Tema 3. Introducció a l'avaluació de la personalitat (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Personalitat i diferències individuals
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 20/08/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Personalitat i Diferències Individuals Oliwia Ciurlej Tema 3. Introducció a l’avaluació de la personalitat El que no es defineix no es pot mesurar. I el que no es pot mesurar, no es pot millorar.
1. Introducció - Avaluar significa mesurar i valorar.
Avaluar la personalitat significa, doncs, mesurar-la i valorar-la.
Avaluació: Procés a través del qual el psicòleg realitza l’estudi científic del comportament del subjecte, en els diferents nivells de complexitat i a través de procediments objectius, amb diferents finalitats tant pràctiques com d’investigació bàsica.
2. Fonts d’informació - Les proves d’avaluació difereixen en el seu grau d’objectivitat i subjectivitat:  Subjectives: La informació que es registra mitjançant la prova NO està tipificada. Els resultats depenen del judici de l’examinador, per tant, els resultats poden ser distorsionats pel judici de l’avaluador. Ex.
Interpretació dels somnis.
En l’únic cas que es podria utilitzar les proves subjectives serà amb nens. La tècnica que s’usa normalment és la del dibuix. És un mètode molt útil, sobretot amb persones que tenen problemes de comunicació, com els autistes.
 Objectives: La informació que es registra mitjançant la prova està tipificada. Tant l’administració, com la puntuació i la interpretació són independents del judici de l’examinador. Les conclusions s’extreuen a través de comparació amb altres dades. Ex. Tests (amb escales que permeten la comparació entre dues o més persones).
CARACTERÍSTIQUES: - - El concepte d’estructura, parlant d’un instrument de mesura (ex. test), fa referència al major o menor grau de llibertat que aquest concedeix per respondre.
Estandardització: implica la constància, uniformitat de les condicions o procediments que se segueixen a l’aplicar, corregir i interpretar una prova. El mateix test o prova igual per tothom.
1 Personalitat i Diferències Individuals Oliwia Ciurlej TIPUS: 2.1. Registres d’observadors Mesures de la personalitat que no provenen del propi individu sinó d’un altre que és el que l’avalua.
- - Entrevista  Mètode molt utilitzat.
 Si no és estructurada, la interpretació és subjectiva. P. Ex. La psicoanàlisi no és estructurada.
Informe de tercers  Entrevistes, escales d’apreciació (qüestionaris) o registres.
Observació  Ambients naturals (medis no manipulats) o de laboratori. Experts.
Permet no només estudiar la part verbal (el què es diu), sinó la noverbal, la conducta de la personal, el to de veu, la forma de vestir-se etc.
2.2. Registres del propi subjecte En personalitat gran part de la informació que obtenim prové del propi subjecte.
- Autoinformes: Tècniques que inclouen un conjunt de preguntes estructurades, ítems o elements als quals la persona ha de respondre de forma també estructurada (Sí / No; Veritable / Fals; escales de punts). Ex: MMPI, NEO PI-R.
- Autorregistres: Són tècniques no estructurades, el material no està estandarditzat (no barems) i les respostes s’interpreten segons la percepció de l’observador (subjectiva).
- Tècniques projectives: No estandardització, interpretació subjectiva, emmascarades. Tenen per objectiu descobrir aspectes ocults de la personalitat.
Es basen en el fet que la personalitat té una estructura bàsica i estable, i que l’estudi de la mateixa permet predir el comportament. Lògicament, cada mesura de tècnica projectiva difereix d’altres, i totes les respostes tenen un significat i són valorades com a signes de l’estructura de personalitat. Ex. Test de Rorschach.
3. Concepte de test - Dues accepcions (significats) del terme:  Genèrica: En la qual es confon entre test, instrument o tècnica d’avaluació. Test com a equivalent de proba. Ex. Test d’embaràs.
2 Personalitat i Diferències Individuals Oliwia Ciurlej  - Tècnica: Instrument de mesura sistemàtic i tipificat que compara la conducta de dues o més persones, essent a més a més vàlid i fiable. En psicologia sempre s’usa la definició més tècnica.
Una tècnica o instrument d’avaluació pot no estar ni tipificada ni quantificada (estandarditzada).
La concepció de test és més restringida que la de tècnica d’avaluació.
Definició de test:  Sistemàtic i Objectiu: Les condicions d’administració, com la puntuació i la interpretació han d’estar sistematitzades i han de ser independents del judici de l’examinador.
 Tipificat (estandarditzat): Disposar de normes de referència o criteris per a interpretar les puntuacions.
 Barems: Taules de referència amb el grup normatiu que permet comparar l’individu objecte d’estudi amb la població a la qual pertany.
 Mostra de conducta. Representativa. Relació empírica.
 Finalitat predictiva.
 Una bona tècnica d’avaluació de la personalitat ha de complir 3 requeriments: estandardització (normes d’aplicació i correcció), fiabilitat i validesa.
 Els tests han de ser fiables i vàlids.
4. Propietats de les puntuacions dels tests 4.1. Fiabilitat - Precisió amb la que un test avalua.
És la consistència o estabilitat de les mesures quan el procés de medició es repeteix.
- Un test és fiable quan obtenim puntuacions similars en condicions similars d’aplicació, avalua amb precisió.
- Hi ha diferents situacions que poden significar fonts d’error en l’estabilitat dels resultats obtinguts.
En el cas de la personalitat, és interessant estudiar la variabilitat, ja que es tracta d’un concepte que no canvia. Si apareix una variabilitat, no es tractarà de la personalitat sinó d’un ànim d’estat, malalties etc.
3 Personalitat i Diferències Individuals Oliwia Ciurlej  Fiabilitat Test-retest (Variabilitat en el temps): o Procediment: S’administra dues vegades la mateixa prova amb un interval de temps, que pot oscil·lar de dies a anys.
o Càlcul: Coeficient de correlació.
o Utilitat: Mesurar l’estabilitat temporal.
o Inconvenient: L’efecte de la pràctica pot distorsionar la mesura (aprenentatge). Dit d’una altra forma, l’individu pot “aprendre” a realitzar el test el qual influenciarà en el posterior resultat.
 Consistència interna (Variabilitat en el contingut): o Procediment: Divisió per meitats: consisteix en partir la prova en dues meitats comparables, després d’una única administració.
o Càlcul: Coeficient de correlació, α de Cronbach.
o Utilitat: Detectar errors en l’homogeneïtat del contingut (rendiment consistent en els dos ítems).
o Inconvenient: Dificultat de dividir el test en dues meitats comparables.
Tècnica dels parells i senars.
 Formes Paral·leles (Variabilitat en el temps i el contingut): o Procediment: Consisteix en administrar dues proves equivalents, però no iguals, d’un test. Les dues proves s’administren en un interval de temps.
o Càlcul: Coeficient de correlació.
o Utilitat: Detectar errors en la variabilitat del contingut. Si és amb interval, a més a més, s’estableix l’estabilitat temporal.
o Inconvenient: Dificultat d’elaborar formes paral·leles. L’efecte de la pràctica pot distorsionar la mesura.
 Fiabilitat Interjutges (Entre correctors/avaluadors): o Procediment: Consisteix en la correcció del test per la mateixa persona en diferents moments, o per diferents persones en un moment determinat.
o Càlcul: Coeficient de correlació.
o Utilitat: Detectar errors humans en la correcció i l’objectivitat de la prova (errors aleatoris i sistemàtics).
4 Personalitat i Diferències Individuals Oliwia Ciurlej 4.2. Validesa - La validesa fa referència a si un instrument d’avaluació mesura allò que pretén mesurar.
- Tot test vàlid ha de ser fiable.
- No tots els test fiables són vàlids.
- És la característica més important d’un instrument.
 Validesa de contingut: Quan els ítems d’un test són representatius d’allò que es vol mesurar. Representa els ítems necessaris per avaluar l’objecte en concret.
o Aparent: El contingut, a primera vista, és representatiu.
o Lògica: Estudi sobre si l’ítem és lògic.
 Validesa de criteri: Relació entre l’instrument que analitzem i alguna mesura ja coneguda com a vàlida (Criteri independent). Utilitzar diferents instruments per tal d’assegurar el resultat. Ex. Cinta mètrica i apuntador làser capaç de calcular distàncies.
o Concurrent: En el mateix moment.
o Predictiva.
 Validesa de constructe: Indica si un test mesura i en quin grau ho fa, un determinat tret o constructe hipotètic (hipòtesi).
o Convergent: Prova que els constructes que s’espera que estiguin relacionats, ho estiguin realment.
o Discriminant: Prova que els continguts que no haurien de tenir cap relació, realment no la tenen.
4.3. Sensibilitat i especificitat Fa referència a la validesa diagnòstica.
- Sensibilitat: Capacitat de detecció de verdaders positius (capacitat del test per a detectar malaltia).
- Especificitat: La capacitat de detecció de verdaders negatius (la capacitat del test per a detectar als sans). Probabilitat de que una persona sana realment obtingui un resultat negatiu al test.
5. Pèrdua de validesa 1) AUTOINFORMES - Distorsions de resposta:  Involuntàries.
 Voluntàries (simulació voluntària).
- Baixos de resposta: desitjabilitat social. L’individu adapta les seves respostes cap a aquelles que són socialment “normals”, “correctes”.
- Tendències de resposta: 5 Personalitat i Diferències Individuals Oliwia Ciurlej  Aquiescència: Consentiment passiu. La persona respon de forma positiva sense un previ raonament per la qual cosa el resultat no és vàlid.
 Tendència a l’alternativa intermèdia.
 Tendència a les opcions extremes.
2) AUTOREGISTRES - Efecte reactiu (+ o -): La pre-proba augmenta o disminueix la sensibilitat de la reacció del subjecte a la variable analitzada. Efecte terapèutic en un primer estadi.
6. Construcció d’instruments d’avaluació → SURT A L’EXAMEN - La construcció està determinada en gran part, per la perspectiva teòrica del que genera la mesura.
6.1. Construcció racional o teòrica El psicòleg primer deriva les bases racionals a partir de les quals creu que una determinada dimensió de la personalitat és important, i després crea un instrument d’avaluació on aquesta dimensió sigui mesurada de forma vàlida i fiable. Primer “què” i després “com”. Ex. STAI 6.2. Construcció empírica Per determinar quins ítems formaran part de l’instrument, s’utilitza un criteri extern, habitualment grups de subjectes extrems, que sobresurten en les característiques psicològiques que s’espera que ha de mesurar l’instrument. Ja hi són els ítems i amb les proves escollim quins utilitzem. Ex. MMPI 6 ...

Tags:
Comprar Previsualizar