A_Encèfal_4 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Medicina - 2º curso
Asignatura Neurobiologia
Año del apunte 2016
Páginas 10
Fecha de subida 12/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

lleugerament còncava i es separa del putamen per la càpsula externa ja esmentada.
D’altra  banda,  la  cara  externa, que és lleugerament plegada, està separada de la ínsula de Reil per la franja de substància blanca anomenada càpsula extrema.
Nota: el caudat i el putamen formen part del que s’anomena   sistema   motor   extrapiramidal. Les funcions del claustre són desconegudes però actualment  se  l’inclou  també  en  aquest  sistema.
- Amígdala: està ubicada en el lòbul temporal, segregada a la cua del caudat, de manera  que  queda  ubicada  just  per  sota  del  ganxo  de  l’hipocamp  (o  banya  d’Ammon).   Donat que la cua del caudat feia de sostre del corn esfeno-temporal,  l’amígdala  també;   i no solament fa de sostre, sinó que inclús tanca la llum del corn.
L’amígdala  pertany  al  sistema límbic,  i  juntament  amb  l’hipocamp  és  l’estructura  més   rellevant  d’aquest  sistema.  El  sistema  límbic  és  el  sistema  més primitiu.  L’amígdala  no   és una massa homogènia, sinó que conté diversos nuclis que connecten amb diferents zones   del   cervell.   Així   doncs,   l’amígdala   intervé   en   funcions   com   la   ingesta   d’alimentació,   en   la   reproducció   i   en   la   defensa   davant   d’un   atac   (quan algú   t’ataca,   s’estimula   l’amígdala,   ja   sigui   per   por   o   per   còlera/ira).   Per   tant,   l’amígdala   té   connexions   que   s’estableixen   cap   a   l’hipotàlem,   de   tipus   glutamatèrgiques   (NT:   glutamat).   També   intervé   en   l’estat   de   les   emocions   (els autistes tenen lesionada l’amígdala),  a  través  de  les  connexions  que  estableix  amb  l’escorça  pre-frontal (on es duu a terme la presa de decisions). A més, en determinades conductes agressives (humans  i  gats)  s’ha   provat que si s’extirpa   l’amígdala   quirúrgicament, la violència disminuïa.
Nota:   l’amígdala en l’home  és més gran.
Funcions  de  l’amígdala  i  el  nucli  accumbens: El nucli accumbens,   tot   i   unir   caudat   i   putamen   (se   l’anomena   estriat   ventral) no comparteix funcions amb aquests nuclis grisos. Les funcions   de   l’amígdala   són contràries  a  les  de  l’accumbens.
Les principals projeccions que arriben   a   l’accumbens   provenen   del mesencèfal (concretament de la zona tegmental-ventral) a través de neurones que alliberen dopamina.
En el nucli accumbens trobem gran quantitat de receptors específics per a les anomenes  drogues  de  dependència.  El  causant  de  la  satisfacció  i  plaer  és  l’alliberació   de   dopamina.   Quan   aquesta   s’allibera   a   l’espai   extracel·∙lular   es   fa   en   petites   quantitats, i ràpidament ha de ser captada per un transportador específic de glutamat, ja   que   si   està   massa   temps   en   l’espai   extracel·∙lular   es   produeix   plaer   excessiu   i   addicció.   En   realitat,   cap   dels   NT   convé   que   estigui   massa   estona   en   l’espai   extracel·lular. Alguns dels efectes que provoquen les drogues són: - La cocaïna bloqueja el recaptador de la dopamina, de manera que aquesta queda acumulada  de  manera  excessiva  en  l’espai  extracel·∙lular.   - Les amfetamines provoquen un alliberament de dopamina alhora que impedeixen també la recaptació dins de les vesícules sinàptiques.
- El  mateix  succeeix  amb  la  marihuana  per  mitjà  d’un  receptor  cannabinoide  excitador.
-L’heroïna,   l’alcohol   i   el   tabac   provoquen   una   estimulació   del   mesencèfal   (que   acaba   també provocant alliberament de dopamina).
Una   estimulació   excessiva   de   l’accumbens provoca destrucció del mateix, pèrdua de connexions  amb  l’escorça  prefrontal  i  es  descriuen  casos  de  bipolaritat  i  esquizofrènia   (en els casos màxims).
- Nuclis diencefàlics - Tàlem: són dues masses gruixudes i ovoïdals, ubicades a cada costat del tercer ventricle. La part anterior és molt més prima que la posterior, i els pols anteriors són també més pròxims, de manera que si es traça un eix major, aquest és oblic en direcció dorso-lateral.  Els  tàlems  en  l’espai  estan  situats  de  manera  que  l’eix  es dirigeix de dins cap  enfora,  de  dalt  a  baix,  i  de  davant  a  darrere.  Així  doncs,  com  ja  s’ha  esmentat,  el   tàlem té un polus anterior i un de posterior.
- El polus anterior està cobert pel cap del caudat. A banda, entre el polus anterior i el pilar anterior  del  trígon  apareix  un  orifici  que  s’anomena   forat de Monro, el qual comunica el ventricle lateral amb el tercer ventricle (i si es passés una agulla per aquest, apareixeria darrere del ventricle lateral).
D’aquesta  manera,  tot  el  líquid  del  ventricle  lateral drena per aquest forat.
- El polus posterior és molt gruixut i conté una porció anomenada nucli pulvinar,  de  la  qual  se’n  desprenen  dos  nuclis  geniculats:  el  geniculat medial i el geniculat lateral (molt més gran que el medial).
Pel que fa a les relacions del tàlem, donat que aquest és un nucli ovoïdal, se li descriuen tres cares: medial, cranial (o superior) i la latero-basal.
- Cara medial: queda establerta entre la làmina tectòria, concretament en la tènia del tàlem (seria el límit superior) i un solc que hi ha entre el tàlem i l’hipotàlem,   anomenat   solc hipotalàmic de Monro (seria el límit inferior). La cara medial o ventricular fa també de paret lateral del tercer ventricle. La comissura intertalàmica és de color gris (amielínica), i és més present en dones que en homes.
Nota. Tènia del tàlem: és una línia blanca horitzontal i respresnta el  lloc  d’inserció  de  la  làmina   tectòria.
- Cara cranial (o superior): en la part interna delimita amb la tènia del tàlem, i el límit extern seria el cap del caudat (que cobreix el polus anterior), mentre que el cos del caudat passa lateralment pel tàlem. És a dir, el caudat rodeja el tàlem per fora, però NO es recolza sobre aquest. El límit entre el caudat i el tàlem rep el nom de solc optoestriat (ja que per aquí hi circula la vena optoestriada). En la línia mitja (direcció dorso-lateral),   hi   ha   un   altre   solc   que   s’anomena   solc coroïdal (on  s’hi  troben  els  plexes coroïdals, origen del líquid cefaloraquidi, que comença en el mig de la cara superior del ventricle lateral), de manera que la cara superior queda dividida en dues meitats força idèntiques: una meitat interna i una meitat externa.
- En la meitat interna és on es recolza el trígon (les fibres del psaltèrium passarien entre els dos pilars del trígon que es recolzen en cada meitat interna).
- Pel que fa a la part externa, que aniria del solc coroïdal al solc optoestriat, aquesta queda coberta i banyada per líquid cefaloraquidi (és a dir, la cara externa forma part del terra del ventricle lateral; i el líquid banya alhora el psaltèrium i la cara externa de la cara superior del tàlem).
- Cara latero-basal: la cara lateral del tàlem es relaciona amb la càpsula interna, de manera que la cara lateral rep també el nom de cara capsular, i està separada de la càpsula interna   per   la   presència   d’un   enreixat   de   fibres   de   substància  blanca  i  substància  gris  que  s’anomena  zona  enreixada  d’Arnold.
La cara basal seria la que es troba per sota del tàlem, i també hi ha substància blanca, que rep el nom de camps de Forel. Aquí s’hi  troben  els  nuclis  de  la  zona incerta i el nucli subtalàmic de Luys. La substància blanca que els separa s’anomena  H1 i H2 de Forel (o àrees pre-rubriques).
Nota: nuclis del tàlem. El nucli genicular lateral és més voluminós que el medial (error en el dibuix).
CONSTITUCIÓ TOPOGRÀFICA DEL TÀLEM: La làmina de substància blanca en forma de Y es coneix com a làmina medul·lar medial i divideix el tàlem en diferents territoris o grups: - Territori o grup anterior: forma el nucli anterior.
- Territori o grup posterior, que inclou: - Nucli pulvinar - Nucli geniculat medial - Nucli geniculat lateral - Territori lateral, que esta dividit per una línia transversa en dues zones: - Regió  ventral,  on  s’hi  inclouen: - Nucli ventral anterior - Nucli ventral lateral - Nucli ventral posterior: - Nucli ventral postero-lateral (ext.) - Nucli ventral postero-medial (int.) - Regió  lateral,  on  s’hi  inclouen: - Nucli lateral dorsal - Nucli lateral posterior - Territori o grup medial, que inclou: - Nucli mig dorsal o dorso-medial (extern) - Nucli centre medià de Luys o centro-medià (intern) Funcions dels nuclis del tàlem (CONSTITUCIÓ FUNCIONAL DEL TÀLEM): Funcionalment, els nuclis del tàlem es classifiquen en: - Nuclis de relleu (relevo).   El   tàlem   constitueix   l’últim   eslavó   de   sensibilitat   abans   d’arribar   a   l’escorça   cerebral;   és   a   dir,   tots   els   nuclis   de   relleu   filtren   sensibilitat  abans  d’arribar  a  l’escorça  (fan  d’intermediari).  En  aquest  grup  s’hi   inclouen: - Nucli geniculat medial. Rep els inputs que procedeixen del cargol (còclea),  i  a  través  de  la  via  acústica  envia  els  outputs  a  l’àrea  41  en  el   lòbul temporal, amagada en la cissura de Silvio (centre primari de l’audició).
- Nucli geniculat lateral. Rep sempre els inputs de la retina, a través de la  via  òptica;  i  el  geniculat  lateral  envia  la  informació  (outputs)  a  l’àrea   17  de  l’escorça.
- Nucli ventral postero-lateral. La sensibilitat de la meitat contralateral del cos arriba al nucli ventral postero-lateral,  i  des  d’aquí s’enviarà  a  les   àrees 3, 1 i 2 (centre somato-sensitiu).
- Nucli ventral postero-medial. Pel que fa a la cara, la sensibilitat de la meitat de la cara va a parar al nucli ventral postero-medial,  i  des  d’aquí   s’enviarà  a  les  àrees  3,  1  i  2  (centre  somato-sensitiu).
Nota. Aquests dos nuclis que recullen la sensibilitat de la cara i el cos, recullen també el dolor agut, la temperatura, el tacte i la sensibilitat propioceptiva.
- Nucli anterior.   S’estableix   comunicació   a   través   del   fascicle mamilotalàmic (o Vic  d’Azyr) amb els tubercles mamil·lars. Aquest fascicle, que surt del tubercle mamil·lar i passa al nucli anterior sense passar per dins del pilar anterior (pilar que comunica el tubercle amb la fímbria de l’hipocamp), és un dels inputs més importants que té el nucli anterior.
L’altre  input  que  té  ve  des  de  l’hipocamp.  Pel  que  fa  als  outputs,  aquests   sempre  se’n  van  al  girus  cingulat.  Així  doncs,  la  funció  del  nucli  anterior   (relacionada   amb   l’hipocamp)   està   implicada   en   mecanismes   de   memòria, concretament   en   mecanismes   d’adquisició   de   noves   memòries   (memòria   recent),   així   com   funcions   d’aprenentatge   i   emocions.
- Nucli lateral dorsal. És igual que el nucli anterior però sense la comunicació  hipotalàmica.  Per  tant,  rep  inputs  de  l’hipocamp  i  envia  els   seus outputs cap al girus cingulat. Està implicat amb memòria (ve de l’hipocamp),   però   actualment   s’està   replantejant   la   seva   funció,   de   manera que es deixa en interrogant la seva funció.
- Nucli ventral anterior i nucli ventral lateral (treballen conjuntament).
Reben inputs dels ganglis base (concepte neuro-embriològic que fa referència al caudat, el putamen i el globus pàl·lid), així com del cerebel.
Pel  que  fa  als  outputs  sempre  se’n  van  a  l’àrea  6  (pre-motora). Això és una excepció, ja que les fibres motores no passen mai pel tàlem. Així doncs,   aquests   nuclis   intervenen   en   l’organització   del   moviment   (s’ha   provat que, en pacients que pateixen Pàrquinson, deteriorant-los aquestes àrees quirúrgicament, experimenten una millora de les rigideses i tremolors propis de la malaltia).
- Nuclis d’associació. Els   nuclis   d’associació   són   nuclis   on   les   seves   fibres     aferents  procedeixen  de  l’escorça  cerebral,  arriben  al  tàlem  on  es  produeix  una   amplificació de la senyal, i aquesta retorna a la mateixa escorça cerebral (en un lloc  molt  pròxim  d’on  han  sortit).  Són,  per  tant,  nuclis  d’amplificació  i  reforç  de   la   senyal   (mentre   que   els   de   relleu   fan   funció   de   filtratge).   S’hi   inclouen   tres   nuclis: - Nucli dorso-medial.   Els   inputs   provenen   de   l’escorça   prefrontal,   i   els   outputs  retornen  a  l’escorça  prefrontal  (després  d’haver-se amplificat la senyal).  Pel  que  fa  a  les  seves  funcions,  s’ha  vist  que  en  el  síndrome  de   Korsakoff (intoxicació etílica crònica que provoca amnèsia, dificultats en l’aprenentatge,   problemes   en   la   funció motora i perceptiva, etc.), els pacients tenen deteriorat aquest nucli dorso-medial; per tant, aquest intervé en la memòria recent. Rep també connexions del sistema olfactori  i  de  l’amígdala  (sistema  límbic);  de  manera  que  intervé  en  les   emocions, i també en estats cognitius (iniciativa, estat de consciència, capacitat de resoldre problemes, etc.).
- Nucli lateral posterior. Rep connexions del lòbul parietal, concretament del lobel parietal superior (esterognòsia), i envia els outputs també al lobel parietal superior. Intervé en la sensibilitat; concretament en la integració sensitiva.
- Nucli pulvinar.  És  el  més  voluminós  en  l’home  (també  ho  és  força  en   primats) i rep connexions dels diferents lòbuls (del lobel parietal inferior, del lòbul temporal i del lòbul   l’occipital);   és   a   dir,   relacionat   amb les àrees de Wernicke. Així doncs, el nucli pulvinar intervé bàsicament en 3 funcions: en patrons de llenguatge, en els moviments oculars (control dels moviments oculars), i finalment, la funció més rellevant és que intervé en la percepció del dolor crònic (se sap que el dolor   crònic   es   filtra   sempre   en   aquest   nucli,   i   s’està   estudiant   actualment que les fibres que el recullen no són les mateixes que les del dolor agut).
Càpsula interna Nota: cal estudiar-la a través  d’un  tall  horitzontal  i  cal  per  tant  tenir  en  compte  la  convexitat  de   les estructures.
La càpsula interna és una franja de substància blanca situada entre el caudat i el tàlem per dins i el nucli lenticular per fora. Són en realitat fibres de projecció, de manera que en   un   tall   frontal   adopta   forma   d’angle   agut   obert   cap   enfora,   en   el   qual   s’hi   poden   distingir dues parts: una entre caudat, tàlem i nucli lenticular, anomenada porció lenticulo-tàlem-caudat; i una altra anomenada porció sub-lenticular, ubicada sota el nucli lenticular (no es relaciona amb els camps de Forel, els quals són més ventrals i es troben just sota del tàlem). En canvi, en un tall horitzontal la càpsula adopta forma d’angle   obtús   obert   també   externament,   de   manera   que   es   poden   diferenciar tres porcions diferents: una ubicada entre el caudat i el nucli lenticular, anomenada braç frontal de la càpsula interna; una altra ubicada entre tàlem i nucli lenticular, anomenada braç occipital de la càpsula interna; i el genoll de la càpsula interna, ubicada  a  l’aresta  de  l’angle  obtús.  El  tall  horitzontal  ens  permet  veure  cadascun  dels   fascicles i com es col·loquen (ens permet sistematitzar la càpsula); per això la càpsula s’estudia  a  través  d’aquest  tipus  de  tall.
Les fibres de projecció són, en funció de la seva longitud, curtes o llargues.
- Les fibres llargues surten  de  l’escorça  i  van  a  territoris  sub-encefàlics.
- Les fibres curtes (o radiacions talàmiques) són aquelles fibres que surten del tàlem i el connecten amb diferents llocs de  l’escorça   cerebral,   “aprofitant”  per  passar   per   la   càpsula interna. Surten de tot el contorn ovoïdal talàmic, passen per la càpsula interna i  connecten  finalment  amb  l’escorça.  Existeixen  diversos  tipus  de  fibres  curtes: - Radiacions talàmiques anteriors: surten del polus anterior del tàlem, travessen  el  braç  frontal  de  la  càpsula  interna,  i  des  d’allà  se’n  van  cap  al  lòbul   frontal  de  l’escorça.
- Radiacions talàmiques centrals. Surten de dos llocs diferents: - Unes del polus posterior (en la part superior) del tàlem, travessen la càpsula  a  través  del  braç  occipital,  i  se’n  van  al  lòbul  parietal.
- Unes altres que surten del polus posterior (més avall) del tàlem, també passen  pel  braç  occipital  de  la  càpsula  interna,  i  se’n  van  a  l’escorça  del   lòbul occipital.
Nota.  Radiacions  són  sempre  fibres  curtes  que  surten  del  tàlem  i  van  cap  a  l’escorça.
- Sistematització de la càpsula interna: Nota. Aquesta sistematització s’ha  aconseguit  fer  a  través  de  traçadors  retrògrads.
- Braç frontal. Hi passen: - 1.Fascicle frontó-pontí,   que   surt   de   l’escorça   del   lòbul   frontal   i   se’n   va   (a   través del mesencèfal) a uns nuclis ubicats en la protuberància (nuclis pontins).
- 2.Radiacions talàmiques anteriors:  surten  de  la  part  anterior  del  lòbul  i  se’n   van  cap  a  l’escorça  del lòbul frontal.
- Genoll de la càpsula interna. Hi passa un sol fascicle: - 3.Fascicle cortico-nuclear,   que   surt   de   l’àrea   4γ   (àrea   motora)   de   l’escorça   frontal   i   se’n   va   als   nuclis   motors   del   parells   cranials.   És   el   responsable   del   moviment voluntari del cap.
- Braç occipital. Hi passen: - 4.Fibres corticals eferents (formades per diversos fascicles), que surten de l’escorça.  Inclouen: - Fibres cortico-reticulars - Fibres cortico-rubriques - Fibres cortico-tectals - 5.Radiacions talàmiques centrals, que venen del polus posterior i van als lòbuls parietal i occipital.
- 6.Fascicle cortico-espinal,   que   surt   de   l’àrea   4γ (àrea motora) i arriba a la banya anterior de la medul·la espinal. Dóna per tant moviments voluntaris del cos i de les extremitats.
- 7.Fascicle parieto-pontí,   que   surt  de   l’escorça  parietal   i   va   als  nuclis  pontins   de la protuberància, els quals connecten  tota  l’escorça  cerebral  amb  el  cerebel.
- Porció sub-lenticular, ubicada darrere del nucli lenticular i que surt del geniculat medial. Hi passen: - 8.Radiacions auditives o acústiques (van  cap  a  l’àrea  41).
- 9.Fascicle temporo-pontí - Porció retro-lenticular, que surt del geniculat lateral. Hi passen: - 10. Radiacions òptiques (van  cap  a  l’àrea  17).
- 11. Fascicle occipito-pontí Nota. La localització dels fascicles és important quan hi ha traumatismes, ja que es poden comprimir zones i comprometre alguns  d’aquests  fascicles.
Nuclis subtalàmics (tàlem ventral): aquests nuclis es troben sempre anteriors al tàlem, de  manera  que  just  abans  de  trobar  el  polus  anterior  d’aquest  van  apareixent  aquests   nuclis. Es consideren derivats de la placa basal del diencèfal, són de mida molt petita i participen en els sistema motor extrapiramidal (igual que ho feien el caudat i el putamen). Els nuclis subtalàmics són: - Pàl·lid: està ubicat sota el putamen (en la zona infero-interna   d’aquest),   i   formen   junts el nucli lenticular.  S’anomena  pàl·∙lid  o  globus  pàl·∙lid  (té  forma  de  globus)  perquè   en el seu interior està ple de fibres amielíniques, de manera que té un aspecte molt més pàl·lid que els altres nuclis. Té tres cares: una cara lateral, una cara medial i una cara inferior.
- Cara lateral: es relaciona amb el putamen.
- Cara medial: es relaciona amb la càpsula interna.
- Cara inferior: es relaciona amb la porció sub-lenticular de la càpsula interna.
La   característica   macroscòpica   que   crida   l’atenció   (a   banda   de   l’aspecte   més   pàl·∙lid   comentat)  és  la  presencia  d’envans  fibrosos  de  substància  blanca.  En  conté  un  que  el   separa del putamen i que rep el nom d’estria  o  làmina  medul·∙lar  lateral. També té la presencia  d’un  tàbic  en  la  línia  mitja  (que  el  separa  en  dos  segments)  i  que  s’anomena   estria medul·lar medial. Els dos segments en que separa el globus pàl·lid són: segment intern i segment extern. A vegades apareix una estria medul·lar accessòria (inconstant).
Destaquen del pàl·lid les seves connexions aferents (inputs que arriben al pàl·lid). Li arriben sempre connexions del caudat i del putamen (són les més importants), però també  en  rep  del  tàlem,  de  l’hipotàlem,  de  la  substància  negra  del  mesencèfal  (en  el   límit  dels  peduncles  cerebrals),  i  de  l’escorça  motora  i  pre-motora.
Pel que fa a les connexions eferents (outputs que surten del pàl·lid), aquestes són molt similars a les aferents: envia connexions al putamen i al caudat, també a la zona incerta i al nucli subtalàmic de Luys, al tàlem (al voltant de les zones de Forel) i, finalment,   envia   connexions   que   baixen   al   llarg   del   tronc   de   l’encèfal,   passen   pels   nuclis  que  hi  ha  en  aquest  tronc  de  l’encèfal,  i  arriben  a  la  medul·∙la  espinal.
- Zona incerta: zona de substancia gris, que moltes vegades es confon amb la zona reticular  del  tàlem  (zona  enreixada  d’Arnold).  Es  considera  que  forma  part  del  sistema motor extrapiramidal però en les revisions més recents no es té massa en consideració  com  a  part  d’aquest  sistema.  Té  dues  cares: - Cara superior: separada del tàlem a través del camp H1 de Forel.
- Cara inferior: separada del nucli subtalàmic de Luys pel camp H2 de Forel.
Nota.  Els  camps  de  Forel  se’ls  anomena  moltes  vegades  àrees  pre-rubriques.
Les  aferències  estableixen  connexions  amb  el  pàl·∙lid  i  l’escorça  motora. Les connexions eferents   són:   recíprocament   amb   l’escorça   motora,   amb   zones   del   mesencèfal   que   s’anomenen  col·∙liculs  i  zona  pre-tectal, i amb la protuberància.
- Nucli subtalàmic de Luys: és un nucli de color vermellós perquè està molt vascularitzat i presenta dues cares (té forma de lent biconvexa, similar al cristal·lí). Així doncs, presenta: - Cara superior: relacionada amb el camp H2 de Forel.
- Cara inferior: relacionada amb els peduncles cerebrals del mesencèfal.
És un nucli força important del sistema motor extrapiramidal, i el seu principal nucli aferent  és  el  pàl·∙lid.  Els  eferents  serien  el  tàlem,  l’hipotàlem  i  la  substància  negra  del   mesencèfal.
La seva funció és enviar projeccions GABA-èrgiques (inhibidores), de manera que és un frenador de l’activitat  motora  del  costat  contralateral,  principalment  de  les  extremitats   superiors. Quan es lesiona el nucli dóna lloc a un símptoma anomenat hemibal·lisme: els pacients tenen tendència a moure les extremitats superiors de manera descoordinada   “com   si   llancés   pedres   al   riu”   (quadre   hipercinètic   però   només   de   l’extremitat  superior).
- Hipotàlem: està ubicat per sota del tàlem i, juntament amb aquest, delimiten o formen la paret lateral del tercer ventricle (el qual només es veu mentre es mira el tàlem o   l’hipotàlem).   Macroscòpicament   es   veu   com   un   espai   gris   molt   prim,   i   té   agrupacions cel·lulars o nuclis que estan més o menys alineats però, a diferència del tàlem, no compactats (situats en la paret lateral del tercer ventricle).
Nota. Seria més adequat  anomenar  l’hipotàlem  com  a  grups  o  nuclis  hipotalàmics.
Els nuclis intervenen en dos tipus de funcions: nervioses com a tal i neuro-endocrines (allibera hormones). Pesa només 4 grams i és el centre superior que regula el SN autònom (vegetatiu).
L’hipotàlem consta de tres territoris: - Territori periventricular: situat al costat de la llum del tercer ventricle. És el primer que es va descriure i presenta una sèrie de nuclis que són engruiximents que deriven de la capa ependimària.   S’hi   van   descriure   tres   nuclis que reben també   el   nom   d’òrgans ependimaris (que després han resultat ser els menys rellevants): - Òrgan ependimari paraventricular - Òrgan ependimari subfornical - Òrgan ependimari subcomissural Nota. És el territori menys important.
- Territori hipotalàmic medial: és el més rellevant de tots i on es produeix la secreció hormonal. Els seus nuclis estan molt ben definits, i les seves connexions  i  funcions  s’han  pogut  demostrar.  Aquests  nuclis  es  troben  ubicats   en tres territoris, que són (traçant unes   línies   que   segueixen   l’orientació   del   quiasme, els tubercles mamil·lars i el tuber cinereum): - Zona quiasmàtica. Conté força nuclis, que són: - Nucli preòptic. Queda sota la comissura blanca anterior i és un nucli que té dues funcions principals: intervé en la regulació de la temperatura corporal (a través dels mecanismes de pèrdua de calor;  és  a  dir,  a  través  de  la  suor)  i  en  el  son  d’ones  lentes  (fase   no REM).
Relacionat amb aquesta segona funció: hi ha uns grups neuronals ubicats en el nucli posterior   i   l’hipotàlem   lateral  que   sintetitzen   hipocritines (pèptids excitadors), les quals estan relacionades amb la vigília. Per desencadenar el son, el nucli preòptic envia descarregues GABAèrgiques cap a les neurones que sintetitzen hipocritines, de manera que aquestes deixen de sintetitzar-les (es desencadena la son). Per això es considera que el nucli preòptic  és  l’interruptor  de  la  son.
- Nucli supraòptic. Es troba ubicat sobre el quiasme òptic.
- Nucli paraventricular. Es troba ubicat sota el fòrnix (quan ja forma el pilar anterior i acaba en el tubercle mamil·lar).
...

Comprar Previsualizar