Treball Estructura Social (2013)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Estructura Social
Año del apunte 2013
Páginas 23
Fecha de subida 15/10/2014
Descargas 13
Subido por

Descripción

Treball realitzat per l'assignatura d'estructura social (amb el professor Òscar Rebollo) sobre" Desigualtat entre els barris de Sarrià (Sarrià-Sant-Gervasi) i El Raval (Ciutat Vella)"

Vista previa del texto

Treball estructura social Desigualtat entre els barris de Sarrià (Sarrià-Sant-Gervasi) i El Raval (Ciutat Vella)     Anna  Prats  (desigualtats  socioeconòmiques)   Kelly  Valencia  (desigualtats  informatives  i  educatives)   Maria  Herrero  (desigualtats  per  edat  i  sexe)       ÍNDEX 1.  Introducció  -­‐  pàg.  2 2.  Hipòtesi  i  indicadors  sociològics  -­‐  pàg.  3   2.1.  Desigualtats  econòmiques  -­‐  pàg.  7   2.2.  Desigualtats  informatives  i  educatives  -­‐  pàg.  15   2.3.  Desigualtats  per  edat  i  sexe  -­‐  pag.  18 3.  Conclusions  -­‐  pàg.  22                 2   1.  Introducció El  nostre  treball  intentarà  respondre  als  diferents  tipus  desigualtats  i  a  què  es  deuen  aquestes   entre   els   barris   de   Ciutat   Vella,   en   especial   ens   centrarem   en   el   Raval   i   Sarrià,   inclòs   al   districte   Sarrià-­‐Sant  Gervasi.  Els  barris  han  estat  escollits  degut  a  la  semblança  en  la  seva  trama  irregular   i  per  les  desigualtats  que  es  poden  apreciar  a  simple  vista  entre  els  dos  barris.  Per  aquest  motiu   intentarem   aprofundir   més   per   explicar   l’arrel   d’aquestes   desigualtats   i   les   diferències   que   presenten  en  quant  a  estructures,  polítiques  socials,  centres  sanitaris,  escoles,  etc.
El  Raval,  que  està  integrat  al  districte  de  Ciutat  Vella,  és  el  Casc  Antic  de  la  ciutat  de  Barcelona.   És   el   bressol,   el   nucli   primer   d’on  havia   de   néixer   la   ciutat   actual.   Tant   la   trama   urbana   com   les   illes   que   l’integren   són   enormement   irregulars   i   asimètriques.   Les   comunicacions   hi   són   excel·∙lents  i  la  infraestructura  urbana,  d’altra  banda  vella  i  erosionada,  es  manté  en  un  relatiu   bon   estat.   La   parcel·∙lació   de   la   Ciutat   Vella   ha   estat,   probablement,   molt   fragmentada.   L’habitatge   entremitger   plurifamiliar   hi   conviu   amb   les   esplèndides   construccions   que   li   han   valgut   el   nom   de   Barri   Gòtic   i   amb   altres   edificis   propis   d’una   zona   que   és   alhora   centre   de   gestió   ciutadana.   A   causa   de   l’aprofitament   de   l’espai,   de   la   manca   de   planificació   en   la   parcel·∙lació   i   de   la   mateixa   estretor   dels   carrers,   en   el   conjunt   dóna   la   impressió   d’una   aclaparadora  densitat.  Al  Raval  conviuen  avui  dia  vilatans  i  gent  vinguda  de  múltiples  països  i   cultures.  Als  seus  carrers  es  poden  veure  comerços  de  totes  les  nacionalitats  i  tendes  de  moda  i   noves   tendències,   sobretot   en   la   part   alta   del   barri.   Durant   el   franquisme   i   els   inicis   de   la   transició   democràtica   el   barri   era   considerat   un   dels   més   perillosos   de   la   ciutat.   Àmplies   reformes   i   millores   al   barri,   la   més   emblemàtica   de   les   quals   és   l’obertura   de   la   Rambla   del   Raval,  estan  posant  al  dia  una  zona  que  la  ciutat  havia  oblidat  totalment.
Sarrià  (integrat  al  districte  Sarrià-­‐Sant  Gervasi),  era  un  antic  poble  que  va  ser  independent  de   Barcelona   fins   al   1921.   Conserva   encara   la   seva   trama   irregular,   malgrat   els   intents   de   regularitat  dels  successius  eixamples  que  ha  experimentat.  És  un  dels  barris  més  rics  i  cars  de   Barcelona.   Inicialment   el   poble   fou   una   zona   dedicada   al   sector   agrícola,   especialment   vinícola,   però  més  tard  va  atreure  a  famílies  acomodades.  Les  construccions  actuals,  en  blocs  de  pisos,   sorgeixen  entre  els  residuals  habitatges  entremitgers  unifamiliars.  Igualment,  nombroses  torres   aïllades   i   enjardinades   conviuen   entre   molts   i   importants   equipaments,   sobretot   escoles.   El   preu   del   sòl   és   molt   alt,   i   en   tot   l’àmbit   de   Sarrià   s’hi   operen   notables   transformacions,   caracteritzades  per  la  gran  qualitat  de  la  construcció.
      3   2.  Hipòtesi  i  indicadors  sociològics L’objectiu   d’aquest   treball   és   demostrar   les   desigualtats   i   diferències   que   trobem   entre   aquests   barris  (El  Raval  i  Sarrià)  mitjançant  un  seguit  d’indicadors  provinents  de  l’Institut  d’Estadística   de  Catalunya  (IESCAT).  Per  tal  d’especificar  el  nostre  treball  en  tres  tipus  de  desigualtats  socials:   les   desigualtats   econòmiques,   les   desigualtats   informatives   i   educatives   i   les   desigualtats   per   edat  (aquest  apartat  l’analitzarem  per  districtes  degut  a  la  falta  d’indicadors  precisos  per  a  cada   barri),   tenint   en   compte   els   següents   indicadors,   que   utilitzarem   en   alguns   casos   en   les   tres   desigualtats  que  estudiarem: ● Estabilitat   social:   És   un   dels   paràmetres   que   indiquen   el   grau   de   maduresa   que   adquireix  una  ciutat  o  territori.  Si  hi  ha  una  bona  organització  dels  components  que  la   formen   i   gaudeix   d’un   flux   dinàmic   d’interrelació   i   per   tant   d’intercanvi   d’informació   dins   el   sistema,   cosa   que   proporciona   oportunitats   i   augmenta   la   diversitat.   Aquest   indicador  inclou  les  variables  del  creixement  natural  de  la  població:  la  distribució  de  la   població  segons  grups  d’edat,  l’índex  d’envelliment,  els  naixements,  les  defuncions,  etc.     ● Nivell  o  estatus  socioeconòmic:  És  un  indicador  que  combina  la  mesura  econòmica  amb   la   sociològica   d’un   grup   social   en   relació   amb   un   altre   mitjançant   els   ingressos,   l’educació   i   el   treball   depenent   dels   atributs   de   cada   grup   social.   En   aquest   indicador   inclourem:   ○ Població   ocupada   i   població   aturada   (per   sexe   i   per   edats):   Aquests   indicadors   són  imprescindibles  si  es  vol  fer  un  bon  anàlisi  de  les  desigualtats  econòmiques   que   s’observen   entre   dos   territoris.   És   la   part   de   la   població   activa   que   no   es   troba  en  situació  d’atur.     ○ Distribució   territorial   de   la   renta:   La   distribució   territorial   de   la   renta   indica   la   forma  en  què  es  reparteixen  els  recursos  materials  fruit  de  l’activitat  econòmica   en  els  distints  estrats  socioeconòmics.  Aquest  indicador  servirà  per  observar  les   desigualtats  en  la  distribució  dels  recursos  entre  els  dos  territoris  escollits.   ○ Preu  d’habitatge  per  metre  quadrat  (primera  i  segona  mà):   Encara  que  s’ha  de   tenir   en   compte   que   el   preu   d’habitatge   ha   baixat   a   tota   Catalunya   degut   a   la   crisi  econòmica,  és  un  indicador  molt  útil  per  comparar  el  valor  dels  habitatges   entre  dos  territoris.     ○ Lloguer   mitjà   mensual   (primera   i   segona   mà):   Tal   com   el   preu   d’habitatge,   el   lloguer  és  un  indicador  que  ha  baixat  en  els  darrers  anys  degut  a  la  crisi,  però  ens   servirà  per  comparar  les  diferències  de  lloguer  entre  els  dos  territoris.   ○ Nivell  acadèmic  de  la  població:  L’educació  i  el  nivell  acadèmic  d’una  població  és   una   variable   clau   a   l’hora   d’estudiar   un   grup   social.   Un   bon   exemple   d’això   és   que   la   crisi   actual   ha   afectat   molt   més   intensament   les   persones   amb   un   baix   nivell   de   qualificació.   Intentarem   incorporar   en   aquest   indicador   que   la   4   immigració   i   la   renta   familiar   estan   molt   relacionats   amb   el   nivell   acadèmic   de   la   població  i  el  fracàs  escolar.   ○ Nombre  d’institucions  escolars:   Ens  ha  semblat  interessant  cercar  la  relació  entre   institucions   escolars,   al   marge   de   les   seves   dimensions,   relacionant   igualment   aquesta   variable   amb   els   diversos   nivells   socioeconòmics   predominants   en   la   població.   Sospitem   que   en   les   àrees   de   classe   alta   manifesten   dèficit   d’escola   pública   en   benefici   de   la   privada   i   que   a   les   àrees   de   classe   modesta   la   relació   és   completament   inversa:   abundància   d’escola   estatal   i   dèficit   relatiu   d’escola   privada.     ○ Nombre   d’alumnes   segons   nivells:   Aquesta   variable   contempla   la   distribució   multivariada   dels   alumnes,   repartits   per   graus   i   sectors   d’ensenyament,   correlacionada   també   segons   les   àrees   i   nivells   socioeconòmics   del   barri.   Interessa  l’escolarització  efectiva  segons  les  àrees  geogràfiques  estratificades  per   classes  socials  i  en  funció  dels  graus  d’ensenyament  (Infantil,  ESO  i  Batxillerat)  i   del  sector  de  dependència  (estatal  o  privada).  Aquesta  relació  resulta  interessant   donada  la  mínima  escolarització  estatal  efectiva  en  les  àrees  de  classe  benestant,   en   contrast   amb   el   relleu   que   pren   en   les   àrees   de   classe   modesta.   Si   fos   així,   confirmaria   la   hipòtesi   segons   la   qual   en   l’ensenyament   es   produeix   una   desigualtat  en  quant  al  nivell  al  que  arriba  un  alumne  en  relació  a  la  seva  classe   social.   ● Indicadors   d’assistència   sanitària:   Hem   seleccionat   aquest   indicador   perquè,   d’acord   amb  la  nostra  hipòtesi,  pensem  que  reflecteixen  la  distribució  desigual  d’aquest  servei   en  els  dos  barris.  N’hem  triat  dos:   ○ Ambulatoris   de   la   Seguretat   Social:   És   tanmateix   interessant   observar   la   distribució   dels   ambulatoris   d’assistència   mèdica   de   la   Seguretat   Social,   feta   d’acord   amb   zones   sanitàries.   Els   ambulatoris   anomenats   urbans   disposen   només   de   metges   de   medicina   general   i   pediatria,   a   més   d’un   servei   de   practicants.  Els  altres  ambulatoris  són  d’especialitats.   ○ Els   consultoris   de   medicina   privada:   També   és   interessant   de   constatar   la   seva   ubicació  i  la  seva  especialitat  per  tal  de  contrastar-­‐lo  en  els  dos  barris.   ● Polítiques  públiques:  Les  polítiques  públiques  s’entenen  com  les  respostes  o  “outputs”   que   l’Estat   dóna   a   les   demandes   de   la   societat,   en   forma   de   normes,   institucions,   prestacions,   béns   públics   o   serveis.   Entenem   que   cada   barri   té   les   seves   necessitats   que   precisaran   d’un   tipus   o   altre   de   polítiques   públiques.   Intentarem   investigar   les   diferents   polítiques  públiques  que  s’han  implantat  a  nivell  local  a  cada  barri  per  tal  de  resoldre  les   necessitats  i  els  problemes  de  cadascun.   ● Nombre   de   centres   culturals:   Es   designa   centre   cultural   al   lloc   en   una   comunitat   destinat  a  mantenir  activitats  que  promouen  la  cultura  entre  els  seus  habitants.  Algunes   5   cases   de   cultura   tenen   biblioteques,   tallers,   cursos   i   altres   activitats   generalment   gratuïtes  o  a  preus  accessibles  per  a  la  comunitat.  Aquest  tipus  de  locals  tenen  una  gran   importància   per   a   la   preservació   de   la   cultura   local   i   per   tal   de   mantenir   activitats   culturals  inclusives  per  a  tots  els  grups  i  ètnies.  Estudiarem  si  hi  ha  o  no  centres  culturals   als  dos  barris  que  estudiem.                                                           6   2.1.  Desigualtats  socioeconòmiques Les   desigualtats   econòmiques   o   en   els   ingressos   comprenen   totes   les   disparitats   en   la   distribució   de   béns   i   ingressos   econòmics,   entre   elles   molt   especialment   la   distribució   de   la   renda.  El  terme  es  refereix  normalment  a  la  desigualtat  entre  individus  i  grups  a  l’interior  de  la   societat,   però   també   es   pot   referir   a   la   desigualtat   entre   països   (en   el   nostre   cas   entre   dos   territoris).
La  desigualtat  econòmica  està  relacionada  amb  la  idea  d’igualtat  d’oportunitats  i  la  igualtat  de   resultats.   Tant   en   termes   utilitaris   com   en   ètic-­‐morals,   existeix   polèmica   per   determinar   si   l’existència  de  la  desigualtat  econòmica  és  un  fenomen  positiu  o  negatiu.  No  intentarem  obrir   un  debat  moral  sobre  la  desigualtat,  però  si  que  pensem  que  el  model  neoliberal  ha  provocat   enormes   desigualtats   socioeconòmiques   que   avui   dia   patim   amb   la   crisi   i   on   les   classes   més   desfavorides   han   estat   les   més   afectades.   Com   més   igualitària   és   una   societat,   millor   és   el   benefici   físic   i   mental   dels   seus   ciutadans   i   menys   problemes   socials   hi   ha,   tal   i   com   es   pot   observar  en  societats  més  igualitàries  tals  com  les  del  nord  d’Europa.  A  més,  una  societat  més   igualitària  permet  més  mobilitat  social.  A  mesura  que  la  bretxa  entre  rics  i  pobres  s’accentua,   més  difícil  resulta  per  a  la  gent  desplaçar-­‐se  en  la  cadena  social.
Per   aquest   motiu,   en   aquest   apartat   intentarem   demostrar   l’existència   de   desigualtats   socioeconòmiques   entre   els   dos   barris   escollits   (El   Raval   i   Sarrià)   degut   a   les   desigualtats   i   diferències  que  ja  s’observen  a  simple  vista  i  quines  conseqüències  tenen  aquestes  desigualtats   en  els  dos  barris.
Per   començar,   cal   comentar   l’evolució   de   les   diferències   en   la   distribució   de   la   renta   entre   El   Raval   i   Sarrià.   En   el   gràfic   1   el   valor   absolut   de   Barcelona   en   la   Renta   Familiar   Disponible   de   Barcelona   és   100,   cosa   que   ens   permet   comparar   si   els   barris   escollits   estan   per   sota   o   per   sobre  de  la  mitjana.  En  el  cas  de  Sarrià  es  situaria  per  sobre  de  la  mitjana  de  Barcelona,  entre   els  172,4  al  2008  fins  al  176,3  el  2011;  mentre  que  El  Raval  es  situa  a  més  de  110  punts  per  sota   de  Sarrià,  entre  62  com  a  valor  més  baix  als  anys  2009  i  2010  fins  als  64,2  el  2011.
Aquesta  gràfica  demostra  una  clara  desigualtat  en  el  repartiment  de  la  renta  i  els  recursos  entre   els  dos  barris  amb  una  ampla  diferència  entre  la  distribució  de  la  renta  en  El  Raval  i  Sarrià,  amb   aquest  darrer  al  capdavant.
7   Altra   desigualtat   econòmica   que   cal   comentar   és   la   taxa   d’atur   en   els   dos   barris.   Les   últimes   dades  publicades  a  l’IEC  sobre  la  taxa  d’atur  pertanyen  a  novembre  de  2013,  però  hem  agafat   les  taxes  d’atur  des  del  2011  fins  a  novembre  de  2013  i  les  hem  aplegat  a  la  Gràfica  2.
Com   era   d’esperar,,   la   població   amb   més   atur   (quasi   un   13%)   és   la   del   barri   de   El   Raval,   per   contra   de   la   de   Sarrià,   que   amb   un   5%   al   2013   es   troba   per   davall   de   la   mitjana   d’atur   de   Barcelona   (10,4%)   i   per   8   punts   per   davall   de   El   Raval.   Les   causes   que   trobem   en   aquest   fenomen   es   podrien   trobar   en   què   El   Raval   té   més   del   doble   de   població   que   Sarrià,   en   total   36.200  persones  aproximadament,  per  les  14.800  que  té  Sarrià.  Per  aquest  motiu  no  ens  hem   detingut   amb   aquest   gràfic,   que   no   aporta   una   llum   prou   clara   per   a   les   desigualtats   econòmiques.
8   Hem  observat  de  que  en  el  barri  de  El  Raval  presenta  més  diversitat  cultural  i  immigració  que   Sarrià,   ja   que   trobem   una   taxa   d’immigració   del   110,9   per   mil   habitants,   mentre   que   Sarrià   presenta  una  taxa  de  45,3  per  mil.  Per  tant,  a  El  Raval  hi  ha  més  del  doble  d’immigrants  que  a   Sarrià.  Això  es  pot  relacionar  amb  el  nombre  d’immigrants  en  atur  front  els  espanyols,  ja  que   l’escassetat   d’immigrants   a   Sarrià   fa   que   hi   hagi   set   vegades   més   aturats   espanyols   que   immigrants,  mentre  que  a  El  Raval  la  xifra  d’aturats  immigrants  i  els  espanyols  és  molt  similar,   encara   que   guanya   la   dels   espanyols.   Una   possible   explicació   a   aquest   fenomen   seria   que   els   nascuts   a   territori   català   però   amb   ascendència   estrangera,   que   no   han   tingut   les   mateixes   oportunitats  que  els  que  tenen  família  autòctona,  ja  són  considerats  espanyols.
Altra  desigualtat  que  cal  estudiar  seria  la  desigualtat  en  les  taxes  d’atur  per  sexe.  La  Gràfica  3   ens  mostra  les  taxes  d’atur  per  cada  barri  entre  homes  i  dones.  Com  es  pot  observar,  al  barri   d’El   Raval   el   nombre   d’homes   aturats   és   un   30%   major   que   el   nombre   de   dones.   Aquesta   desigualtat   al   barri   d’El   Raval   es   pot   deure   a   que   “la   crisi   ha   afectat   més   als   sectors   més   masculinitzats”1,  sobretot  al  sector  de  la  construcció,  que  era  l’ocupació  de  les  classes  obreres.
Emperò,  cal  comentar  que  a  Sarrià  es  dóna  la  situació  contrària,  ja  que  hi  ha  més  percentatge   d’aturats  de  dones  (55%)  que  d’homes  (44%),  però  la  situació  està  més  igualada  que  a  El  Raval.
                                                                                                                  1 Estructura social y desigualdad en España, José Saturnino Martínez García 9   Per  aquest  motiu  existeix  una  desigualtat  molt  diferenciada  entre  el  nombre  d’aturats  al  Raval   del   sexe   masculí   i   femení   que   a   Sarrià,   on   la   situació   està   més   igualada.   Una   possible   explicació   és   que   al   barri   d’El   Raval   els   treballs   als   que   accedeixen   els   seus   habitants   són   de   poca   qualificació  i  estan  molt  feminitzats  o,  pel  contrari,  molt  masculinitzats.  Les  dones  es  dedicarien   més  a  tasques  de  la  llar  i  de  cura  dels  malalts  i  els  homes  a  treballs  manuals  on  es  necessitaria  la   força.   A   més,   el   nivell   educatiu   al   qual   arriben   les   persones   de   El   Raval   i   Sarrià   és   molt   diferent,   cosa  que  provoca  una  desigualtat  en  quant  als  treballs  als  que  arriba  cada  grup  i  en  quant  a  la   distribució  de  l’atur,  més  predominant  al  Raval.
10   Com  s’observa  a  la  Gràfica  4,  al  Raval  predominen  les  persones  amb  estudis  primaris  (quasi  un   30%)   i   hi   ha   un   alt   percentatge   (quasi   un   10%)   de   persones   sense   estudis.   A   més,   quan   comparem  la  gràfica  de  El  Raval  amb  la  de  Sarrià  hi  trobem  grans  diferències.  Per  començar  a   Sarrià   hi   ha   quasi   el   doble   de   persones   amb   estudis   universitaris   que   al   Raval   i   el   nombre   de   persones   sense   estudis   és   gairebé   la   meitat   que   al   Raval.   A   més,   és   molt   baix   el   percentatge   de   persones  que  tenen  estudis  inferiors  al  graduat  escolar  en  comparació  al  Raval.
Aquesta   darrera   gràfica   demostraria   que   existeixen   desigualtats   en   quant   a   igualtat   d’oportunitats   degut   a   tots   els   factors   demogràfics   ja   exposats   anteriorment   que   presenta   el   Raval  en  comparació  a  Sarrià.
Altra  tema  del  que  cal  parlar  i  que  també  demostrarien  aquestes  desigualtats  econòmiques  són   les  diferències  entre  el  preu  del  metre  quadrat  i  el  lloguer  als  dos  barris  que  estudiem.
En  quant  al  preu  de  venda  (€/m2)  per  habitatge,  ens  trobem  que  al  Raval  l’adquisició  d’un   habitatge  costa  la  meitat  que  adquirir-­‐lo  a  Sarrià.   Com  es  pot  observar  a  la  Gràfica  5,  hi  ha  una  gran  diferència  en  el  preu  del  lloguer,  quasi  de  la   meitat  a  El  Raval.
Altra  indicador  que  cal  comentar  és  la  diferència  entre  el  preu  del  lloguer.  Com  s’observa  a  la   Gràfica  6,  el  preu  del  lloguer  també  varia  molt,  però  no  tant  com  el  preu  de  l’habitatge.
11   Aquestes   gràfiques   (5   i   6)   demostren   que   existeix   una   gran   diferència   a   l’hora   de   l’adquisició   d’un   habitatge   en   quant   a   compra   però   no   existeix   tanta   diferència   a   l’hora   de   llogar   un   habitatge.   Una   possible   explicació   és   que   com   actualment   els   bancs   no   concedeixen   crèdits   per   comprar  habitatges  degut  a  la  crisi  econòmica,  lloguen  en  comptes  de  comprar  habitatges,  i  per   tant   el   preu   del   lloguer   puja   quan   hi   ha   molta   demanda.   Per   contra,   com   ara   no   es   compren   cases,  i  menys  a  un  barri  obrer  on  més  de  la  meitat  de  la  població  és  forana,  el  preu  del  metre   quadrat  al  Raval  és  baix  en  comparació  a  Sarrià,  ja  que  les  classes  “mitjanes-­‐altes  i  altes  s’han   enriquit  amb  la  crisi”2  i  segueixen  comprant  cases  als  barris  com  Sarrià.
Altra  indicador  de  desigualtat  econòmica  seria  la  quantitat  d’ambulatoris  de  la  Seguretat  Social  i   privats  a  cadascun  dels  barris.
Al   següent   mapa   es   mostra   el   nombre   de   consultoris   de   la   Seguretat   Social   i   els   de   medicina   privada:                                                                                                                 2 http://www.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/2013-09-18/los-efectos-reales-de-5-anos-de-crisis-losmuy-ricos-se-hacen-aun-mas-ricos_29457/ 12   Com  era  deduïble,  no  hi  ha  consultoris  de  medicina  privada  mentre  que  n’hi  ha  dos  de  la   Seguretat  Social,  un  a  la  banda  nord  i  l’altra  a  la  sud  del  Raval.
13   Per   contra,   al   mapa   de   sobre   veiem   que   al   barri   de   Sarrià   hi   ha   un   consultori   de   medicina   privada  i  un  consultori  de  la  Seguretat  Social,  molt  propers  entre  sí.
Per   tant,   es   dedueix   que   els   habitants   de   Sarrià   utilitzen   els   consultoris   de   medicina   privada   molt  més  que  els  de  El  Raval,  que  necessiten  dos  consultoris  de  la  Seguretat  Social  per  abastir   tot  el  barri.
Per  tant,  es  pot  afirmar  que  existeixen  unes  diferències  econòmiques  que  es  converteixen  en   desigualtats  socioeconòmiques,  que  com  a  conseqüència  provoquen  altres  tipus  de  desigualtat,   com   la   desigualtat   d’oportunitats,   les   desigualtats   educatives   i   altres   tipus   de   desigualtats   provocades   bàsicament   per   l’alta   taxa   d’immigració   al   Raval,   per   contra   de   la   baixa   taxa   que   presenta  Sarrià,  a  més  de  que  la  majoria  de  població  de  El  Raval  pertany  a  la  classe  obrera.  La   meitat  de  persones  que  viuen  a  Sarrià  tendeixen  a  arribar  a  estudis  universitaris,  mentre  que  a   El  Raval  el  30%  de  la  població  només  té  estudis  primaris  (fins  als  12  anys  d’escolarització).   14   2.2.  Desigualtats  informatives  i  educatives La  desigualtat  informativa  i  educativa  és  la  falta  de  coneixement  o  educació  formal,  així  com  la   precarietat   per   accedir   a   fonts   d’informació   adequades   a   la   població   d’un   país.   Tot   i   que   aquesta  desigualtat  prolifera  als  països  no  desenvolupats  o  en  vies  de  desenvolupament,  també   podem  trobar  aquesta  desigualtat  a  països  desenvolupats,  com  és  el  cas  d’Espanya.
Als   darrers   anys,   nombrosos   estudis   s’han   ocupat   d’analitzar   les   carències   qualitatives   del   sistema   educatiu   a   Catalunya.   Quan   comparem   per   exemple   les   trajectòries   escolars   dels   diferents   grups   socials,   es   posa   de   manifest   que   l’alumnat   amb   menor   capital   econòmic   i   cultural,   en   aquest   cas   la   població   del   Raval,   accedeix   més   tard   i   abandona   abans   el   sistema   educatiu  que  aquell  grup  amb  un  major  capital,  la  població  que  comprèn  el  barri  de  Sarrià.  El  fet     que   els   grups   socials   millor   posicionats   estiguin   proporcionalment   més   representats   en   l’escolarització   no   obligatòria   evidencia   que   l’accés   als   recursos   educatius   conformen   un   eix   fonamental  per  entendre  la  desigualtat  informativa  i  educativa  del  sistema.
Per   comprovar   doncs   aquesta   desigualtat   informativa   i   educativa,   hem   analitzat   una   de   les   seves  majors  causes,  la  immigració.  Aquesta  desigualtat  educativa,  com  ja  hem  esmentat  abans,   es   produeix   d’una   manera   més   clara   on   s’agrupa   la   població   immigrant   amb   pocs   recursos   i   famílies   nombroses   contrastant   així   amb   el   poc   percentatge   que   representen   els   barris   benestants   com   el   barri   de   Sarrià,   on   la   representació   dels   nens   d’aquest   barri   a   les   escoles   públiques  és  remota.
15   Mirem   el   gràfic   i   centrem-­‐nos     doncs   a   la   població   del   Raval.   Podem   veure   que   en   la   seva   majoria   és   una   població   immigrant   i   treballadora   que   contrasta   amb   la   població   del   barri   de   Sarrià,  habitat  per  població  en  la  seva  majoria  autòctona  i  amb  un  nivell  de  vida  mitjà-­‐alt.
Tot  i  que  deixem  clar  que  no  tot  l’alumnat  immigrant  present  al  nostre  sistema  educatiu  és  un   alumnat  en  condicions  de  risc  educatiu  o  social,  és  sabut  que  des  de  principis  d’aquesta  dècada   la  creixent  arribada  població  immigrant  i  la  seva  tendència  a  la  concentració  espacial  i  escolar   han  intensificat  els  processos  de  desigualtat  educatives.
Un   altre   indicador   important   a   analitzar   és   la   quantitat   d’escoles   públiques   podem   trobar   al   barri  de  Sarrià  i  al  barri  del  Raval  així  com  la  presència  de  la  població  juvenil  en  els  estudis  no   obligatoris.   Estudis   com   el   PISA   fet   per   la   OCDE   constaten   que   el   sector   públic   mostra   proporcions  menors  d’alumnat  d’estatus  econòmic  social  i  cultural  elevat  que  el  sector  privat.   Com  ja  es  conegut  per  tothom,  els  fills  de  les  famílies  treballadores  s’escolaritzen  a  les  escoles   públiques   ,   mentre   que   els   fills   de   les   classes   mitjanes   professionals   ho   fan   més   en   centres   privats  que  no  en  públics.
Tal   i   com   podem   apreciar   en   el   gràfic,   la   majoria   dels   estudiants   del   barri   de   Sarrià   ho   fan   a   escoles   privades   reduint   d’aquesta   manera   a   mínima,   la   seva   representació   a   les   escoles   públiques  i  fent  veure  el  clar  contrast  amb  el  barri  del  Raval  que  tot  i  tenir  un  percentatge  alt   d’alumnes   en   escoles   privades,   les   escoles   públiques   es   fan   amb   més   de   la   meitat   dels   estudiants  d’aquest  barri.
Per  un  altre  banda,  també  s’ha  de  tenir  en  compte  la  quantitat  d’alumnes  presents  als  estudis   no   obligatoris,   tal   i   com   ho   assenyala   el   servei   d’estadística   de   l’Ajuntament   de   Barcelona,   el   16   barri  de  Sarrià  presenta  un  14,1  %    d’alumnes  en  batxillerat  front  al  9%  d’alumnes  que  presenta   el   barri   del   Raval.   Tot   i     això   és   important   destacar   que   si   ens   fixem   en   el   nombre   d’alumnes   matriculats  en  formacions  professionals  el  percentatge  donat  al  barri  del  Raval  és  major  que  el   del  Sarrià,  dades  que  corroboren,  el  fet  que  la  població  del  Raval  té  pocs  recursos  i  no  és  pot   permetre  un  accés  a  la  universitat  com  si  ho  pot  fer  la  població  del  barri  de  Sarrià.
Ja   per   finalitzar   aquesta   part   del   treball   és   important   fixar-­‐nos   en   la   quantitat   de   centres   culturals  i  polítiques  publiques  que  es  porten  o  s’han  portat  a  terme  als  dos  barris  que  tractem.   Aquest  indicadors  son  importants  ja  que  molts  d’aquests  centres  culturals  i  polítiques  públiques   ajuden   a   la   regularització   de   l’educació,   reforçant   i   ajudant   a   les   persones   que   tinguin   problemes  per  l’accés  a  l’educació  tant  obligatòria  com  post-­‐obligatòria.
Tal   i   com   podem   veure   el   gràfic   el   nombre   d’equipaments   culturals,   ja   siguin   biblioteques   públiques   com   museus   municipals,   són   més   abundants   al   districte   de   Ciutat   vella   que   no   pas   al   de   Sarrià-­‐Sant   Gervasi.   Això   correspon   a   la   necessitat   d’aquests   equipaments   a   cadascun   dels   barris  o  districtes.
        17   2.3.  Desigualtats  per  edat La   desigualtat   per   grups   d’edat   s’ha   donat   des   de   els   inicis   dels   temps.   Ja   en   l’època   paleolítica,   quan   les   societats   eren   molt   igualitàries   i   gairebé   no   existien   desigualtats   es   donaven   les   diferencies   i   desigualtats   de   sexe   i   edat,   per   tant,   aquest   tipus   de   desigualtats   constitueixen   les   desigualtats  més  antigues  de  la  historia,  i  han  estat  una  pràctica  comuna  en  totes  les  societats.
Les  desigualtats  per  edat  són  les  distincions  socials  i  culturals  que  s’han  establert  entre  joves  i   adults,   per   convertir   aquelles   diferències   biològiques   del   cos   en   jerarquia   de   poder,   estatus   i   ingressos.  Per  tant  aquesta  desigualtat  comporta  un  repartiment  de  les  tasques  i  les  professions   en  base  a  l’edat:  la  joventut  o  la  vellesa.
Tot    i  que  les  desigualtats  es  donen  a  tota  la  ciutat,  segons  els  barris  i  les  feines  que  una  persona   executa  les  diferències  són  majors  o  menors,  per  tant  intentarem  demostrar  que  l’existència  de   una  desigualtat  segons  el  grup  d’edat  en  el  barri  de  Sarrià  són  majors  quan  aquestes  mateixes   desigualtats   es   donen   en   el   barri   del   Raval,   on   l’accés   a   les   oportunitats   és   menor,   i   això   comporta  una  desigualtat  més  entre  els  barris  barcelonins  de  Sarrià  i  el  Raval.
Per   començar   compararem   les   taxes   d’atur   que   es   donen   en   tots   dos   barris.   Pel   que   fa   a   la   distribució   territorial,   la   taxa   d’atur   registrada   mostra   que   el   març   del   2012,   una   de   les   taxes   d’atur  més  elevades  es  va  localitzar  a  Ciutat  Vella  (Raval),  amb  un  17,9  per  cent  de  la  població  al   atur,  mentre  la  taxa  d’atur  del  districte  de  Sarrià-­‐  Sant  Gervasi  (Sarrià)es  va  situar  per  sota  la   mitjana  d’atur  registrat  a  Barcelona  (14,2%),  amb  una  taxa  de  8,4  per  cent.
En  la  societat  clarament  hi  ha  desigualtats  per    grups  d’edat,  els  joves  es  troben  en  una  situació   de   desigualtat   front   la   resta   de   la   població.   Si   observem   la   taula   elaborada   pel   Departament   d’Estadística  de  l’Ajuntament  de  Barcelona  veiem  que  durant  el  4t  trimestre  del  2012  els  joves   d’edats  compreses  entre  els    16  i  19  anys  només  representaven  un  8,9  per  cent  de  la  població   ocupada  i  un  56,1  per  cent  de  la  població  aturada,  mentre  la  gent  d’edat  compresa  entre  els  25   i     els   54   anys,   és   a   dir   la   població   adulta,   representava   el   76,4   per   cent   de   la   població   ocupada   i   el  16,0  per  cent  de  la  població  aturada.
Veiem   per   tant,   que   la   situació   dels   joves   (16-­‐24   anys)   és   desigual   respecte   la   situació   dels   adults  que  es  troben  en  la  franja  d’edat  dels  25  fins  els  54  anys,  però  incidint  en  les  desigualtats   dels   barris   ens   fixem   que   un   menor   nombre   de   joves   es   troba   a   l’atur   al   barri   de   Sarrià.   El   novembre  del  2013  hi  havia  189  persones  aturades  a  Sarrià  entre  els  16  i  els  24  anys  mentre  a   Ciutat   Vella   hi   havia   464   joves   de   la   mateixa   edat   a   l’atur.   Per   tant,   tot   i   la   desigualtat   que   pateixen  els  joves  a  l’hora  de  buscar  feina,  no  tots  els  joves  la  pateixen  per  igual.
18       Tot   i   que   la   crisi   econòmica   actual   ha   provocat   que   augmenti   molt   el   nombre   de   contractes   temporals   en   detriment   dels   contractes   indefinits,   són   els   joves   un   altre   cop   els   que   més   pateixen  aquestes  conseqüències  ja  que  solen  tenir  contractes  de  pràctiques,  pels  quals  cobren   un  sou  molt  baix  i  de  vegades  nul.  Un  8,2  per  cent  dels  joves  gaudeix  d’un  contracte  indefinit  i  la   resta,   el   91,8   per   cent   tenen   un   contracte   temporal,   per   contra   dels   grups   d’edat   majors   (45   anys  i  més)  on  el  22  per  cent  gaudeixen  d’un  contracte  indefinit  i  el  78  per  cent  restant  d’un   contracte  temporal.
Si   ens   fixem   en   la   nacionalitat   els   estrangers,   també   pateixen   una   certa   desigualtat   front   els   espanyols,   ja   que   dels   contractes   laborals   el   78,9   per   cent   són   espanyols   mentre   el   21,1   per   cent  són  estrangers.
En   conclusió,   aquells   joves   més   afectats   per   l’atur   i   la   crisis,   i   que   per   tant   tenen   menys   oportunitats   són   aquells   de   menor   edat,   de   sexe   masculí,   amb   un   nivell   d’estudis   baix   i   estranger.  Per  altre  banda  característiques  que  es  reuneixen  alhora  en  la  població  del  barri  del   Raval  de  Barcelona,  on  observant  les  dades  proporcionades  per  l’Ajuntament  de  Barcelona  ens   adonem  que  el  40,5  per  cent  de  la  població  a  Ciutat  Vella  és  de  nacionalitat  estrangera,  amb   major   presència   de   persones   provinents   de   Equador,   Bolívia,   Pakistan,   Filipines,   Índia   i   Bangladesh,   mentre   que   només   un   10,8   per   cent   de   la   població   de   Sarrià   és   d’origen   estranger,   amb   major   presència   de   persones   provinents   dels   Estats   Units,   Regne   Unit,   Itàlia   i   França.   Si   mirem   el   nombre   d’alumnes   de   nacionalitat   estrangera   en   tots   dos   barris   trobem   unes   diferències  significatives,  un  6,6    per  cent  dels  alumnes  de  Ciutat  Vella  són  d’Amèrica  del  nord   enfront  els  19,7  per  cent  d’estudiants  americans  en  els  centres  de  Sarrià,  i  un  28,7  per  cent  dels   19   estudiants   estrangers   de   Ciutat   Vella   provenen   d’Àsia   i   Oceania,   mentre   només   un   2,5   per   cent   dels  estudiants  estrangers  amb  nacionalitat  asiàtica  acut  als  centres  escolars  de  Sarrià.
 Les  dades  de  la  taula  anterior  mostren  els  desiguals  nivells  acadèmics  entre  els  barris  de  Sarrià-­‐   Sant  Gervasi  i  Ciutat  Vella:     ·∙                    A  Sarrià  només  el  3,6  per  cent  de  la  població  no  té  estudis  mentre  a  Ciutat  Vella  la  xifra   augmenta  fins  el  8,5  per  cent.
·∙                  El  nombre  de  gent  que  només  te  estudis  primaris  es  de  8,2  per  cent  a  Sarrià  i  de  28,6  per  cent   a  Ciutat  Vella.
20   ·∙                  La  població  de  Ciutat  Vella  que  cursa  estudis  universitaris  i  es  treu  una  carrera  és  del  25  per   cent  mentre  que  a  Sarrià  els  joves  que  accedeixen  a  una  titulació  universitària  és  del  46,2  per   cent.
Aquestes  dades  mostren  que    els  joves  de  Ciutat  Vella  estan  menys  preparats  i  per  tant  tenen   menys  oportunitats  a  l’hora  d’accedir  a  la  educació  i  això  alhora  els  tanca  moltes  portes  en  el   moment  d’  aconseguir  un  lloc  de  treball  digne,  per  tant  els  joves  de  Ciutat  Vella  pateixen  una   desigualtat   front   els   joves   de   Sarrià   a   l’hora   de   buscar   feina   per   la   seva   condició   de   persones   joves   que   no   només   no   tenen   experiència   sinó   que   a   més   a   més   no   estan   suficientment   preparades,    el  que  els  porta  a  trobar  feines  amb  sous  baixos  que  no  li  permeten  la  mobilitat   dins  la  escala  social.  Tot  això  al  seu  torn  provoca  que  no  puguin  donar  als  seus  fills  un  ventall   ample  de  possibilitats  i  d’estudis,  mentre  els  joves  del  barri  de  Sarrià,  gràcies  a  un  millor  nivell   econòmic   que   els   permet   una   formació   molt   elevada,   troben   feina   i   poden   mantenir   el   seu   nivell   de   vida   i   el   seu   status   dins   la   escala   social   i   poden   oferir   als   seus   fills   les   mateixes   oportunitats  que  ells  van  tenir.  Un  cercle  viciós,  on  sempre  perden  els  mateixos.
                                        21   3.  Conclusions.
Havent  finalitzat  aquesta  petita  investigació  sobre  les  desigualtats  que  podem  trobar  entre  els   dos  barris  tractats,  el  Raval  i  Sarrià,  és  important  destacar  algunes  conclusions  a  les  quals  hem   arribat   partint   de   la   nostre   hipòtesi   :   a   que   es   deuen   les   desigualtats   entre   els   barris   del   Raval   i   Sarrià? Tal   i   com   he   explicat   a   l’inici   d’aquest   treball,   ens   hem   volgut   especificar   en   tres   diferents   desigualtats   per   tal   de   fer   més   específics   el   nostre   treball:   desigualtats   socioeconòmiques,   desigualtats   d’informació   i   educació   i   les   desigualtats   per   edat;   i   per   tant   procedirem   a   exposar   les  conclusions  de  cada  apartat.
Pel  que  fa  a  les  raons  que  expliquen  les  desigualtats  socioeconòmiques  ha  estat  diverses,  donat   que   són   les   desigualtats   més   notòries   i   de   les   quals   es   poden   derivar   d’altres   com   és   la   desigualtat   informativa   i   educativa.   En   l’apartat   d’aquestes   desigualtats,   hem   exposat   un   seguit   de  raons: ● Una  diferenciada  distribució  de  la  renta,  situant  el  barri  del  Raval  per  sobre  de  la  mitjana   de  Barcelona,  i  Sarrià  per  el  seu  compte,  per  sobre.   ● Tot  i  que  el  nombre  de  població  aturada  a  cada  barri  no  ens  proporciona  gaire  dades  a   l’hora  de  concebre’s  com  a  raó  que  expliqui  aquesta  desigualtat,  és  important  destacar   que  el  barri  del  Raval  mostra  un  13%  de  població  aturada  davant  del  5%  que  presenta  el   barri  de  Sarrià.   ● Degut  a  la  poca  formació  que  té  la  població  del  Raval,  els  treballs  als  quals  accedeixen   son  de  poca  remuneració,    front  els  treballs  als  quals  es  presenta  la  població  de  Sarrià,   els  quals  estan  molt  bé  remunerats  degut  als  estudis  d’alt  nivell  que  posseeixen.   En   quant   a   les   desigualtats   informatives   i   educatives   una   de   les   conclusions   principals   a   les   quals   hem   arribat   dintre   d’aquest   apartat,   és   la   importància   del   factor   immigració   en   el   desenvolupament  d’aquesta  desigualtat: ● Gairebé  un  60%  de  la  població  que  trobem  al  Raval  es  d’origen  estranger,  davant  d’un   17%   a   Sarrià.   El   fet   que   la   població   majoritària   al   barri   del   Raval   siguin   famílies   estrangeres  amb  pocs  recursos  fa  que  la  presència  d’aquests  nens  a  escoles  públiques   sigui  més  alta  que  no  la  que  pot  representar  el  barri  de  Sarrià.   Dintre  d’aquestes  desigualtats  també  podríem  trobar  desigualtats  d’oportunitats,  ja  que  degut   a   la   seva   renda   familiar,   la   població   del   barri   del   Raval,   tan   sols   pot   optar   a   graus   mitjans   de   formació   professional,   els   quals   son   formacions   tècniques   que   comporten   un   sou   poc   22   remunerat,   front   la   població   de   Sarrià,   els   quals   en   la   seva   majoria,   degut   a   la   seva   renda   familiar  alta,  poden  accedir  a  estudis  universitaris  i  per  tant  a  professions  d’altes  remuneracions.   Aquesta  desigualtat  d’oportunitats  obre  una  bretxa  més  en  relació  als  joves  de  tots  dos  barris,   perquè  els  joves  del  Raval  han  de  lluitar,  no  només  amb  la  desigualtat  que  hi  ha  cap  al  seu  grup   d’edat  sinó  que  també  ho  han  de  fer  amb  la  falta  de  preparació  i  formació  que  pateixen  per  la   manca  de  medis  i  oportunitats  que  els  permetria  gaudir  de  les  mateixes  circumstàncies  i  partir   de  les  mateixes  bases  a  l’hora  de  buscar  feina  que  els  joves  de  Sarrià.
Fent   aquest   treball   ens   hem   adonat   que   les   desigualtats   que   hi   ha   entre   els   dos   barris   de   Barcelona,  el  Raval  i  Sarrià,  són  múltiples.  Encara  que  tots  dos  barris  siguin  molt  propers,  ja  que   pertanyen   a   la   mateixa   ciutat,   la   realitat   en   la   qual   viuen   tots   dos   és   totalment   diferent,   i   els   separa  un  abisme.   23   ...