Tema 7 derecho administrativo I (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura DERECHO ADMINISTRATIVO I
Año del apunte 2015
Páginas 20
Fecha de subida 09/01/2015
Descargas 18
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 7. Organització administrativa L’administració té potestat organitzativa, que es discrecional. Aquesta organització esta composada per diferents persones jurídiques i cadascuna te personalitat diferent i que cada persona jurídica esta formada per òrgans administratius, unitats administratives i llocs de treball.
Cada administració publica te competències i son les que administra cadascuna.
Entre les potestats hi té: La potestat d’auto organitzar-se. S’organitza des de el moment en que es crea, s’ha de donar una organització, un repartiment de competències internes i unes normes de funcionament.
Hi ha dos grans tipus de persones jurídiques:   Jurídiques privades Jurídiques publiques Les que predominen son les que tenen personalitat jurídica publica el que no vol dir es que no puguin haver-hi de privades.
Cada administració té personalitat jurídica única, es a dir, l’administració de l’estat es una sola persona jurídica, la de la generalitat també i cada ajuntament. Tindrà molts òrgans però cada administració es una persona jurídica publica.
Cada persona jurídica esta dividia en òrgans administratius, que son unitats amb competència sobre una matèria que composen l’administració. Aquests òrgans quan actuen, quan decideixen, no actuen ells sinó l’administració. Això s’anomena la teoria de la imputació.
Tipus d’administracions Administració Territorial. Aquella que exerceix les seves competències sobre un territori.
Administració No territorial. Aquelles que exerceixen les seves competències sense un lligam sobre el territori. Hi ha dos tipus: Administracions Institucionals. No segueix com a base el territori. Exemple: la Universitat. Diferents tipus d’administracions institucionals, que se’n diu sector públic ( empreses publiques, fundacions publiques...) Administracions Corporatives. Son aquelles que com a base tenen la agrupació o be de diferents administracions publiques o be de diferents persones i aquí trobaríem els consorcis i també les mancomunitats i també els col·legis professionals.
Administració que tenim i principis que la regeixen Tenim un tipus d’organització de la administració basada en uns principis però fundamentalment esta basada en l’organització o potestat d’organització de l’administració publica. Esta organitzada sobre la base de les funcions que té aquesta administració, que son la prestació de serveis públics i la consecució de l’ interès o interessos públics.
S’afegeix una administració supranacional que es la de la UE, que malgrat que no te una actuació directa si que existeix la col·laboració o relació entre administració interna ( estatal, autonòmica o local) i administració comunitària. Determinades administracions comunitàries actualment tenen competències directes sobre institucions de l’estat espanyol.
La constitució parla en diferents llocs de l’administració publica i de l’organització administrativa. Arts 97 a 107 de l’administració de l’estat i també parla de les altres administracions territorials......................................
Diferents formules d’organitzar-se l’administració Una seria segons l’àmbit de les funcions o responsabilitats que tinguin les administracions. Així podem distingir les administracions de caràcter universal i les de caràcter especial.
Les administracions de caràcter universal te com a objectiu la gestió global dels interessos, ja sigui de l’estat, de les CCAA... així la constitució quan es refereix a les administracions locals diu expressament que aquesta ha de gestionar els interessos propis de la comunitat local.
Per un altre lloc existeixen les administracions especials, que donen un estatus específic que no es de responsabilitat universal, sinó particular o especial. Per exemple les universitats o col·legis professionals.
La constitució no parla dels criteris de la organització de l’administració però si parla de principis de les administracions publiques. Els únics criteris que dona es que l’organització ha d’aconseguir la finalitat de tota administració publica que es l’ interès públic.
Elements que parla la Constitució de forma indirecta: Principi d’eficàcia o eficiència. Suposa que l’administració ha de fer de la manera mes fàcil i mes econòmica possible la consecució d’aquests interessos públics.
Jerarquia. Existeixen òrgans superior i òrgans inferiors que segueixen les directrius dels superiors.
Funcionaris o treballadors. Organització en les que existeixin persones dedicades a l’administració publica.
Bens públics. Sèrie de bens materials que la administració ha de gestionar per poder prestar els seus serveis públics.
Serveis que la administració ha de prestar, serveis universals. Per exemple l’ensenyament o assistència Sanitaria. Per tant l’administració haurà de posar en marxa una organització prestadora de serveis públics.
Com s’ha organitzat l’administració publica i com ho ha fet l’organització de l’estat S’ha organitzat sota una sèrie de regles o principis que també estableix la pròpia constitució. La primera es el regim jurídic de les administracions publiques i el procediment administratiu comú.
La constitució quan fa repartiment de competències, en el art 149 CE estableix que l’estat establirà unes bases sobre regim jurídic de les administracions. S’articulen sota aquest regim i aquest procediment administratiu.
L’estat també articula en segon lloc un estatut basic i comú de tots els treballadors públics, que també serveix per tots els treballadors de l’administració.
Existeix una reserva de llei per la creació de administracions publiques? En alguns casos si. Hi ha una previsió constitucional, que les lleis han determinat que per crear administracions publiques de caràcter institucional es necessari la creació amb una norma de rang legal.
L’administració de l’estat te una llei ( LOFAGE) i aquesta llei tracta de l’administració de l’estat i la seva organització, pel que qualsevol modificació suposa una modificació legislativa. Aquesta llei estableix quins son els 4 òrgans de l’administració de l’estat obligatoris. Òrgans que sovint son de govern i administració, es a dir, que compleixen la doble funció.
Aquests 4 òrgans son:  President del govern    Consell de ministres. E nombre de ministres, secretaris d’estat, denominacions i organitzacions d’aquest ministeri es fa per reglament.
Ministre Diferents comissions del consell de ministres Com esta organitzada una administració publica Que es un òrgan administratiu i quins tipus d’òrgans hi ha? Un òrgan administratiu es una forma d’una forma d’organització. L’òrgan administratiu no es la persona que l’ocupa, es dins de la persona jurídica, una unitat que te unes funcions o facultats sobre una matèria.
Per sota aquests òrgans administratius en depenen les unitats administratives i el que serien els llocs de treball. No prenen resolucions aquestes unitats, sinó que ajuden en el procediment administratiu per tal que l’òrgan competent pugui resoldre.
Classificació: Segons la composició de l’òrgan. Existeixen òrgans unipersonals conformats per una sola persona física i col·legiats ,conformat per un conjunt de persones.
Existeix una diferencia fonamental en l’hora de prendre decisions: La decisio que pren la persona que ocupa l’òrgan, la pren la persona física que ocupa el òrgan administratiu. Tot el que derivi d’aquella decisió es un tema de l’òrgan de la administració.
Els òrgans col·legiats Requisits: 1. Que aquest òrgan esta composat per una pluralitat de membres i dintre d’aquests membres ha d’haver un president i un secretari, per tant la resta seran vocals d’aquest òrgans.
2. La segona es que es nomeni un secretari que seria un secretari d’actes. Persona sense veu ni vot que transcriu el que succeeix en les deliberacions de l’òrgan col·legiat.
3. En tercer lloc el secretari pot ser un funcionari públic que realitza la transcripció de l’acte, però també assessora legalment en l’òrgan col·legiat.
En segon lloc, per tal que es reuneixi aquest òrgan administratiu cal dos coses: Una convocatòria. Perquè ha de ser una convocatòria a tots els membres d’aquest òrgan col·legiat. S’ha de poder demostrar que s’ha convocat a tots els membres. Una manca de notificació a algun membre, suposaria que els acords presos son de caràcter nul.
Un ordre del dia. Temes que es tractaran en la llei. Durant la reunió no es pot afegir cap tema que sigui de deliberació, que s’hagi de votar.
En tercer lloc la llei diu que un òrgan administratiu que estigui format per representant s de l’administració no pot abstenir-se a excepció de l’article 29 i 28.
Han de prendre sempre una decisió, votar favorablement o desfavorablement.
Si algun d’aquests no vota, comportaria una irregularitat a la decisió prèvia.
Els acords es prenen sempre per majoria simple però pot haver majoria qualificada. La norma pot preveure quòrums d’existència, ha d’haver un nombre mínim d’assistència.
El president si ho diu la norma te vot de qualitat, es a dir, per empatar o desempatar.
El vot de qualitat no es un vot mes sinó decantar la votació quan hi ha empat.
La llei diu que els membres d’un òrgan col·legiat que han votat favorablement algun acord tenen responsabilitat, es a dir que nomes aquells que han ajudat amb el seu vot a prendre un acord tenen responsabilitat. Per tant en les actes dels òrgans col·legiats haurà de constar el vot positiu o negatiu dels membres d’aquest òrgan.
Per últim en els òrgans col·legiats el que ha succeït en les reunions, ha de constar en una acta que elabora el secretari i que s’ha de provar o be immediatament en la sessió que s’està celebrant o be en la sessió posterior.
Els arts 28 i 29 de la llei 30/92 parlen d’abstenció i recusació.
L’art 2 estableix un sèrie de situacions on l’empleat públic davant d’aquesta situació s’ha d’abstenir, es a dir, no pot intervenir. Aquests supòsits son:     Relació de parentesc. Quan algú ha de decidir que afecta un parent de primera o segona línea s’ha d’abstenir.
Relació de subjecció. Quan hi ha relació laboral.
Quan hi ha interessos comuns de caràcter comercial, econòmic, etc.
Quan hi ha amistat o enemistat manifesta Si la persona no s’absté la llei preveu que els altres que s’han presentat poden recusar en aquell titular o membre de l’òrgan administratiu que esta en una de les situacions d’abstenció, art. 29 CE.
Altre classificació: Òrgans actius i òrgans consultius.
Els òrgans actius son els òrgans administratius que prenen decisions sobre les qüestions i els procediments plantejats.
Els òrgans consultius tenen com a funció l’assessorament de caràcter tècnic, jurídic, econòmic, etc.
Per tal que l’òrgan administratiu pugui prendre la decisió correcta o mes exacta, existeix un altre tipus d’òrgan administratiu dintre de l’estructura organitzativa que es: Els òrgans de control. Les administracions publiques tenen determinats òrgans que exerceixen la funció de vigilància i supervisió sobre l’activitat dels altres. Pot ser econòmica o tècnica.
Per exemple la intervenció general de l’estat.
Classificació entre òrgans centrals i òrgans perifèrics La diferencia es sobre l’àmbit territorial de les seves competències.
Els òrgans centrals son aquells que exerceixen les seves competències sobre tot el territori ( ministre, conseller, alcalde...) en canvi els òrgans perifèrics son aquells que tenint les competències nomes les exerceixen sobre una part del territori.
Competències Que es tenir competència? La competència es que un òrgan o una administració publica te una sèrie de facultats o potestats sobre una matèria. Aquesta concreció de tenir competències, ho estableixen les normes jurídiques ja sigui un reglament o una llei.
Tenir competència legitima a un òrgan administratiu per actuar en compliment de la funció que se li ha atorgat.
Hi ha moltes classificacions de competències: Competències especifiques. Les normes de vegades estableixen exactament i precisament quina es la competència.
Competències inespecífiques. Hi ha casos en que les competències no son especifiques sinó general, es el que es diu competència sobre lloc.
Competència exclusiva. Tens totes les funcions i potestats sobre una matèria.
Competència compartida. Quan comparteixes potestats i funcions o be matèria Competència concurrent. Quan varies administracions o òrgans administratius poden actuar sobre una matèria. Exemple: cultura.
Competència successiva. Quan varies administracions o òrgans administratius han d’intervenir sobre una matèria.
Competències en funció al territori: Hi ha administracions que tenen competències sobre tot el territori, en canvi altres tenen nomes competències en part d’aquest territori.
Les competències també es poden diferenciar per un criteri jeràrquic: Aquesta jerarquia fonamentalment es dona en una administració publica on els òrgans superiors tenen competències que determinen l’exercici dels òrgans inferiors.
Tècniques de translació de competències Hi ha unes tècniques que permet que es traslladin competències entre òrgans o administracions. Poden ser de diferents tipus:    Entre administracions publiques.
Entre òrgans administratius.
Poden ser entre òrgans i administracions.
Tècniques Transferència de competències. es un canvi intersubjectiu, la competència la canviem de subjecte, una competència es perduda per una administració i la guanya una altra.
Per llei es determina que una administració publica deixa de ser competent sobre una matèria, deixa de ser titular de una competència per passar-li a una altra administració publica que a partir d’ara serà la competent. En definitiva hi ha una reassignació de competències.
Desconcentració. Es que un òrgan administratiu superior trasllada una competència cap a òrgans administratius inferiors. Es també un principi constitucional.
Altres tècniques (llei 30/1992) Delegació de competència. Es pot donar entre administracions publiques o entre òrgans administratius. Es intersubjectiva i interna. Es quan un òrgan o administració trasllada l’exercici de la competència ( no la titularitat) a un altre òrgan o administració.
Característiques sobre la delegació Quan un òrgan o administració delega una competència s’ha de publicar així com si es revoca la delegació.
Son delegables les competències pròpies, excepte que la llei estableixi una prohibició i la llei 30/1992 estableixen els articles 12 i 13 algunes prohibicions. Per exemple la competència per resoldre recursos no es pot delegar.
L’òrgan o administració que exerceix una competència per delegació, quan ho exerceix ho ha de dir. En general no s’admet la subdelegació.
Es possible delegar competències entre administracions i òrgans administratius.
Aquesta delegació entre òrgans administratius no vol dir delegació entre un òrgan superior i inferior, poden ser òrgans d’igual rang o no immediatament inferiors.
En general la delegació es fa sense necessitat de l’acord de l’òrgan que rep la delegació. Existeixen excepcions:   La llei diu que si et deleguen una competència ha d’anar acompanyada dels recursos econòmics, si no hi ha aquest acompanyament no es pot.
La delegació es pot fer amb òrgans unipersonals com òrgans col·legiats. Es un trasllat de l’exercici de la competència. Un òrgan titular continua sent-ho Avocació. es una tècnica per la qual un òrgan superior exerceix una competència de forma temporal d’un òrgan inferior, es a dir, li agafa la competència. En aquesta tècnica tampoc hi h trasllat de la competència, sinó de l’exercici. Aquesta tècnica es de caràcter temporal, es a dir, s’ha de fer per un temps determinat i també s’ha de motivar, ha d’explicar el motiu pel qual avoca la competència. Els motius poden ser excés de treball de l’òrgan inferior, La avocació sempre es fa entre òrgans administratius i sempre ha d’haver una relació de jerarquia, es a dir, entre òrgans superior i inferiors.
Substitució. Te dos tècniques diferents:   Substitució que estableix la constitució, com a mecanisme entre administracions publiques. La constitució i algunes lleis estableixen que quan una administració o be no compleix les lleis o no pren les mesures dintre de la legalitat ( art 155 CE), se’l pot substituir en l’exercici de les competències.
Substitució en òrgans administratius dins d’una administració amb un caràcter diferent. Quan un òrgan administratiu esta vacant o be per malaltia o absència, un altre òrgan administratiu el pot substituir o pot exercir les seves competències per substitució.
Encomanament de gestió. Quan un òrgan administratiu o administració encarrega a un altre l’exercici material de la competència, es a dir, no l’exercici on hi ha un poder, nomes la part material d’execució de la competència.
Principis i tècniques de l’organització administrativa Principis que es refereixen a l’estructura o organització de l’administració. Son 4 principis: Jerarquia. La nostra administració s’organitza o estructura amb la existència d’òrgans superior i òrgans inferiors. Aquesta característica te una sèrie de conseqüències:     Els òrgans superiors dirigeixen l’actuació dels òrgans inferiors.
Els òrgans superiors tenen la facultat de nomenar els òrgans inferiors.
Els òrgans superiors son responsables d’exercir la potestats disciplinaria sobre òrgans inferiors.
L’òrgan superior te la supervisió i control dels òrgans inferiors.
Descentralització funcional. Es un principi molt utilitzat fins ara. Es la creació de noves persones jurídiques per tal de que exerceixin part de les competències que te l’administració.
Exemple: organismes autònoms, empreses publiques, consorcis, fundacions publiques, agencies, comissions...
Ara s’està intentant reformar això.
Desconcentració. Suposa que els òrgans superiors reassignen competències als òrgans inferiors de la pròpia organització. hi ha traspàs de competències.
Altres principis        Principi d’economia Suficiència Adequació Bona administració Coordinació entre administracions Proximitat de l’administració cap al ciutadà Claredat en l’organització administrativa Principis de funcionament de l’administració     Principi d’eficàcia i eficiència administrativa Principi d’objectivitat i transparència Principi de servei de l’administració cap al ciutadà Principi de racionalització i agilitat en l’actuació administrativa. La racionalització el que s’entén es que els òrgans administratius o les persones jurídiques que intervenen en un procediment administratiu siguin les menys possibles i estiguin organitzades de la millor manera. Actualment suposa suprimir algunes administracions o persones jurídiques El que diu l’agilitat en l’actuació S’han de crear procediments que siguin mes curts i menys feixucs possible.
Principis de les relacions interadminsitratives La constitució estableix tot una sèrie de principis que s’han de tenir en compte entre les administracions.
Principis d’actuació Principis institucionals de les relaciones interadministratives lleialtat constitucional Col·laboració, cooperació i coordinació De caràcter institucional Creació d’òrgans administratius en els que participin les diferents administracions publiques per poder decidir sobre temes que afecten el conjunt de les administracions.
Diferencia entre potestat reglada i potestat discrecional La majoria de les potestats que te l’administració son reglades.
L’actuació de l’administració mai pot ser arbitraria.
Una potestat reglada vol dir que la norma li dona a la administració la decisió que ha de prendre en el procediment administratiu, es a dir, l’administració no ha de decidir, la decisió la dona la norma. No hi ha capacitat de decisió. En aquesta potestat la llei no demana que motivis, demana que diguis que no ha complert algun dels requisits.
La potestat discrecional es aquella que havent un conjunt d’elements reglats la norma li dona a la administració capacitat de decisió. Sempre s’ha de motivar, s’ha de dir el perquè.
Elements de la potestat reglada: Discrecionalitat tècnica. Concepte en que una persona te el poder de decidir si alguna cosa està bé o malament.
Conceptes jurídics indeterminats. En els requisits que posa la potestat reglada, per complir els requisits que moltes vegades contenen conceptes jurídics indeterminats.
Organització administrativa de l’estat Te 3 tipus d’organització: Organització Central. Distingeix 3 nivells jeràrquics: Nivell governamentals. Esta determinat en l’art 97 i següent de la CE. El govern es un òrgan complexa format per diferents òrgans que l’integren:  Govern. té una doble naturalesa: - Política. Li ve quan exerceix funcions de direcció de la política interior i exterior de l’estat, es a dir, en aquesta funció de direcció el govern esta realitzant una funció política que nomes es controlable políticament es a dir a traves de les eleccions o a traves de controls de caràcter parlamentari, però no controlable judicialment. Té diferents aspectes: o El govern pot fer accions de caràcter normatiu, es a dir, pot fer normes.
Exemple: reglaments, decrets lleis i decrets legislatius.
o Pot realitzar accions de programació o planificació econòmica, entre ells establir els pressupostos generals de l’estat.
o Pot prendre decisions politiques concretes, per exemple, reconèixer un país, concloure o firmar un tractat, declarar un estat d’exempció, etc.
- Administrativa. Te varies manifestacions: o El govern dirigeix l’administració civil i militar de l’estat en la seva estructura i les funcions(programes, direccions, etc).
o També fa la funció executiva, es a dir, que pot dictar decisions administratives que estan sotmesos al control judicial.
Òrgans que composen el govern En primer lloc estan els òrgans unipersonals: El mes importat es el president del govern. Forma part del govern com a òrgan col·legiat però te unes funcions destacades dintre del mateix. Funcions:      Determinació de l’estructura orgànica i funcional del govern. Es el que decideix quina es la practica estructural del govern També decideix quines sones les persones que ocuparan els llocs dins de l’administració.
Representar el govern i la política governamental. Aquesta representació no es jurídica, sinó una representació en el sentit de presentar-se com el responsable de l’últim esglaó de l’administració de l’estat.
Dirigir l’acció de govern i coordinar les funcions dels seus membres.
Nivell polític col·laborador del govern.
President o vicepresident del govern. En l’art 98 CE l’únic que diu sobre aquest òrgan es que si existeix forma part del govern. No es un òrgan obligatori. Es tracta d’una figura única o plural.
També es pot tractar d’un òrgan independent o dependent d’un ministeri.
Funcions:    Substituir el president.
Funció de recolzament al president Funció de coordinació dels diferents ministeris.
Ministres. Son òrgans unipersonals que estan diferenciats entre ells per matèries o grups de matèries. Els ministres son membres del govern, son nomenats i cessats lliurament pel president del govern i al mateix temps els ministres son titulars o caps d’un ministeri o cap ministerial. Alhora son responsables de l’organització interna del ministeri, de dirigir l’àrea concreta que els hi correspon, responsables de l’estructura administrativa i responsables de representar al estat en conferencies sobre la seva matèria.
òrgans col·legiats: El govern. Òrgan administratiu de caràcter col·legiat que en formen part els ministres, el vicepresident i el president del govern. Té la funció de dirigir la política interior i exterior de l’estat. Pot funcionar en ple o establint comissions delegades, que poden ser per matèria o interdepartamental.
Òrgans de col·laboració política. Òrgans que ajuden al govern. Tenen molta importància.
Classificació: Òrgans unipersonals: Secretaris d’estat. Malgrat que la llei no els defineix molt be, son òrgans superiors de l’administració de l’estat i tenen com a objecte la direcció del departament i l’execució de la política del govern dins del seu departament. Pot haver un secretari d’estat o varis.
secretaris generals. Òrgan administratiu que esta entre el ministre, secretaris d’estat i directors generals. Les funcions son molt semblants a les del secretari d’estat, que es dirigir la seva area i arribar als objectius establerts pel govern. Normalment aquestes competències es determinen per reglaments de caràcter intern.
directors generals. Òrgan inferior dintre de la gestió política. Pot haver un o varis directors generals i es tracta com si fos una figura de gerent polític en un sector competencial. La funció no es de execució, a que la seva funció principal es mantenir un contacte directe amb l’organització administrativa per tal de transmetre-li les directrius que dona el secretari d’estat o general.
El secretaris i subsecretaris poden ser un òrgan col·legiat que son les comissions de secretaris d’estat o comissions de secretaris generals.
Altra figura: Subsecretaris. Es una figura que prepara les matèries que han d’anar al consell de ministres. Tenen funcions dintre dels ministeris de direcció de l’organització, de cap de recursos humans del ministeri, de mitjans econòmics i depenen d’ells els serveis d’assessoria jurídica.
Unitat administratives Son aquells òrgans administratius inferiors en la jerarquia en els que es troben els serveis de caràcter professional i administratiu format per persones funcionaries o de caràcter laboral i que no tenen capacitat de decisió, es a dir, no dicten resolucions administratives.
Organització Perifèrica Es l’administració de l’estat però nomes te competències sobre una part del territori.
Òrgans: Delegats del govern en les CCAA. Òrgan obligatori que esta determinat en l’art 154 de la CE. El seu territori es la CCAA de l’exercici de les competències estatals.
Funcions:    Representant del govern a la CCAA Dirigir l’administració de l’estat Coordinar l’administració de l’estat amb les administracions autonòmiques o administracions locals.
Subdelegats del govern a la província. Òrgan que exerceix les seves competències en el territori provincial. Aquests es deien antigament governadors civils.
Funcions:    Dirigir els serveis territorials de l’estat dintre de la província Mantenir relacions de l’administració de l’estat amb les CCAA dintre la seva província.
Dirigir les forces i cossos de seguretat de l’estat dintre de la província.
Òrgans especialitzats Òrgans de recolzament intern de l’administració. Dedicats a la gestió de personal o pressupostaria, o els arxius, etc.
Òrgans especialitzats de caràcter prestacional. Dedicats a prestar serveis als ciutadans. Exemple: serveis socials, sanitaris, etc.
Òrgans amb funció de registre. Formen part d’un instrument Òrgans administratius que tenen com a funció la producció científica o cultural.
Biblioteca nacional, consejo superior de investigaciones cientificas, etc.
Òrgans que es dediquen a la fiscalització i control de l’administració: Intervenció general de l’estat. Te com a funció fiscalitzar prèviament qualsevol acte o operació que tingui un contingut econòmic. Els interventors fan un informe que te aspectes obstatius es a dir si l’interventor diu que no es pot fer, no es realitzarà.
Inspeccions generals de serveis. Aquestes inspeccions tenen com a missió el control de l’actuació administrativa, tant pel que fa a l’actuació directament com el seu personal Òrgan de caràcter consultiu. Son òrgans que realitzen informes d’assessorament al govern que pot ser de diferents tipus.
el òrgan consultiu mes important es el consell d’estat ( art. 107 CE).
Composició Hi ha un president que es nomena per real decret del govern entre juristes de reconegut prestigi i experiència en assumptes d’estat.
Hi ha un secretari general que es nomenat entre els lletrats del propi consell d’estat i el nomena a proposta de la comissió permanent del consell d’estat.
Hi ha 29 consellers. Estan dividits en 4 grups: Consellers permanents. Els responsables de les diferents seccions que existeixen en el consell d’estat. Son nomenats sense límit temporal, es a dir, per sempre, entre persones que hagin tingut càrrecs o pertanyin a cossos o categories funcionarials del nivell.
Consellers nats. Son un grup de 9. Reben aquest nom perquè ostenten aquesta condició de forma automàtica mentre estan com a titulars de determinats càrrecs públics.
Consellers electius. Nomenats per real decret per un període de 4 anys entre persones que han tingut càrrecs a la administració.
Ex presidents del govern. De forma voluntària, decideixen incorporar-se al consell d’estat. Ostenten aquesta condició amb caràcter vitalici.
Organització del consell d’estat Ple. Composat pel president, consellers Comissió permanent. L’integren els consellers permanents, president i secretari.
Seccions ( mínim 8). Son com òrgans de treball per matèries i estan composades per un conseller permanent, lletrat major i altres lletrats necessaris per resoldre la matèria o consulta.
Funcions consell d’estat Funciona de dos maneres: Ple. Les seves funcions son fonamentalment de caràcter consultiu. La seva competència es molt mes reduïda que la competència que te la comissió permanent.
Funcions:   Dictaminar sobre els decrets legislatius.
Dictaminar sobre problemes de dret internacional. Totes les normes que desenvolupin tractats internacionals o vinguin d’organitzacions internacionals.
L’estat li pot consultar tots aquells assumptes que consideri d’especial rellevància.
Comissió permanent. Té mes competències que el ple. Te mes de 20 competències:    Intervé en les relacions entre l’estat i les CCAA, per exemple, intervé quan l’estat decideix impugnar una norma autonòmica davant del TC.
Ha d’intervenir el consell d’estat per tots els reglaments executius de l’estat.
Ha d’intervenir en temes mes econòmics quan demana crèdits extraordinaris o suplement de crèdits.
Serveis jurídics de l’estat Cada departament te el seus juristes que integren la casella del servei jurídic de l’estat.
Aquestes assessories jurídiques el que fan es assessorar als diferents ministeris i també defensar al estat davant els tribunals o altres recursos que hi puguin haver. Esta formada per Cos d’advocats de l’estat, que assessoren i defensen davant els tribunals Auto tutela L’administració perquè la llei ho reconeix quan dicta una resolució administrativa, es presumeix valida, eficaç, executiva i executable.
Es un dels grans privilegis que te l’administració publica perquè li dona la possibilitat de tenir dos tipus de tutela administrativa: Auto tutela declarativa. Quan la administració dicta una resolució i aquesta pren efecte, la llei li atorga una naturalesa de que l’administració ha actuat correctament i per tant que la seva actuació es presumeix valida. Per tant serà el citada el que haurà de demostrar que aquella declaració no es valida. El que fa sovint l’administració es crear dret, modificar-lo, extingir-lo i nomes amb la declaració es suficient per aconseguir aquesta finalitat. També comporta la eficàcia immediata de l’acte administratiu, de manera que el recurs que interposem no suspèn l’eficàcia.
Auto tutela executiva. Aquesta resolució declarativa valida i eficaç a mes es executiva i executable, que vol dir que l’administració te uns mitjans d’execució. Mitjans d’execució:     Apremi sobre el patrimoni. Quan el que esta obligat el particular com a conseqüència d’un acte administratiu es pagar una quantitat econòmica a l’administració i aquest no ho ha l’administració pot anar en contra del seu patrimoni, es a dir, el pot embargar.
Multa coercitiva. No es quan et posen una sanció, es la multa per coaccionar a que es faci o executi la obligació que es deriva de la resolució administrativa. si no es paga la multa s’embargarà el patrimoni.
Execució subsidiària. Suposa que quan el ciutadà com a conseqüència d’un acte administratiu te obligació de fer alguna cosa i no ho fa, l’administració el pot substituir en aquesta obligació de fer. Es a dir, pot fer l’activitat per compte de l’interessat.
Compulsió sobre les persones. Per executar un acte administratiu l’administració pot utilitzar la força física, mitjans policials o agents, per executar un acte administratiu.
Alguns diuen que hi ha també una tutela duplicativa. Te dos aspectes: 1. Sempre el que ha d’impugnar la resolució administrativa es el ciutadà. Vol dir que la administració amb els privilegis de la auto tutela executiva i declarativa sempre estarà en la posició de demandada. Per tant li toca al particular la carrega de provar que la administració ho ha fet malament.
2. Recórrer la via administrativa no suspèn la seva execució, per tant aquell acte administratiu recorregut continua tenint la mateixa força.
Organització de l’administració de la generalitat Va seguir el mateix model que té l’estat. La única diferencia es que hi ha detalls diferents.
Normes que regulen la organització de la generalitat Fonamentalment hi ha algunes referències a l’estatut d’autonomia art 150 quan disposa que la generalitat te competència exclusiva per establir l’estructura, regulació dels seus òrgans i funcionament. Es plasma en dos lleis: llei 13/89 14 desembre i llei 13/2008 de 5 de novembre que regula la presidència de la generalitat i govern.
Òrgans administratius Òrgans centrals. Exerceixen les seves competències sobre tot el territori. Aquests son: govern de la generalitat, president de la generalitat, consellers, secretari general de cada departament, director general i unitats administratives.
Existeix l’administració territorial o òrgans perifèrics que s’estructura en delegacions territorials del govern depenent de el departament en el qual estan inscrits.
Pot haver un delegat del govern que coordina els altres delegats de departament.
L’administració també te òrgans consultius, es adir, aquells que tenen com a funció l’informe, consulta, assessorament... hi ha tres tipus d’òrgans consultius:    Comissió jurídica assessora. Fa informes sobre tots els casos de responsabilitat administrativa quan la petició de reclamació es superior a 50.000 euros, fa informes de resolucions de contracte i revisió d’ofici.
Consell de garanties estatutàries.
L’administració pot establir altres consells assessors.
Altres òrgans de caràcter institucional amb funcions independents      Sindicatura de compte.
Síndic de greuges.
Agencia tributaria catalana.
Defensor de la transparència.
Organisme de recursos de contractació...
Les administracions institucionals i administracions corporatives Perquè apareixen aquetes administracions i quina es la causa de la seva proliferació? Aquestes administracions apareixen fonamentalment per ajudar a prestar serveis a l’administració territorial. A partir del 1950 aquestes formes administratives creixen molt. El motiu d’aquest creixement es no aplicar el dret administratiu, ja que el veu com un problema per: El tema del personal. A la majoria d’aquestes administracions el que diu es que no poden tenir funcionaris públics, sinó que els seus treballador seran contractats laboralment. El que fa es sortir de la funció publica de l’organització El tema del procediment administratiu. veu un entrebanc que cada resolució hagi de seguir un procés administratiu, per tant decideix que no es seguirà.
El tema de la contractació publica. Aquestes organitzacions es creen fundamentalment per no aplicar la llei de contractes del sector públic.
Tipus d’administracions instrumentals Personificacions de naturalesa corporativa. Com diu el seu nom aquestes entitats estan organitzades o creades per la associació de dos o mes entitats de dret públic, en algun cas inclús amb persones privades. La seva funció es la funció publica d’interès comú.
Aquetes entitats sempre tenen personalitat jurídica publica.
  Mancomunitats. associació de municipis per executar en comú obres o serveis de la seva competència. S’ajunten varis municipis per prestar serveis.
Consorcis. Agrupacions d’entitats publiques per la prestació d’un servei i pot existir la possibilitat que s’incorporin entitats privades sense ànims de lucre.
Personificacions de caràcter fundacional o institucional:  - - - - Ents públics de gestió. Aquelles entitats que s’han creat per realitzar una activitat publica i que tenen una forma jurídica publica Organismes autònoms. Persones jurídiques publiques, instrumentals, subjectes al dret administratiu, creats per llei i que serveixen fundamentalment per la realització de funcions d’intervenció, promoció i prestació de serveis. Ex: organisme autònom de gestió tributaria de la diputació de Barcelona. Aquests organismes son depenent de l’administració que els crea, i aquesta els dirigeix i els controla, per tant tenen molt poca autonomia. Actuen com si fossin l’administració publica.
Entitats publiques empresarials. Son de recent creació. Tenen personalitat jurídica publica però en canvi la seva activitat esta sotmesa al dret privat. Ex: entitat RENFE.
Agencies estatals i autonòmiques. Aquestes es creen en l’any 2006 i aquestes agencies tenen cm a funció la millora dels serveis públics. Son entitats de dret públic amb personalitat jurídica, amb patrimoni propi i autonomia de gestió i la seva funció es el desenvolupament programes de politiques públics que se’ls encarregui. Ex: agencia espanyola de cooperació internacional i desenvolupament.
Altres ents de regim singular. Malgrat l’intent de classificació dels ents públics l’administració ha continuat conservant ents que tenen una regulació singular als anteriors en 3 àmbits: o Regim de la seguretat social.
o Administracions independents. No estan sotmeses a l’administració territorial.
o Entitats mixtes. Son de caràcter normalment interadministratiu o caràcter consultiu i tenen un regim especial. Per exemple: Instituto Cervantes, consejo economico social, etc.
 Societat publica o empreses publiques. Persones jurídiques que agafen formes societàries, sigui anònima, limitada o cooperativa en la que l’administració te el 100% de les accions o la majoria d’aquestes. Estan sotmeses al dret públic per un lloc per la seva organització, els quòrums, etc i en canvi en la seva gesti i activitat estan sotmeses al dret privat. Una de les discussions d’aquestes societats es si se’ls aplica o no la contractació administrativa, per tant el dret públic o no. Fonamentalment aquesta societat en quan el seu diner prové de la administració publica, ha d’aplicar el dret públic.
 Fundacions publiques. Segons la legislació catalana no existeixen actualment, però existeixen a la llei estatal, i va existir al CCCat fins al 2012. La normativa diu que les fundacions son normalment de caràcter privat, però parlem que la seva naturalesa es publica en 3 situacions: Que la fundació hagi estat creada per una administració publica i aquesta hagi aportat la majoria del capital fundacional.
Que la majoria dels patrons del patronat siguin representants de l’administració publica.
En la fundació, la majoria dels ingressos son de caràcter públic, es a dir, aportats d’una administració publica. S’ha de complir un dels tres Les seves funcions son les que determini el fundador i formarà part de les competències de l’administració que les ha creat.
- Les administracions independents Son administracions que s’han posat de moda i son copies del que tenen al sistema angles o americà d’agències independents.
Les agencies independents ens venen imposades per la UE i normalment tenen com a missió la regulació i el control d’un determinat sector.
Perquè son independents? Han de tenir un estatus especial: Un estatuts d’autonomia i d’independència en respecte a l’administració territorial en la qual estan incloses dintre de la seva esfera.
Aquesta independència s’aconsegueix a traves de 3 formules: Nomenaments. Els membres d’una agencia no poden ser nomenats i cessats pel govern. De tal manera que els seus nomenaments venen de diferents òrgans. A mes, aquest nomenament te un mandat determinat que sobrepassa i va mes enllà del mandat del govern. Te un mandat independent del govern.
Cal que s’atribueixin unes potestats substantives sobre el sector econòmic sobre el qual es dirigeix. Aquestes potestats solen ser d’autorització, d’inspecció, de sanció, etc.
Per ser independents cal que hi hagi una independència en la relació o intervenció que el govern poques fer sobre aquesta agencia. Es a dir, el govern no pot tenir potestats administratives ni cap tipus d’intervenció sobre la gestió i funcionament sobre aquestes agencies.
Com es controlen els òrgans administratius:   Amb un control pressupostari Amb formes indirectes de pressió.
...