Diabetis Mellitus (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Enfermería - 2º curso
Asignatura IPA
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 27/12/2014
Descargas 17

Vista previa del texto

Diabetis mellitus Signes i símptomes - Poliúria  excés de micció Polifàgia  molta gana Polidípsia  set Astènia Infeccions repetitives - Glucosúria  glucosa en orina Hiperglucèmia  >126mg/dl Disminució de pes Visió borrosa Criteris diagnòstics de diabetis mellitus (examen) Signes i símptomes de DM + glicèmia casual ≥ 200 mg/dl S’haurà de confirmar en un dia posterior Glicèmia en dejú ≥ 126 mg/dl Glicèmia a les 2h d’una SOG (Sobrecàrrega Oral de Glucosa) ≥ 200 mg/dl Diabetis tipus 1 El 10% de les persones diabètiques, pateixen DM1.
També s’anomena DMID  diabetis mellitus insulinodependent No fabriquen gens d’insulina, per tant, necessiten tractament substitutori tota la vida.
Tendència a la cetoacidosi.
Acostuma a aparèixer abans dels 40 anys.
Aparició brusca.
Destrucció autoimmunitària de les cèl·lules beta.
Hi ha implicacions de factors: genètics, autoimmunes i ambientals.
Diabetis tipus 2 El 85% dels diabètics, pateixen DM2.
També s’anomena DMNID  diabetis mellitus no insulinodependent.
Produeix certa quantitat d’insulina.
No hi ha tendència a la cetoacidosi.
Acostuma a diagnosticar-se als 40 anys.
Generalment existeix sobrepès i resistència a la insulina.
No sempre serà necessària la insulina.
La aparició no acostuma a ser de fora brusca.
Té una base genètica més potent que la tipus 1.
El tractament acostuma a basar-se en la dieta, l’exercici físic i hipoglucemiants i/o insulina.
El risc de desenvolupar una DM2 són: - Edat - Pes - Manca activitat física Diabetis gestacional No està causada per la carència d’insulina, si no pels bloquejadors d’altres hormones sobra la insulina (resistència a la insulina).
Algunes d’aquestes hormones són: - Estrogen, Cortisol, Lactogen placentari Acostuma a aparèixer desprès del part, però suposa un augment de risc per desenvolupar una DM.
Acostuma a produir-se a partir de la setmana 24.
Els riscos del nadó són: - Macrosomia - Hipoglucèmia Tolerància anormal a la glucosa Quan les xifres de glicèmia son superiors a les normals, però sense arribar als criteris diagnòstics de diabètics.
Tenen glicèmies basals superiors a 110 mg/dl, però no arriben a 126 mg/dl.
Tolerància Anormal a la Glucosa  110 mg/dl – 126 mg/dl.
Es recomana fer una corba de glicèmia i un seguiment posterior.
Diabetis secundàries Son originades per: - Mal funcionament de les cèl·lules beta - Defectes genètics - Desnutrició Patologies associades Mètode de control de diabetis mellitus Glucosúria Quan hi ha 180 mg/dl glucosa en sang, es comença a eliminar per la orina. Per tant hi haurà presència de glucosa en orina.
Cetonúria Determina la presència de cossos cetònics en orina. (greixos metabolitzats) Glicèmia bassal Determinació de glucosa en sang desprès d’un període de dejú. Es fa per punció EV.
Imprescindible si la glicèmia es fa amb finalitat diagnòstica.
Glicèmia capil·lar Determinació de glucèmia mitjançant una punció al dit.
Sensor continu de glicèmia Capta les senyals cada 10 seg, i se’n registren cada cinc minuts. No elimina la necessitat de fer glicèmies capil·lars.
Test de tolerància oral a la glucosa Es la prova fonamental en el diagnòstic de la DM. Mai s’utilitza en diabètics diagnosticats.
Consisteix en l’administració d’una dosi oral de glucosa i la pràctica d’extraccions seqüencials de sang per determinar la glicèmia. Permet el diagnòstic de diabetis mellitus.
La prova s’ha de realitzar en dejú.
S’administra 75g de glucosa dissolt en 300 ml d’aigua.
Es fa una glicèmia bassal i una transcorregut 120 min.
En embarassades, s’administren 100g de glucosa i les extraccions es fan al cap d’1, 2 i 3h.
Perfil glicèmic Determinacions de glicèmia al llarg del dia que permeten “dibuixar el perfil”. Es pot fer amb determinacions capil·lars. Els perfils són: - Glicèmia bassal - Una hora abans dels àpats - Dues hores després dels àpats Hemoglobina glicosilada Anàlisi que mostra el nivell mitjà de glicèmia en els darrers 6 o 8 hores.
Es fa una extracció estàndard. No cal estar en dejú.
Tractament - Insulina - HG orals - Educació diabètica - Dieta - Exercici Exercici físic - Mantenir el pes adequat - Augmenta el consum de glucosa per part del múscul - Millora la sensibilitat a la insulina Cal tenir en compte que l’exercici augmenta la velocitat d’absorció de la insulina. Segons la zona d’injecció, l’absorció es més lenta o més ràpida.
Ordre de la velocitat d’absorció (de més a menys velocitat): abdomen, braç, glutis, cuixa.
Autocontrol - Augmentar la participació - Retardar complicacions cròniques - Aconseguir normoglucèmia - Disminució complicacions agudes Millorar qualitat de vida Augment autonomia Tractament de la diabetis Hipoglucemiants orals Sulfonilurees i glinides  Augmenta alliberament d’insulina Biguanides  Disminueix absorció de glucosa al budell prim  Disminueix producció hepàtica de la glucosa Inhibidors de la alfa-glucosidasa  Retarda i disminueix l’absorció dels HC Glitazones  Augmenten la captació de glucosa (TALLER INSULINOTERÀPIA) Complicacions agudes Hipoglucèmies  Descens de la glucèmia per sota de les xifres normals. La simptomatologia es d’aparició brusca. Causes més freqüents.
- Saltar-se un àpat - Posar-se més insulina del compte - Fer més exercici - Prendre alcohol Signes i símptomes - Tremolor - Mareig - Sudoració - Confusió - Gana - Mal de cap - Pal·lidesa - Canvis humor - Visió borrosa - Moviments poc coordinats - Debilitat - Pèrdua de consciència - Coma Tractament Si la persona està conscient: - Administració de sucres senzills (absorció ràpida) - Control de glicèmia - Posteriorment, administració de HC d’absorció lenta Si la persona està inconscient: - Administració de glucagó Es importants instruir als familiars i persones de l’entorn de la forma d’utilització del glucagó i que, en ca d’hipoglicèmia amb pèrdua de consciència mai s’ha de: - Injectar insulina - Intentar donar res per la boca Davant de qualsevol alteració que es presenti de forma brusca, cal actuar com si fos una hipoglicèmia.
Prevenció d’hipoglicèmies - Dur un bon control metabòlic.
- Evitar retards en els àpats.
- Tenir en compte l’exercici físic. Si cal, modificar la pauta d’insulina o la ingesta.
- Portar sempre sucre al damunt.
Efecte somogy (efecte rebot) Hiperglucèmia com a conseqüència d’una hipoglicèmia no detectada.
Fenomen de l’alba Elevació dels nivells de glicèmia a la matinada.
Cetoacidosi diabètica Etiopatogenia: El factor primordial és el dèficit d’insulina.
- Debut (15/20% dels casos) Augment de les necessitats d’insulina (infeccions, cirugia...) Signes i símptomes: Hiperglucèmia Poliúria, polifàgia, polidípsia, astènia.
Cetonèmia Anorèxia, nàusees, vòmits, alè cetònic, deshidratació, acidosi metabòlic, insuficiència renal, shock hipovolèmic.
Tractament: - Administració d’insulina (pauta d’insullina ràpida en bomba) fins controlar la glicèmia.
- Hidratació EV (per compensar la deshidratació) - Control i reposició d’electrolits perduts per l’excés d’orina. Sodi i potassi.
- Monitorització de la glicèmia - Controls en sang arterial per valorar l’acidosi.
- Control i tractament de la causa Cures d’infermeria - Control constants vitals.
- Balanç hídric. Col·locació Sondatge Vesical, Cursar mostra.
- Valoració nivell consciència. Si disminueix el nivell de consciència. O presenta vòmits.
Col·locació SNG i dieta absoluta.
Dieta absoluta Manteniment de la via aèria.
Manteniment de les vies i catèters. Col·locació via venosa perifèrica, catèter PIC, extracció de mostres, venoses i arterials.
Coma hiperosmolar no cetòsic Quadre caracteritzat per una severa hiperglucèmia però sense cetosi.
La hiperglucèmia ocasiona glucosúria, la diüresi osmòtica acaba produint una deshidratació.
La hiperosmolaritat produeix una disfunció del sistema nerviós central Causes: Persones grans, habitualment diabètics tipus 2.
Persones mal alteració de nivell de consciència.
Manca de set o impossibilitat d’accedir a la beguda.
Infeccions.
Signes i símptomes: - Hiperglucèmia - Hipopotassèmia - Hiperosmolaritat - Hemoconcentració - Leucocitosi Tractament: - Reposició de líquids i electròlits (sobre tot potassi) - Monitorització de la glucosa, administració d’insulina.
CAD (Diabetis 1) Glicèmia +++ (500-600 mg/dl) Deshidratació Cetoacidosi + CHNC (Diabetis 2) Glicèmia +++++ (700/800 mg/dl) Augment diüresi No cetoacidosi Diabetis. Complicacions cròniques Hi ha una important relació entre un bon control metabòlic i l’aparició de complicacions.
Les complicacions més freqüents són: - Microangiopatia: o Als ulls: retinopatia diabètica (primera causa de ceguesa) o Als ronyons: nefropatia diabètica o Als nervis perifèrics i vegetatius: neuropatia diabètica - Macroangiopatia: o Arteriopatia perifèrica: Extremitats inferiors o IAM: al cor o AVC: al cervell - Neuropatia - Peu diabètic: o Els tres elements que contribueixen a la presència del peu diabètic són:  Neuropatia:  Motora  Sensitiva   Malaltia vascular perifèrica Processos infecciosos Prevenció de lesions als peus Revisions regulars.
Inspeccionar els peus diàriament. Cal ensenyar la millor forma de fer-ho.
Higiene diària adequada: - Aigua tèbia - Poca estona - Eixugar-se bé - Posar-se crema hidratant si cal No utilitzar locions astringents fortes ni “callicides” compte al taller les ungles!!!!! Control de durícies, ampolles, ulceres....
- Consulta especialista - No caminar descalç - No utilitzar instruments tallants - Portar sabates còmodes i àmplies - Compte amb les fonts de calor Un bon control de la diabetis és capaç de prevenir, retardar i disminuir la presentació de complicacions prou greus com per a justificar tots els esforços per a la consecució de nivells de glucèmia pròxims a la normalitat.
...