Tema 10.1. Ctenóforos (2014)
Apunte EspañolUniversidad | Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) |
Grado | Biología - 1º curso |
Asignatura | Zoologia |
Año del apunte | 2014 |
Páginas | 4 |
Fecha de subida | 20/12/2014 |
Descargas | 16 |
Subido por | tmesagonzalez |
Descripción
Apuntes realizados con las anotaciones de los docentes.
Vista previa del texto
ZOOLOGIA
1º CURS BIOLOGIA
TEMA 10: CTENÒFORS.
METAZOUS DIBLÀSTICS: Phylum Ctenophora
Ctenòfors radiats o celenterats.
Posició filogenética controvertida
Alguns estudis: parafilètics
Anus: homòleg altres animals
Miòcits cèl·lules propiemant musculars encarregades del moviment.
Estudis recents els situa a la base dels metazous.
El seu sistema nerviós:
Consta d’una reducció en porífers i placozous.
Aparició independent ctnòfors o cnidaris-bilaterals
La seva mesoderma:
Reducció en porífers, placozous i cnidaris.
Aparició independent ctenòfors.
Cnidaris i Ctenòfors: motius per els quals creiem que són un grup monofilètic.
Metazous diblàstics i simetría radial.
Cos en forma de sac.
Amb cavitat gastrovascular (celènteron)
Mesoglea gelatoinosa
Sense cavitat corporal entre digestiu i la paret corporal.
CTENÒFORS:
Generalitats:
Cteno pinta
Phoros portar
150 spp
Grup força desconegut
Tenen 8 fileres de làmines pectinades amb funció locomotora.
Animals exclusivament marins molt dèbils
Tenen consistencia gelatinopsa s’han de veure pròpiament en el medi.
Tania Mesa González
UAB
Tot i que són més nombrosos del que es pensava
Profunditat de 3000 metres.
La majoria son pelàgics es a dir que neden, estan en la columna d’aigua, no estan en el fons.
Presenten semblances als cnidaris però també d’altres que els fan diferents.
a) No formen colonies els trobem separats.
b) No tenen cnidos.
c) Són monomòrfics: tenen només la forma semblant a la medusa només
La majoria son epibentónics
No són sèssils perquè es mouen
Organització corporal:
Cos en forma de sac
Epidermis i gastrodermis
Mesènquima cel·lular desenvolupada
Esfèric ovoide (alguns en forma de cinta)
S’organitza a partir d’un eix oral-aboral
Simetría biradiant dos plans de simetria
a)
dos bosses tentacles (pla tentacular).
b) estemodeu aplanat (pla estomodeal).
Sistema nerviós decentralitzat (sense cervell)
a) Xarxa neuronal descentralitzada (sense ganglis).
Digestiu:
Té un digestiu “complet”
a) Boca )pol oral)
b) Porus anals (pol aboral)
Faringe muscular aplanada (estomodeu)
Conductes gatrovasculars sistema de canals molt ramificat que augmenta la superfície d’absorció.
a) Canal aboral
b) Canals anals i porus anals.
Estómac o infundibul canal aboral comunicat amb 4 canals anals i dos acaben sent porus anals.
Tenen 2 tentacles llargs i sòlids (poden mancar)que surten de les bosses tentaculars i són ramificats
a) Retràctils
b) Ramificats amb filaments o tentícules.
c) Sacs tentaculars bosses epidèrmiques ciliades.
Dintre dels tentacles trobem els col·loblasts (tipus de cèl·lules), que funcionen com a defensa i per a
capturar els elements.
a) Cèl·lules glandulars.
b) Secreció adhesiva
Tenen 8 fileres o bandes pectinades, i cada una d’elles esta formada per multitud de làmines
pectinades (ctenes), que són cilis fusionats en la base transversalment. El moviments dels cilis són els
que ajuden al moviment de l’animal.
a) Espaiades regularment.
b) Disposades meridionalment
c) El moviment comença en el pol aboral cap a l’oral.
d) Es desplaça amb la boca cap endavant normalment, però a vegades també ho pot fer al revés.
L’estratocist òrgan sensorial amb petita peça calcaria que dona l’equilibri indicant si l’animal es
tomba més cap a un costat.
Animals principalment depredadors que s’alimenten de zooplàcton o citoplacton.
Els tentacles el porten a la boca
Faringe digestió extracel·lular
Canals gastrovasculars:
a) Digestió
b) Distribució dels nutrients
c) Absorció
d) Acabar de digerir
Porus anals ajuden en l’eliminació de substàncies de rebuig (boca)
Locomoció:
Batut dels cilis: comença al pol aboral i avança cap al pol oral
Les vuit fileres baten a l’hora
Desplacen l’animal “endavant”,amb la boca primer
Poden revertir la direcció
Reproducció:
Tenen reproducció asexual i regeneració
No hi ha alternança de generacions
Reproducció sexual:
a. La majoria són hemafrodites i per tant tenen capacitat de autofecundació.
b. Gònades: parets canals meridians
c. Gàmetes: alliberats per la boca
d. Fecundació externa
e. Desenvolupament indirecte
f.
Larva cidipoide per arribar a adulta va patint una sèrie de canvis, no fa la metamorfosi directe ni de
sobte.
g. Canvis graduals.
...