El Dret romà a la Península i la monarquia visigoda: Dret Romà (La República) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Història del dret i de les institucions
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 26/03/2016
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

Història del dret i de les institucions|Apunts Daniel Cortés El dret romà a la Península i la monarquia visigoda Dret romà La República (367 aC al 27 aC) El segon període en la historia del dret romà es la república, un període d’expansió on es fan fora als reis, es fa fora a Tarquinio ‘’El soberbio’’, l’últim monarca de la etapa monàrquica. La república es el període bàsic de l’expansió i consolidació de la romanitat, es una etapa que dura del 376 a.C al 27 a.C, moment en que es fa una constitució política nova que combina principis del món grec, establerts per Aristòtil.
Les fonts de creació del dret romà en aquest període són la llei, la interpretació i el ius honorarium.
La llei La llei continuarà intervenint en aquest període de manera esporàdica revolucionaria per la incapacitat d’interpretació per part dels pontífexs.
(La constitució republicana es bada en l’equilibri de poders. Per a aconseguir aquesta finalitat, i inspirant-se en les teories aristotèliques, Roma harmonitzarà les tres formes de govern perfectes (monarquia, aristocràcia i timocràcia) a fi que no n’imposi cap.) Funcions de les diferents persones en la estructura politicosocial: Els cònsols representen el poder monàrquic i, atès que encarnen l’imperium, els ha d’obeir tots els ciutadans romans. A ells els correspon proposar les lleis, és a dir, tenen la iniciativa legislativa.
El senat representa el poder aristocràtic. Té el poder informal basat en el prestigi, la respectabilitat i l’experiència dels seus membres. Encarna l’auctoritas, que es fa gravitar els cònsols entorn seu amb la fora dels seus consells i recomanacions, els quals els magistrats gairebé sempre tindran en compte i dels quals rarament s’apartaran. D’aquesta manera indirecta, el senat dirigeix el sentit de la nova legislació.
En canvi, les assemblees populars (curies i concili) encarnen el poder popular, el poder del poble i s’encarreguen de votar les lleis. No obstant això, la composició i el funcionament que tenen representa reduir el poder decisori de les assembles a un col·lectiu format pels mes rics i els mes grans.
La interpretació L’explotació de les províncies donarà lloc a la formació d’una classe social de nous rics, equites, que entraran en conflicte amb l’antiga classe dirigent de patricis-plebeus pel que fa al monopoli d’interpretar el ius civile. Alguns nous rics es dediquen a l’estudi del dret i donen opinions sobre les accions, aconseguint fama, honor i el reconeixement públic del seu saber com a juristes ja que disposes de temps lliure.
Història del dret i de les institucions|Apunts Daniel Cortés Amb això assistim a un procés de secularització de la jurisprudència, perquè ara hi ha juristes laics que donen opinions sobre les accions que no deriven dels pontífexs. La llei de les XII taules ja havia atacat al monopoli dels pontífexs en la creació del dret en fer públics els principis del ius civile.
De totes maneres, el pas decisiu cap a la secularització del dret s’esdevingué quan Tiberi Coruncani, el primer pontífex màxim plebeu, va treure el caràcter maricoreligios al ius civile en establir la publicitat per a l’acte de donar les respostes jurídiques als ciutadans que sol·licitaven accions de llei per a fundar les seves reclamacions. Tothom podria assistir a l’acte en que el pontífex donava les respostes jurídiques i comprendre i adonar-se de les explicacions que les fonamentava. Des d’aquest moment, l’autoritat dels pontífexs ja no es basava en el monopoli del coneixement i de l’aplicació del dret, sinó exclusivament en la seva ciència o doctrina jurídica i en la mesura que aquest saber purament humà fos raonat i raonable.
Es trenca per tant el monopoli dels pontífexs, però alhora els nous juristes hauran de cercar una legitimació de les seves doctrines en una autoritat humana superior que encarni la comunitat i que autoritzi amb el seu imperium el valor del paper individual del jurista. Aquesta autoritat dotada d’imperium serà el pretor, el magistrat jurisdiccional.
L’actuació dels juristes privats es basarà en tres activitats fonamentals:    Cavere, donar formules que permetin l’eficàcia dels negocis jurídics Agere, dirigir l’actuació davant dels tribunals i mostrar l’esquema de l’acció que han d’exercitar les parts que assessoren Respondere, contestar les preguntes, dubtes, o qüestions jurídiques que formulin els ciutadans L’activitat més important des de el punt de vista de la creació del dret es Agere, ho es perquè ara els juristes concedeixen l’acció als seus clients perquè la plantegin davant del pretor a fi de començar el procés. El pretor rep l’acció, però, com que no està protegida pel caràcter sagrat, pot acceptar-la, rebutja-la o modificar-la.
Son tres activitats que es projecta en la societat, aquestes funcions que tindran una transcendència i es donarà unes ràtios, uns corpus de formules que farà que es formi i es creí la jurisprudència en el sentit de la doctrina que feien els juristes. Es desenvolupa per diferents vies. Es conclou la secularització d’aquest dret. Desprès tenim altra etapa molt amplia que es divideix en dos etapes que es l’etapa de l’imperi romà.
El ius honorarium Per contra, el ius honorarium és el dret pretori fundat a la República de Roma. És el dret que crea el pretor per corroborar, suplir o corregir el dret civil, el dret honorari ve a reformar el dret civil ja existent a Roma, i el qual acaba de reformar al dret civil en l'època post-clàssica i en el qual la seva fi està marcat per l'Edicte Perpetu de Salvi Julià en l'any 129 dC.
...

Tags: