Gestió de fauna - Tema 9 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología - 3º curso
Asignatura Gestió de fauna
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 22/03/2015
Descargas 17
Subido por

Vista previa del texto

BLOC 3: PRÀCTICA DE LA CONSERVACIÓ GESTIÓ DE FAUNA TEMA 9: MESURES DE GESTIÓ EX-SITU TRANSLOCACIONS Translocació: conjunt de mesures de gestió ex-situ de poblacions amenaçades que comporten el trasllat d’individus d’una àrea a una altra, amb o sense manteniment en captivitat.
El trasllat de l’individu pot ser directe o pot comportat manteniment en captivitat (si les condicions del medi són bones).
1. Reforçaments poblacionals o repoblacions: posar individu nous de formar artificial a una població, per ajudar a que augmentin.
2. Reintroduccions: quan provisionalment l’espècie ha desaparegut d’aquell territori (extinció local).
3. Introduccions benignes: finalitat positiva per la conservació.
Les introduccions: normalment són negatives per a la conservació (espècies invasores).
Procés d’aïllament:  Alliberament dur: quan agafes individus del medi natural, capturar, transportar i sense pràcticament haver fet res s’alliberen al medi natural.
En animals salvatges  Alliberament tou: comporta algunes accions per permetre a l’animal adaptar-se abans de l’alliberar-se al nou medi. Es desacostumin a les condicions de captivitat.
En individus que provinguin de captivitat.
Els individus han de perdre el vincle amb els cuidadors i agafar por als humans, tancats en el medi natural on es volen alliberar (per estar controlats).
En animals de comportament complex es millor evitar el màxim possible contacte amb els humans, disfressar-se dels pares.
Exemple: Hacking  alliberament tou en rapinyaires.
Als polls en el moment en que els hi creix el plomatge (esdevenen homeoterms), perquè no morin de fred, els posen en nius en el medi natural, els hi donen menjar sense que sàpiguen que són humans.
Alliberament tou: eina per maximitzar l’eficàcia d’aquestes projectes.
Poden comportar: o o Problemes d’adaptació dels individus nous al medi.
Problemes sanitaris: malalties noves, patògens i paràsits o portadors que poden afectar als natius.
o Problemes genètics: quan hibriden, si els descendents estaran adaptats o no a les noves condicions.
o Problemes suplementaris si provenen de captivitat.
1 BLOC 3: PRÀCTICA DE LA CONSERVACIÓ GESTIÓ DE FAUNA Reforçament poblacional: Exemple: linx ibèric, ós bru Ós del Pirineu hibriden amb els d’Eslovènia (reforç).
Si es considera que el natiu estava extingit genèticament, llavors es parlaria de reintroducció.
En medis d’aigua dolces  peixos provinents de piscifactories.
En medis marins no  massa gran A vegades hi ha sistema molt artificialitzats i que afavoreixi el turisme. Exemple: turisme pesquer.
Repoblacions piscícoles (truita de riu) i cinegètiques (conill): no estrictament per conservació, sinó pel recurs (pesca i caça).
En alguns indrets estan prohibides per protegir la genètica de les poblacions natives (importants), que no hibridessin.
Reintroduccions: aspectes necessaris (segons UICN) Abans d’alliberar: 1. Estudi factibilitat: no pots reintroduir espècies si els factors ambientals que van provocar l’extinció local encara hi són podran tornar a fer-les desaparèixer.
2. Investigació d’antecedents: què s’ha après dels error de les experiències prèvies.
3. Elecció del tipus d’alliberament 4. Avaluació del lloc de reintroducció 5. Disponibilitat de poblacions adequades 6. Requeriments socioeconòmics i legals Després de l’alliberament: 1.
2.
3.
4.
Estudis de supervivència i reproducció Intervencions en l’hàbitat i en els individus Avaluació de l’èxit Difusió i educació d’aquest projecte perquè la gent pugui entendre L’espècie esta globalment amenaçada.
La introducció podrà ser una eina important per col·laborar significativament per preservar l’espècie o ajudar a les interaccions de les poblacions locals.
Rigor i èxit de les translocacions: Objectius fixats per la UICN: èxit del 50% En relació als 1980 i 1990 ha augmentat l’èxit de les translocacions  perquè hi ha més informació, és la millor.
2 BLOC 3: PRÀCTICA DE LA CONSERVACIÓ GESTIÓ DE FAUNA Percentatge de projectes de translocació a tot el mon (vermell) i publicats i no publicats a Espanya (blau) que van tenir en compte els criteris de la UICN.
La majoria només havien mirat alguns criteris. Els altres s’obvien, alguna cosa estan fent malament.
A l’Estat Espanyol els criteris mirats és més alt que a la resta del món.
Introduccions benignes:  Quan l’hàbitat original està massa degradat perquè l’espècie hi pugui viure. (disminueix molt la població  espècie en perill crític) S’introdueix en un territori on no hi havia estat mai.
Territori amb hàbitats/ambients semblants on l’espècie no hi era i sense l’espècie invasora.
 Fer augmentar la població: si té èxit l’espècie serà viable.
Es pot agafar tota la població (quan queden molts pocs individus) o uns quants (si queden més que poden tenir èxit, els que deixes a origen els hi hauràs de fer seguiment).
Exemples: o Tilapia guinasana (CR) endèmic d’un llac de Namibia, introduït a un altre llac o Kiwi (EN): Nova Zelanda moltes espècies invasores que afecten molt negativament a les natives, la població es veu fragmentada i en declivi Intent d’introducció a illes del voltant que no tenen les espècies invasores, però podria ser que no hi hagués prou recursos perquè la població pugui créixer i esdevenir viables.
o Acrocephalus sechellensis (de CR a VU): restringit a una sola illa de Sechelles (Cousin), introduït a tres illes més (Aride, Cousine i Denis). La població va passar de tenir <30 individus al 1968 a > 2500 al 2011.
3 BLOC 3: PRÀCTICA DE LA CONSERVACIÓ GESTIÓ DE FAUNA Diagrama per decidir la conveniència d’una translocació: Amb les preguntes hi ha un anàlisis darrere.
Fer veure tots els elements implicats Biaix taxonòmic cap a grups molt més “vendibles” (mamífers, ocells...) ALTRES TIPUS DE MESURES EX-SITU  Manteniment i cria en captivitat  Reproducció assistida o o o o o Bancs de germoplasma Bancs de cèl·lules somàtiques Fecundació in vitro Inseminació de femelles Clonatge 4 BLOC 3: PRÀCTICA DE LA CONSERVACIÓ GESTIÓ DE FAUNA ANÀLISI DE LA CONSERVACIÓ EX-SITU A CATALUNYA Programes de reintroducció (RE) i experiències de prereintroducció (EPR) realitzades a Catalunya En total: Altres espècies a Catalunya:     8 mamífers 9 ocells 2 tortugues 3 peixos 1 crustaci 1 bivalb Visó europeu, daina, llúdriga (1990) Voltor negre, òliba, trencalòs Tortuga d’estany Cranc de riu, nàiade (Unio aleroni) 0 amfibis 0 insectes 0 altres invertebrats 5 ...