Bernini (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 3º curso
Asignatura Art Barroc
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 04/05/2016
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Alemanya Balthasar Neumann serà el gran arquitecte. Té la doble vessant: arquitectura civil i religiosa. L'obra més coneguda seva civil és el Palau de Wuzburg de Lukas von Hildebrandt. Té una gran condonier per entrar s'entra al palau i anem a la part del darrere on hi han els jardins. La pintura serà un element clau perquè hi ha un pintor internacional que serà Tiepolo.
En la capella del palau, és de tamany menor, a la part superior té una balustrada concavo convexa amb influència de Borromini, i seria com la gran llotja principal. Està decorat per Tiepolo. Es busca trencar la simetria, es com si es desplacessin a un costat les fornícules i la porta, aquest trencament es pot anomenar rococó. La gran escala de la Residenz (1735) s'accedeix per un sol tram arriba al replà i s'obre en dos trams més.
Santuari dels 14 Sants, Balthasar Neumann, 1743-72, Vall del Meno Marca la influència que hi ha de Guarino Guarini per la concepció de l'espai, és una planta de creu llatina però en el creuer no hi ha cúpula. Sinó que es la successió de diferents voltes que es van introduint unes dintre les altres per crear un continu en la part superior que es recolza amb la pintura. En la façana tornem a veure aquests elements còncaus i convexos borrominians. Les dues torres sembla que aturin aquest moviment expansiu (còncau i convex). És una obra molt lluminosa tant per la façana com per els laterals. És una església com de peregrinació. Aquesta església és molt coneguda per l'altar dels 14 sants, alguns diuen que es una microarquitectura i altres macroescultura.
S.Joan Nepomucé o esglesia dels Asam, Cosmas Damian Asam, 1733, Múnic Construeixen la casa al costat. Tots els materials són fingits, ja veiem el moviment en la mateixa porta d'entrada i en la part superior buscant la verticalitat i formes arrodonides. A l'interior és com una bogeria, no es perd cap detall, veiem les dues columnes que es com si flotessin, irracionalitat de l'espai és el que es fa que es qualifiqui com a rococó o bé altres diuen que va ser e propi divertimento dels germans Asam.
Gian Lorenzo Bernini i l'escultura barroca a Itàlia Bernini influenciarà a tots els escultors no només italians sinó de tota Europa. En el segle XVIII continuarà aquesta influencia fins que hi hagi un trencament que el farà Canova amb l'escultura neoclàssica.
Abans hem de començar a parlar de Miquel Àngel, Victòria, Els esclaus, Tors de Belvedere.
L’escultura es allò que es fa "per forza di lavare" mentre que la pintura és allò que es fa per força de posar. Això ho veiem en la seva escultura els esclaus, diu que només tenim que utilitzar un sol bloc de marbre perquè l'obra ja està allà a dins, un sol punt de vista (el frontal) i la forma serpentinata. Els manieristes, com Giambologna farà la Victòria de Florència sobre Pisa continua amb la forma serpentinata (forma helicoïdal ascendent) i utilitza més d'un bloc de marbre i diversos punts de vista. Això es veu molt clarament també amb el Rapte de les sabines. Ens pot recordar al Rapte de Proserpina que farà Bernini.
Bernini diu que l'escultura té un únic punt de vista, 4 blocs de marbre (part central del cos, braç dret, drapejat en cascada (dreta) i mantell pel darrere (esquerre). Tot això ho fa per donar mes moviment a l'escultura. Això ho farà en el Longinos, 1629-38. San Pietro in Vaticano.
Utilitzarà diferents materials com el marbre blanc o de colors, bronze...
Sta. Cecilia, Stefano Madermo, 1600, Sta. Cecilia in Trastevere, Roma Van trobar a Sta. Cecilia d'aquesta manera amb un tall al coll i la van representar d'aquesta manera. Té un drap que cau en forma serpentinata. Va tenir molt èxit i alguns pintors que a van representar com Ventura Salimbeni.
Gian Lorenzo Bernini (1598 - 1680) Al llarg de la seva vida es farà diversos autoretrats. Va treballar amb diferents papes com per exemple: Pau V (Camilo Borghese), Gregori XV (Alessandro Ludovisi), però hi ha un Papa fonamental que serà Urbà VIII (Barberini) farà la seva tomba, després trobem Innocenci X de la família Pamphili. Seguirà amb Alexandre VII (Chigi) serà un gran constructor de Roma perquè es farà la Plaça de St.Pere, la seva tomba i la Càtedra de St.Pere. També tindrà altres papes on no farà tantes coses com Climent IX, Climent X i Innocenci XI.
Pau V (Borghese) Bernini els hi deia als seus alumnes: quan comenceu no mireu la natura perquè és imperfecte, mireu a les obres del món clàssic. Parla del Pasquino, però segueix parlant de la obra que ell considera la millor com el Tors Belvedere, és la que sintetitza millor l'escultura.
Obres de juventut La cabra Amalthea, 1615, Galeria Borghese, Roma Sàtir i puttis entremaliats, 1616, Metropolitan NY Originalment aquestes obres van ser creades per estar en una fornícula de front però estaven treballades des de diferents punts de vista. Juga amb els petits puttis que són molt semblants en el que hi ha als peus de Mart, que va restaurar-ho ell.
Sant Llorenç, 1616, Florència Models hel·lenístics: cabells i soldats moribunds podria haver vist al Gal moribund.
Sant Sebastià, 1616, Madrid Recorda molt a la Pietat de Miquel Angel.
Retrat ideal i retrat realista: Pau V (1618), Madrid no hi ha moviment, és una obra de joventut encara i és molt quieta i pausada. Trenqueu una mica amb el sistema de bust renaixentista, aquí veiem que hi ha un petit somriure.
Pedro de Foix Montoya (1622), Roma Aquí serà el gran canvi en el retrat. Està com sortint, amb la seva cara és marca la seva personalitat.
Primers encàrrecs del cardenal Scipione Borghese Eneas, Anquises i Ascani, 1618-19, Roma Les cames d'Eneas ballen una mica. És el primer encàrrec important, on rep influència de les estances de Rafael concretament L'incendi del Borgo. En aquesta també es veu representant el mateix tema, l'altre model és el Crist Ressuscitat de M.Àngel per la postura quan agafa la creu.
Crea una obra completament nova a partir de certs models anteriors. Originalment es trobava en una fornícula, però ara es troba exposada en una sala de la Galleria Borghese. Trobem que hi ha un punt únic on es veuen els 3 personatges.
Neptú, 1619-21, Londres.
Coneixem a través d'un gravat on estava situada en el seu moment a la villa Montalto.
Anima Beata, 1620, Roma Diuen que es deuria inspirar en Constanza Bonarelli que va ser amant seva.
Anima Dannata, 1619, Roma Deien que ell feia molt sovint ganyotes davant del mirall per veure les reaccions i el moment clau.
Restauracions de l'Antiguitat Hermafrodito Borghese, 1619, Louvre, París Restauració del matalàs.
Ares Ludovisi, 1621-23, Roma Putti col·locat a la base que ell l'utilitzarà en els entremaliats.
Gregori XV (Alessandro Ludovisi) Rapte de Proserpina, 1621, Roma Moment de màxima tensió quan es raptada i baixada a les entranyes de la terra. Dona textura al marbre, es converteix en una cosa tova. Destaca el detall de la mà que fa pressió sobre la cuixa, com aquesta es vol apartar amb l'altre mà i amb l'altre mà sembla que li demani ajuda a la seva mare. Tot acaba amb una entesa que explica les 4 estacions, d'on surt veritablement la natura.
Sota apareix el gos que esta protegint l'entrada a l'Hades, Cancerber gos de 3 caps. Quan estava col·locat a la fornícula es tenia que veure tot, els 3 personatges. Té influències del rapte de les sabines de Giambologna.
Apol·lo i Dafne, 1622-25, Roma En les Metamorfosis d'Ovidi explica com Apolo es riu de Cupido que amb les seves fletxes petites no pot fer res, i Apolo amb les seves grans fletxes pot matar animals. Cupido s'enfada i li tira una fletxa d'or a Apolo i una de plom a Dafne. Bernini agafa el moment de màxima tensió, veient que Apolo esta apunt de agafar a Dafne. Aquesta demana ajuda al seu pare, al riu Pelleus i aquest la converteix en llorer. Dels seus cabells neixen els fulles del llorer i dels seus peus les arrels. Apol·lo l'agafa amb la seva mà però es desapareix i es converteix en arbre. "Aquestes fulles seran les que jo donaré als generals victoriosos i als grans poetes" El llaurer serà símbol de victòria i glòria. Els cardenals que anaven a veure-la la trobaven excessivament sexual, llavors el que es va fer es va col·locar un tríptic on posava "els que vagin a l'amor de pressa es trobaran que no hi ha res". Era la moralització d'una obra mitològica. Podem dir que Bernini va mirar a Guido Reni a la Matança dels Innocents, amb l’expressió de Dafne amb aquest fugir. Picasso també agafarà aquesta força i aquest crit.
Apol·lo de Belvedere, Roma S'assembla al Apol·lo anterior.
David, 1623, Roma És interessant veure com es representa David, ve a ser un prototip que sintetitza un ideal artístic.
En el cas de Donatello, farà un David que sembla molt jove igual que el Verrocchio que explica el 1er renaixement. Quan en el Cinquecentto M.Àngel fa el seu David és un renaixement ple representa un home madur i format. Bernini ja no busca un prototip sinó que busca expressar el que serà l'element del barroc, és el moment de màxima tensió, busca un sol moment. Recorda al Discobol de Miró a punt de llençar el disc, en aquest cas està a punt de llençar la pedra i concentra la mirada sobre Goliat que esta fora de l'escultura i que podríem ser nosaltres mateixos. Es mossega els llavis i mostra el seu estat de concentració. A la part inferior (perquè s’aguanti) perquè encara estan fetes amb un sol bloc de marbre pur, té un sol punt de recolzament, aquí veiem l'armadura de Goliat. Respecte al gir que fa, te influencia de Polifom furiós d'Annibale Carracci.
...