Intereccionisme simbolic (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Teories de la Comunicació
Año del apunte 2014
Páginas 10
Fecha de subida 07/12/2015
Descargas 56
Subido por

Vista previa del texto

ANNA GORDIOLA, 2N DE PERIODISME UAB. TEORIES DE LA COMUNICACIÓ COMUNICACIÓ INTERPERSONAL.
Intereccionisme Simbolic Sessió 1/10/2014 ESCOLA DE CHICAGO A partir d'un estudi d'unes coves a Gibraltar es va afirmar que els neandertals tambè tenian capacitat de crear art i per tant, tenian un pensament simbólic. Per tant, nega moltes teories que diuen que els neandertals es van extingir perqué no van poder desenvolupar-se. El caràcter simbólic de la comunicació i tota aquesta dimensió abstracta que es detecta del pensement humà és un factor que ens distingeix del pensament animal. Els humans son capaços de trasnmetre missatges que van molt més enllà, sugereixen moltes coses i són capaços d'obtenir més continguts. Aixó fa que els individus que formen els grups humans es vinculin més enllà dels interessos.
Segons el nostra professor Jaume Soriano, el fet que els animals moguin la cua, plorin, etc... és un instint. Perque forma part del grup i la seva estructura mental o animal que l'obliga a comportar-se d'aquella manera, i no pot deixar de comportar-se aixi. Per exemple els gossos no poden deixar de ensumar el cul a la famella, aixó els humans no poden fer-ho perque existeixen alguns patrons culturals que bloquejen els nostres instints, amb els gossos no passen.
Els humans es la unica especie que pot fer teories sobre el comportamient d'altres animales, els animales en si no pueden analitzar el comportamiento humano. El món natural està dominat, som capaços de sobreviure en unes condicions dificils, cap animal es capaç de sobreviure en una situacions extremes en canvi els essers humans si. Aixó aportar aparellats algunas deficiencies, com la de per exemple la de trovarnos un esser humà que estigui atrofiat per els seus instints.
ANNA GORDIOLA, 2N DE PERIODISME UAB. TEORIES DE LA COMUNICACIÓ Tot aquest món es el qual en el que moltes teories de la comunicació i moltes teories sociologiques intenten descobrir les regles del funcionament del món social. Altres es plantejen com un espai que cal observar i que apartir de la observació podem entendre millor aquest món social.
L'escola de Chicago: L'escola de Chicago és una corrent o un grup de sociolegs, psicólegs socials, antropolegs, etc... que es van juntar a principis del segle XX a la Universitat de Chicago i es preocupaven per mirar de dónar explicacions sobre aquesta dimensió social i dimensió simbòlica del esser humà. Allà va neixer una filosofia molt important dels nort-americans que és el Pragmatisme i l'Intereccionisme Simbólic.
Neix a partir d'un departament de sociologia l'any 1892 i comencen a treballar una serie de autors preocupats per les coses que hem parlat fins ara. Com per exemple Charles S Peirce, que no era un professor sino un pensador, un dels primers filósofs que va posar les bases del pragnatisme i del intereccionisme.
En auqest departamernt de sociología es reuneixen un seguit de autors com: William I James, George H Mead, Robert E Park, John Dewey Al llarg dels anys 20 aquest departament es finançat per la familia Roquefeler, amb un exemple de patrocini on tot aquests intelectuals van treballar amb plena comoditat i la fundació roquefeller no va intervenir en el departament de filosofia.
Canvis a Chicago: Fins l'any 1935, que es el periode més important d'aquesta escola de Chicago. El país de Chicago es transforma d'una manera brutal perque es junta molta població i es crean nuclis urbans, es la época de la llei Seca, i per tant hi ha un procès de migració del món rural cap a les grans ciutats, hi ha un procés d'assimilació d'un fluxe molt important d'imigrants de fora dels Estats Units ( Polonesos, Irlandesos , entre d'altres ). És un moment tambè que s'industrialitza i es crean noves classes socials: tècnics que estàn entre el ploretariat i els treballadors del camp, es crea aquesta classe social del mitj que transforma la estructura social del país i aixó crea una demanda unes noves respostes politiques a les necessitats de la població i a aquestes noves classes socials emergents. Aquesta situació d'urbanització té tambè associat un canvi des de el punt de vista de caire moral de la societat. Es a dir, les formes tradicionals de comunicació que es donaven en els entorns socials es transformen i es traslladen al nou context social on les formes de comunicació es molt diferent. Món ciutat el individu es trova enfront de diferents cultures que no es trovaba en el món rural, es trova amb barriades de portugesos, de altres païssos. La vida és més homogenia.
Pragnatisme: Totes aquestes situacions noves fa que la escola de Chicago, que els intelectuals que treballan allà i els cientifics socials es plantejin la comunciació d'aquest nou món com una nova tasca. Els reptes de l'escola de Chicago són els següents : Responen a aquesta nova manera i aquest nou món social com: – Aparició d'una nova filosofia que miri d'explicar tot aixó: El pragnatisme.
– Els que desnvolupan aquest nou pragnatisme és Willlin I James, George H Mead, Robert E Park, John Dewey.
– Caracteristiques: ANNA GORDIOLA, 2N DE PERIODISME UAB. TEORIES DE LA COMUNICACIÓ – – – – – – – No existeixen veritats absolutes, nomès es pot parlar de certeses i aquestes certeses nomès son provisionals. Aixó els distancia de les filosofies europas que es preocupen per torvar l'essencia, a trovar respostes definitives de les incognites de l'esser humà.
Un fenomen de naturalesa humana és vritat si tè conseqüencies pràctiques. Si realment té efectes podem considerar-ho una cosa veritable.Alguns fenomens socials nomès s'arriba aquesta condició si es demostra que aquestes condicions tè conseqüencies pràctiques.
Es converteix en la unitat de atenció mínima l'acció humana. Es a dir el principal centre d'interes és l'actuació humana. Aixó ens porta a una certa influència que en aquella época tenia del conductisme que establia aquesta formació del estímolresposta. Aquesta idea de que es poden establir relacions de causualitat en les conductes dels essers vius i totes les relacons humanes poden ser creades per els estimols de pregunta-resposta.
Entendre que el pragnatisme converteix la acció del individuo com el centre de la seva filosofia. Es normal perque no li interessen questions metafísiques, l'interessa la conducta del individu.
S'ha de distinguir entre el conductivisme clássic i el conductivisme social. Tenen una naturalesa diferent. Aixó ve marcat sobretot perque els essers humans pensem i les nostres respostes a determinades accions no són nomès una resposta als nostres estímols, tota aquesta dimensió lógica o racional és on s'introdueix tota la dimensió social del individuo. Aquesta conducta del individuo està mediada socialment i aquesta mediació social és una alló el qual es dedica bona part dels estudiosos a observar en la vida quotidiana. En la conducta social inlueix la situacio, el context on es situa la acció del individu, com per exemple la classe, el jutjat, a cadascú d'aquests llocs la conducta de les persones està adequada socialemtn. Per tant, la situació influeix en la conducta, els que ens rodueixen tambè ens infueixen i nosaltres mateixos tambè sóm un factor que condiciona a la nostra conducta.
A tot aixó, George H. Mead li anomena interacció simbòlicament mediat. Es a dir, la conducta de les persones és acció simbòlicament mediat perque intervenen moltes coses: jo mateix, els que estàn al voltant i el context en el que es produeix auqella acció. Totes aquestes coses tenen significats que fan que la meva conducta sigui d'una manera i no d'unaltra.
Per George Mead la conducta humana es divideix en: 1. Jo, les persones es deixen portar per els impulsos del Jo. Es deixen portar per aquesta dimensió més distingida.
2. El mi. La idea que jo em faig sobre la imatge que penso que els altres tenen de mi. Jo em genero una impressió sobre la imatge o sobre la idea que crec que els altres tènen de mi. Aquest concepte es clau perque devant de cada persona jo sempre actuo d'acord de les espectatives que penso que els altres tenen sobre mi. Per exemple, cuan em confesso a l'esglesia la espectativa que penso que el capellà té sobre mi es que jo li vaig a confessar els pecats. El mateix passa devant d'un jutje, jo actuo en funció de la idea que tè l'altre sobre mi.
Per tant, en la meva vida quotidiana em trobo amb diferents “mis”.
3. mi + mi + mi = Self. Es a dir, de la suma de tots els “mis” es crea el Self. El “si mismo”. S'intesis de totes les impressions que jo crec que els altres tenen sobre mi. A partir de la interecció constant i permanent de la meva vida quotidiana amb els altres es cuan jo em construeixo un self. Aquest self és el meu esser social, el meu esser en relació a altres. Tota la meva conducta està influida en aquest self. Tu et ANNA GORDIOLA, 2N DE PERIODISME UAB. TEORIES DE LA COMUNICACIÓ construeixes el self pero a partir de la sintesis de totes les impresions que tu generes els altres. El self es cuan es construeix un “paper” cuan tènen consiencia que actuen i que la seva acció tè repercusions en totes els altres, en tota la societat, aquestes espectatives fa que un mateix orienti les seves accions d'una manera o d'unaltre. Es aquí on ell veu que sigui possible introduir totes les possibles accions simboliques que influeixen a les conductes de les persones. Aqui tambè s'enllaça la comunicació en totes les seves funcions.
4. Altres conceptes de George H. Mead: Altre generalitzat: Segons Mead nosaltres interioritzem un conjunt de normes i de valor en les nostres conductes socials. Aquestes normes i valors és l'altre generalitzat. No es que tinguem el codi civil al nostre cap, es que s'inscriuen una serie de idea del que són els altres en general que fa que es construeixin aquestes ideas generiques sobre els altres com a fronteres que no es poden passar. Normes i valors entès d'intre del procès de la interecció.
5. L'asunció del rol: es tracta de asunció de rol de l'altre. Es a dir, assumir i entendre el paper que jugen els altres en la interacció. Tant l'altre generalitzat com l'assumpció de rol, com a entendre quin es el paper que juga l'altre. Exemple: el jutje si jo no entenc que es un jutje perque en la meva cultura no existeixen jutjes, nose com he d'actuar devant d'un jujte. Nosaltres actuem en societat en els quals l'assumpció del rol és fa d'una manera generalitzada.
6. ( TOT AIXÓ SON ELS CONCEPTES CLAU D'AQUESTES TEORIES DE MEDIACIÓ SIMBÒLICA DE GEORGE H MEAD QUE DESPRÈS ES VA ETIQUETAR COM INTERECCIONISME SIMBÓLIC ).
– Compromís amb la recerca empírica d'aquesta societat. Per poder entendre que passa es necesari entendre-ho sobre el terreny. Obliga a un treball o una observació directament amb el món empiric. Per poder dónar resposta a tota aquesta complexitat que ens envolta nomès ho podem fer observant directament la societat. Aixó novament els allunya de les ciencies socials i la filosofia Europea que es dedica sobretot a teoritzar i dexa de banda la cerca empirica. Ells el que es preocupan sobretot es de veure la realitat sobre el terreny. En el compromís de veure la realitat van apareixer multitud treballs de investigació que es dediquen en posar en evidència que existeix tota aquesta diversitat en la interecció dels individus no nomès com a naturalesa economica sino tambè moral. Així, es desenvolupan noves tècniques de investigació social. Aquestes tècniques d'investigació per exemple, és la aplicació de belles formes d'investigar antropologiques per anar a observar com vivien les comunitats indies etc... ells ho apliquen a la seva propia ciutat. Tambè es preocupan de entendre aquella realitat des de la perspectiva dels individus del seu estudi, per aixó feien moltes entrevistes. Aixó conecta amb el pragnatisme per que es preoupa per copsar la imatge que aquestes persones tenen d'aquella societat. I la imatge que ténen dels altres els quals convieuen. Deixan de banda una pràtica molt habitual de etiquetar el món des de les càtedras universitaries Europeas i aleshores surten al carrer per veure com aquest món des de els ulls en el que són protagonistes. William I James i unaltre estudiador es va dedicar de mirar de reconstruir el procès de immigració dels polonesos a la ciuat de Chicago. Van investigar certs documents de la seva ciutat de origen, i van intentar reconstruir aquell colectiu en un nou lloc. Una de les coses que feian era posar anuncis per mirar de recullir cartes i ANNA GORDIOLA, 2N DE PERIODISME UAB. TEORIES DE LA COMUNICACIÓ testimonis i dades per observar la realitat. Totes aquestes formes no s'havien practicat fins llavors. Per mirar de ficar-se d'intre del cap d'aquestes persones i entrar en aquesta estructura conceptual que ens fa entendre tot el anomenat avans.
– El compromís de l'escola de Chicago es produeix sobre la base de fer una investigació empirica pero de naturalesa comprensiva per tal de aplicar-hi reformes o mirar d'actuar sobre aquesta realitat amb vocació reformista. Moltes de la esocla de Chicago eran protestants i per tant, hi havia un interès o vocació en re-adreçar la conducta dels individus ( gangsters...) Per fer aquesta millora per la societat van fer una mirada comprensiva. Aixó vol dir que cuan jo dic que fan una investigació comprensiva es distingeix en investigació explicativa. Explicativa significa concectar fets que relacionin causa-efecta, dónar el perque passen les coses. El que ells volien era una comprensió, ells utilitzaven una mirada comprensiva que té desprès el proposit d'ajudar a millorar les “coses”, de mirar de solucionar les injusticies, les desigualtats i en aquest sentit no està orientada per generar lleis de com funciona la societat, sinó per elaborar mapes de la coexistencia de diferents cultures, un mapa de la moralitat. Volen aprofundir en la realitat, ficar-se en la pell dels altres.
1935: DECADÈNCIA ESCOLA DE CHICHAO.
Segona generació Escola de Chicago: Herbert Blumes i Everette Huyhes.
A partir del any 1935 es produeix una decandència pero no per la manca de calitat de les seves propostes, sinó per l'exit de una nova proposta: el Funcionalisme.
A partir dels anys 30 intentan arraconar les propostes de l'escola de chicago, el funcionalisme comença a obtenir molta forá i es converteix en una teoria de les cienciessocials dintre de les cuals comensan a apareixer noves corrents molt relaciondes amb els estudis de la comunicació de massas.
Aixó el que propova és que s'arracona les propostes de l'Escolta de Chicago. El funcinalisme a partir dels anys 30 comença a adquirir molta força i es converteix en una teoría de les ciències socials dins de la qual començen a aparixen noves corrents i molt relacionades amb els estudis de la comunicació de masses. Aixó el que provoca es acordonar a les proposte de l'Escola de Chicago.
Aixó no vol dir que des de el any 35 fins els 60 no es produissin cap tipus de contribució, una de les figures que fa el fil conductor en aquesta época és Herbat Blumer. Ell va mantendre en certa mesura el intereccionisme simbólic. Un altre autor menys conegut pero tambe molt actiu es Everette Hughes que es va dedicar al estudi de comunitats professionals i aixó va influenciar molt en alguns treballs que es van fer a finals dels anys 60 en comunicació de masses, treballs de investigació sobre la lógica de la producció de notícies, com es relacionen entre elles els membres d'una redacció per establir criteris de noticiabilitat...
Blumer destaca aspectes de la interecció que es caracteritza per 3 aspectes: – Actuem a partir dels significats que ens generen els altres a nosaltres. Del tipus que sigui. Es a dir, actuem per significats.
– Apareixen a apartir de la interecció socail. Els individus fora de la societat no generan significats. Es a dir, d'on surten els significats? De la interacció.
– Per actuar nosaltres ens apropem d'aquests significats, els asumim i apartir d'aixó actuem. Són processos que es produeixen en la logica de la interacció.
La comunciació es trasnmetre singificats i sentits, per tant, el paper de la comunicació servirà en bona mesura en desxifrar el sentit d'aquestes intereccions. Aixó fa que el l'intereccionisme simbòlic ANNA GORDIOLA, 2N DE PERIODISME UAB. TEORIES DE LA COMUNICACIÓ no nomès es fixi en una forma de intercanvi de missatges, sino tot el que significa més enllà aquests intercanvi de missatges. A travès de la imatge que els mitjans de comunicació dónen sobre el món social aquest món social pren desciions, es a dir, ho pren com una realitat. En una situació de pànic o de por fomentades en la cobertura informativa de un seguit d'actes delictius en una zona determinada genera respostes reals. El clima es construit, els mitjans crean uns climes socials d'opinió que genera accions reals a la societat. Aquesta teoria de la “Construcció social de la realitat” dels anys 70 li deu molt al intereccionisme simbòlic.
A partir de les impresions i de diferents elements fa que jo desideixi creem una imatge. De fet, el intereccionisme simbòlic defensa la idea de que l'individu es lliure i aquesta llibertat li permet construir-se un món. Per tant, l'individu es lliure. Les teories europeas anaven en mans de empirisme o el marsisme on diu que els individus estàn determinats per les conducions de producció, al seva classe en sí... El pragnatisme és aquesta idea que l'individu es lliure de triar.
El intereccionisme simbòlic va per la linia de que el individu es construiex una forma de relacionarse amb els altrees a partir de tot aixó.
Pero hi ha un autor no vinculat al intereccionisme simbòlic que està treballant al mateix camp i que es diu Erving Goffman ( socioleg de dificil assosiació perque mai es va enganxar a cap corrent de manera bastant clara i tota la seva obra segueix una varietat d'asumptes pero tots d'ell mirant de comprendre com era aquesta dimensió més simbolica de la vida dels individus i com aquests singificats influenciava a la seva conducta) que diu que les regles socials són les que dónen forma al individuo i no al revès. Es a dir, els que l'imposen les seves situacions marquen la forma d'actuar. La lectura és la presentació del “self” en la vida quotidiana. Aquest treball descriu com ens movem en situacions de la vida quotidiana. Aixó ho va fer a apartir de les seves interpretacions a una illa al nord d'escócia per fer la presentació del llibre. En aquest treball en la vida de la illa conviu amb la gent d'allà, mira com la gent es comporta amb els estàndars de cortesia i convivència i així extreu unes conclusions per parlar d'aquesta química invisible i fa que es relacionin de manera regular.
Una questió improtant de Goffman és que ell tè una mirada diferent de l'intereccionisme simbólic ( que diu que el individu es mou apartir de les impresions dels altres ) ell considera que la conducta de les perosnes està molt determinada per l'àmbit social, per les regles, per les normes i que no hi ha llibertat. Es a dir, l'intereccionisme ens explica com les persones es crean una imatge i Goffman ens explica com la societat ens obliga a crear-nos una imatge. El seu llibre en el qual basarem les explicacions de la proposta del Goffman, el llibre de la presentació de la persona e la vida quotidiana es presenta l'any 1959 i és un llibre en el qual es descriu aquestes situacions de la vida quotidiana i les persones actuen depenen de la situació. Aquesta idea tan radical de la construcció de personatges que ens fem per viure la vida es una idea força radical per fer la conducte dels individus. El model dramaturgic de Goffman planteja: – Existeixen en el món social 3 regios: 1. La regió anterior: és el re-refons. Allà on els individus es relaxen. És la rebotiga. Allà no has de somriure per veure al client, pots actuar d'unaltre manera. Aqui fas unaltre paper.
2. La regió posterior: Aquella en la cual ens posem devant del públic, en el esenari, en el teatre, en el mostrador. A tot arreu hi ha regons anteriors i posteriors.
3. La regió exterior: una mica més ambigua. Es el context que envolta les situacions o les esenes on hi ha regió anterior i posterior. Aquesta realitat que l'envolta siguin edificis, formacions socials... tot aixó influeix d'alguna manera en les esenes pero no es tan determinant com el paper que juga la regió anterior o posterior.
ANNA GORDIOLA, 2N DE PERIODISME UAB. TEORIES DE LA COMUNICACIÓ – Ell diu que sempre estem actuant. A la família, a la uni... sempre representem un paper. I ell orginalment no distingeix entre un jo únic i sincer i un jo “self” o un jo “social”. Ell diu que sempre representem un paper. No forma part de l'escola de Chicago pero si que hi esta relacionat.
Fins ara hem tractat Escola de Chicago, que es on neix l'intereccionisme simbólic i despres vem parlar del Goffman. Pero... com va progressar al marge del goffman l'intereccionisme simbolic despres dels anys 30? que es cuan acaba la escola de Chicago? Es a dir, la influencia de lescola de chicago s'esgota a finals dels anys 30 i durant un cert periode aquesta corrent teorica està en un segonpla en les ciencies socials per que la que ocupa una posició dominant i destacada en el conjunt de les ciencies socials es una corrent anomenada Funcionalisme. El fet que hi hagues una corrent funcionalista que es la dominant no vol dir que no existes en un segon pla autors que continuessin amb la feina feta a l'escola de Chicago. Aquests autors van ser principalment: Everett Hughes i Herbert Blumer. Tots son deixebles dels autors de l'escola de chicago. A partir dels anys 60 surgeixen noves filosofies interpretivistes que es dediquen a fer estudis qualitatius que estan moltes insipirades als treballs dels anys 30, aixo no significa que desaparegues les teories quantitivistes.
– – Everett hughes es va dedicar sobretot a fer estudis sociologics sobre les professions, es a dir, es dedicava a estudiar les professions com a estrats socials pero sobretot es va preocupar de com eran les conductes i les intereccions entre els membres d'organitzacions professionals per tal de entendre quins eran els valors i quines eran les intereccions simboliques dominants dintre d'aquests colectius. I que significava ser metge o ser arquitecta. Es va preocupar per entendre els codis o valors o els atributs simblics que son els adecuats o habituals per fer de arquitecta, de metge, d'abocat... no nomes elf et de tenir una credencial academica, si no tots els professionals quina es la carrega simbolica per fer de profesional depenen del tipus. En els anys 70-80 van sorgir recercas que estudiaven els treballs de producció periodistica per saber com es produien els contiguts periodistics per tal de veure quins eran els valors que compartien els periodistes per entendre's com professionals de la informació. Aixó es lunic que s'assembla a una pracgica periodistica que van intentar mirar de formular sobre que era la producció o la presentació de continguts, com s'avian d'entendre les fonts i les periodistes, quin tipus de cultura id e logica impragnava el treball periodistic. A travès de la observació de les redaccions i de preguntar per que destacaven aquells aspectes i no altres. Totes aquestes questions que van servir per formular i les rutines productives es va poder demostrar que el treball periodistic no era un treball tan excepcional com es presentava. Molts textos surten dels estudis del intereccionisme simbolic o d'arrel d'aixó que venen de l'escola de Chicago original.
Herbert Blumer es el autor mes destacat d'aquest periodie negra del intereccionisme simbolic. Una de les questons mes importants on Blumer va destacar es el fet de destacar tota aquesta “vessant” meteorologica del intereccionisme sombolic. Precisió en els treballs que treballaven la dimensió simbolica en les relaciosn socials. A més, tambe va fer un manteniment de l'escola de Chicago com per exemple el text de Mead del Self s'enten que el concepte de self es mes complex que no pas la versió que donava blumer. Blumer va fer una descripció sintetitzada i resumida perque ell defineix el self com la capacitat dels individus de veure's a ells mateixos com a objectes. La propietat de sortir-se un mateix i veure's des de fora. Tambè simplifican aquesta dimensió, el Blumer formula tres premisas del intereccionisme simbólic: ( tambe va ser qui va posar el nom a l'intereccionisme ): – Els individus actuan a partir dels significats. Es a dir, cuan estem amb societat orientem la nostra conducta en funció del que aquella situació significa per nosaltres, i normalment aquesta situació significa el matiex per tot els que formen part ANNA GORDIOLA, 2N DE PERIODISME UAB. TEORIES DE LA COMUNICACIÓ – – d'aquella situació.
Aquests significats que compartim sorgeixen de la interacció social. L'intercanvi de conductes significatives amb nosaltres es el que fa tenir significat sobre les esenes oscials.
Per actual nosaltres el que fem es interpretar aquests significats i interioritzarlos.
Aquest procès de interiorització de singficats son els que ens permeten ser coherents... Cuan a altres situacions esn trovem en la situació d'actuar. En la nostra conducta emmagatzemem actuacions i conductes que s'ajusten a situacions i comportaments els repetim adaptanlus a cada moment a situacions posteirors.
Interioritzan aquestes conductes establertes de manera general es com asumim com a vàlid una situacio social. Es tot aixó que diem del sentit comú, es de sentit comú fer aixó i no fer l'altre.
3 critiques que es fan a l'intereccionisme simbolic: Algunes es podrien atribuir al Goffman.
1. Els intereccionistes simbolics tenen una visió socialitzada del individu. Ens donnen una imatge del individu com si fos nomès un invidudi que està en societat, i que tot el que fa ho fa en terme de relacions socials. I aquesta visió sociabilitzada ignora una traidició psicologica que ens parlar de la estructura interior, del “jo”, i que ens mostra un iniividu que tè una gran riquesa psicologica independent de la societat. No es pot dir que tot es societat en la seva vida del individu, el mon subjectiu es societat o relacions socials pero tambè es estructura interna de la personalitat.
2. Una segona critica és que ignoran que les interaccions entre els individus estàn carregades de relacions de poder, o millor dit, que mai són igual, es a dir, que són relacions entre iguals i que de de la perspectiva del interaccionisme simbolic tots els ciutatdants tinguesin les mateixes oportunitats i el mateix dret cuan en relaitat el mon social està molt estructurat per les relacions de poder i sovint les relacions entre els invididus depenen de la relació de poder que està molt desigualitariament repartida. No es el mateix una relació entre pare i fill que entre el jefe i el empleat.
3. El proposit del projecte intereccionista o de la teoria del intereccionisme simbolic no es canviar les coses, es formularles. Els critics el que volen es un canvi radical, si no hi ha canvi radical les coses no funcionen de vritat. Un canvi radical es perillós perque canviar les relacions de poder es dificil i perillos. L' intereccionisme simbolic el que vol es estudiar la relació entre els individus i la seva intereccio simbolica per veure com poden combatre confilictes, desigualts, pero des de la compensió, s'han de buscar les diferencies, i buscar explicacions que ens ajudin a aprendre, aixó per els critics no es solució.
ERVING GOFFMAN: Per ell el seu objecte d'estudi o d'analisi es centra en el treball que fan equips de persones, que son conjunts de individus que cooperan en la escenificació d'alguna rutina. I es important destacar-ho perque ell no es fixa mai en els individus de manera aïllada, sino que la seva mirada sempre està orientada cap als colectius o les persones actuant en societat, es a dir, fixan-se en com coopera un equip on hi ha un públic, uns autors. El seu analisis es una escena on hi han actors que conformen un paper i formen un equip.
Un altre concepte clau del Goffman es el del ritual, que és molt similar i el podriem equiparar al fet de presentar un paper. El ritual són actes o representacions que nosaltres fem de manera expressiva i que atravès d'aquestes expresions i conductes expressives mostrem una conducta per els altres i aquest ritual dona sentit a un conjunt de actuacions que fem de cara a els altres. Alhesores, tambè hi ANNA GORDIOLA, 2N DE PERIODISME UAB. TEORIES DE LA COMUNICACIÓ ha rituals que sen's imposen de una forma clara i que estàn institucionalitzats que modelan els nostres gestos, les nostres paraules, modelan les formes de vestir... totes aquestes coses son les propies d'un paper institucionalitzat determinat. Pel goffman el concepte de ritual és un concepte clau per poder fer del món social un món ordenar, un món que tingui una certa consistència, un món previsible i estable. Un món on les actuacions que fem siguin conductes legitimades. Aquests món de conductes ritualitzades ens permet que cuan algú es comporta de manera equivocada o malament ho podem cricticar com un mal comportament o un malalt mental.
Ell tambè fa direfenciació entre: intereccions focalitzades i les no focalitzades.Aixó no es nomres una questió de copresencialitat, a la copresencialitat tambè existeix comunicació.
– Les intereccions focalitzades son diveres accions on els membres d'aquella accio tenen un centre d'atenció comú i cooperan. Quin es el exemple claau mes cotidia d'interecció focalitzadsa? Una conversa. En aquesta situació l'individu cooperan entre ells per crearla conversa. I hi ha formes per cooperar indentcionalment i hi ha formes per deixar de cooperar.
– Les intrereccions no focalitzades son aquelles en les cuals no existeix el objectiu o el propósit comú. En aquest tipus d'intereccions el unic requisit que hi ha es que hi hagui presencia fisica, sino que tambè fa que en aquesta presencia exsiteix algun tipus d'interecció que no està orientada cap a ningun proposit comú. Per exemple, cuan anem per el carrer podem caminar sense xocar amb els altres i aixó es una interecció no focalitzada, ja que no esta focalitzada cap a un objectiu comú pero si que hi ha interecció ja que esquivem a uns i a altres.
El concepte de ESTIGMA de Goffman: Un estigma es una marca que condiciona una conducta. Genera impressions en els altres i aquests altres actuen de manera condicionada envers tu i tambpe condiciona amb la marca del lector.
Aquestes marques poden ser apartens o poden ser marques morals. Ell diu estigmes aparents o morals. Els aparents son els aspectes fisicis, una forma determinada fisicament que genera impresions en els altres i que orientan. Les marques morals que no es poden veure a simple vista pero que tambè orientan com per exeple la homosexualitat (…). Tenir la pell negra en una societat española es una marca aparent. Ell no entra a valorar si estem dient cosas bones o dolentes, ell descriu aquestes coses.
El concepte de FRAME de Goffman: Un dispositiu de coneixement i pràctic d'atibució de sentits. En les escenas de la vida quotidiana aquestes escenas tenen un sentit i una tesis totes, aquest sentit i aquest significat, aquesta logica d'aquestes escenas determina l'atuació dels seus actors. El flux i la cadena d'esdeveniment d'intre d'aquell marc estàn tots en conexió directa amb aquest significat que tenen. El frame es un marc interpretatiu, es a dir, el seu significat es marc pero el seu sentit es que dona sentit a totes els coses que passen en aquella situació i escena i tambè orienta i compromet als seus autors en aquella situació o aquella escena. Com aquell marc comvina aquella escenificació,. Cuan jo vaig a comprar fruita al mercat no vaig a l'altre banda del mostrador, ja que he d'actuar d'una manera determinada, es a dir, vaig a comprar fruita al mercat i en aquell anar a comprar al mercat jo faig un paper que es el paper de comprador, faig cua, demano el genera que vui... Tot aixó està dins del marc interpretatiu que jo se com he d'actuar i que dona sentit el conjunt d'actuacions dels actors que estàn en la mateixa situació. Tambè van agadar el concepte de frame amb la base de ue existeix en els textos periodistics un frame en comú per poder interpretarlos. El que deien era el que trasllada la infomració a la societat no es tan que informen d'unes coses, sino qque traslladen un marc ANNA GORDIOLA, 2N DE PERIODISME UAB. TEORIES DE LA COMUNICACIÓ informatiu a la realitat, es el que els informatius traslladen al public i el public interioritza aquest marc. Dóna sentit, significat, logica a les coses que faig i a més ens diu les coses que hem de fer.
...