Tema 2: Consideracions preliminars (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ingeniería Informática - 3º curso
Asignatura Ética per a l'Enginyeria
Año del apunte 2017
Páginas 2
Fecha de subida 11/06/2017
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 2: CONSIDERACIONS ÈTIQUES PRELIMINARS 1. ÈTICA I MORAL Ètica => del grec (êthos) Moral => del llatí (moralis) Totes dues fan referència a <<manera de ser, caràcter, costum>>. Com a adjectius els podem utilitzar indistintament. Ara bé, com a substantius, apunten a dues nocions relacionades però diferents.
Ètica: és una filosofia moral i per tant, una disciplina acadèmica. Estudia els sistemes morals des de diversos punts de vista, els compara, i vol arribar a formular teories que recullen principis bàsics generals o universals. Quan pensem sobre una qüestió moral, entrem en l’àmbit de la ètica.
Es tracta d’una orientació de cara a l’acció, sense passes a seguir ni respostes finals.
Moral: són sistemes tancats que pretenen condicionar l’actuació de les persones segons els valors d’aquest sistema, de les creences. Actua a nivell pràctica en la vida, com a guia d’actuació.
Dona referència a normes de conducta i a judicis sobre allò que és el bé, que és bo, correcte o desitjable, i allò que és mal, que és dolent, incorrecte o indesitjable.
Tot grup social té un sistema moral, en forma de valors i principis. Per exemple, un sistema moral seria la moral cristiana.
2. RELACIÓ MORAL I DRET El dret i la moral d’una societat també tenen afinitats i diferències.
Dret: queda fixat per escrit, en forma de lleis, normatives o reglaments. La llei obliga a tothom i disposa legítimament dels recurs a la força (condemnes i sancions) quan els tribunals de justícia decideixen que ha estat violada. El dret vol donar resposta a les necessitats d’ordenar i regular els canvis que es produeixen en la societat.
Moral: no redacta codis de compliment obligat. No genera normativa escrita sinó que queda incardinada en les conductes socials. Es manté viva, i es transforma en la pràctica quotidiana. La violació o l’incompliment dels principis morals que predominen produeix conseqüències que poden manifestar-se en forma de repudi social o de pèrdua de confiança.
3. AMENACES PER A UNA ACTUACIÓ RESPONSABLE Perspectives de l’assignatura: hem de veure les persones segons la seva influència per la por i la ignorància o confusió, no com a bons i dolents.
Les amenaces més destacades que ens poden portar a actuar de forma irresponsable són: 1) 2) 3) 4) 5) 6) 7) 8) La defensa d’interessos personals La por a les conseqüències de la intervenció La pressió de l’opinió majoritària La visió estreta de la responsabilitat L’engany d’un mateix a través d’una racionalització (autoengany) L’acceptació acrítica de l’autoritat La manca d’informació com a excusa La docència reforçada per la confiança de no ser descobert. Consisteix en fer alguna cosa tenint la confiança que se sabrà.
4. ELS JUDICIS MORALS I EL RELATIVISME Els judicis morals són un tipus de judicis que tenen a veure amb els valors morals.
<<La Maria és una bona pianista>> no és un judici moral; <<La Maria és una bona dona>>, sí. Notem que en els judicis morals hi apareix sempre un deure (<<No mataràs>>) o bé l’expressió d’un valor (<<El Pere ha dit la veritat>>). Els judicis morals volen ser absoluts. Així, <<No has de beure alcohol si vols estar sa>> no és un judici moral, perquè depèn de si vols estar sa o no. <<No has de beure alcohol>>, sí que ho és, perquè postura que beure alcohol és dolent en si mateix. En altres paraules, els judicis morals signifiquen un <<(no) haver de>> incondicional.
No serà mai un judici moral si comença per “si”, si depèn d’alguna cosa.
Atès que afecten els valors, els judicis morals no ens deixen indiferents. Si algú enuncia que la capital de França és Roma, li direm que s’equivoca, que pot comprovar que és Paris. Si hi insisteix, no ens afectarà ni poc ni molt, el deixarem estar per beneit. Si algú defensa que les criatures abandonades haurien de ser sacrificades perquè són una càrrega social, a moltes persones ens semblarà una barbaritat, no una confusió o un simple error. La proposta no ens deixarà indiferents.
El relativisme ètic parteix d’un fet empíric, real, no sempre es pot arribar a un acord universal, es presentaran moltes opcions. Es sol desplegar en 2 moments: 1. En el primer, observa les grans diferències que es poden trobar entre les societats pel que fa als seus esquemes ètics.
2. En el segon, conclou que aquesta diversitat cultural impedeix establir comparacions per a determinar opcions que siguin finalment més preferibles que d’altres. Aquest segon moment no és una deducció lògica del primer. Pot ser que, en certs casos, no sigui possible la comparació, però no es pot dir que mai no serà possible. Sovint ho és, encara que no sigui fàcil.
...