Tema 10.1. Ctenóforos (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Zoologia
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 20/12/2014
Descargas 16
Subido por

Descripción

Apuntes realizados con las anotaciones de los docentes.

Vista previa del texto

ZOOLOGIA 1º CURS BIOLOGIA TEMA 10: CTENÒFORS.
 METAZOUS DIBLÀSTICS: Phylum Ctenophora  Ctenòfors  radiats o celenterats.
 Posició filogenética controvertida  Alguns estudis: parafilètics  Anus: homòleg altres animals  Miòcits cèl·lules propiemant musculars encarregades del moviment.
 Estudis recents els situa a la base dels metazous.
 El seu sistema nerviós:  Consta d’una reducció en porífers i placozous.
 Aparició independent ctnòfors o cnidaris-bilaterals La seva mesoderma:   Reducció en porífers, placozous i cnidaris.
 Aparició independent ctenòfors.
Cnidaris i Ctenòfors: motius per els quals creiem que són un grup monofilètic.
   Metazous diblàstics i simetría radial.
 Cos en forma de sac.
 Amb cavitat gastrovascular (celènteron)  Mesoglea gelatoinosa  Sense cavitat corporal entre digestiu i la paret corporal.
CTENÒFORS:  Generalitats:  Cteno  pinta  Phoros  portar  150 spp  Grup força desconegut  Tenen 8 fileres de làmines pectinades amb funció locomotora.
 Animals exclusivament marins molt dèbils  Tenen consistencia gelatinopsa  s’han de veure pròpiament en el medi.
Tania Mesa González UAB  Tot i que són més nombrosos del que es pensava  Profunditat de 3000 metres.
 La majoria son pelàgics  es a dir que neden, estan en la columna d’aigua, no estan en el fons.
 Presenten semblances als cnidaris però també d’altres que els fan diferents.
a) No formen colonies els trobem separats.
b) No tenen cnidos.
c) Són monomòrfics: tenen només la forma semblant a la medusa només  La majoria son epibentónics  No són sèssils perquè es mouen Organització corporal:   Cos en forma de sac  Epidermis i gastrodermis  Mesènquima cel·lular desenvolupada  Esfèric ovoide (alguns en forma de cinta)  S’organitza a partir d’un eix oral-aboral  Simetría biradiant dos plans de simetria a) dos bosses tentacles (pla tentacular).
b) estemodeu aplanat (pla estomodeal).
 Sistema nerviós decentralitzat (sense cervell) a) Xarxa neuronal descentralitzada (sense ganglis).
Digestiu:   Té un digestiu “complet” a) Boca )pol oral) b) Porus anals (pol aboral)  Faringe  muscular aplanada (estomodeu)  Conductes gatrovasculars  sistema de canals molt ramificat que augmenta la superfície d’absorció.
a) Canal aboral b) Canals anals i porus anals.
 Estómac o infundibul canal aboral comunicat amb 4 canals anals i dos acaben sent porus anals.
 Tenen 2 tentacles llargs i sòlids (poden mancar)que surten de les bosses tentaculars i són ramificats a) Retràctils b) Ramificats amb filaments o tentícules.
c) Sacs tentaculars  bosses epidèrmiques ciliades.
 Dintre dels tentacles trobem els col·loblasts (tipus de cèl·lules), que funcionen com a defensa i per a capturar els elements.
a) Cèl·lules glandulars.
b) Secreció adhesiva  Tenen 8 fileres o bandes pectinades, i cada una d’elles esta formada per multitud de làmines pectinades (ctenes), que són cilis fusionats en la base transversalment. El moviments dels cilis són els que ajuden al moviment de l’animal.
a) Espaiades regularment.
b) Disposades meridionalment c) El moviment comença en el pol aboral cap a l’oral.
d) Es desplaça amb la boca cap endavant normalment, però a vegades també ho pot fer al revés.
 L’estratocist  òrgan sensorial amb petita peça calcaria que dona l’equilibri indicant si l’animal es tomba més cap a un costat.
 Animals principalment depredadors que s’alimenten de zooplàcton o citoplacton.
 Els tentacles el porten a la boca  Faringe  digestió extracel·lular  Canals gastrovasculars: a) Digestió b) Distribució dels nutrients c) Absorció d) Acabar de digerir  Porus anals  ajuden en l’eliminació de substàncies de rebuig (boca) Locomoció:   Batut dels cilis: comença al pol aboral i avança cap al pol oral  Les vuit fileres baten a l’hora  Desplacen l’animal “endavant”,amb la boca primer  Poden revertir la direcció Reproducció:   Tenen reproducció asexual i regeneració  No hi ha alternança de generacions  Reproducció sexual: a. La majoria són hemafrodites i per tant tenen capacitat de autofecundació.
b. Gònades: parets canals meridians c. Gàmetes: alliberats per la boca d. Fecundació externa e. Desenvolupament indirecte f.
Larva cidipoide  per arribar a adulta va patint una sèrie de canvis, no fa la metamorfosi directe ni de sobte.
g. Canvis graduals.
...