T9. Nutrició mineral de les plantes (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 2º curso
Asignatura Nutrició i metabolisme vegetal
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 06/04/2016
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

T9. NUTRICIÓ MINERAL DE LES PLANTES INTRODUCCIÓ L’experiment van Helmont demostra que la teoria húmica és incorrecta. En el segle XIX, es va veure que la improductivitat del sòl es deu a un factor determinat. La planta té diferents mecanismes per diferenciar quins minerals li són millors. La llei del mínim explica que qualsevol procés que depèn de múltiples factors, dependrà del primer factor que estigui en menor quantitat. A meitats d’aquest segle XIX, es van començar a fer experiments d’hidroponia, cultivar en aigua (Justus von Liebig).
En una solució nutritiva amb sals minerals saps perfectament quines sals tens i pots jugar amb aquestes per saber quines són necessàries per la planta. En la solució de Knop, les sals amb les que preparava les solucions nutritives no eren pures i aquestes impureses podien emmascarar la necessitat d’altres nutrients, que més tard Hoagland i Arnon afegiren, ja que sense B, Mn, Cu, Zn... la planta no pot viure. Més tard es van arribar a definir els elements essencials per la planta.
CRITERIS D’ESSENCIALITAT Ha de ser imprescindible per completar el cicle biològic, no ha de ser substituïble completament en les seves funcions per altres nutrients i ha de tenir una funció específica.
Seguint aquests criteris, podem dir que el C, H, O, N, P, K, Ca, Mg són necessaris en concentracions bastant elevades per la planta, en milimolar. Se’ls coneix com a macronutrients però són igualment necessaris i requerits en menor concentració els Fe, Mn, Zn, Cu, B, Mo, Cl, Ni, que la planta els requereix en micromolar i que se’ls coneix com a micronutrients. Són tots essencials, tant els micro com els macro però canvia la necessitat quantitativa. Els micronutrients s’han anat descobrint des de finals del segle XIX, l’últim va ser el Níquel, que és un cas molt especial, perquè en la primera condició imprescindible pels criteris d’essencialitat es troba que és mínima i es van necessitar dues generacions per mostrar la seva essencialitat.
*Quan cultives una planta des de la seva llavor, la cultives en solució ultra pura, filtres l’aire perquè no hi entrin impureses i això ha servit per investigar l’essencialitat del níquel. Ja que es va veure que sense níquel en la llavor, la planta no creixia i amb aquelles llavors que sí tenien níquel, la planta creixia perfectament.
El sílice és essencial per les gramínies, ja que tenen parets cel·lulars amb moltes menys substàncies pèptiques. El sodi no és essencial en la majoria de les plantes però hi ha espècies molt adaptades a sòls salins, que són halòfites obligades, que requereixen sodi. El cobalt és requerit en plantes que viuen en simbiosis amb bactèries fixadores.
DISPONIBILITAT DE NUTRIENTS EN EL SÒL Entenem per disponibilitat aquella fracció que les plantes poden absorbir. En un sòl poden haver molts minerals en diferents formes i espècies químiques però no totes són disponibles, és a dir, no totes poden ser absorbides per la planta. Les plantes poden absorbir nutrients hidrosolubles i aquells que estan en forma intercanviables, que significa que la planta pot intercanviar aquests nutrients per protons que segreguen les arrels.
Les plantes poden segregar o exhudar protons al medi i aquests poden intercanviar-se pels nutrients que estaven adherits en els llocs d’intercanvi catiònic. El conjunt de nutrients hidrosolubles que hi ha en la solució del sòl i els que estan en intercanvi iònic són els disponibles per les plantes.
Tenim altres que són fàcilment mobilitzables gràcies a processos biològics. Aquests nutrients poden ser alliberats per exhudats de la planta. També intervenen els microorganismes del sòl, ja que necessiten aquests nutrients. Alguns són absorbits pels propis microorganismes i els altres per les plantes veïnes a aquests microorganismes. Finalment, tenim els difícilment mobilitzables, que només són disponibles a llarg termini o són no disponibles.
...