TEMA 3. FONAMENTS DEL LLENGUATGE ICÒNIC (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Teoria de la Forma, el Color i la Composició
Año del apunte 2014
Páginas 7
Fecha de subida 09/07/2014
Descargas 11
Subido por

Descripción

Prof: Oliver Pérez

Vista previa del texto

TEMA 3. FONAMENTS DEL LLENGUATGE ICÒNIC 1.- EL CONCEPTE DE SIGNE ICÒNIC És el llenguatge de les coses que reconeixem a la imatge, prenem la imatge com una porció del món en el que podem identificar diferents elements.
Els elements bàsics del llenguatge icònic:  Existents: Individus, objectes, espais, elements naturals, elements culturals  Events: accions, esdeveniments, estats (situacions) El llenguatge icònic es caracteritza per:  Representació. Mobilitzar el reconeixement d’un objecte/referent  Component referencial. (El llenguatge plàstic no fa referencia a alguna cosa)  Semblança significant-referent. El referent és una unitat cultural, per tant encara que sigui un element imaginari com una idea o una fantasia, és un signe icònic.
Podem dir que un signe icònic es basa en la semblança (similitud perceptiva) i els factors culturals.
2.- LLENGUATGE ICÒNIC, DISSENY GRÀFIC I PUBLICITAT En el disseny gràfic s’ha de tenir en compte la doble funcionalitat. Una representar, i l’altra aportar una significació i uns valors. Per exemple, en publicitat les empreses seleccionen unes imatges icòniques segons allò que volen transmetre.
Per exemple, Lacoste transmet naturalitat, força, resistència, luxe i discreció. Peugot força, potència, dinamisme, naturalitat, espontaneïtat, majestuositat. Apple pecat, temptació, desig, naturalitat i salut.
2.1.- Figures retòriques icòniques i cartellisme  Figures in prasentia disjunta: emparellaments. Figures visuals que estan en diferents ubicacions en la composició.
 Figures in prasentia conjunta: interpenetracions. Ambdues figures presents ocupant un espai comú.
 Figura principal in absentia (substituïda): metàfores visuals. La figura principal no apareix i queda substituïda pel terme de comparació.
 Figura in absentia + projecció: metàfores projectives. Variant de l’anterior. Una de les dues figures està present i l’altra ho està de manera subtil, tant que l’espectador l’acaba construint en la seva percepció.
BMV estan els dos elements, emparellament visual Ballantines, in presentía conjunta, els dos elements apareixen però no ocupen un espai per separat, utilitzen el mateix espai de forma fusionada Volswaguen: el cotxe ha sigut substituït per la figura d'una joguina, metàfora visual.
Camel, metàfora projectiva, traços incomplets i l'espectador completa el que veu Castilla la Manxa, metàfora projectiva, traços incomplets i l'espectador completa el que veu 2.2.-Retòrica icònica publicitària en la representació de productes, destinataris i experiències de consum Representació de Producte  Móvil Airtel, substitució del barril de cervesa que portaven els gossos pel mòbil, aquests barrils significaven la salvació. Estratègia comunicativa: velocitat, essencial, confiança, seguretat, una tecnologia que no t’abandonarà quan la necessitis.
 Absolut: interpretació visual, una fusió icònica, figura de Marilyn i l'ampolla, vol transmetre glamour, cultura, popular Representació de  Viajes el substitució Destinatari Corte Inglés, del destinatari real per  una comparació clara de l'espantaocells, substituït per una persona, metàfora visual. Estratègia que deixis de ser un espantaocells Nightology, aparellament noia, carbó, chicas males....
Representació d'Experiència de Consum   Perfum, escena metafòrica substitueix el resultat del que s'obtindria amb la utilització del producte, hi ha una exageració Cacique, metàfora de les conseqüències de prendre rom, tenir grans aventures Tots aquests recursos aplicables a qualsevol experiència visual (cine, videoclips…) creatius són 3.- LLENGUATGE ICÒNIC I POSADA EN ESCENA DEL CINEMA Parlar de Llenguatge Icònic en el cinema es parlar de direcció d'art, escenografia, disseny de vestuari, decoració, tot allò que tindria a veure amb la posada en escena del film. Es pot entendre com la configuració d'elements icònics en que es basa un pla o una seqüència i que idealment aportarà un valor afegit a la significació. La posada en escena en general aporta informació, valor expressiu que fa que sigui quelcom més que un simple taló de fons, amb això més enllà de que la posada en escena sigui l'embolcall del que passa; la posada en escena transmet pistes, suggeriments de com es el caràcter del personatge, com s'està sentint el personatge en aquell moment, pot accentuar el drama en un moment de la representació.
La posada en escena com a valor afegit a la narració Paisaje en la niebla (1988) Theodoros Angelopoulos Aquí es versemblant, els ciutadans estan molt quiets, això va molt bé per explicar com es senten els personatges en aquell moment. Integra, justifica que fa que el valor metafòric de la posada en escena flueix sense cridar molt l'atenció a la posada en escena. Valor metafòric que es vol construir: escenifica que els adults del voltant no els fa cas, no els ajuden, són indiferents, que pels sentiments dels protagonistes son com estàtues, en aquest sentit l'actuació es brillant. S'utilitza la neu per integrar aquesta acció a la narrativa. també hi ha un punt de sensació de que el món satura desprès de rebre un cop fort.
Posada en escena i retòrica en cinema. Aspectes a analitzar.
Construcció "pro-fílmica" de l'escena representada: localització; tipus d'espai; escenografia; objectes i decoració; tipus de situació representada; personatges que apareixen: la seva aparença física, vestuari, perfil de comportament (estil interpretatiu), moviment escènic i accions significatives.
Retòrica icònica cinematogràfica: Associacions d’idees que apareixen a partir del muntatge. Es produeix amb una forma de "muntatge retòric", on dos elements icònics són associats a través del muntatge, de tal forma que un d'ells atribueix una significació especial a l'altre (ref.: cinema soviètic, "La huelga") Dominants icòniques d'escenes, films i autors      EXISTENTS: figura de l'actor i rostres; espai; objectes/detalls EVENTS: accions/moviment; estats "Persona" a dalt esquerra, centra en rostres "Mirada de ulises" a dalt dreta, s'utilitza l'espai derruit per entrellaçar amb l'estat d'ànim del personatge Clains (posada en escena que mostra l’estancament dels personatges, que es resisteixen a crèixer) 3.1 Motius de composició icònica en cinema. Els motius escènics universals L.Balló (2000): Imatges del silenci. Els motius visuals en el cinema. Barcelona: Empúries / Anagrama El que estem a punt de comentar són motius escènics universals, atemporals i amb un potencial de significació ampli i divers, i funcions expressives lligades a aspectes essencials de l’experiència vital. Són patrons de composició escènic que connecta amb un patró escènic tradicional, històric en les arts visuals. Tenen una gran força comunicativa però a l'hora tenen un ventall de possibilitat en el seu ús molt ampli.
La dona davant la finestra El padrino. Transmet melancolia al mirar més enllà, mira cap a Itàlia. Amb tot, a la vegada és una mirada interrogativa cap el futur, cap el territori desconegut simbolitzat per l’estàtua de la llibertat i que ell pot veure des de la finestra. El personatge està tancat, empresonat, al marge.
La finestra pot transmetre una obertura al món, la il·luminació és molt important.
També pot significar soledat Lost in Translation és un exemple clar d'això. A vegades la finestra és el moment de la imaginació. "Eternitat i un dia" soledat i melancolia, sola aïllada a un espai íntim.
Altres utilitzacions: Somnis (de superació, d'alliberament, de desig) Empresonament vs llibertat Món conegut vs territori desconegut Introspecció, recolliment, mirada interior, intimitat Incomunicació, separació de l'entorn Protecció, refugi del món exterior Record, lament per absència Contenció emocional vs Alliberament de la passió La pietat "Roma Citta aperta" Inversió de papers, el nen abraça a la mare. Ella, impulsiva, caràcter impulsiu, transgressor, valent, somiadora; innocència contra el món adult.
"La delgada línea roja" generes, solidari, això el confrontava als seus superiors.
caràcter protector, solidari.
Altres utilitzacions: Maternalització de la figura superior, infantilització de la figura interior (somiador, innocent, pur, rebel) Anunci de mort sense paraules Solemnitat, dignitat personal en la tragèdia Preludi de rebel·lia contra la injustícia: perdre el relleu en la lluita, buscar venjança...
Solidaritat, compassió Dimensió intima, personal, de la tragèdia Inici de recuperació, regeneració La dona davant del mirall "Memento" relació entre l'escena davant del mirall i el judici sobre la teva pròpia identitat, necessiten investigar que són, exploracions, exàmens sobre la pròpia identitat. Segona funcionalitat, ella intenta seduir i manipular al protagonista (femme fatal). També s'utilitza per a un estudi de la consciencia del personatge, la introspecció i per la sensualitat.
Altres utilitzacions: Mirada interior, introspecció sobre la pròpia identitat Crisi d'identitat Preparació de la seducció / manipulació (femme fatale) Esperances d'amor Simulació; falses aparences; realitat vs. representació Verificació de transforació personal Anunci de transformació personal Moment d’autoavaluació, avaluació de felicitat Auto-afirmació o vanitat, narcisisme Pas del temps; record El pensador 1r. Representar trets de que es maquinador, reflexiu...
2n. Melancolia, pessimista, penediment, mira cap al passat Intenta entendre que ha passat malament representa personatges que son víctimes de pensament, de gran frustracions.
Altres utilitzacions Reflexió, raonament Subjecte maquinador, manipulador Preparació per acció important: dubtes, cavil·lacions Proximitat d'idea innovadora, rupturista, transgressora, crucial...
Melancolia / turment interior/crisi existencial Mala consciencia, remordiment Poder i decadència Inacció, abatiment; malenconia dels pensador Víctima de la seva pròpia ment: obsessiu, gelós, proper a la bogeria Impotència de la raó / veritat Ordre vs. Caos L'escala Crepúsculo de los dioses. separació de públic i privat. A dalt espai íntim i a baix el món de la fama, la societat, el món públic. Per ella representa tornar a la fama. Trajecte de dalt a baix representa la decadència, la caiguda. Crea un petit suspens perquè s'alenteix una mica el moviment El precio del poder. Les grans escales signifiquen el poder. tenen forma piramidal que ja va bé aquesta semblança per representar la mansió Eduardo manos tijeras. Punt final de l'escala té un matís de descobriment, l'espai del secret, el misteri.
Acorazado potemkin. Reforça els contrastos de poder, la lluita de poder, les jerarquies. lluita de classes entre el poble i els cosacs.
Altres utilitzacións Públic vs privat; presentacions en societat Caiguda Suspens o solemnitat Grans escales: simbolisme de poder El secret; aproximació de desconegut/perillós Ascens als inferns/cel Jerarquia: superior vs inferior Fonament simbòlic de la llar: ordre, estabilitat de la llar.
Sota la pluja Mi vida sin mi purificació, adoptar actitud d'acceptació del personatge dels problemes Cantando bajo la lluvia Alegria Altres utilitzacions: Esperança/alegria davant les adversitats Acceptació de l'entorn/les adversitats Llàgrimes / sentimentalisme desbordat Dissolució del jo Càstig del cel (diluvi) / pessimisme, existencialisme Proximitat de la mort Do del cel (manà)/ amor i fertilitat ...