TEMA 2. LA REGULACIÓ DE LES FONTS DEL DRET CIVIL (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho + Administración y Dirección de Empresas - 1º curso
Asignatura Dret Civil I
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 30/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 2. LA REGULACIÓ DE LES FONTS DEL DRET CIVIL LLEI I COSTUMS I PRINCIPIS GENERALS DEL DRET 1.
La llei: entrada en vigor, pèrdua de vigència i publicitat Quan parlem de fonts es allà d’ on sorgeix el dret civil.
Distinció entre fonts materials i fonts en sentit formal Material: òrgans productors de normes (poder legislatiu, corts generals, parlaments autonòmics, qui fa les lleis civils. A vegades el poder executiu pot dictar nomes, per tant també te funció normativa en alguns casos.
Formal: la llei, el costum i els principis generals del dret.
La llei és la primer font del dret civil català com fa palès l'article 1 del Codi Civil Espanyol o la article 111.1 del codi civil de cat.
La llei en sentit ampli s'empra l’expressió llei per fer al·lusió a tota norma jurídica independent de la seva procedència o forma; així en realitat "llei" vol dir "ordenament jurídic". En sentit estricte, "llei"comprèn totes les normes jurídiques que procedeixen del poder públic de què es tracti, sigui estatal o autonòmic. Dins d'aquest sentit estricte, encara es pot realitzar una subdistinció diferenciant llei en sentit material i llei en sentit formal. En el primer sentit s'integren les diferents normes jurídiques que procedeixen no només del poder legislatiu sinó també de l'executiu. En el segon sentit, "llei" és aquella norma jurídica que prové exclusivament del poder legislatiu.
Llei concepció amplia del terme llei (BOE). Comprendrà llei orgànica, ordinària... També esta compresa la constitució. Ordenament jurídic normatiu, escrit.
Constitucions programàtiques...
La Constitució és aplicable directament, té una aplicació directe.
Art 9 de la constitució. PRINCIPI DE LEGALITAT Llei concepte genèric de norma jurídica i imperativa Principi de jerarquia normativa: ordre de preferència en funció del rang de la norma jurídica que es tracti. L'ordre jeràrquic en el dret català es troba en el cim la Constitució espanyola, els tractats internacionals, determinades normes comunitàries i l'estatut d'autonomia. Aquest ordre intentava evitar l contradicció entre normes jurídiques aconseguint la coherència interna de l'ordenament jurídic. S'ha de tenir en compte que els tractats internacionals no son lleis espanyoles, si no s'introdueixen dins l'ordenament espanyol, és a dir, no forma part de les lleis de l'estat (art 1.5 del codi civil espanyol).
Norma imperativa (obligatòria, d obligat compliment) Norma dispositiva (la norma diu una cosa i jo puc fer el revés per exemple l art 1485 del codi civil Espanyol sanejament per vicis ocults.
1 El dret de la Unió Europea és llei nacional.
Els tractats internacionals no son lleis espanyoles. Art. 1.5 del codi civil espanyol. Si no s introdueix dins l’ordenament espanyol, no forma part de les lleis de l estat.
El codi civil es llei ordinària.
Llei orgànica regula drets basics.
Vacatio legis distància temporal que hi ha entre la publicació de la llei en el boe, dogc, bop... I la seva entrada en vigor. Art 2.1 del codi civil les lleis entraran en vigor al cap dels 20 dies de la seva publicació si en elles no es disposa altre cosa.
Pot haver-hi una norma que sigui aplicable que no sigui vigent. Ex: Llei d’arrendaments urbans de 1964. Aquesta llei no es vigent però es aplicable. El contracte de lloguer del 78 se li aplica la llei del 74.
Art 91 de la Constitució.
Pèrdua de vigència i publicitat. Una llei neix quan entra en vigor... Quan esta derrogada perd la seva vigència Derogació expressa (quan diuen queden derrogades tal tal tal tal... En un llistat i quan es diu en una llei que queden derrogades totes aquelles normes que siguin contraries a la present llei) i tàcita (quan no es diu res i s aplica "la llei posterior derroga la llei anterior" Diferent de la derogació, SUBSTITUCIÓ: quan el legislador català utilitza la solució de dir queden substituïtS els articles tals... No parla de derogació sinó de substitució (disposició final de la llei 2 del llibre primer de cat guarda a la llei substituïda com a reserva per no quedar-se sense dret) Art 2.2 títol preliminar del codi civil diu que necessito una llei posterior per poder derrogar una anterior.
Caducitat de la norma i es predica per normes transitòries i temporals.
2. El Costum El costum es la segona font del dret. Si no hi ha costum s’apliquen els PGD (Principis generals del dret).
Art. 1 del codi civil espanyol El costum és una conducta generalitzada, repetida i uniforme en un determinat àmbit territorial o social que es realitza amb la convicció d'ajustar-se a una norma jurídica, és la segona font del dret civil a Catalunya en defecte de llei aplicarem com declara l'article 111-1.2 del Codi Civil Català.
El costum te dos elements • Element material repetició constant dels actes, repetició uniforme al llarg del temps.
Aquest comportament ha de ésser repetit, constant i continu tenint la duració suficient 2 per entendre raonablement que es continuarà realitzant al llarg del temps. Aquest comportament es públic i espontani, és a dir, es pot reconèixer pels tercers com un comportament que es realitza amb la convicció d'ajustar-se a una norma de conducta.
• Element espiritual: opinio juris sieve necessitatis. L’opinió de que hi ha la necessitat de complir la repetició com di fos per llei, encara que no estigui regulat, és a dir, consisteix en la convicció que el comportament que s'executa constitueix una conducta jurídicament deguda,és a dir que es realitza amb la convicció d'ajustar-se a una norma de conducta.
El costum entrarà en coses molt concretes. Art 546.10, apartat 1, codi civil cat. Aquí la llei fa remissió al costum.
Classes de costum • Costum contra legem costum que va en contra de lq llei (no contra norma imperativa) no es font de dret, i no es admissible. Art 111.2 cc cat • Costum secundum legem: es aquell costum que existeix però que ja hi ha una llei que ho regula. Aquest costum serveix per interpretar la llei. Per exemple el cas de lo de l endrona • Costum extra legem o praeter legem: costum quan no hi ha llei, aquest SI que es font del dret, font de segon grau i regirà en manca de llei.
Ús (costum al que li falta l’ opinio iuris) Usos socials (maneres de comportar-se socialment, com dir bon dia.) Usos jurídics • Interpretatius 1287 del codi civil espanyol (similars al secundum legem, és la fase material del costum, serveixen per interpretar) • Normatius (fan la funció de costum i per tant la funció de segona font) 1258 del codi civil Espanyol (obliguen al compliment) Connexió de l’ús amb el costum Art 1.3.2 del codi civil espanyol.
Iura novit curia (els jutges coneixen el dret. El costum haurà de ser al·legat i provat, no entra dins d’aquest iura novit curia.) 3. Principis generals del dret: la seva triple funció Son principis que informen tot l ordenament jurídic, son valors que estan presents en tot l’ordenament jurídic i que serveixen per integrar i interpretar l’ordenament jurídic entès des d’un punt de vista general. No s'han de confondre amb accionemes, aforismes...
Un principi general del dret quan no hi hagi llei ni costum, s’aplicarà els principis generals del dret com a font. Els PGD tenen poden procedir segons quina corrent doctrinal defensem de 2 orígens, els iusnaturalistes (dret natural: principis valors ètics... Que té una persona pel sol fet de ser persona i que no li venen imposats) i el iuspositivisme (dret positiu) 3 PDG del dret de família de qüestions de mercat, de drets humans...
2 Funcions bàsiques 1. Primera: es la 3ª font del ordenament jurídic espanyol i català 2. Serveixen per informar, interpretar i integrar tot l’ordenament jurídic.
4. La jurisprudència i els elements de la tradició jurídica catalana La jurisprudència és la doctrina dels tribunals que de forma reiterada emeten una decisió raonada. Els Tribunal Suprem i Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sala 1 son els que emeten les decisions raonades sobre un determinat assumpte.
Nomes fan jurisprudència les sentencies del TS i del TSJC (de Catalunya) 1.6 codi civil Espanyol Producció de recursos de cassació La jurisprudència no és font del dret Jurisprudència menor, o jurisprudència constitucional, no es pròpiament el ....
A Amèrica el precedent es pot al·legar com si fos una llei per ex la sentencia del TS es pot al·legar com a llei.
El jutge a Espanya pot dictar una sentència contrària a la jurisprudència del TS.
Les decisions raonades fan jurisprudència, també anomenades Ratio decidendi Obiter dictum és allò de “mayor abundamiento” i aquest no fa jurisprudència.
Ha de ser reiterada, ha d’haver mes d’una sentència dues, tres o més... que diguin el mateix, sentencies del TS o del TSJ.
Si la jurisprudència no és font del dret s’utilitza per (1.6ccesp español o 111.2.2 del cc catalunya ) per complementar l’ordenament jurídic.
La importància de la jurisprudència està en el recurs. Cassació. No és tercera instancia . I s utilitza quan hi ha infracció del que diu el suprem. Al·legant interès cassacional.
Tribunal de cassació va existir a Catalunya durant la 2a república i va dictar sentències que també podien dictarse com a jurisprudència.
Quan es considera que una sentència és contrària a les anteriors fetes pel mateix tribunal i er tant poder presentar un recurs de cassació (ratio decidendi, oviter dicta) Art 111.2 Catalunya (tradició jurídica catalana: principis que informen el ordenament jurídic català que no són exclusivament de la legalitat actual) el dret romà és la base del dret català.
Tribunal de Cassació, va ser un tribunal que va existir el 1931, durant la 2 república. I es tenen en conte les sentències dictades per aquest tribunal.
Dret successori a Catalunya es nodreix del dret roma.
Integrar vol dir que es pot tenir un supòsit de fet que no tingui solució a la llei, no hi ha costum, no hi ha principis generals del dret. Si el dret català no te solució aplicarem el codi supletori del dret civil Espanyol (art 149.3 CE) 4 Principis tradicionals, les bases jurídiques de les institucions catalanes .... Tot així servirà per auto integrar el sistema. Si anem a buscar el Codi Civil Espanyol, heterointegració, ja que hem d’anar a pescar altres lleis.
5. La regla de preferència i supletorietat 149.1.8 CE "en todo caso" matèries exclusives de l estat.
El dret civil català avui en dia no és complet, absolut, integral perquè en la Constitucié hi ha el "en todo caso" de la CE no ho permet. Ja que són competència del estat.
149.3 CE estableix la clàusula de preferència i supletorietat. En cas de conflicte les normes de l’estat prevaleixen envers les de les CCAA.
111.5 codi civil Catalunya. El dret civil de Catalunya és dret comú de cat (111.4) i els drets especials seran els altres dret (mercantil...) preferència del dret civil comú.
Aquesta supletorietat mai serà vàlida quan aquesta llacuna que hi és en el Codi Civil Català, hetereointegrarse... Aquesta aplicació només serà vàlida quan aquesta no contrariï els drets catalans.
En matèria successòria, la legitima, aquella quantitat,mort de l’herència, respecte del qual el causant no pot disposar lliurement, la legitima a Catalunya és una quarta part, un 25% de l herència, en canvi en el Codi Civil Espanyol, 2/3 66,6% d’herència. Si hi hagués una llacuna en el dret successori català, no es podria anar a buscar el dret successori Espanyol, ja que és diferent i per tant contradictori al català.
CATALUNYA : descendents, cònjuge/parells, ascendents, col·laterals de 4rt grau, Generalitat ESPAÑA: descendents, ascendents, cònjuge/ parella, col·laterals fins a 4rt grau, Estat.
CATALUNYA: separació de bens ESPAÑA: règim de guanys (gananciales) Art 13 del cc español seria com el 149 de la CE.
El dret comú és aquella .. Dret civil és dret comú en relació als drets especials. Els drets civils estan en règim d’igualtat.
Llacuna: aquell supòsit de fet de la realitat que no té una regulació en l’ordenament, no esta regulat. Quan hi ha una llacuna anem a buscar el dret estatal.
Conjunt buit, “conjunto vacío”: és una institució que en aquest cas el legislador català coneix, una institució que pertany a un dret extern, i el legislador la coneix però no l’accepta i no la regula. EXEMPLE: "la mejora" és una figura que referix en el cc Espanyol que estableix en matèria de la legitima 1/3 estricte que es reparteix a parts iguals i l altre 1/3 el testador pot donar-lo a qui vulgui dels seus descendents. Art. 808.2 cc Espanyol. A Catalunya, lo de la “mejora” no existeix i no es pot aplicar, ja que el legislador català coneix però no accepta en el seu sistema i no la regula perquè no la vol regular.
5 6. L’aplicació de l’equitat Equitat: justícia del cas concret. Equitat no és igualtat. Equitat s’ha de tenir en compte les normes.... Principi 111.9 cc Catalunya.
117 CE Els jutges han d aplicar la llei. Una resolució podrà basar-se en l’equitat nomes quan la llei ho autoritzi. Ex: 1154 article 3.2 del cc Espanyol. I 111.9 del cc Catalunya.
6 ...

Comprar Previsualizar