TERCER PARCIAL - ESTHER MARTÍN (DRETS I LLIBERTATS) (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura Drets i Llibertats
Año del apunte 2015
Páginas 23
Fecha de subida 20/02/2015
Descargas 15
Subido por

Vista previa del texto

SISTEMA DE DRETS I LLIBERTATS 2014-2015 Esther Gatius Sánchez-Cruzat TERCER PARCIAL TEMA 8. ELS DRETS CIVILS L’anàlisi d’un dret: - Titularitat - Contingut, límits - Garanties A més es persegueix un bé jurídic protegit, tot dret fonamental persegueix un bé jurídic protegit.
1.
DRET A LA VIDA I A LA INTEGRITAT FISICA I MORAL (art. 15 CE) L'article 15 encapçala el capítol II dels drets, els drets fonamentals que gaudeixen la doble protecció. És el precepte que encapçala aquest capítol II i diu el següent: Todos tienen derecho a la vida y a la integridad física y moral, sin que, en ningún caso, puedan ser sometidos a tortura ni a penas o tratos inhumanos o degradantes. Queda abolida la pena de muerte, salvo lo que puedan disponer las Leyes penales militares para tiempos de guerra. Proclama dos drets: 1.1.
Dret a la vida Dret a la integritat física i moral Dret a la vida (art. 15 CE) Com a tal suposa una novetat aquest reconeixement com a dret autònom, relativament recent, d’aquest doble dret perquè no es recollit/incorporació en declaracions internacionals fins després de la 2aGM.
El be jurídic protegit és la vida humana, i en declara el seu caràcter inviolable.
Titulars.- De la previsió constitucional podem desprendre que la titularitat d'aquest dret s'atorga a “todos”. Es factible condicionar l'exercici del dret per raó de la condició nacional o no del subjecte? No, perquè el dret a la vida suposa articular una concreció d'aquell principi que veiem que era la dignitat humana. Però sí que admet condició per les persones jurídiques, ja que no poden ser titulars d'aquest dret.
En el debat constituent sí que es va plantejar fins on arriba aquesta concepció de persona física. Es va suprimir el “todas las personas” i es va quedar amb “todos”. La discussió era si la persona concebuda no nascuda podia ser titular del dret a la vida, la protecció o no del fetus. L'ampliació d'aquesta referència (de todas a todos), va ser en quina mesura el fetus, nasciturus pot ser titular de dret..
Contingut.- Si el bé jurídic protegit és la vida humana, el contingut intenta expressar aquelles facultats absolutament necessàries per aconseguir defensar el bé jurídic que representa el dret. Aquest dret a la vida no és un dret de llibertat.
1 SISTEMA DE DRETS I LLIBERTATS 2014-2015 Esther Gatius Sánchez-Cruzat TERCER PARCIAL Limitis.-Pot estar limitat? és absolut? no, no és absolut, cap dret ho és.
Garanties.- Obligació de protecció.- Prima més la dimensió objectiva que la subjectiva, ja que l’art. 15 comporta unes obligacions a l’Estat. Imposició d’uns deures a l’Estat: a) No lesionar la vida humana (art. 15. abolició de la pena de mort) b) Deure de protegir-la enfront agressions: perseguir les morts causades per agents públics en exercici de les seves funcions; mesures de protecció d’individus en perill; establiment de mecanismes de repressió i compensació del dany causat: protecció de vida humana enfront agressions provinents de particulars, previsió de sancions penals (admissió de formes de protecció fora de l’àmbit penal – utilització d’embrions i fetus humans (STC 212/1996).
Problemes específics.
A l’origen de la vida (avortament), fi de la vida (eutanàsia).
Origen de la vida: Avortament: (protecció d’altres drets: 15,18 i 43 CE) Amb la STC 53/1985 el TC intenta establir una doctrina tenint en compte que el nasciturus no es titular de dret però la vida humana en formació troba protecció a l’art. 15 com a part del valor jurídic protegit.
El fetus es titular del dret? El TC en un primer moment, interpreta que ‘’todos’’ es refereix nomes a les persones humanes segons el CC, (vid.) el fetus, no es titular del dret, però la vida humana en formació es un bé jurídic digne de protecció, de tal forma que es poden establir limitacions a l’hora d’establir si l’avortament esta legalitzat o no. Des de el punt de vista constitucional, l’avortament es lícit? Si, de l'article 15 no deriva el dret d'avortament ni la prohibició d'avortar.
Fi de la vida: El dret a la vida no és un dret de llibertat (autodisposició) que inclogui el dret a la pròpia mort (STC 120/1990, vaga de fam). L’autodeterminació personal no és un dret fonamental però té cobertura en la clàusula del lliure desenvolupament de la personalitat (art. 10) i en el dret a la intimitat (art.
18), la pròpia mort pot ser un assumpte personal i privat.
Si el bé jurídic protegit es el dret a la vida, el TC no castiga excessivament aquesta ajuda a la mort, el legislador tolera determinades situacions en que es posi fi a la vida (amb determinades condicions).
2 SISTEMA DE DRETS I LLIBERTATS 2014-2015 Esther Gatius Sánchez-Cruzat TERCER PARCIAL Dret a una mort digna: Eutanàsia activa  Ajudar a morir a un malalt incurable.
Eutanàsia passiva No proporcionar tractaments mèdics deixant que la mort arribi.
Una omissió d'un subjecte és jurídicament rellevant quan existia el deure d'actuar, si no existia aquest deure la inactivitat no pot ser sancionada, no es pot arribar a sancionar excessivament aquesta ajuda al suïcidi...., només es pot sancionar si hi havia el deure d’actuar. Hi ha un dret a fer un testament vital per quan tens una malaltia incurable i la persona manifesta que no vol rebre determinats tractaments que allarguin la seva vida de manera artificial.
Si aquella persona no pot atorgar consentiment, el professional sí que tindrà el deure de protegir la seva vida sempre.
Una vaga de fam, per exemple, és legítima? És una facultat d'autodeterminació? L'autodeterminació personal no és un dret fonamental però té cobertura en la clàusula de lliure desenvolupament de la personalitat (art. 10) i en el dret de la intimitat (art. 18), la pròpia mort pot ser un assumpte personal i privat. Si jo decideixo posar-me en vaga de fam estic disposant de la meva vida posant-la en perill a través d'un fi que jo m'imposo.
El fi no importa, és la facultat de disposar. Aquesta possibilitat de disposar de la pròpia vida té diferències quan la persona que exerceix aquesta facultat és una persona que gaudeix de plena llibertat o és una persona que n'està privada. Si jo, subjecte lliure, decideixo fer una vaga de fam no em poden dir res; però si sóc un reclús en una presó, què ha de fer l'administració penitenciària? Estan obligats a alimentar-los perquè hi ha un deure, una posició de garant, i l'Estat tindrà un deure de protegir la vida d'aquella persona. Això són les anomenades “relacions d'especial subjecció”, que vol dir que existeixen dos subjectes: un que normalment és un poder públic, i l'altra que és un particular. El poder públic tindrà un deure de protegir, vetllar, afavorir, garantir, respectar determinats drets, i si ell incompleix aquests deures es converteix en autor de la lesió del dany causat. La pròpia mort pot ser un assumpte personal i privat, però no si estàs sota la tutela d'un poder públic. (STC 120/1990, vaga de fam) Pena de mort  Regulació constitucional i abolició total de la pena de mort amb la aprovació de la LO 11/1995, de abolición de la pena de muerte en tiempos de guerra.
1.2. Dret a la integritat física i moral (Art. 15) Aquest dret està recollit a l'article 15, juntament amb el dret abans examinat.
El bé jurídic protegit d’aquest dret és la inviolabilitat del esser humà, de la persona, no només contra atacs dirigits a protegir aquest be jurídic, també contra qualsevol tipus d’intervenció mancada de consentiment. Recull dos subdrets: 3 SISTEMA DE DRETS I LLIBERTATS 2014-2015 Esther Gatius Sánchez-Cruzat TERCER PARCIAL 1. Drets a no patir tortura, tractes inhumans o degradants El TEDH gradua aquestes nocions. La doctrina del TC (art. 3 CEDH + Tractats internacionals- via 10.2 CE). “Tortura y tratos inhumanos no son conceptos diferentes sino nociones graduadas. Influir un sufrimiento físico o psíquico tendente a humillar a la víctima ante los demás o ante sí misma (trato degradante), o bien a doblegar su voluntad forzándola a actuar contra su consciencia (trato inhumno)”. diu que influir un patiment físic o psíquic tendent a humiliar a la víctima davant dels demés o davant de sí mateixa (tracte degradant), o bé a doblegar la seva voluntat forçant-la a actuar contra la seva consciència (tracte inhumà). La tortura serà l'últim escalafó. Segons el Tribunal Constitucional, el dret a no patir tortures ni tractes humiliants i degradants NO ADMET LIMITACIONS, la prohibició és total i absoluta, i no pot ser objecte de limitacions. És un dret que, en tant que prohibició, opera de forma absoluta, no el podem exceptuar per cap cas. El TEDH, considera que tractes degradant son per exemple, tenir als presoners en cel·les petites, o tenir empresonat a una persona major de 80 anys.
2. Dret a la pròpia integritat física i moral L’element determinant, es el consentiment. Protegeix enfront intervencions en l'esfera física o psíquica no consentides (al meu cos). La presència o absència de consentiment és, en principi, el factor determinant de la licitud o il·licitud de les intervencions corporals: Podem negar-nos a que se'ns faci cap intervenció. Inspeccions i registres corporals. Les intervencions corporals són lícites si:  Previsió legal  Quan estigui previst per una llei.
 Autorització dels jutges: : autorització judicial motivada d’acord amb el principi de proporcionalitat (ponderar la intervenció corporal en relació a la importància de la prova) -investigació de delictes ( anàlisis de sang, biòpsies, radiografies, ...), però en cap cas pot haver-hi risc per a la persona, s’ha de fer amb personal sanitari qualificat i de forma respectuosa.
 Tipus d’intervenció admissibles segons TC: test alcoholèmia (SSTC 103/1985 i 161/1997); registres íntims (interior cos humà) per buscar proves de la comissió de delicte (SSTC 37/1989 i 57/1994); extracció de sang i pèl (STC 207/1996).
Però què passa si la persona no vol col·laborar i es nega?  Procés civil: Imaginem que estem en un procés civil on la mare sol·licita una prova de paternitat, i el presumpte pare es nega a realitzar-se la prova. El jutge ha d'autoritzar aquesta intervenció? No, 4 SISTEMA DE DRETS I LLIBERTATS 2014-2015  Esther Gatius Sánchez-Cruzat TERCER PARCIAL però valorarà la negativa pel procés. [no pot obligar-se però la negativa pot ser valorada] Procés penal: Igual que al procés civil, però tenint en compte la presumpció d'innocència, ja que hauria de ser la part acusadora la que hauria de demostrar la culpabilitat, no ell mateix. [El TC no afirma que la negativa pugui ser imposada per la coacció física , però tampoc ho nega (STC 207/1996 i 37/1989). Entra en joc també el 24.2, dret a la presumpció d’innocència, i en ocasions altres dret (intimitat, art. 18 CE).] DRET A LA LLIBERTAT IDEOLÒGICA I RELIGIOSA (art. 16 CE) 2.
1. Se garantiza la libertad ideológica, religiosa y de culto de los individuos y las comunidades sin más limitación, en sus manifestaciones, que la necesaria para el mantenimiento del orden público protegido por la Ley.
2. Nadie podrá ser obligado a declarar sobre su ideología, religión o creencias.
3. Ninguna confesión tendrá carácter estatal. Los p. públicos tendrán en cuenta las creencias religiosas de la sociedad española y mantendrán las consiguientes relaciones de cooperación con la Iglesia Católica y las demás confesiones.
Bé jurídic protegit.- Garantir una llibertat de pensament que en aquest cas es projecta a través de dos drets similars però diferents: llibertat ideològica + llibertat religiosa. ( La Constitució els atorga el mateix tractament).
Diferència: llibertat ideològica (novetat, tradicionalment només s’ha previst en les declaracions la principal projecció exterior, la llibertat d’expressió) consagra la llibertat que té tot individu de mantenir les pròpies creences sobre la societat, la política. I la llibertat religiosa (llibertat clàssica del constitucionalisme històric) redueix aquest àmbit sobre les concepcions que pugui tenir tot individu sobre l'existència d'un ser superior o de varis, origen de l'ésser humà.
Objecte.- Ambdues llibertats són manifestació d’una genèrica llibertat de pensament, el dret de tota persona a mantenir lliurement les seves pròpies idees i conviccions i a manifestar-les externament mitjançant la paraula o els seus actes.
- Llibertat ideològica – dret a mantenir les idees i conviccions de qualsevol tipus sobre la societat i la comunitat política.
- Llibertat religiosa – dret a mantenir les idees i conviccions pròpies sobre l’origen de l’home, sobre l’existència d’un ésser (o varis) superiors a l’home i creador de tot el que existeix, o sobre concepcions anàlogues sobre l’origen i sentit de tot l’univers.
Titulars.- S’admet la titularitat individual (nacional i estranger) i col·lectiva (grups). Titularitat general: La persona física, sense poder diferenciar per raó de nacionalitat, edat... Les persones jurídiques també poden ser titulars del dret. Però els organismes públics no, perquè han de mantenir una neutralitat 5 SISTEMA DE DRETS I LLIBERTATS 2014-2015 Esther Gatius Sánchez-Cruzat TERCER PARCIAL ni políticament ni religiosament. Les ideologies, per tant, no es poden perseguir.
Contingut.Llibertat ideològica - Llibertat ideològica com a principi institucional. Suposa la renúncia de l’Estat a l’adoctrinament polític, filosòfic i moral. Cap ideologia pot ser objecte de limitació: CP: sanciona la negació del genocidi.
- Llibertat ideològica com a dret subjectiu.
- Dret a mantenir les idees i conviccions de qualsevol tipus sobre la societat i la comunitat política.
- Suposa també garantia vessant negativa: ningú pot ser obligat a declarar sobre la seva ideologia (art. 16.2 CE). Aquest contingut pot ser objecte de renúncia en el seu exercici quan sigui voluntari i hi ha altres valors en joc: no seria discriminatori exigir adhesió ideològica per entrar en una associació. També en relació amb l’Estat: objecció de consciència: la defensa de certs interessos generals justifica que els poders públics puguin exigir i regulin la declaració d’ideologia com a excepció als deures.
- Garantia de manifestació. No només es protegeix el fur intern, també la projecció exterior del dret a través del llenguatge, així com conductes o comportaments.
- Llibertat ideològica com a criteri d’interpretació. Per connexió amb altres drets: llibertat d’expressió (art. 20), llibertat d’ensenyament (art. 27), dret a l’objecció de consciència (art. 30.2) És la projecció externa de la llibertat ideològica.
Llibertat de culte i confessionalitat de l’Estat.
LO 7/1980: Dret a professar les creences religioses lliurement elegides, a no professar-ne cap, a practicar actes de culte i rebre assistència religiosa; a rebre i impartir ensenyament i informació religiosa, a associar-se i a reunirse o manifestar-se públicament amb fins religiosos. Fora: fenòmens psíquics, - Llibertat de culte com a manifestació externa de la llibertat religiosa.
Comprèn el dret a mantenir llocs de culte i a practicar-lo. Tant a dins com a fora d’aquests recintes - Art. 16.3 CE.
Cap confessió tindrà caràcter estatal. Garantia de la llibertat i el pluralisme. Neutralitat de l’Estat en relació amb les creences de qualsevol tipus de la societat L’Estat ha de mantenir relacions de cooperació amb l’Església Catòlica i altres confessions. La cooperació serà proporcional a presència de població; suposa possibilitar formació religiosa en centres públics. Per la CE és d’interès general la satisfacció de les necessitats religioses, encara que hi hagin ciutadans que no hi participin d’aquestes necessitats. Facilitar l’assistència religiosa en establiments públics, centres penitenciaris, en centres militars.
6 SISTEMA DE DRETS I LLIBERTATS 2014-2015 Esther Gatius Sánchez-Cruzat TERCER PARCIAL Límits.- Aquesta llibertat ideològica i religiosa es projecta en una dimensió interna- cadascú és lliure de tenir les seves ideologies i creences. Aquesta dimensió7projecció interna no pot ser limitada. Però aquesta llibertat també garanteix una dimensió/projecció externa- de poder manifestarles, i és aquí o on es poden establir limitacions del dret. Quines poden ser aquestes dimensions externes del dret? Art.16.1 CE: - Interpretació en sentit ampli - No ordre material al carrer - LO llibertat religiosa: salvaguarda de seguretat, salut i moralitat publica.
- Ordre públic protegit per la llei en una societat democratitzada.
[Llibertat d'expressió, dret de manifestació, llibertat de creació (llibertat ideològica), llibertat de culte (llibertat religiosa)... Aquesta manifestació externa de la llibertat religiosa, el culte, i ideològica té limitacions: el manteniment de l'ordre públic protegit per la llei. La CE limita aquesta llibertat? Sí, però sempre projectades en la vessant externa. El límit és l'ordre públic. El TC, a més de lo que diu la Constitució, estableix que sí que poden establir-se límits en la vessant externa sempre que resultin odioses per una majoria de la població. Exemple: qui voluntàriament realitzi publicacions o manifestacions amb l'objecte de realitzar ofenses contra sentiments de determinades comunitats, està penat pel Codi penal i suposa un límit per aquest dret. La llibertat religiosa es manifesta amb el culte, però la llibertat ideològica té uns límits per no ferir altres subjectes. ] L'Estat no pot adoctrinar, ha de ser neutral, l'Estat no pot compartir una determinada religió, però ha de permetre i garantir la llibertat religiosa en tots els espais públics.
Garanties.- Conseqüència de que sigui un dret de la Secció I: té vinculació directa, té reserva de LO, té contingut essencial, pot ser o bjecte de control de constitucionalitat, empara constitucional, defensor del poble i jurisdicció ordinària.
3.DRET DE LLIBERTAT I SEGURETAT (Art. 17 CE) 1. Toda persona tiene derecho a la libertad y a la seguridad. Nadie puede ser privado de su libertad, sino con la observancia de lo establecido en este artículo y en los casos y en la forma previstos en la Ley.
2. La detención preventiva no podrá durar más del tiempo estrictamente necesario para la realización de las averiguaciones tendentes al esclarecimiento de los hechos, y, en todo caso, en el plazo máximo de setenta y dos horas, el detenido deberá ser puesto en libertad o a disposición de la autoridad judicial.
3. Toda persona detenida debe ser informada de forma inmediata, y de modo que le sea comprensible, de sus derechos y de las razones de su detención, no pudiendo ser obligada a declarar. Se garantiza la asistencia de abogado al detenido en las diligencias policiales y judiciales, en los términos que la Ley establezca.
7 SISTEMA DE DRETS I LLIBERTATS 2014-2015 Esther Gatius Sánchez-Cruzat TERCER PARCIAL 4. La Ley regulará un procedimiento de habeas corpus para producir la inmediata puesta a disposición judicial de toda persona detenida ilegalmente. Asimismo, por la Ley se determinará el plazo máximo de duración de la prisión provisional.
Bé jurídic protegit.- L'Art. 17 proclama com a dret el bé jurídic protegit de la llibertat física, la llibertat enfront de la detenció , condemna o els internaments arbitraris. Aquesta llibertat física de poder desenvolupar qualsevol actuació que no estigui prohibida comporta la seguretat. Ningú podrà ser privat d'aquesta llibertat física si no és respectant les garanties que estableix el propi article 17. Per això aquest dret actua com un dret de seguretat, de garantia d'aquesta llibertat. Per tant, el que es protegeix és la llibertat física enfront a aquelles situacions de privació de llibertat, originades bàsicament a través de la detenció i retenció.
Garanties.- L'article estableix la qüestió de la legalitat de la situació de privació de llibertat i uns límits temporals i uns límits materials en aquesta privació de llibertat, per finalitzar amb l'habeas corpus (garanteix que un òrgan judicial revisi si aquella privació de llibertat és legal o no).
Titularitat.- Les persones físiques. Les persones jurídiques no podran ser titulars d'aquest dret. Tota persona serà titular en tant que ésser humà, sense poder-ho negar per ser estrangera, menor o incapacitada.
Aquest dret actua en front als poders públics i als particulars. És prohibeix la discriminació per raó de característiques individuals o socials, però s’admeten limitacions. És exigible enfront els poders públics i particulars.
Contingut.- S'articulen en diversos àmbits: Legalitat de la privació de llibertat La privació de llibertat només resulta procedent “en els casos i formes previstos per la llei”.
- Exigència de legalitat punitiva: circumstàncies que donen lloc a la privació - Exigència de legalitat processal: predeterminació del procediment de privació - Reserva de llei orgànica. Lex previa: predeterminació; i lex certa: causes tassades, certes i precises, per garantir la seguretat jurídica.
- Art. 5 CEDH Situacions de privació de llibertat:  El problema de la detenció i les situacions intermèdies entre la llibertat i la detenció. La inconstitucionalitat de la figura genèrica de la "retenció".
 Les privacions decretades pel jutge: presó provisional i llibertat provisional 8 SISTEMA DE DRETS I LLIBERTATS 2014-2015 Esther Gatius Sánchez-Cruzat TERCER PARCIAL Supòsits de privació de llibertat Detenció i internament.
 Detenció policial en relació con un fet punible. Delicte (comissió: intent, execució, fugida immediata o sospita de fuga d’establiment penal).
Falta (només si la persona no té domicili conegut). Indicis de criminalitat, motius per creure en l’existència d’un fet delictiu i el seu autor.
 Detenció i internament d’estrangers per infracció a la llei de estrangeria.
(LO 4/2000)  Internament en centre psiquiàtric( Llei d’enjudiciament Civil L1/2000)  Desprogramació de membres de sectes. (Especial cas Secta Ceis) Restricció de la llibertat física.
 Identificació policial. – Llei de Seguretat ciutadana. (LO. 1/1992, art 20)  Control de la alcoholèmia. (Llei de tràfic i circulació de vehicles, art. 39; Codi Penal art.379-380)  Prohibició de accés a recintes esportius i expulsió ( Llei 10/1990, de l’esport) La detenció policial i privació preventiva (art.17.2 CE) La detenció policial té uns límits temporals (17.2). L'article 17 diu que la detenció preventiva no podrà durar més del temps estricament necessari per l’averiguació dels fets i en tot cas en 72 hores haurà de ser posat en llibertat o a disposició judicial (és un límit màxim). Si l'averiguació ha durat 3 hores, el temps que sen surti d'aquestes tres hores serà il·legal.
Hi ha supòsits específics com el de la suspensió individual 55.2, pot prorrogarse 48h, més si autorització judicial. La suspensió col·lectiva pot prorrogar-se durant 10 dies.
Hi ha un supòsit singular per estrangers: quan una persona ha entrat il·legalment en el territori espanyol, mentre es tramita el document d'expulsió, aquesta persona estarà en centres tancats (que no tenen perquè ser presons) privat de llibertat, amb autorització judicial amb un temps màxim de 60 dies, aquest temps abans era 40 dies com a màxim.
Condicions de la detenció (17.3 CE) Tota persona que ha estat detinguda té unes condicions de la detenció (17.3).
Aquests drets són només per les persones detingudes, no les retingudes.
Aquests són: DRET A LA INFORMACIÓ  Informar de les raons o motius que han conduit a la seva detenció (també retinguts) Informar dels drets que li assisteixen (art. 520 LECr): – – – Dret a guardar silenci No declarar contra sí mateix o confessar-se culpable Ser assistit d'intèrpret 9 SISTEMA DE DRETS I LLIBERTATS 2014-2015 – – – Esther Gatius Sánchez-Cruzat TERCER PARCIAL Dret a un examen mèdic Dret a comunicar-se amb l'exterior (no li pot dir a ingú on es troba ni el fet de la detenció) Dret a ser assistit per un advocat durant les diligències policials i judicials (és diferent del de l'article 24) o dret diferent 24.2: tutela judicial: garantia procés degut, comporta lliure elecció o art. 17: garantia del dret de llibertat: lliure elecció no és contingut essencial. Entrevista reservada un cop han finalitzat les diligències Supòsit de detenció amb incomunicació: - Membres de bandes armades o terroristes. Autorització judicial. Conseqüències: advocat sempre d’ofici; no hi ha el dret a comunicar-se amb l’exterior, no té dret a l’entrevista personal advocat) Garantia judicial de la legalitat de la detenció. Habeas corpus (17.4 CE): Es el procediment que s’inicia ‘’per produir la immediata posada a disposició judicial de tota persona detinguda il·legalment’’ Es demana del jutge que verifiqui la legalitat de la detenció , això ve garantit en la CE (no enfront detencions acordades pels jutges). Quan serà il·legal una detenció? Quan no respecti les condicions formals i materials de l’article 17.4 CE.
Aquesta garantia s'anomena “HABEAS CORPUS”. Pretén que el jutge, vista i escoltada la persona afectada i la autoritat, pugui resoldre i acordar sobre la legalitat d'aquella detenció. Es un procediment àgil, senzill, no cal advocat ni procurador, i en 24 hores ha d'estar resolt.
L'Habeas Corpus es pot activar quan la persona està detinguda. Si la persona ja ha estat posada en llibertat ja no procedeix l'habeas corpus, només es pot fer quan aquella persona està privada de llibertat. El procediment de l’habeas corpus es troba regulat en la LO 6/1984:  El jutge competent per conèixer el habeas corpus es el jutge d’instrucció del lloc on estigui detinguda la persona ( o del lloc on es va produir la detenció, o del lloc on es van tenir les darreres notícies). Supòsits art.
55.2 CE: jutge central d’instrucció  Pot interposar el habeas corpus el detingut, el seu cònjuge o parella, els seus ascendents, descendents o altra persona en determinades circumstàncies.
 Procediment: Per escrit o compareixença. No és necessària intervenció d’advocat ni procurador. En 24 h. El jutge examina la causa: escolta a la persona, escolta a les autoritat.
 El jutge examina les causes de la detenció i decideix mitjançant auto motivado  declarar legal la detenció  posar en llibertat al detingut  posar-lo a disposició judicial  o canviar-lo de lloc de detenció 10 SISTEMA DE DRETS I LLIBERTATS 2014-2015 Esther Gatius Sánchez-Cruzat TERCER PARCIAL Procediment ràpid i senzill. És la via judicial prèvia al procediment d’empara El Habeas Corpus (17.4 CE) és el procediment preferent i sumari per garantir l'article 17 en contenciós administratiu. És l'únic procediment preferent i sumari per aquest article, però només quan està privada de llibertat. Si hem esgotat el preferent i sumari i volem anar a l'empara, a quina via ho imputaríem: a l'article 44 perquè direm que és el jutge el que no li ha reconegut el dret. Si hi ha Habeas Corpus la imposició va per el 44, si no va per el 43 perquè qui vulnera el dret és l'administració, el poder executiu, la policia.
PRESÓ PROVISIONAL (art. 17.4 CE) El detingut esdevé acusat quan el jutge creu que hi ha indicis suficients de criminalitat i realitza les actuacions que conduiran a judici.
La presó provisional és una mesura cautelar adreçada a assegurar el final del procés. És una decisió judicial que pot durar: - mentre jutge investiga fets - fins que no hagi finalitzat el procediment No suposa privació d’altres drets.
Quan es pot decretar pel jutge: previsió legal. LECr.
- davant de delictes - indicis suficients de criminalitat - delicte greu: pena superior a 6 anys, o inferior si: antecedents inculpat, circumstàncies del fet, alarma social Durada de l’empresonament provisional. La CE no fixa termini màxim però obliga al legislador a imposar-lo: 4 anys (LECr) amb límits modulars establerts per la llei en funció de la pena. El TEDH “termini raonable”.
11 SISTEMA DE DRETS I LLIBERTATS 2014-2015 Esther Gatius Sánchez-Cruzat TERCER PARCIAL 4.HONOR, INTIMITAT I PRÒPIA IMATGE (Art.18.1 CE) Drets civils (art. 18) L'article 18 de la CE consagra drets diversos: 1. Se garantiza el derecho al honor, a la intimidad personal y familiar y a la propia imagen.
2. El domicilio es inviolable. Ninguna entrada o registro podrá hacerse en el sin consentimiento del titular o resolución judicial, salvo en caso de flagrante delito.
3. Se garantiza el secreto de las comunicaciones y, en especial, de las postales, telegráficas y telefónicas, salvo resolución judicial.
4. La Ley limitará el uso de la informática para garantizar el honor y la intimidad personal y familiar de los ciudadanos y el pleno ejercicio de sus derechos.
El bé jurídic protegit pels drets d'aquest article és garantir un àmbit de privacitat dels individus.
Aquest article és un límit per l'article 20.
També coneguts com a drets privats, de la personalitat. Tenen el fonament comú del 18.1 però amb continguts diferents.
Tots ells comparteixen el mateix bé jurídic protegit, la idea que te el constituent quan proclama aquests drets es preservar un àmbit privat del individu com a element necessari per a garantir una vida digna (art. 13 CE).
És consagren com a drets autònoms i el que es pretén es garantir aquesta privacitat protegint aspectes de la personalitat de l’individu, protegint l’espai físic en el qual no es, protegint activitats (comunicacions).
La LO 1/1982 desenvolupa aquests drets de l'article 18.1. L'article 2 d'aquesta LO diu que la protecció civil de l'honor, la intimitat i la pròpia imatge quedarà delimitada per les lleis i pels usos socials. Aquest article estableix el criteri per delimitar aquests drets. Quins son aquests criteris? – – L’actitud del subjecte titular Les pautes i costums socials imperants en la societat en un determinat moment Aquesta llei consagra tres drets: el que sigui honor, intimitat i pròpia imatge dependrà d'aquesta prèvia delimitació, fa una previsió conjunta però son drets autònoms cadascun d’ells. En funció del moment històric en el que actuem, els àmbits d'actuació poden canviar, o igual que l’actitud del titular del dret. Són drets personalíssims lligats a la dignitat humana, i la pròpia llei els qualifica de irrenunciables i inalienables.
12 SISTEMA DE DRETS I LLIBERTATS 2014-2015 Esther Gatius Sánchez-Cruzat TERCER PARCIAL 4.1 Dret a l'Honor: El dret de l'honor intenta preservar i protegir l'autoestima que té una persona, la consideració social que té una persona en societat (bon nom, bona consideració, bona reputació...).Si definim d’aquesta forma el dret a l’honor, vol dir que estem avalant que es donen dos elements:  Vessant objectiva  Vol dir que projecto davant de la societat una determinada imatge, una determinada reputació i aquesta ve determinada pels meus propis actes. De tal forma que aquest dret a l’honor es veu lesionat quan un tercer realitza determinades expressions o manifestacions que considero lesives de la meva autoestima son a la vegada considerades socialment com a desmereixedores de la meva reputació i bon nom.
 Vessant subjectiva  Ve determinada per l’actitud del subjecte titular, es un dret que incorpora poder al titular per decidir quina es la projecció que te en societat.
Titulars.- Podran ser persones físiques, tan nacionals com estrangeres, les persones jurídiques (depèn de la naturalesa del dret i de la finalitat de la persona jurídica) publiques no son aptes per ser titulars d’aquest dret i respecte les persones privades en la mesura que tingui un component personal podran ser titulars d’aquest dret.
El prestigi professional també es un honor protegit, tot i que, el nivell de protecció de l’honor de les persones jurídiques es mes restringit que el de les persones físiques.
Quan es vulnera el dret de l'honor? Quan hi ha determinades expressions que son considerades socialment desmereixedores d'aquest bon nom, i aquestes expressions lesionen la nostra autoestima.
L'honor d'una persona queda delimitat per la pròpia actitud del subjecte titular i per les pautes socials imperants en un determinat moment.
Contingut: Ventall de facultats que atorga aquest dret a l’honor. Consisteix en reaccionar enfronts determinades actuacions de tercer que lesionen l’honor de l’individu, intromissions il·legítimes.
4.2 Dret a la Intimitat: Intenta protegir una esfera de privacitat de l'individu respecte d'intromissions il·legítimes que provinguin de terceres persones, es a dir intenta protegir un àmbit íntim (personal, familiar) exclòs del coneixement de tercers. Amb 13 SISTEMA DE DRETS I LLIBERTATS 2014-2015 Esther Gatius Sánchez-Cruzat TERCER PARCIAL aquest concepte d’intimitat, la Constitució garanteix dos àmbits d’intimitat, la familiar i la personal: - Familiar (concepte material): Forma part de la intimitat tot allò que segons les pautes socials i culturals en una societat i en un determinat moment, pot mantenir-se ocult del coneixement de tercers.
- Personal (concepte formal): Forma part de la meva intimitat, tot allò que jo vulgui mantenir ocult de tercers.
Nosaltres podem atorgar consentiment per tal de que algú sapigui aspectes que formen part de la nostra intimitat, el consentiment serà un element determinant per saber l'àmbit protegit pel dret. Vindrà limitat per els mateixos aspectes: actitud del titular i pautes socials. Quins són els aspectes que podem mantenir coberts per aquest dret? El TC ha anat concretant parts d'aquesta intimitat: 1. La intimitat corporal o de la salut d'una persona són aspectes que formen part de la meva intimitat, i el fet d'incloure aquests aspectes dins del contingut del dret vol dir que puc protegir el respecte a aquestes dades (per això els hospitals tenen el deure de confidencialitat d'aquestes dades personals).
2. També queda protegida la intimitat patrimonial, el fet de saber quina és la situació econòmica o el patrimoni que té una persona.
3. L'Autodeterminació sexual: no poden ser discriminats per el fet de ser-ho.
4. Intentar protegir una qualitat d'intimitat desitjada.
5. Intimitat en el sí d'una relació laboral. Aquesta qüestió s'ha plantejat en la videovigilància sobre tot. Aquestes lesionen el dret a la intimitat? Aquí s'ha diferenciat de les càmeres en espais públics (lícites) i en àmbits privats. Cap dret és il·limitat, així que podem establir uns límits, que hauran de ser amb una previsió legal, amb una finalitat legítima i amb proporcionalitat. La qüestió de les videovigilàncies en els espais públics va ser objecte d'una llei estatal al 1997 com a conseqüència d'una mesura de prevenció de la seguretat ciutadana que va estar motivada bàsicament per determinats aldarulls que van fer seguidors de ETA. La llei volia que les imatges captades per aquelles càmeres fossin proves lícites per judicis per aquelles persones. El TC ha avalat la constitucionalitat d'aquesta mesura, que suposa un límit per el dret de la intimitat, és factible establir-ho a determinades zones conflictives, no a qualsevol lloc.
Però en àmbit privat, és factible que un empresari estableixi càmeres de videovigilància? El treballador té també dret a la intimitat mentre realitza la seva jornada liberal, però aquest dret queda delimitat per l'actitud del titular i les pautes socials en aquelles situacions. És factible que en determinats bancs o supermercats s'estableixin càmeres de videovigilància? Sí, per preservar el bon ordre en aquell establiment, i serà legítim; o el cas de gravar les conversacions que les teleoperadores tenen amb el consumidor. Però quan 14 SISTEMA DE DRETS I LLIBERTATS 2014-2015 Esther Gatius Sánchez-Cruzat TERCER PARCIAL aquestes càmeres s’instal·len als lavabos, això ja és una intromissió il·legítima, o quan la cambra està enfocada respecte un sol subjecte per vigilar-lo tota la jornada laboral. Son mesures que poden ser lícites però cal determinar-se quina és la seva ubicació i finalitat. Aquestes mesures hauran de ser informades als treballadors.
Exemple: el fet de que un empresari controli amb una màquina les pàgines web que visiten els treballadors son legítimes si el treballador ho sap.
Titular.- persones físiques, independentment de si son incapaços, menors, estrangers... Les persones jurídiques no poden ser titulars d'aquest dret. El subjecte titular passiu, el potencial subjecte contra el qual van adreçats aquests drets són els altres particulars i els poders públics també.
El TC encara ha volgut delimitar més aquest dret a la intimitat. Què prima més, l'aspecte formal (allò que cada individu vol mantenir com a privat) o l'aspecte material (allò que socialment es pot mantenir amagat respecte el coneixement de tercers)? El TC ha dit que prima més la material, perquè sinó un individu podria dir que qualsevol cosa il·lícita forma part de la seva intimitat. Exemple: si jo maltracto als meus fills forma part de la meva intimitat. L'element que primarà és allò que es considerarà socialment que es pot mantenir exclòs del coneixement de tercers.
4.3 Dret a la Pròpia Imatge: És la llibertat que tenen les persones de decidir sobre la captació i reproducció de la nostra imatge física, tant si hi ha condicionants econòmics com si no, tant si volem cobrar o no, és la llibertat de decidir, per tant l'element determinant és el consentiment. Intenta protegir la imatge física, no és el dret a tenir una determinada imatge física, sinó que aquesta no sigui captada ni reproduïda sense el nostre consentiment.
Però aquest dret ve modulat per la LO 1/1982 (LLEGIR-LA) que determina que si la nostra imatge ve captada en un espai públic i és accessòria respecte de la imatge o idea principal, no suposarà una lesió del dret a la pròpia imatge, igual que si hem donat el nostre consentiment. Sí que suposarà una vulneració del dret de la pròpia imatge si el peu de pàgina deixa clara una cosa, per exemple: surt una foto teva i al peu de pàgina surt informació sobre pederastes. L'element rellevant és el consentiment. Aquests drets venen delimitats per la previsió de l'article 2 que son les pautes socials imperants en una societat i l’actitud del subjecte titular, perquè hi ha persones que voluntàriament decideixen projectar a la societat la seva vida privada.
Titularitat.- tota persona física.
La delimitació d'aquests drets ve determinada per l’actitud dels subjectes titulars i els usos socials. Aquell que voluntàriament dedica la seva professió al coneixement de la opinió pública, voluntàriament està cedint part de la seva privacitat al coneixement de tercers. Aquesta mateixa actitud fa que 15 SISTEMA DE DRETS I LLIBERTATS 2014-2015 Esther Gatius Sánchez-Cruzat TERCER PARCIAL disminueixi l'àmbit de protecció del dret. La LO 1/1982 concreta els possibles elements que podem considerar intromissions il·legítimes en aquests tres drets, tenint en compte el consentiment com a punt clau.
Art. 7: Tendrán la consideración de intromisiones ilegítimas en el ámbito de protección delimitado por el artículo segundo de esta Ley: Uno. El emplazamiento en cualquier lugar de aparatos de escucha, de filmación, de dispositivos ópticos o de cualquier otro medio apto para grabar o reproducir la vida íntima de las personas.
Dos. La utilización de aparatos de escucha, dispositivos ópticos, o de cualquier otro medio para el conocimiento de la vida íntima de las personas o de manifestaciones o cartas privadas no destinadas a quien haga uso de tales medios, así como su grabación, registro o reproducción.
Tres. La divulgación de hechos relativos a la vida privada de una persona o familia que afecten a su reputación y buen nombre, así como la revelación o publicación del contenido de cartas, memorias u otros escritos personales de carácter íntimo.
Cuatro. La revelación de datos privados de una persona o familia conocidos a través de la actividad profesional u oficial de quien los revela.
Cinco. La captación, reproducción o publicación por fotografía, filme, o cualquier otro procedimiento, de la imagen de una persona en lugares o momentos de su vida privada o fuera de ellos, salvo los casos previstos en el artículo octavo, dos.
Seis. La utilización del nombre, de la voz o de la imagen de una persona para fines publicitarios, comerciales o de naturaleza análoga.
Siete. La imputación de hechos o la manifestación de juicios de valor a través de acciones o expresiones que de cualquier modo lesionen la dignidad de otra persona, menoscabando su fama o atentando contra su propia estimación.
Ocho. La utilización del delito por el condenado en sentencia penal firme para conseguir notoriedad pública u obtener provecho económico, o la divulgación de datos falsos sobre los hechos delictivos, cuando ello suponga el menoscabo de la dignidad de las víctimas.
Art. 8: Uno. No se reputará, con carácter general, intromisiones ilegítimas las actuaciones autorizadas o acordadas por la Autoridad competente de acuerdo con la Ley, ni cuando predomine un interés histórico, científico o cultural relevante.
Dos. En particular, el derecho a la propia imagen no impedirá: a.
Su captación, reproducción o publicación por cualquier medio cuando se trate de personas que ejerzan un cargo público o una profesión de notoriedad o proyección pública y la imagen se capte durante un acto público o en lugares abiertos al público.
b.
La utilización de la caricatura de dichas personas, de acuerdo con el uso social.
c.
La información gráfica sobre un suceso o acaecimiento público cuando la imagen de una persona determinada aparezca como meramente accesoria.
16 SISTEMA DE DRETS I LLIBERTATS 2014-2015 Esther Gatius Sánchez-Cruzat TERCER PARCIAL Las excepciones contempladas en los párrafos a) y b) no serán de aplicación respecto de las autoridades o personas que desempeñen funciones que por su naturaleza necesiten el anonimato de la persona que las ejerza.
27 Novembre 2014 (Dijous) 5. Inviolabilitat del domicili (18.2) Article 18.2 CE  Garanteix el dret a la inviolabilitat del domicili. El bé jurídic protegit pel dret es troba també vinculat amb els altres drets proclamats en el mateix article, es tracta d’intentar preservar un espai físic on l’individu pugui realitzar o manifestar aspectes de la seva intimitat, l’honor, imatge personal, etc., és a dir, pugui desenvolupar la seva privacitat.
És el poder de decidir enfront el coneixement de tercers. La CE el reconeix com a dret autònom instrumental per garantir els drets del primer apartat de l’article 18 CE.
Concepte de domicili  Des del punt de vista d’atorgar-li la protecció constitucional, és diferent del concepte de domicili del dret civil, del dret administratiu i del dret penal. El concepte de domicili des del punt de vista constitucional fa referència a qualsevol espai físic tancat apte per tal que l’individu pugui desenvolupar la seva vida privada amb independència del títol jurídic que sustenti (lloguer, propietat, cessió), amb independència del caràcter permanent o transitori de la seva habitabilitat, amb independència del caràcter de primera o segona residència i amb independència de que sigui bé moble (vaixell, caravana, cotxe) o immoble. Permet actuar lliurement sense estar sotmès als usos socials.
És un dret pensat per impedir qualsevol entrada i el posterior registre o qualsevol altre tipus d’invasió que es pugui produir en el domicili constitucional d’una persona dut a terme per terceres persones o per l’autoritat pública. Registre implica que aquests terceres persones (Autoritats públiques com la policia o particulars) puguin esbrinar aspectes de la vida privada de la persona.
Els titulars del dret poden ser:  Les persones físiques nacionals i estrangeres.
 Les persones jurídiques públiques no poden ser titulars del dret tenint en compte la naturalesa i finalitat del dret.
 Persones jurídiques privades, el TC ha admès que en alguna ocasió puguin ser titulars del dret, però no qualsevol seu en què la persona jurídica estigui desenvolupant la seva activitat. On es guarden els documents essencials d’aquella persona jurídica, però tenint en compte 17 SISTEMA DE DRETS I LLIBERTATS 2014-2015 Esther Gatius Sánchez-Cruzat TERCER PARCIAL la intensitat de la protecció, aquesta és menor, ja que la persona jurídica no té intimitat, però hi pot haver aspectes de la intimitat patrimonial que interessi protegir.
Supòsits especials: - Els reclusos en cel·les penitenciaris  Tenen dret a la intimitat però no en les mateixes condicions que una persona en llibertat, ja que hi ha registres periòdics.
- Lloc de treball - Les habitacions d’hotel també són considerades com a espais on l’individu pot desenvolupar la seva vida privada, per tant, es considera com a domicili i per tal de realitzar el registre és necessari el consentiment del que està en aquella habitació i no del propietari de l’hotel.
Cap dret és absolut, tots estan subjectes a limitacions, per tant, les causes que legitimen l’entrada al domicili i que actuen com a límit del dret són: 1) Consentiment  Puc consentir que tercers: particulars o policia, accedeixin legítimament al domicili. El consentiment ha de venir donat per la persona que habita en aquest domicili, quan hi ha varies persones i la relació de convivència entre elles és normal, el consentiment d’una d’elles habilita a l’entrada i registre del domicili, en canvi, si la relació de convivència entre elles no és normal, llavors el consentiment d’una d’elles no habilita a l’entrada i registre de les dependències d’altres membres de la unitat familiar.
En el cas en què hi hagi una relació conflictiva entre els membres de la família o estesin en tràmits de separació haurà d’efectuar el consentiment aquella persona que pot resultar perjudicada del registre del domicili.
Exemple: Si el consentiment l’atorga el pare, la mare o el nen de 14 anys, llavors l’entrada i registre es podrà dur a terme; STC 22/ 2003.
2) Flagrant delicte  Percepció o visualització de que s’està cometent o s’acaba de cometre un delicte i això fa necessària la immediata intervenció.
Flagrància successiva  Una policia persegueix en un delinqüent i aquest s’amaga en una casa, llavors la policia podrà entrar en aquella casa sense consentiment o autorització judicial.
18 SISTEMA DE DRETS I LLIBERTATS 2014-2015 Esther Gatius Sánchez-Cruzat TERCER PARCIAL 3) Autorització judicial  El jutge pot autoritzar l’entrada en el domicili perquè considera rellevant l’entrada i registre en el domicili d’un sospitós per tal d’obtenir proves que permetin clarificar els fets.
Aquest dret té la garantia de reserva de la jurisdicció que vol dir que un jutge pot autoritzar l’entrada, registre i obtenció de proves que podran ser aportades vàlidament en judici a través d’una autorització que serà una imposició del jutge que provocarà la suspensió de l’eficàcia del dret activant directament el límit de l’autorització judicial, sempre que respecti el principi de proporcionalitat (mesura necessària per obtenir el fi que s’estableix, que sigui adequada i proporcional) i que existeixi una previsió legal.
El TEDH ha condemnat en moltes ocasions a l’estat espanyol per una deficient previsió legal de les causes que autoritza al jutge a realitzar una autorització d’entrada i registre del domicili.
Es vol evitar que l’entrada i el registre del domicili sigui autoritzada pel propi Govern o l’Administració.
4) Causes d’extrema i urgència necessitat  Incendi, catàstrofe, etc.
La llei autoritza immediatament l’entrada als bombers, la policia, les forces que necessitin actuar en aquella situació per tal d’evitar danys greus a les persones i a les coses. No està prevista en la CE.
Suspensió: S’atorga a la policia plens poders per tal que puguin entrar al domicili i registrar-lo.
- Suspensió col·lectiva: Estat d’excepció i setge  La policia entra i després ja es comunica al jutge, per tant, hi ha una privació de la reserva jurisdicció.
- Suspensió individual 6. Secret de les comunicacions (18.3) 18.3 Se garantiza el secreto de las comunicaciones y, en especial, de las postales, telegráficas y telefónicas, salvo resolución judicial.
Elements objectius.- Quin es el bé jurídic protegit pel dret? Aquest dret enllaça amb l'objecte protegit pels drets de l'article 18, drets que protegeixen la llibertat de cada individu per mantenir en secret les seves comunicacions amb tercers. La Constitució garanteix aquesta llibertat protegint/garantintn’hi el secret amb independència de quin sigui el contingut del missatge, és igual que sigui íntim o no, però hi ha un límit: la autorització judicial.
19 SISTEMA DE DRETS I LLIBERTATS 2014-2015 Esther Gatius Sánchez-Cruzat TERCER PARCIAL Les comunicacions protegides pel dret són aquelles que es realitzen a través d’algun suport tècnic. La CE protegeix aquells secrets que s’han realitzat amb mitjans aptes per garantir el secret. La comunicació ha de realitzar-se, a demés, per algun mitjà tècnic, sigui el que sigui, i no únicament pels expressament citats en el precepte constitucional: postal, telegràfic i telefònic.
Contingut.- Aquest dret protegeix tot tipus de missatge com tot el que envolta el procés de comunicació: qui és el locutor, des d'on truco, a quina hora truco... per tant, si algú aconsegueix un llistat de les trucades que jo faig, això és una intromissió en el secret de les comunicacions. Un cop finalitza la comunicació aquest contingut queda emparat sota l’art. 18.3 de la CE.
El dret al secret de les comunicacions no opera entre els comunicants, opera en front a tercers, per tant, si un d'aquests comunicants autoritza a un tercer a gravar una conversa, aquesta autorització legitima aquesta intromissió.
Si allò que forma part del missatge, allò que és el missatge que es comunica, efectivament forma part de l'àmbit de intimitat d'ambdós subjectes, la difusió d'aquest missatge suposarà una vulneració del dret de les comunicacions si s'ha realitzat sense consentiment i a la vegada una intromissió del dret a la intimitat: la vulneració serà doble. En canvi, si es dona a conèixer el contingut del missatge per un comunicant, aquí no hi haurà vulneració del dret de secret de comunicacions, però sí del dret a la intimitat. El dret de secret de comunicacions opera enfront a tercers, si un dels comunicants dona a conèixer tant el missatge com el que ho envolta, aquest comunicant que dona a conèixer, farà que no estem davant d'una vulneració del secret de les comunicacions, però sí contra la intimitat.
Mitjans: correu electrònic, trucades...
Exemple: si un empresari escolta les trucades dels treballadors i a causa d'això els despedeix, això és improcedent si en el contracte no deia que podia escoltar-ho; si en el contracte el treballador digues que per poder supervisar la feina ell podrà escoltar les trucades o llegir correus electrònics, per exemple, aquest no estarà infringint el secret de les comunicacions.
Títulars.- Com a regla general son titulars del dret les persones físiques, tant nacionals com estrangers. Cal destacar uns supòsits especials referents als reclusos ja que el director d’un centre penitenciari pot suspendre/intervenir en les comunicacions del reclús, de forma motivada i donant compte a l’autoritat judicial competent. (El TC ha exigit que, en tot cas la intervenció o suspensió es comuniqui al reclús afectat. Les comunicacions d’un reclús amb el seu advocat no podran ser intervingudes, amb caràcter general).
En relació a les persones jurídiques, el TC no s’ha pronunciat, no obstant es pot deduir la seva titularitat de la jurisprudència del TEDH.
20 SISTEMA DE DRETS I LLIBERTATS 2014-2015 Esther Gatius Sánchez-Cruzat TERCER PARCIAL Límits.- Toda limitación de este derecho habrá de cumplir una serie de requisitos: 1. Intromisión legalmente prevista con sufi ciente precisión.
2. Que requerirá previa autorización judicial (art. 18.3 CE). Esta autorización ha de ser motivada y debe revisar si la intromisión en el derecho fundamental persigue un fi n constitucionalmente legítimo y es idónea e imprescindible para alcanzarlo, esto es, cumple el principio de proporcionalidad.
3. La ejecución de la medida debe atenerse a lo previsto en la autorización judicial y debe llevarse a cabo bajo control judicial.
4. La autorización judicial que decida sobre el mantenimiento de la medida deberá cumplir idénticos requisitos que la que inicialmente la acordó, ponderando las concretas circunstancias concurrentes en cada momento, así como los datos obtenidos a través de la ejecución de las medidas inicialment previstas.
Garantíes.- Hi ha de genèriques i d’especifiques: Generiques:  Eficacia directa y vinculación a los poderes públicos  Reserva de Ley Orgánica  Contenido esencial  Control de constitucionalidad  Defensor del Pueblo  Amparo constitucional  Amparo ordinario Específiques: ➥ Protección penal: El Capítulo I del Título X CP tipifica los delitos de descubrimiento y revelación de secretos y la Sección II del Capítulo V del Título XXI CP tipifi ca los delitos cometidos por los funcionarios públicos contra la inviolabilidad domiciliaria y demás garantías de la intimidad 21 SISTEMA DE DRETS I LLIBERTATS 2014-2015 Esther Gatius Sánchez-Cruzat TERCER PARCIAL 6. DRET A LA PROTECCIÓ DE LES DADES PERSONALS 18.4. La Ley limitará el uso de la informática para garantizar el honor y la intimidad personal y familiar de los ciudadanos y el pleno ejercicio de sus derechos.
Existeix una llei que regula la protecció de dades personals que és la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal.
L’article protegeix les dades tractades de forma mecanitzada o inserits en un programa informàtic i no només les dades íntimes d’una persona, sinó qualsevol tipus de dades personals que la seva utilització o coneixement per part de terceres persones pugui afectar als seus drets, siguin o no fonamentals.
La limitació de l’ús de la informàtica configura un dret fonamental autònom, el dret a la protecció de dades de caràcter personal, que comporta un control de l’ús, és a dir, un poder de disposició sobre les dades pròpies.
Aquest dret implica: Dret a saber i a ser informat sobre la destinació i l’ús de les dades personals.
- Dret a que sigui necessari el previ consentiment per la recollida i l’ús de les dades personals.
- Dret a accedir, modificar i cancel·lar aquestes dades.
- Dret d’oposició  Dret a que no es realitzi el tractament de dades personals o que es faci cessar.
- Dret a no veure’s sotmès a una decisió amb efectes jurídics que es basi únicament en un tractament de dades destinades a avaluar determinats aspectes de la personalitat.
- Dret a conèixer, mitjançant el Registre General de Protecció de Dades, l’existència de tractament de dades de caràcter personal.
- Dret a ser indemnitzat en cas de patir un dany o lesió com a conseqüència del incompliment d’allò previst en Llei de Protecció de Dades de Caràcter Personal (LOPDCP).
Titulars.- Les persones físiques tan nacionals com estrangeres poden ser titulars d’aquest dret.
Supòsits especials: Menors o Poden donar el consentiment pel tractament de les seves dades a partir dels 14 anys, excepte en els casos que la llei estableixi expressament alguna altra cosa.
o En el cas dels menors de 14 anys, els pares o tutors seran els que hauran de donar el consentiment 22 SISTEMA DE DRETS I LLIBERTATS 2014-2015 Esther Gatius Sánchez-Cruzat TERCER PARCIAL En el cas de les persones jurídiques, el TC no s’ha pronunciat sobre la possibilitat de que siguin titulars d’aquest dret, a més, la LOPDCP només fa referència a les persones físiques.
Tot i així les Directives del Parlament Europeu i del Consell que fan referència al tractament de les dades personals i a la protecció de la intimitat en el sector de les comunicacions electròniques i les que fan referència a la conservació de dades generals o tractades en relació amb la prestació de serveis de comunicacions electròniques d’accés públic o de xarxes públiques de comunicacions, fan referència a les persones jurídiques com a titulars dels drets que recullen.
Límits.- Els poders públics i els particulars poden recollir, emmagatzemar, tractar, utilitzar i, en el seu cas, cedir dades personals, si així està previst per la Llei, i si aquestes activitats es troben justificades en la protecció d’altres drets fonamentals o béns constitucionalment protegits i són proporcionades a l’objectiu que pretenen aconseguir.
Garanties.- Específiques  Procediment davant l’Agència Espanyola de Protecció de Dades i Agencies autonòmiques de Protecció de Dades. Les resolucions s’han de realitzar en un termini màxim de sis mesos i podran ser recorregudes davant la jurisdicció contenciosa-administrativa.
23 ...