Activitat avaluable 1 (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Maestro en Educación Primaria - 1º curso
Asignatura INICIACIÓ A LA DIDÀCTICA
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 17/03/2015
Descargas 15
Subido por

Descripción

La primera activitat avaluable sobre l'adquisició d'una L2 a l'escola.

Vista previa del texto

Activitat avaluable Blocs 1 I 2 – L’aprenentatge de llengües a l’escola Cecilia és una noia que té com a L1 el castellà posat que el seu lloc de naixement és El Salvador. Va arribar a Hospitalet de Llobregat quan tenia 12 anys, moment en què va haver de començar a adquirir el català com a L2. Va arribar a finals de juny, per tant, l’escola ja havia acabat, però això no va ser un impediment per posar-se a aprendre una nova llengua. Com els seus cosins ja portaven anys vivint aquí li van ensenyar una mica algunes paraules i frases per tal que s’anés familiaritzant amb la llengua.
Aleshores, pel que fa al seu entorn sociolingüístic, cal dir que a casa seva sempre ha parlat castellà amb els seus pares, però amb el seu germà, com és més petit que ella, sí que parla català en determinats moments per ajudar-lo a millorar a l’escola.
Per altra banda, amb els companys d’escola no parlava gairebé mai català perquè era una escola de barri i tots els nens de la classe parlaven castellà. D’aquesta manera, només practicava català amb els professors. En un principi la seva estada a l’escola va ser difícil perquè no entenia el que explicaven els docents perquè parlaven en català i el fet d’existir tanta diversitat lingüística va ser un caos per a ella perquè ni tan sols el castellà es parlava igual que al seu país.
Segons la seva experiència, ha sentit el català com una llengua interessant, de la qual ha pogut aprendre molt però de la que encara ha d’aprendre molt més, ja que el seu nivell d’adquisició encara no és molt alt i considera que té un nivell mig. Com ja s’ha dit, tot i que alguns membres de la família la van ajudar a entendre el català al seu moment, on més ha après ha sigut a l’escola ja que és on va haver de posar-se les piles amb l’aprenentatge de la llengua si volia entendre el que parlaven a classe, perquè es molt frustrant no saber què t’estan dient quan tu vols participar i vols parlar però no en saps. A més del que li van ensenyar a escola, ara continua aprenent perquè està estudiant per ser safata de vol i necessita aprendre el català, a part de moltes altres llengües.
Els factors que han influït positivament en el seu aprenentatge han sigut, sobretot, la necessitat d’aprendre aquesta llengua, perquè vivint a Catalunya és indispensable saber defensar-se mínimament en català i també perquè sempre li ha agradat molt aprendre llengües.
En referència al tractament de les llengües que es fa a la seva escola és important remarcar que s’intenta que les competències comunicatives, és a dir, aquells coneixements, sabers i recursos que permeten a l’aprenent d’una llengua comunicarse amb altres parlants (CANTERO, J), es puguin adquirir a partir de les diverses competències que existeixen per mitjà d’ajudes a aquelles persones que més els hi costi aprendre.
Per aquest motiu es creen les aules d’acollida, que tenen per objectiu facilitar la incorporació dels nouvinguts al sistema educatiu local i donar-los competències bàsiques per a la seva integració, tant de llengua catalana com castellana als qui les necessiten. A més, es treballen amb materials didàctics adaptats al seu fet diferencial per tal que puguin arribar al nivell exigit per l’escola. La Cecilia va tenir aquesta sort i gràcies a l’aula d’acollida va aconseguir aprendre molt més del que han après altres amigues seves a altres escoles a les quals no tenien aquest mètode.
Per una banda, a la seva escola donen molta importància a la gramàtica i a l’ortografia i no tant a la lectura. Es té més en compte saber redactar bé un text amb coherència i cohesió i sense faltes d’ortografia que a dedicar-hi temps a classe per aprendre a llegir correctament. Per altra banda, cal dir que tot i ser una escola de barri, tots els professors parlen català a les seves classes, és a dir, el català és la llengua d’instrucció.
Tot i això, a part d’aquesta hi ha presents tres llengües més, com són el castellà, el francès i l’anglès. El castellà només es tracta a l’assignatura de llengua castellana, de la mateixa manera que l’anglès i el francès. Per tant, a l’hora de donar importància a la llengua se li dóna molt més rellevància al català que a la resta de llengües i no està equilibrat el nivell d’aprenentatge d’una i l’altre.
El programa educatiu que segueix l’escola és el d’immersió. Un programa d’educació en dues llengües ja que la llengua d’instrucció que utilitzen és la L2, és a dir, el català, perquè els alumnes són castellanoparlants i la seva L1 és utilitzada com a matèria (POSTIGO, R). Tot i això, no existeix cap pèrdua de la L1 com passaria a un programa de submersió.
Bibliografia -Cantero, F. J. Complejidad y competencia comunicativa. Universitat de Barcelona.
Consultat el 14 de març de 2015.
-Postigo, R. M. Modelos de educación lingüística en contextos de lenguas en contacto.
Universitat de Barcelona. Consultat el 14 de març de 2015.
...