Psicologia Social Aplicada 3.1 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Psicologia Social Aplicada
Año del apunte 2014
Páginas 8
Fecha de subida 11/04/2016
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

Unitat 1. Evolució històrica, definició i conceptes en torn la psicologia social aplicada 1. Una definició de Psicologia Social Aplicada.
“La Psicologia Social Aplicada com a disciplina recull certs aspectes de la Psicologia Social i les aplica de manera sistemàtica per a l’obtenció d’algun propòsit social”.
“Consisteix en aplicacions dels mètodes de la Psicologia Social, teories, principis o resultats d’investigacions per a comprendre a seleccionar problemes socials”.
Shart Oskomp (1984) La història de la Psicologia Social és bàsicament la història de la Psicologia Social Aplicada, així com qualsevol altre ciència, atès que la ciència avança perquè la societat es qüestiona certes coses i els científics els hi donen respostes, en aquest intent de donar resposta, la ciència va avançant.
Essencialment l’avenç d’una ciència no deixa de ser una resposta a una sèrie de requeriments socials.
Des dels inicis la Psicologia Social ha anat girant, algunes vegades cap a àmbits orientats a l’aplicació i en altres, cap a la recerca bàsica però, hi ha predominança en l’aplicació. Aproximadament als anys 30 es duu a terme el ressorgiment de la Psicologia en generals, als anys 50 hi ha una predominança d’aplicabilitat, entre els 50 i 70 en recerca, fins a actualment, on l’aplicació és predominant.
1a fase. Molta intermissió, preocupacions socials i tot just s’està començant a configurant la psicologia i la pròpia psicologia social. es generen una sèrie d’interessos des del punt de vista d’estudiar els grups i moviments socials del context, sinó també dels moviments interculturals. La qual cosa desperta interès en l’àmbit sociocultural.
Pel que fa als inicis de la Psicologia Social, el 1r estudi de Psicologia Social rigorós d’un fenomen determinat que constata la Facilitació Social (Triplett, 1898) mostrava que la gent es comporta diferent en presència dels altres (s’estudiava el comportament dels ciclistes).
El 1908 els 1rs manuals, però el 1924 es publica el manual de Floyd Allport de Psicologia Social on es parla de les actituds.
Mentre, Thomas i Znaniecki fan un estudi sobre, a EEUU havien arribat grans quantitats d’immigrants, que confluïren en uns contextos socials completament diferent, amb la qual cosa es feu un estudi de Psicologia Social Aplicada, tractant la integració social.
Als anys 20, l’Elton Mayo, fa un estudi, que avui en dia en diríem ergonòmic (relació entre homemàquina) (que el lloc de treball s’ajusti a la morfologia i fisiologia de la persona), estudià l’impacte de la il·luminació d’unes oficines d’una companyia elèctrica. S’estudià el rendiment i el nivell de satisfacció.
Amb això desenvolupà la teoria de les (....).
- El comportament social del treball es fonamental.
Les recompenses i sancions Els grups informals La qualitat de la supervisió Influències i dinàmiques grupals.
Al final dels anys 60 impera la societat de Psicologia Social Experimental.
El 1958 el Robert Sommer estudia l’espai personal. El contacte social varia depenent de la cultura.
L’any 1969, la conferència del Miller, es parla d’una psicologia orientada cap al benestar humà, la idea és el conjunt de reflexions que arriben a la conclusió de fins a quin punt esls 20 anys d’estudi de psicologia social són idonis per a traslladar-los a la realitat.
- Stanley Milgram (1963). Obedience experiment A principi dels anys 70 es dóna la crisi de la identitat de la psicologia social experimental 2. Què fa un psicòleg social, rols. Continguts del rol interventiu del professional en la Psicologia Social Aplicada. (en el dossier hi ha lectura determinada) a. Avaluar problemes, recursos i resultats de programes. Per exemple, l’ajuntament et contracta per avaluar els problemes d’educació en un barri marginal.
b. Analitzar sistemes socials (causes, conseqüències, factors que mantenen problemes i dificulten la solució) c. Dissenyar acció/intervenció socials per assolir objectius prefixats: objectius, accions, mitjans precisos, estratègies per a implicar afectats i comunitat.
d. Consulta: e. Educació: f.
Mediació: facilitar resolució conflictes com a mediador imparcial que facilita comunicació (poder + essencial) px)Dins del món jurídic també hi ha mediació en el conflicte g. Advocació social: ajuda a defensar interessos de col·lectius que no poden defensar-se eficaçment per si mateixos. Per exemple, no vindrà un homeless a demanar-nos ajuda, però si una entitat que no es pugui valdre per si mateixa h. Organitzar i dinamitzar col·lectius: per a l’activació de grups apàtics/desmotivat i adquisició de poder (apoderament). Per exemple, algun moviment social, que necessita ajuda de “motivació” px) Ajudar a tirar endavant un barri de ciutat.
i.
Desenvolupar recursos humans i socials: dotar d’habilitats, capacitació laboral, educar, apoderar, formar xarxes socials, recolzar organització i associació px)Semblant al rol anterior, també es podria incloure ajudar un barri d’una ciutat 3. PSA i intervenció psicosocial.
Avaluació de problemes socials (exemple d’encàrrec de l’Adjunt. De BCN al dep. de psicosocial) Cada tres mesos l’ajuntament pregunta al poble “quin és el problema més greu que pateix la ciutat en el moment”. Trobem: inseguretat (en primer lloc), accés a l’habitatge, problemes associats a la immigració, circulació, neteja, transport públic, manca de civisme... Aquestes categories també dependran de l’edat de l’enquestat i la interpretació que la població fa (una cosa es el nombre de robatoris reals i l’altre és la percepció de la població sobre aquests).
Podríem explicar que la por ve donada per: si m’ha passat prèviament, si la TV m’influeix, si no creiem en el sistema jurídic, si tenim prejudicis sobre determinats grups, etc.
Objectiu (ha de ser així al nostre treball): analitzar els judicis de seguretat o inseguretat que Manifesten els usuaris habituals de l’espai públic en el barri de Zona Franca. A més, es pretén indagar sobre les causes de la hipotètica percepció d’inseguretat diferenciant Quan el psicòleg social intervé (provoca un canvi en el context social, per fer que la gent visqui millor) ho farà, mitjançant una perspectiva teòrica determinada. S’estableixen una sèrie de normes i s’utilitzen una sèrie d’eines per a produir aquest canvi social.
La intervenció psicosocial no està deslligada de qualsevol intervenció psicològica en un altre àmbit d’intervenció en psicologia. Els fenòmens sobre els quals intervé el psicòleg defineixen la intervenció psicològica en general, la major part de les vegades.
Per a fer una intervenció global i òptima, hauran d’intervenir professionals diversos que treballin de forma coordinada.
Qui pot ser pacient d’un psicòleg social? Una entitat social ,una empresa o organització, un escola, l’Estat o l’Administració en general (ajuntament, ministeri, etc), però la intervenció o l’objectiu d’aquesta va dirigit a les persones, és a dir, als treballadors, als ciutadans, etc. Per tant, en el cas del psicòleg social, el client paga o contracta al psicòleg social però, aquest intervé en la població (pacient).
Cal tenir en compte, que no necessàriament els objectius del client són els mateixos que els de la població, poden ser fins i tot oposats.
En aquest canvi social, sobretot, cal establir una direccionalitat, la qual cosa implica un compromís ètic i social per part del psicòleg.
Ignasi Martín-Baró va ser uns dels psicòlegs més ideològicament implicats en la psicologia social.
En la tecnologia social (Varela) el psicòleg social aplica les tècniques que coneix (teories) per tal d’arribar als objectius requerits pel client.
Una altra aspecte important en la intervenció és que no es defineix només per les estratègies concretes d’intervenció, és a dir, no només es fa intervenció psicosocial quan s’obre una oficina d’atenció a la dona maltractada o s’està posant en marxa una campanya de sensibilització sobre el reciclatge. Aquests són els aspectes d’implementació d’intervenció social, però el concepte és molt més ampli.
Normalment, definim, la intervenció psicosocial en funció de tres fases.
1.
Avaluació inicial. Permet fer el diagnòstic i, per tant, definir i prioritzar quins són els problemes, les necessitats, o quins han de ser els objectius de la intervenció. Molts programes d’intervenció responen més a deixar-se veure políticament, a demostrar que es fan coses i que l’administració o empresa es preocupa de la gent; que no pas un anàlisi de quins són els objectius d’intervenció i que hom va dirigit a la coherència i necessitat real. Abans d’intervenir s’ha de fer recerca social, analitzar el context, per poder establir uns objectius que permetin orientar un programa d’intervenció.
2.
Pròpia implementació de programes de d’intervenció. Si no fas l’avaluació inicial, fonamental, i no es defineixen correctament en termes socials les necessitats es volen cobrir, no es definiran bé el objectius, per tant, la implementació del programa no serà eficaç.
Si s’ha fet l’avaluació inicial i disposes recursos per a fer la intervenció, 3.
Avaluació final o valoració. Sense l’avaluació final, és a dir, a la valoració de si allò que s’ha fet ha complert les expectatives dels objectius, etc. L’avaluació final veu que és el que ha funcionat i que no, per tant, acaba sent una mena d’avaluació inicial per a seguir amb programes d’implementació.
Una cosa és la implementació dels objectius i una altra és els efectes que té.
La intervenció psicosocial treballa en contextos dinàmics, per la qual cosa, quan es toca un sistema, es mou tot el sistema. La teoria orientarà millor els objectius de la intervenció.
Respecte al concepte d’Intervenció Psicosocial.
Unitat 2. Necessitats, problemes socials i qualitat de vida 3. Concepte de necessitat i problema social.
La nostra intervenció ve marcada per com es defineixen els problemes socials.
Anàlisi de problemes socials (basat en Spector i Kitsuse) com evoluciona un problema 1.
Condicions del context (físico-territorials, econòmiques familiars, demogràfiques, socials, infraestructurals, equipament, etc.) 2.
Què és allò molest/ dolorós/ disruptiu/ insà/ no ètic? (dimensió moral, ideològica i material) 3.
Agents implicats: identitats, posicions i relacions 4.
Obstacles (a diferents nivells) impedint la solució.
5.
Recursos existents (en el teixit social i insitucional) que poden contirubir a una solució..
6.
Què s’hauria de fer per solucionar el problema?...
Alguns autors analitzen els problemes socials des de un nivell analític (1, 2, 3, 4 i 5) per a la seva comprensió i després poder actuar a nivell d’intervenció (6).
Ex. Intervenció psicosocial en un projecte públic d’habitatges en un nucli deixat de banda per l’administració, amb alguns problemes, amb índex d’atur elevat i sense serveix ni comunicacions.
Actualment, es volen fer nous habtitatges d’interès social en el barri destinades a un nou col·lectiu (reallotjament). Habitatges per persones amb una sèrie de problemes (famílies on el pare està a la presó, atur, problemes drogodependents…).
L’Ajuntament sospita que hi haurà conflictes de convivència, rebuig vers als nous veïns, etc., atès que per la gent autòctona, els nous habitatges, harien de ser per a ells.
Què es pot fer? Enfront a problemes de convivència (els quals vindran molt matissats per les condicions de context, agents implicats, obstacles, recursos existents, etc.).
1.
- Condicions del context (físico-territorials, demogràfiques, socials, infraestructures, serveis).
Aïllament Habitatge existent i nous habitatges → crearà desigualtat Població en situació de risc Barri perifèric i marginal, sense infraestructures ni equipaments.
2.
Què és el que és molest/ dolorós/ disruptiu/ destrictiu/ insà/ no ètic? Els antincs veïns perceben qu ela situació és injusta i greu: ells “estaven abans” i senten que mereixen els nous pisos; hi ha un prejudici cap als nous veÍns; potencial conflicte social (intergrupal, en terme psicosocials.
3.
Agents implicats: identitats, posicions i relacions socials i de poder (rols, valors, interessos, demandes, tensions, conflictes, etc.? “antics veïns”, “nous veïns”, l’administració (ajuntament, urbanistes, etc..), amb diferents quotes de poder, diferents rols i diferents visions sobre la situació.
4.
Obstacles, a diferents nivells, impedint una solució.
Hostilitat de les perones envers dels altres. Prejudici envers els “nous veïns”, manca de pisos nous per a tothom, plantejament polític segregador i potenciador de l’estigma i l’exclusió, falta d’inversió en barri...
5.
Recursos existents (passats i presents), dintre del propi teixit social i insitutcional, que poden contirubir a una possible solució? entitat de veïns que fa treball social, grup de “veïns antics” conciliadors, possibilitat de fer una intervenció social...
6.
Què s’hauria de fer, a diferents nivells, per a solucionar la situació? Reduir el prejudici per a prevenir el conflicte entre veïns “nous” i “antics”, dinàmiques cooperatives, objectius comuns, dotar de recursos per a tothom...
Adopció d’un rol de mediació entre els nous i antics veïns. En concret, els elements a contrarrestar podrien ser els estereotips, prejudicis, nous i vells, nosaltres i ells. Saber que el canvi a provocar no pot ser general i ser provocat en tothom.
Categorització social de nous i vells → establir un objectiu comú (nous i vells) per a lluitar contra l’objectiu comú de potenciar l’equipament i les infraestructures, serveis, etc. del lloc.
Conflicte realista de Sheriff → la fita comuna origina una categorització Pes de la dimensió psicosocial en l’entramat de factors que defineixen la situació: categorització social, atribució, dissonància cognitiva, percepció d’inequitat, etc.
Les fases d’un problema social sofreixen una evolució entre l’esfera privada, col·lectiva, pública, etc. el problemes socials arteixen d’una situació d’emergència d’agitació o turbulència que dóna a conèixer quin és el problema, quan hi ha algun tipus de resposta ja ens trobem a una fase de legitimació. Les institucions el que fan és convertir el problema social en un problema privat, la qual cosa pot portar a la coactuació o cooptació (controlar i desactivar el moviment emergent). Això, pot provocar la burocratització i reacció o re-emergència del moviment.
4. Construcció social i legitimació de les necessitats i problemes socials.
5. Les desigualtats, exclusió i cohesió socials.
6. Felicitat, benestar i qualitat de vida. El repte d’una Psicologia Positiva.
Unitat 3. Tècniques d’investigació social 7. Els indicadors socials i psicosocials.
¿Què suposa mesurar? Dimensions:  Epistemològica. Com mesurar relacions dinàmiques i complexes amb models matemàtics linials?  Teòrica. Comparar realitats en un mateix o en diferents moments.
 Metodoògica. instruments, tècniques, procediments, sistemes…  Axiològica. ¿què, per a què, per què es mesura el que es mesura? Una mesura suposa una valoració, tant si és:  quantitaiva (número): indicadors objectius i “subjectius”  qualitativa (narració): descripcions etnogràfiques Un indicador és una obsrservació empírica que sisteatitza aspectes d’un fenòmen Les fases del procés d’operacionalització.
1. Representació teòrica del contepte.
2. Especificació del concepte (dimensions) 3. Elecció d’indicadors (variables empíriques) 4. Construcció d’índexs La cohesió social el grau de mixticitat i el grau d’interacció de persones amb diferents nivellls de renda… Indicadors:  quantitatius (d’interval i de raó) qualitattius (nominal i ordinal)  absoluts (directes i relatius (mitjana, ratio, proporció, taxa..)  Simple (una sola variables) i compostos (més d’11 variable, índex) Quan combinem varis indicadors s’obté un índex Els indicadors serveixen per saber si el probgrama o intervenció està funciónant.
Els indicadors socials es r refereixen a variables Formulació indicadors d’exxclusió social:  Definicó teòrica del concpete.
 Definició operativa indicant aspectes o dimensions.
 Concreció d’indicados i/oç índexs 8. Mètodes i tècniques qualitatives i quantitatives.
Unitat 4. Àmbits d’aplicació de la psicologia social.
9. Alguns exemples d’àmbits:.
...