Seminari 2 - Lippmann (2014)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Teorías de la comunicación
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 22/10/2014
Descargas 37
Subido por

Descripción

Seminari Lippmann exposició i rèplica

Vista previa del texto

Seminari 2: La opinión pública, Walter Lippmann, Madrid, 1922 (Núria Lázaro, Arnau Lleonart i Rocío Lara.
- La realitat no la veu tothom igual sinó que són imatges mentals de cadascú (pseudorealitat).
- L’entorn real és massa gran perquè les persones puguin treballar amb ell, per tant el que fan es crear-se uns models amb els quals poden treballar.
- Una nena que estava casa i feia molt de ven i amb un cop de vent es trenca un vidra. La nena ho interpreta com que li ha passat una cosa a algun familiar. Ella s’ho va prendre com una realitat, estava molt trista i molt espantada, no es va tranquil·litzar fins que va rebre un telegrama del seu pare dient-li que estava bé.
- Les conseqüències d’aquest pseudoentorn és que aquestes són viscudes com a reals quan la realitat no és realment així.
- Cas del senat: després de la primera guerra mundial. Un diari (washington post) deia que segons unes informacions tropes americanes havien desembarcat a Itàlia. Per tant es va crear un debat per investigar si els fets eren veritat, i prest van assumir que era veritat i van començar analitzar i criticar una cosa que realment no havia passat.
- El món espiritual i la religió és un exemple posat per Lippmann per explicar que hi ha gent que dóna la seva vida a una religió que ni tan sols pot ser que existeixi.
- Diferència entre el jo públic i el seu jo privat sobretot en personatges reconeguts.
Models d’autoretrats per conèixer aquests personatges, que poden ser classificats com a herois o com a enemics.
- Estereotips sobre creences, altres persones, etc. Les reaccions que ens provoquen persones individuals o grups són les que configuren la opinió pública.
Rèplica a Lippmann (Arnau Mañé, Leila Maach i ): - Nosaltres tenim el poder d’elegir si volem o no acceptar els estereotips.
- Sobre el cas de les tropes a Itàlia, amb els mitjans de comunicació actuals ja no passaria perquè la informació circula a una velocitat molt ràpida com per donar lloc a confusions com la d’aquell exemple.
- Figura de l’heroi i l’antiheroi no reflexa la realitat d’avui dia, els mitjans parlen de certs temes que fan que nosaltres puguem extreure aspectes positius i negatius de les figures reconegudes, ja són més humanes.
- Entre l’esfera pública i privada no hi ha aquesta diferència tan gran.
- Sorgiment i desaparició de les emocions. Les emocions mai desapareixen, perquè si es dóna una situació similar a un procés històric anterior podem actuar diferent per no cometre els mateixos errors.
- El context va influir molt en la decisió de creure allò de les tropes americanes a Itàlia, ho van creure perquè volien creure que allò fos així per criticar-ho.
- Lippmann considera que el periodisme hauria de mostrar allò públic però també l’entorn privat per poder conèixer millor de la realitat. Però fins i tot coneixent l’entorn privat mai podríem conèixer el 100% i per tant comprendre tota la realitat.
...