TEMA 1.Protecció social (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Relaciones laborales - 3º curso
Asignatura Protecció Social I
Profesor
Año del apunte 2017
Páginas 6
Fecha de subida 29/10/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Clara Solé Espinosa UPF 2017-2018 DRET DE LA PROTECCIÓ SOCIAL TEMA 1: CONFIGURACIÓ DEL DRET A LA PROTECCIÓ SOCIAL ÍNDEX 1. Concepte i contingut del Dret de la Protecció Social 2. Marc Normatiu del Dret de la Protecció Social 1. CONCEPTE I CONTINGUT 1.1 CONCEPTE I CONTINGUT Distinció entre Seguretat Social i Protecció Social: La Protecció Social és un ordenament jurídic integrat per normes i principis de caràcter públic que tenen un fonament comú, el principi de solidaritat, que el que fan és regular la protecció de situacions de necessitat (individual o col·lectiva) generades per un risc social a través de l’atorgament de prestacions que el que fan és prevenir, pal·liar o restaurar aquella situació que ha causat el risc.
La Seguretat Social conviu amb altres mecanismes de protecció social que en conjunt tenen la mateixa raó de ser, que és protegir davant d’alguna situació de necessitat causada per un risc social.
Conjuntament, tots aquests mecanismes conformen el que denominem Protecció Social.
La Seguretat Social és un sistema de Protecció Social. Son mecanismes i sistemes que tenen la finalitat de protegir, però en trobem diferents que protegeixen accions i persones amb mecanismes en particular. Cada sistema és únic.
1.2 DE QUINA MANERA S’ESTUDIA · Mecanismes de Protecció Social públics - Sistema de Seguretat Social (Assistència social i serveis Socials interns al sistema de SS) - Sistemes d’Atenció Social de les CCAA - Sistema per a l’Autonomia i l’Atenció de la Dependència - Sistema Nacional de Salut i Sistemes autonòmics · Mecanismes de Protecció Social privats - Fons de pensions i RSE 1.3 MECANISMES I INSTITUCIONS QUE CAL DISTINGIR Tots els sistemes de Protecció Social tenen en comú que son de caràcter universal o no contributiu.
Tenint present l’ordenament jurídic i atenent a la distribució de competències entre l’Estat i les CCAA trobem mecanismes interns i externs.
A. Assistència Social Interna (Al sistema de SS) - Aquest sistema es configura de manera que reconeix drets subjectius als ciutadans - Protegeix les situacions de necessitat que no tenen recursos propis per dur a terme una vida digna amb independència de les contribucions que hagin realitzat prèviament.
- És de caràcter universal.
Clara Solé Espinosa UPF 2017-2018 - Òrgan encarregat és l’Estat B. Assistència Social Externa - Òrgan o subjecte encarregat CCAA.
- Caràcter discrecional* i limitat. (*Els sistemes autonòmics reconeixen prestacions de caràcter temporal, no drets subjectius amb caràcter estructural.
El repartiment de prestacions anirà en funció d’un varem i dels recursos limitats (disposició pressupostaria limitada). S’assignarà a ciutadans que entrin en aquesta preelecció per gaudir de tal prestació, tot i que desprès no en gaudeixin d’aquesta.) C. Serveis Socials Interns - Es tracta de prestacions complementaries a les que es reconeixen a la SS (cap a gent que ja en gaudeix).
- Adreçada tradicionalment a dos col·lectius, sense perjudici de que aquest es pugui estendre. Son gent de la tercera edat i persones discapacitades o amb capacitats diverses.
- Mantinguts per l’Estat D. Serveis Socials Externs - Mantinguts per les CCAA - Adreçat a col·lectius més diversos (infants, joves, immigrants..) Panorama més ric pel que fa a col·lectius adreçats.
2.
MARC NORMATIU DEL DRET DE PROTECCIÓ SOCIAL 2.1 IMPORTÀNCIA DE LES NORMES INTERNACIONALS PER AL DPS ESTATAL S’ha de tenir en compte la importància d’una aproximació normativa multinivell, és a dir, tenir la capacitat de projectar-se i ser efectiu en més nivells que l’Estatal.
Protecció social a les normes internacionals.
La utilització de les normes internacionals per les jurisdiccions domèstiques.
És important assenyalar estàndards mínims que tenen intenció que siguin assumibles (OIT) Els convenis de la OIT mostren expressions generals sobre matèries regulades, amb algunes excepcions per a cada Estat. (En aquest cas, p. ex, la legislació espanyola supera el mínim i aquestes regulacions mínimes serien de cara a països més precaris).
Aquests convenis de la OIT son útils ja que un dels principals subjectes que fa ús de les normes internacionals son jutges i magistrats nacionals. La OIT s’interessa en proporcionar més informació a aquest col·lectiu i que puguin desenvolupar també aquestes normes.
Per què la OIT s’interessa en promocionar l’ús de les normes internacionals per les jurisdiccions nacionals? 1. Per evitar les limitacions de la manca d’auto-executivitat de les nomes de la OIT. Cal saber que les normes de la OIT no son autoexecutives i això fa que tinguin limitacions a l’hora d’utilitzar-les en l’àmbit domèstic. Per fer-les efectives es necessària l’acció de l’Estat reconeixent la mesura per tal de que aquesta sigui eficaç. Sense mediació, per tant, es limita la capacitat de la norma per ser efectiva.
Clara Solé Espinosa UPF 2017-2018 2. Per compensar la manca d’aplicació de les normes per part dels serveis administratius (important ja que parlem de drets econòmics gestionats per l’administració). Com que l’administració no compleix per la manca d’autoexecutivitat, és important que els jutges si ho facin.
3. L’ús d’aquestes normes per part de jutges i magistrats, dotaria als instruments de soft-law (dret lleuger) de força normativa.
Els instruments de soft-law son instruments que no venen constituïts per fonts del dret (no tenen força normativa) però contenen una sèrie de recomanacions que mostren una “capacitat normativa” ja que d’alguna manera determinen com actuar i tenen una capacitat incident.
L’important és passar d’una norma no efectiva sense força normativa a dotar-la d’aquesta.
Altres elements que indiquen la importància de les normes internacionals.
- Caràcter tripartit de la OIT, que té associada una legitimitat que estableix els estàndards de treball i vida mínims que cal assegurar internacionalment. La OIT té una característica peculiar: no només té representació dels Estats Membre, sinó que a més a més hi ha representació de les organitzacions empresarials i sindicals per a cadascun d’aquests Estats Membres. Per a cada estat membre hi ha representació de l’Estat, organitzacions empresarials i sindicals i d’aquí deriva aquesta legitimitat i naturalesa tripartida.
Als convenis de la OIT trobem 2 grans instruments normatius: - Convenis: Tenen més força normativa un cop ratificats pels Estats Membre - Recomanacions: No tenen la mateixa força normativa, son normes en les quals s’estableixen un seguit de principis sobre una determinada matèria. Les recomanacions poden tenir doble característica: - Desenvolupar o interpretar convenis existents (caràcter complementari) - Recomanacions autònomes, que no van associades a cap conveni i habitualment es tracta de textos normatius que havien estat creats amb la finalitat d’esdevenir conveni però finalment en el procés intern de la OIT de creació de normes no ha arribat a esdevenir conveni i ha estat aprovat com a recomanació.
Dins de la pròpia OIT existeixen altres mecanismes per dotar de força normativa als seus convenis. Hi ha mecanismes que estan expressament per dotar de força normativa a convenis no ratificats pels Estats Membre. La OIT a través de la declaració de Filadèlfia (1998) anuncia que, pel fet d’acceptar les normes bàsiques de la OIT, els Estats Membres estan obligats a acceptar i complir certs drets i principis regulats a la OIT, regulats en 8 convenis.
La OIT els selecciona com a fonamentals (perquè es regulen elements nuclears que ja es troben a la Declaració de Filadèlfia. És igual que un Estat Membre ratifiqui 1 o 3 convenis, de tota manera estaràs obligat a acceptar tots per formar part de la OIT.
El primer mecanisme per tal de fer efectiva la producció normativa de la OIT son els 4 principis o drets regulats en convenis que son d’obligat compliment en els termes en que es desenvolupen als convenis per a tots els Estats Membre: - Eliminació del treball forçós obligatori - Eliminació efectiva del treball infantil - Eliminació de la discriminació en matèria del treball i ocupació - Llibertat d’associació sindical i negociació col·lectiva El segon mecanisme que incorpora la OIT és el retiment anual de comptes. Cada any la OIT demana als Estats Membre que emetin un informa sobre quin és l’estat de la legislació i la pràctica nacional Clara Solé Espinosa UPF 2017-2018 respecte a un determinat conveni. Sobre certa matèria, com està aquest conveni a nivell domèstic en l’Estat, quina normativa hi ha per fer-los efectius, quina pràctica hi ha com està regulat, situació de compliment o no amb els estàndards internacionals...
La OIT, d’alguna manera, dóna assistència tècnica als Estats Membre per ajudar-los a adaptar la seva legislació a la norma internacional.
Amb quina finalitat utilitza la jurisprudència domèstica els Convenis de la OIT en matèria de protecció social? - Interpretar la norma nacional (certa norma pot generar dubtes sobre com aplicar-la) - Interpretar la norma nacional (certa norma pot generar dubte per com aplicar-la, a aquests efectes tenim en compte la norma internacional per argumentar l’aplicació) - Per poder reforçar la interpretació de la norma nacional (ja tenim la interpretació però volem reforçar l’argument) - Per poder fonamentar una decisió en contra de la norma nacional, per rectificar-la. ( la norma diu quelcom però dubtem que es pugui aplicar, va en contra d’una internacional) - Per crear un principi jurídic basat en el dret internacional 2.2 LA PROTECCIÓ SOCIAL A LA OIT - Conveni 102 sobre Seguretat Social (norma mínima) 1952 Regula el catàleg de prestacions bàsiques.
- Assistència medica, prestacions atur, prestacions vellesa, prestacions per AT I MP, prestacions familiars, prestacions de maternitat i prestacions d’invalidesa i supervivència.
Amb la finalitat de tractar que sigui ratificat per la majoria de estats membres, no caldrà la ratificació en bloc de tot el conveni, cada estat ha de, com a mínim, ratificar l’aplicació de 3 d’aquestes contingències.
Les persones protegides per aquet conveni son els treballadors. L’element per tal que es produeixi la protecció és el fet de la contribució (cotització) prèvia tot i que en alguns casos també es protegeix a les persones que resideixin legalment en un país (protecció “universal”). Visió contributiva del sistema.
Gestió d’aquest sistema de protecció, en particular, els costos de gestió. Com es finança aquest sistema? Parlem de drets prestacionals (darrere tenen un cost econòmic a suportar). En aquest sentit, s’estableix el seu finançament, que serà col·lectiu independentment de que siguin impostos o cotitzacions (si recau en tota la població, en un treballador o a mitges) - Conveni 118 relatiu a la igualtat de tracte dels nacionals i estrangers en matèria de Seguretat Social 1962 - Conveni 157 relatiu a l’establiment d’un sistema internacional per a la conservació en matèria de Seguretat Social 1982 Treballar i cotitzar genera una expectativa de dret posterior. Establiment de mecanismes per reconèixer les cotitzacions dels nacionals en diferents estats. De sempre s’ha fet amb convenis bilaterals (es fonamenta en el principi de reciprocitat, de igual a igual).
- Recomanació 202 sobre els pisos de protecció social 2012 La OIT insta als Estats Membres a assolir 4 garanties bàsiques (a proveir bens i serveis per atendre determinats col·lectius o situacions) Clara Solé Espinosa UPF 2017-2018 - Garantir l’accés als béns i serveis bàsics que constitueixen l’atenció de la salut essencial (particularment la maternitat) - Garantir la seguretat bàsica de l’ingrés per als nens (ingressos mínims per als nens que assegurin accedir a educació, alimentació, i més necessitats) - Seguretat bàsica de l’ingrés per les persones grans en edat activa que no puguin obtenir ingressos suficients (particularment en els casos de prestació SS malaltia, incapacitats, atur) 2.3 LA PROTECCIÓ SOCIAL A NIVELL EUROPEU Consell d’Europa: - Carta Social Europea 1961: Institucionalitza el dret a la SS. És important perquè s’estableix un nivell de compliment del dret equivalent al que s’estableix al conveni 102 de la OIT. Connecta el reconeixement del dret a la SS (desenvolupament i nivell que cal complir) amb el conveni. A més a més, reconeix una espècie de principi de no regressió (el dret a la SS està reconegut d’una manera progressiva). Partint d’uns mínims es pot anar millorant progressivament però no retallar després.
- Codi Europeu de Seguretat Social 1964 estimular legislacions de SS - Conveni Europeu de Seguretat Social 1972 (adreçat a que es coordinessin els sistemes nacionals de SS, en la línia dels convenis bilaterals) Unió Europea: - Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea: Títol IV (Solidaritat) Reconeix el dret a les prestacions de SS i serveis socials en una sèrie de supòsits. (art. 34.1) Reconeix també el dret a una ajuda social que garanteixi una vida digna a totes les persones que no tinguin recursos propis (art. 34.3) 2.4 MARC CONSTITUCIONAL: DRETS RECONEGUTS Preceptes de la constitució que cal tenir en compte. Existència d’un altre precepte que no reconeix cap dret: 135 (Reforma de la constitució, de manera que els comptes de les administracions públiques han de tenir equilibri ingressos-despeses amb un marge de dèficit marcat per la UE. Solució: retallar despeses en drets socials).
- Art 39: Protecció de la família i de la infància - Art 40.1: Redistribució de la renda (condicions favorables i equitatives, plena ocupació) - Art 41: Sistema de Seguretat Social (règim públic que garanteixi prestacions socials necessàries en determinades condicions.) - Art 43: Protecció de la salut - Art 49: Atenció a persones amb discapacitat - Art 50: Protecció de les persones d’edat avançada Cada mecanisme de protecció social té fonaments constitucionals diferents.
MARC COMPETENCIAL Clara Solé Espinosa UPF 2017-2018 - Seguretat Social (art 149.1.17 CE) - Sanitat (art 149.1.16 CE) les bases i la coordinació general sanitat es regulen diferent, la qüestió de tipus farmacèutic i coordinació del sistema ho porta l’Estat, i cadascuna de les CCAA té competència exclusiva per cadascuna d’aquestes matèries.
- Assistència i atenció a la dependència (art 148.1.20 CE) - Autonomia i atenció a la dependència (art 1 LAPAD) 2.5 LA PROTECCIÓ SOCIAL A L’ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 2006 - Drets en l’àmbit de la salut (art 23) - Drets en l’àmbit dels serveis socials (art 24) - Competències en matèria de sanitat, salut pública, ordenació farmacèutica i productes farmacèutics (art 162) - Competències en matèria de Seguretat Social (art 165) i de serveis socials, voluntariat, menors i promoció de les famílies (art 166) ...

Tags:
Comprar Previsualizar