es dediquen el món del negoci i de les finances. Controlen el poder municipal. A la Baixa edat Mitjana té la tendència a ennoblir-se i d’esdevenir rendista. No té res a veure amb l’aristocràcia militar. Intenta per mitja de compra de senyories o de matrimonis un sistema per enriquir-se. Es vol ennoblir perquè la terra dóna prestigi i diner.
Veu que a través de la compra de senyories pot tenir un control econòmic i d’explotació. Esdevé rendista, és a dir, a través de préstecs (censals i violaris), deixa diners (interès del 3%) a tothom qui ho vulgui, monarquia inclosa. Fins a finals del segle XV la noblesa no entra en el Consell de Cent.
La ciutadania honrada progressivament va abandonat els negocis, però no perd poder polític. Aquesta par de la societat busca aconseguir privilegis.
  Mà mitjana. Mercaders, artistes i menestrals. Nombre molt reduït de persones (15%), però que tenen una gran importància econòmica. El mercader és la persona que es dedica al comerç de productes (importació o exportació), pot ser de radi proper, mitjà o llarg. Tot hi ser molt rics, poden arribar a ser-ho tan com els ciutadans honrats, sempre seran mà mitjana, mai podran accedir a la major.
El mercader s’anirà identificant amb la Busca. La Busca era un grup present al Consell de Cent, aconseguirà poder a través d’un cop d’estat el 1453, que els permetrà ser un grup hegemònic. Els interessos són oposats els de la Biga.
Els artistes són els individus més importants dels gremis. Tenen professions liberals i poden venir del món del dret.
Mà menor. Els menestrals són els mestres dels oficis, cada ofici s’agrupa en gremis. El gremi marca com s’ha de produir i com s’ha de comercialitzar. Quan hi ha canvis en la demanda el gremi no sap com reaccionar i moltes vagades no arriben a adaptar-se. Dins el gremi hi ha: - El Mestre és el propietari del taller, la màxima autoritat gremial. Els mestres d’un mateix ofici són un grup molt tancat.
- L’oficial és una persona que supera la fase d’aprenent i que està a l’espera de fer el treball de mestria, els mestres intenten evitar que puguin accedir al seu nivell.
- L’aprenent eren nens que procedien d’entorns rurals i que entraven en el món gremial. Els contractes d’aprenentatge eren molts durs, provocant la fuga de molts d’ells. El mestre havia de mantenir a l’aprenent. El taller era alhora la botiga i l’habitatge del mestre i aprenents.
Els gremis participen tant a la festa cívica i religiosa, però quan es treballa les jornades són molt llargues. El gremi té representativitat política, és a dir, els menestrals que estan en gremis importants poden arribar a accedir al Consell de Cent. El gremi és un enquadrament religiós, la confraria. Durant el Corpus es manifestava la força del gremi a través de les Confraries.
Aquesta mà mitjana es va materialitzar en el Sindicat dels Tres Estaments i Poble de Barcelona (1452), amb ell volen acabar amb la oligarquia de la mà major. Fan un cop d’estat en el Consell de Cent, que permet que la Busca governi. Allà desenvolupa mesures polítiques i econòmiques que impedeixen que la Biga recuperi el poder. Com a resultat té la Guerra Civil iniciada el 1462.
El 1448 es va crear el Sindicat de Remença, aquests, amb el suport de la Corona, volen aturar als nobles militars. El Sindicat dels 3 Estaments s’unirà amb la monarquia, així la BUSCA s’enfronta amb la BIGA, la primera guanya el poder quan Galceran de Recasens imposa la BUSCA. Així el 1462 comença la guerra civil, que acabarà el 1472.
També en formen part els obrers no especialitzats, jornarelisme urbà. Bracers, Macips i Fadrins. Aquest poble és anomenat “poble menut”. És un grup molt complexa.
Pobres A la baixa edat mitjana es formen noves formes de pobresa que tenen un tacte diferencial, fent que hi hagi diferents tipus de pobres, depenent de com hi havia arribat, com eren tractats i com es comporten.
Les ciutats de la baixa edat mitjana, les que eren portuàries, van passar a ser les capitals de la Corona. Aquestes ciutats van fer un entramat urbà a partir de viles de dimensió mitjana que van acabar essent el centre i el mercat natural de les comarques. Aquestes van crear una atracció per a la població rural, amb les activitats comercials i de manufactura. Des d’inicis del XIV va haver una redistribució de la població, ja que hi havia molta gent que buscava unes millors condicions de vida. Causes: - Conjunturals: Fets que, si de forma aïllada poden generar problemes, solapats encara són pitjors. Catàstrofes que afecten al territori.
Des de 1310 es viuen crisis agràries, intermitents, però molt comunes, que van portar a la fam. La més important va ser la de 1333. La Pesta Negre va arribar a Catalunya el 1348, la població estava afeblida a causa de la crisi dels anys anteriors. La Pesta va matar a un 15-25% de la població. També s’ha de tenir en compte altres malalties desconegudes.
La guerra de Castella o dels dos Peres (1356-1369), però va afectar poc a Catalunya, no es van produir presoners, ja que es retornaven però mutilats.
Per Catalunya la guerra va ser un cop econòmic molt dur, ja que en molts casos es van fortificar molts municipis, que havien de pagar els propis municipis.
Es va produir un seguit de terratrèmols que van causar destrosses materials notables, va contribuir en el sentiment de desànim de la població.
Totes aquestes catàstrofes van provocar que molts pagesos emigressin cap a les zones urbanes. Era la sortida de la dura vida del camp. La ciutat és vista com un món de llibertats que en el camp no hi és.
- Estructurals: Fets que són resultat de la pròpia estructura de la societat. La fragmentació del domini útil al segle XV, on la gent controla parcel·les de dimensions més petites que anteriorment. Provoca un creixement de les desigualtats internes en la pagesia. La comunitat agrària mai havia estat un món perfecte, però ara les diferències creixen, i es configura un nucli reduït de pagesos benestants, mentre que altres passen en posició intermitges, i altres passen a ser jornalers agraris.
Això va acompanyat de la polarització de la part més humil de la pagesia i disgregació de les estructures familiars tradicionals. Va aparèixer la Llei de Rendiments Marginals Decreixents, la qual provenia de l’Europa Atlàntica. El segle XIV la producció agrària ha arribat al límit i el sistema feudal es basa en l’extracció de l’excedent pagès per part de l’aristocràcia, a més la tecnologia és molt bàsica, fent que els rendiments siguin baixos. Davant les crisis demogràfiques el sistema no té prou força per alimentar la població. Amb aquest sistema les comunitats es veuen obligades a produir més, per incrementar les collites necessiten augmentar la superfície conreada. Quan passa això es troben que les millors terres ja estan conreades, això els obliga a acudir a terrenys marginals. En aquestes terres els rendiments, inicialment, dupliquen als originals, però a la llarga cauen per sota. Amb aquesta llei es volia donar una sortida a la situació de crisi, tot i que pels de dalt de tot el sistema ja funcionava, perquè aconseguia tot el que necessitava. Aquest sistema de Rendiments Marginals Decreixents s’acaba veient que no funciona.
Aquest context porta a molts pagesos a la migració cap a les ciutats, es veia com l’esperança. Aquesta emigració va permetre que les ciutats mantinguessin la demografia.
El camp, que tot hi això seguia sobrepoblat, va enviar els excedents de població a la ciutat. Aquest moviment camp ciutat va despoblar el camp, però també les viles.
Un cop aquestes masses de pagesos arriben a les ciutats es veuen obligats a instal·lar-se a la perifèria, i es queden fora de l’estructura social i econòmica urbana. La majoria formen una ma d’obra barata, eventualment sense feina, sempre mal pagada, exclosos de les corporacions (gremis i corferies), i sense cap mena de pes polític. Alhora estan considerats foresters, i per tant perillosos.
El Consell de Cent intenta trobar una solució, intenta usar aquestes masses per les obres publiques, per tant fer-los treballar, pagar-los alguna cosa i evitar que no morin de gana.
No poden entrar a un gremi perquè no tenen formació. Es va creant un grup de treballadors miserables, de classe obrera inicial, que cada cop està més delimitada social i econòmicament, que pateix la precarietat de la subsistència sense tenir els beneficis de cap institució de solidaritat. Són una nova forma de pobresa, molt estesa a les grans ciutats, i que té una naturalesa que la fa menyspreable, ja que és nova. Aquest nou grup semiurbà té tendències a l’agitació popular, les revoltes, els disturbis, als robatoris i que amenaçava l’ordre públic. Per tant va ser vista com un grup perillós que és capaç de la destrucció moral. Està subjecte a la repressió. Les autoritats locals els consideren paràsits i els hi neguen els beneficis de l’ètica cristiana, i es crea un gran control repressiu. Les institucions buscaven l’estabilitat, per tant havien de ser expulsats, ja que no s’integraven en el món laboral de la ciutat. Les autoritats van veure la necessitat d’identificar quins eren els pobres reals, els pobres vergonyants, que si que tenien caritat.
Això va fer que s’anessin perfilant les bases de dos tipus de pobres, segons la manera que eren rebuts:  Pobres vergonyants. Tenien casa pròpia, eren ajudats per la resta de ciutadans a través d’organitzacions i institucions com catedrals, parròquies i convents. Els ciutadans deixen diners per els pobres vergonyants o per a les institucions que els ajudaven.
 Pobres de Crist. Anaven captant pels carrers, progressivament són mirats com a potencials delinqüents. Acaben integrant una manera de veure la pobresa com a perillosa per a ells, ja que els mantenia al marge de l’assistència publica i els relacionaven amb la delinqüència. Patien una desatenció que podia agreujar al seva situació.
La pobresa era un fet corrent, amb uns percentatges alts de població que ho són.
Permetia als ciutadans benestants de fer bones obres, i així guanyar-se el cel posant en pràctica la caritat cristiana. Aquests pobres eren marginats, molt nombrosos a les poblacions urbanes. Hi havia els que venien de generacions anteriors, els de rodalies i els foresters i rodamóns. Totes les persones que patien disminucions, incloses les físiques, no tenien les mateixes possibilitats que la resta de ciutadans i es veien obligats a captar, eren inclosos en el grup de delinqüents potencials, i no tant en el de pobres.
Les dones estaven marginades per raons de gènere., que podia arribar a portar a la pobresa.
L’extensió de la pobresa va ser tal que es van crear una sèrie de confraries i de captaires que controlaven la captació d’almoina. Buscaven el millor lloc de la ciutat, el més rendible.
L’ajuda a aquest col·lectiu es feia a través de:  Testaments. La ciutadania alhora de dictar el testament deixen diners o béns immobles pels pobres o a les institucions encarregades de vetllar per la pobresa.
 L’Església. La principal productora de l’obra assistencial. Té un triple àmbit d’actuació: Catedrals, Parròquia i Convent. Els bisbes eren els màxims responsables d’aquesta assistència.
 A partir el segle XIII s’hi afegeixen les autoritats municipals.
A les Catedrals hi havia una institució anomenada Almoina. Aquesta s’encarregava de donar caritat. A partir del segle XI es fixen unes rendes que havien de servir per alimentar perpètuament als pobres. Aquestes rendes van fer aparèixer l’Almoina. L’encarregat de l’Almoina era l’almoiner, que ajudat per un grup de gent, van formar una autèntica burocràcia.
A la parròquia l’assistència es feia a través de Bacins, era dedicada als pobres vergonyants. El Bací era la institució parroquial de caràcter benèfic. Aquests Bacins es nodries de llegats testamentaris, rendes que venien dels censals1. Els Baciners s’encarregaven de recaptar per al comunitat en nom de la parròquia.
A partir de mitjans del segle XIII els convents van guanyar importància dins la societat, sobretot els d’Ordes mendicants. Aquests predicaven la pobresa i vivien de l’almoina.
Quan els ciutadans, a través dels testaments, els afavoreixen econòmicament van augmentant la seva importància. Els més importants eren els Franciscans i Dominics.
Gradualment es van afegir els Ordes que treballaven de mediadors entre la població i presoners que estaven a l’exterior, aquests són els Trinitaris i Mercenaris.
A tot això se l’hi ha d’afegir l’hospital. El seu objectiu era acollir i atendre els pobres que malalts. La manca sanitària feia que no es poguessin curar. Es donava llit i es repartia 1 Préstec hipotecari.
menjar als indigents, però per el mínim temps possible. Hi havia molts hospitals, amb una ràtio de 4-5 llits per cada 1.000 habitants. Els hospitals eren creats per iniciativa privada, a mesura que avança el temps s’hi afegeix l’Església i les autoritats municipals.
Els fundadors dels hospitals els havien de dotar econòmicament, nomenar els seus responsables i poder captar l’ajuda dels ciutadans.
A partir del segle XIII va ser molt important, pels hospitals, donar acollida als nens abandonats. Apareix el Torn, aparell on es deixava l’infant, per fora, es girava i quedava dins l’hospital. Un nen abandonat no tenia perquè ser il·legítim, pot ser abandonat un nen legítim, però que la família considera que no el pot mantenir. Hi havia dides que els hi donaven el pit, si l’infant sobrevivia s’intentava col·locar dins el gremi, en cas dels nens, o al servei domèstic en el cas de les nenes. Així s’evitava que entressin en el grup de pobres i marginats. Sobre un 50% dels ingressats morien a causa de les condicions sanitàries.
El principal hospital era l’Hospital General de la Santa Creu, que neix el 1401. Estava sota custòdia dels canonges de la Seu i del Consell de Cent.
...