Tema 5. Biomecànica de la pelvis (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Rovira y Virgili (URV)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Biomecànica clínica
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 12/04/2016
Descargas 21
Subido por

Vista previa del texto

BIOMECÀNICA CLÍNICA Gis26 Tema 5. Biomecànica de la pelvis: La funció principal de la cintura pelviana és transmetre forces des de la columna fins les extremitats inferiors, ja sigui de manera ascendent com descendent.
La transmissió de les càrregues comença a la xarnel·la lumbosacre on passen d’un segment mòbil (columna lumbar) a un segment estable (pelvis) en aquesta xarnel·la és on es divideixen les forces, passen d’un eix, la columna vertebral, i es divideixen en dues forces que van en direcció les extremitats inferiors. A més a més, podem veure que L5, té una desviació cap a anterior, respecte l’eix horitzontal d’uns 30 – 35º aproximadament, i el sacre està inclinat en direcció anterior i inferior d’uns 40 – 45º aproximadament.
La cintura pelviana podem dir que és com un cub tridimensional, i és una estructura central.
Tota la cintura pelviana en conjunt està inclinada cap a anterior uns 45º, com a terme mig.
Depenent de la persona, la curvatura lumbar, la columna vertebral i la inclinació del sacre, la pelvis tindrà una inclinació més anterior o més posterior.
- Sacre horitzontal hiperlordosi elevada; la pelvis estarà més anterior. > 45º Sacre vertical la pelvis estarà més posterior. >45º Per tal de complir la funció principal que tenim de la pelvis, transmetre forces des de la columna a les extremitats inferior, necessitem un anell pèlvic.
- Anell pèlvic: està format per tres ossos diferents.
o 2 coxals son simètrics, idèntics, es troben a cada costat de la pelvis o Sacre el trobem a la part posterosuperior de l’anell pèlvic L’anell pèlvic no és una estructura que està unida complertament, sinó que tenim diferents articulacions que ens permeten que sigui el suficientment elàstic per tal d’absorbir càrregues o moviments quan fem marxa, quan correm o quan es produeix el part.
Aquestes articulacions que ens permeten aquest moviment són la sacroilíaca i la símfisi púbica.
- Diferencies de la pelvis entre els gèneres o Pelvis femenina  És més ample; la seva part interna, els estrets també són més amples o Pelvis masculina BIOMECÀNICA CLÍNICA - - Gis26  És més llarga i més estreta Estrets de la pelvis: divideixen la pelvis en tres tossos o Estret superior:  Format per: promontori del sacre i les línies innominades de la pelvis  Divideix la pelvis per la part superior on hi trobem totes les vísceres i la part inferior passaria a ser la pelvis ginecològica.
o Estret mig:  Format per:  cara més anterior; part mitja del pubis, per les espines ciàtiques.
 Part més posterior; estre S3 i S4  En aquests estret s’insereix la musculatura profunda del perineu o Estret inferior:  Format per: el pubis, isquions i coxis  S’insereix la musculatura superficial del perineu Sacre: o La seva part més proximal, el promontori, es dirigeix cap a anterior i inferior en condicions normals. Tot el sacre és més ample per la seva part anterior que per la part posterior.
o La posició del sacre pot influir en les corbes de la columna, o al revés, les corbes de la columna alteren la posició del sacre o Forma part de l’anell ossi, però no és una peça fixa, sinó que permet moviment a través de la seva articulació; l’articulació sacroilíaca o Les articulacions sacroilíaques no acostumen a ser simètriques l’una amb l’altra, és molt freqüent que ens trobem les articulacions asimètriques les unes amb les altres.
 El fet que siguin irregulars donen incongruències a les articulacions i la seva orientació seria aproximadament d’uns 15º en direcció anterior, inferior (per la posició del sacre prèviament) i en direcció a la part interna de la pelvis.
L’angle aproximat entre el sacre i l’ilíac és d’uns 15º. Aquests 15º permeten que quan rebem la càrrega axial de la columna sobre el sacre, gràcies a aquestes articulacions puguem desglossar aquesta força cap als coxals i cap al sacre mateix.
- Del 100% de la força que recau sobre el sacre, es divideix en: o 80% recau sobre els dos coxals  una petita part d’aquest 80% es dirigeix cap a la símfisi púbica per poder realitzar una coaptació i que l’anell sigui estable  la resta del 80% es dirigeix cap a les extremitats inferiors o 20% recau sobre el sacre BIOMECÀNICA CLÍNICA - Gis26 Estabilització de l’articulació sacroilíaca: o Lligament anterior de l’articulació sacroilíaca o Lligament posterior de l’articulació sacroilíaca  Lligament iliolumbar; des de l’ilíac fins la lumbar  Lligament sacroilíac posterior; des del sacre fins l’ilíac o L’estabilitat també ve donada per la pròpia superfície articular, la qual és rugosa o Càpsula articular, tant anterior i posterior  La càpsula és més gruixuda per la part posterior.
 Els elements de la part posterior són els que realment estabilitzen l’articulació, ja que el sacre és més ample per anterior. Si els lligaments posteriors no aguantessin el sacre, aquest aniria cap a anterior.
 Per això si es produeix una lesió a un element estabilitzador posterior tindrem una inestabilitat. En canvi si es produeix als anteriors, la pelvis estarà estable i simplement tindrem dolor.
A la part posterior del sacre i la pelvis tindríem l’aponeurosi lumbocrural, aquesta permet unir les extremitats superior i inferior de manera creuada. Aquest sistema aponeuròtic començaria al dorsal ample, de manera creuada passaria per l’aponeurosi lumbar i tindria el lligament sacrotuberós i d’aquí seguiríem amb els isquiotibials. D’aquesta manera podem fer força de l’extremitat superior fins l’extremitat inferior contra lateral, ja que és un sistema creuat.
El sacre no només està unit a la pelvis per l’articulació sacroilíaca sinó que també esta unida per dos lligaments:   Lligament sacrospinós o sacrociàtic menor; va des de la espina ciàtica fins la part lateral i inferior del sacre i coxis Lligament sacrotuberós o sacrociàtic major; es dirigeix des de la part més posterior de l’ilíac fins el coxis, i un cop està al coxis, s’obre com un ventall en direcció a l’isquion La mobilitat del sacre no és molt elevada, però la necessitem per tal de poder realitzar, o esmorteir, tots els moviments que fem i és molt important en el mecanisme del part.
Un dels moviments que realitza el sacre seria el de nutació i contranutació, en bipedestació el moviment principal és el de nutació - Nutació el promontori es dirigeixen cap a anterior i inferior i el coxis cap a superior i posterior Contranutació el promontori es dirigeix cap a posterior i inferior i el coxis cap a inferior i anterior Per tal de valorar l’estabilitat de l’articulació sacroilíaca tenim diferents test per poder-la valorar - Test de Gillet  flexió de maluc amb els genolls en extensió Test de Fabere flexió de maluc i genoll en DC/S i col·loquem el mal·lèol extern sobre la ròtula contralateral Etc BIOMECÀNICA CLÍNICA Gis26 En aquesta articulació no existeixen només lligaments, sinó que també te relacions: - Relacions de l’articulació sacroilíaca o Zona lumbar: a través dels lligaments anteriors i posteriors de l’articulació que són la continuació dels lligaments d la zona lumbar baixa (L4) o Piramidal i bíceps femoral: a través del lligament sacrotuberós o Musculatura de l’abdomen i els raquis: glutis, sol pèlvic... a través de la fàscia toracolumbar Quan tenim qualsevol patologia a l’articulació la podem atribuir als elements musculars, lligamentosos, com la pròpia superfície articular.
Aquesta articulació és estable i podem atribuir l’estabilitat a: - Tancament articular la pròpia articulació és congruent i estable per ella mateixa Per ser estables necessiten que la musculatura del costat sigui qui l’estabilitzi o L’articulació sacroilíaca és una barreja d’aquests dos sistemes, ja que la musculatura adjacent li dóna encara més estabilitat a l’articulació.
- Símfisi púbica: La símfisi púbica està formada pels dos extrems del pubis, de cada coxa, on aquestes dues superfícies articulars estan recobertes de cartílag i a més a més entre elles tenen un fibrocartílag que l’anomenem lligament interossi. També tenen un lligament púbic superior i inferior que uneix els dos extrems de la símfisi púbica. Uneix els dos extrems de cada coxal.
És una articulació que no te gaire moviment, necessitem estabilitzar, ja que rep forces de la musculatura abdominal i de la musculatura adductora de la extremitat inferior. En aquesta articulació també tenim una aponeurosi, l’aponeurosi abdomino – pubico – crural, uneix es fàscies abdominals amb les fàscies de la musculatura adductora.
La símfisi rep forces creuades de la musculatura i una de les zones més dèbils és l’anell inguinal, si no hi ha un bon to muscular tant d’abdominals com d’adductors podem desencadenar diferents patologies com seria una pubàlgia per exemple.
o o o - L’articulació està sotmeses a forces de compressió i cisalla Necessitem que sigui estable per evitar la pubàlgia i les hernies inguinals i per a poder transmetre les forces correctament.
Exemple:  Quan anem a realitzar un xut a futbol, passem d’una cadena anterior totalment estirada i quan hem realitzat el xut canviem sobtadament a una cadena anterior totalment en contracció. El fet que es doni aquestes cadenes tant extremes, si no tenim un bon equilibri muscular és quan es poden produir les lesions.
Patologies principal: o Pubàlgia o osteopatia dinàmica del pubis  Podem trobar diferents formes de lesió: BIOMECÀNICA CLÍNICA Gis26   - Hemipelvis estigues ascendida, és a dir, no coincideixen les dues superfícies articulars del pubis i pot provocar dolor Artrosi de l’articulació, en l’artrosi si no hi ha cap mena de moviment no provocarà dolor Col·locació de la símfisi: La símfisi púbica no està totalment vertical sinó que té una lleugera inclinació cap a anterior o o - Homes uns 45º d’inclinació Dones 30º d’inclinació. Aquests graus, serveixen perquè durant l‘embaràs el fetus tingui un punt de recolzament durant el temps de gestació i també ens serveix per redistribuir les pressions abdominals cap a posterior, cap al sacre.
Patologia del sol pèlvic: o Podem comparar el sol pèlvic amb un vaixell o Té 3 elements:  Visceral  Lligament que uneixen les vísceres a la pelvis  Musculatura del sol pèlvic  El principal element que aguanta les vísceres és el sol pèlvic, els lligaments les mantenen al seu lloc.
 Si el sol pèlvic perd tensió qui li aguanta les vísceres són els lligaments i com que no és la seva funció apareixerà principalment dolor.
 També pot aparèixer ,a part del dolor, incontinència urinària i disfuncions sexuals.
La cavitat abdominal forma part d’una caixa i qualsevol afectació afectarà al sol pèlvic.
- El sol pèlvic està dividit en dues zones: o Anterior la més dèbil, on hi ha es esfínters o Posterior suporta realment totes les pressions abdominals Qualsevol canvi postural pot influir amb canvis en aquest sol pèlvic. Sempre hem d’intentar realitzar exercicis amb elongació del tronc per treballar sobretot la faixa abdominal - Mobilitat: o Nutació: amplia el diàmetre entre el pubis i el coxis  Poder fer la nutació de dues maneres diferents:  El sacre realitza el moviment; el promontori es desvia a anterior i inferior  L’ilíac realitza una rotació a posterior durant la marxa o El moviment de nutació és molt important durant el part.
o Contranutació: l’estret superior de la pelvis augmenta el diàmetre  Podem fer la contranutació de dues maneres diferents:  El sacre realitza el moviment, el promontori es dirigeix cap a posterior i superior  Durant la marxa es provoca una rotació anterior de l’ilíac.
BIOMECÀNICA CLÍNICA Gis26 Els moviments de nutació i contranutació influeixen en l’articualció sacroilíaca i es produeixen quan rebem forces de manera sagital. No només tenim aquests tipus de forces, sinó que també rebem forces en el pla frontal i el transversal produint un moviment respectivament.
- - Depenent de les corbes de la columna poder ser més capaços d’esmorteis correctament aquestes forces.
o Com més corba tinguem més podrem esmorteir (en condicions normes, ja que una hiperlordosi pot ser contraproduent) o Com menys corba tinguem menys podrem esmorteir.
 Tota la pelvis és un sistema a compressió on les forces de l’articulació sacroilíaca es transmeten de manera creuada cap a l’articulació coxofemoral.
Forces de manera creuada: o La part superior de l’articulació sacroilica les forces aniran cap a la part inferior del coxis o La part inferior de l’articulació sacroilíaca les forces aniran cap a la part superior del coxis Durant la bipedestació les càrregues de la columna es distribueixen cap als dos còtils i d’aquests passen a les extremitats inferiors. En canvi, en sedestació les càrregues es distribueixen cap a les tuberositats isquiàtiques, sempre hi quan estiguem en una postura fisiològica.
...