Psicofarmacología Pràctica 2 (2016)

Pràctica Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 4º curso
Asignatura Psicofarmacología
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 20/03/2016
Descargas 108
Subido por

Vista previa del texto

Sofía A. Miranda Paredes NIUB: 16174885 Grup M1 Professors: Ana Adán, Juan José Soriano Psicofarmacologia - Pràctica 2 1. Assenyaleu els símptomes de depressió amb un patró de resposta més ràpida i els que tenen un patró de resposta més lenta amb el tractament amb Mirtazapina.
Justifiqueu la resposta atenent a aspectes de perfil farmacològic de l’antidepressiu i de la patologia mental.
Segons l’escala de Hamilton per a l’avaluació dels símptomes de la depressió, aquells símptomes que mostren una resposta més ràpida al tractament amb Mirtazapina respecte al registre basal i al registre de la setmana 4 són l’humor depressiu (passa de 2,96 en el registre basal a 2,01 passat 4 setmanes), l’insomni inicial (de 1,40 a 0,60) i el retardat (de 1,25 a 0,54) i l’ansietat psíquica (de 2,25 a 1,52). La pèrdua de pes també es veu normalitzada molt ràpidament ja que passa del 0,77 al 0,13 a la quarta setmana. Això últim és degut a l’antagonisme que provoca la Mirtazapina sobre el receptor H1 de la histamina, que fa que el subjecte deixi de perdre pes i el guanyi, apart de que gràcies a la millora d’altres símptomes, el subjecte comença a tenir un millor ànim i per tant, més apetit i millor procés digestiu. La millora en l’insomni, o millor dit en la seva pèrdua, és degut a l’antagonisme de la Mirtazapina sobre els receptors 5HT2 serotoninèrgics i alhora també a millora de l’estabilitat del subjecte. Al estar més tranquils, poden relaxar-se més i dormir més i millor. Respecte a la millora en l’ansietat psíquica, aquesta també és deguda principalment a l’antagonisme dels receptors 5HT2 i també a l’augment de tranquil·litat del subjecte; el fet de que estiguin més relaxats i dormin millor, fa que tinguin més ansietat cognitiva i pensaments recurrents i viceversa.
D’una altra banda, els símptomes que mostren una acció més lenta al tractament són l’alentiment o inhibició, l’agitació i l’ansietat somàtica (provocades per l’agonisme funcional dels receptors alfa 2 noradrenèrgics), els símptomes somàtics tant generals com gastrointestinals (provocats pels receptors 5HT3 serotoninèrgics, que la Mirtazapina fa que disminueixin aquests símptomes) i l’interès sexual.
2. Destaqueu els efectes adversos més freqüents del tractament amb l’antidepressiu Mirtazapina, justificant el possible mecanisme d’acció que els explica. Comenteu també si han aparegut efectes adversos tipus B i fonamenteu per què es consideren d’aquest tipus.
Els efectes adversos més freqüents en el tractament amb Mirtazapina són l’augment d’apetit i guany de pes (la majoria lleu en un 65% aproximadament), la somnolència, (majoritàriament lleu en un 60% aproximadament) i la sedació Sofía A. Miranda Paredes NIUB: 16174885 Grup M1 Professors: Ana Adán, Juan José Soriano excessiva, provocats tots tres per l’antagonisme de la Mirtazapina sobre la histamina i el seu receptor H1.
També trobem que apareixen efectes adversos tipus B com per exemple edemes, disminució de l’atenció, diarrea, retenció urinària, augment de transaminases i malestar general, entre els més habituals. Aquests efectes es consideren de tipus B ja que són dosi-independents i pocs freqüents en la població. A més, són conseqüència d’altres factors com poden ser la finalització prematura del tractament amb Mirtazapina o un tractament concomitant o paral·lel a la mateixa. També es diu que son de tipus B ja que es basen en efectes idiosincràtics, de diferent variabilitat individual.
3. Busqueu un treball científic publicat (article) que utilitzi l’escala Hamilton per avaluar l’eficàcia del tractament per la depressió. Citeu l’article segons la normativa APA i feu un resum diferent de l’abstract, centrat sobretot en les dades de la Hamilton.
L’article que he trobat sobre eficàcia del tractament per a la depressió segons l’escala Hamilton ha sigut el següent: Álamo, C., López Muñoz, F., Rubio, G., García García, P., y Pardo, A. (2007).
Combined treatment with reboxetine in depressed patients with no response to venlafaxine: a 6 week follow up study. Acta Neuropsychiatrica, 2007 (19), 291296.
El seu abstract l’he modificat de la següent manera: ABSTRACT Diversos subjectes que comencen un tractament amb un antidepressiu, no responen adequadament davant d’ell o ho fan de manera parcial, havent de retirar aquest fàrmac i introduir un altre diferent o combinant ambdós fàrmacs.
En aquest cas es va mesurar l'eficàcia del tractament amb Venlafaxina en subjectes diagnosticats amb Trastorn Depressiu Major segons el DSM-IV, d'acord amb l'escala Hamilton per a l'avaluació de la depressió original (de 21 ítems). Els resultats van ser que aquests pacients disminuïen els seus símptomes depressius en menys d'un 50% després de 6 setmanes de tractament, el que els classifica com no responedors o responedors parcials al tractament en qüestió. Com a alternativa, es va introduir el tractament amb Reboxetina simultàniament al de Venlafaxina i l'escala Hamilton va donar una puntuació mitjana de 25,10 a principi de l'estudi que va disminuir a 16,33 a la setmana 6 de tractament. D'altra banda, el percentatge de responedors a aquest tractament mixt va ser de 27,5% i el de remesos complets va ser de 12,5%. Això Sofía A. Miranda Paredes NIUB: 16174885 Grup M1 Professors: Ana Adán, Juan José Soriano conclou, tot i que calen altres estudis que ho confirmin, que el tractament combinat de Venlafaxina amb Reboxetina és efectiu i ben tolerat segons l'escala Hamilton.
...



Comentario de fpulgarin en 2017-11-29 09:32:49