Comunitats animals - Tema 2 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología - 3º curso
Asignatura Comunitats animals
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 04/03/2015
Descargas 24
Subido por

Vista previa del texto

COMUNITATS ANIMALS TEMA 2: COMUNITATS TERRESTRES I AQUÀTIQUES En el medi terrestre: factor important les variació de temperatures En el medi aquàtic: les variacions de temperatura no és un factor important Animals ectoterms (poiquiloterms): la temperatura interna depèn de la temperatura ambiental.
Estan afectats per la Q10, l’augment de 10º de temperatura fa augmentar les reaccions químiques, varia el metabolisme.
Tenen molts mecanismes de regulació: o o o Aprofitar els microclimes amb canvis de temperatura importants que els animals aprofiten Agrupament: per aprofitar la temperatura dels uns i els altres Els rèptils aconsegueixen mantenir la seva temperatura corporal entre 28-40ºC durant el període d’activitat metabòlica  ho aconsegueixen amb la termoregulació etològica (de comportament).
Al sol fins que està a la temperatura optima per fer l’activitat metabòlica.
Animal va augmentant la temperatura tetes les reaccions químiques s’acceleren.
Temperatura baixa  capacitat de resposta baixa Hi ha un apropament a un excés tèrmic, per fer les reaccions químiques per al metabolisme necessita molt més oxigen del que pot assimilar  rèptil torna a lloc fred per baixar la seva temperatura, per disminuir l’activitat metabòlica Durant el dia la temperatura del rèptil es manté constant per aquest comportament etològic.
o Producció fisiològica de calor: diferència de temperatura entre el tòrax i l’abdomen (fred). Es crea escalfor pel moviment de les ales al tòrax, que és on hi ha totes les reaccions químiques del metabolisme.
tòrax Abdomen Sang calenta Sang freda Abelles: tremolor col·lectiva per agafar calor.
1 COMUNITATS ANIMALS Animals endoterms: regulen la seva pròpia temperatura interna  Zona termoneutral: aconsegueix mantenir la temperatura constant amb mecanismes petits (canvi fisiològic).
Exemple: canvis de postura, vasodilatació superficial (dissipar calor) i vasoconstricció (no perdre calor).
Quan tenim fred: la pell de gallina, és un vestigi de quan teníem pèl.
 Zona hipertèrmia: dissipar calor activament, rebaixar la temperatura corporal, zona en que comença a ser perillosa.
Exemple: suar  Zona hipotèrmia: zona on la temperatura és massa baixa i comença a ser perillós, cal augmentar la temperatura.
Exemple: tremolar, termogènesi (cremar greixos).
Comunitats aquàtiques: els efectes de canvi de temperatura no són tan importants Animals pelàgics: mecanismes de flotació:    Augmentar la superfície respecte el volum: superfície de resistència a la caiguda és més grossa.
Exemple: cilis i quetes Eliminar materials pesants: calamars canvien ions de pes molecular elevat per altres que tenen un PM més baix. Esquelet porós o cartilaginós.
Incorporar materials de molt baixes densitats: olis, greixos, gasos (cambres d’aire) Taurons: fetge enorme (75% olis)  mecanisme de flotació del tauró Bufeta natatòria dels peixos  emmagatzematge d’aire Adaptacions de la fauna aquàtica en plena foscor: Fauna abissal (“deep-sea) Efecte:   No hi ha producció primària, els recursos són molt limitats.
Ritmes d’activitat: com que no hi ha fotoperíode afecta a l’estructura de la comunitat larves afloraments Cadàvers Volves fecals (molt important Cril) Restes planctòniques Zona fòtica 100-200 m Bacteris (metabolitzadors) Depredadors carronyaires Sedimentívors Filtradors 2 carronyaires Zona afòtica 4000 m COMUNITATS ANIMALS Restes de la zona fòtica han d’abastir tota la zona afòtica.
El que arriba a profunditats és molt poc. La producció primària és mínima:    On hi ha llum no hi ha nutrients On hi ha nutrients no hi ha llum On hi ha els afloraments hi ha molta producció Zona afòtica: com que hi ha pocs recursos disponibles els organismes són molt competitius.
Molta varietat de fauna adaptada a altes pressions, foscor absoluta i als pocs recursos.
Característiques: o Ulls degenerats (només veuen llum i foscor) o completament cecs o Boques molt grans i dents molt afilades: no es poden permetre perdre el poc aliment que troben o Absència de cromatòfors (protecció dels rajos UV, no els hi arriben) o Sense pigmentació o Com que no hi veuen tenen la línia lateral molt desenvolupada o Fotòfors: bioluminescència per al reconeixement de la parella (patrons diferents), depredació (peix llanterna), etc.
o Nanisme: com que hi ha pocs recursos creixen poc. El que és famós és el gegantisme, però és l’excepció.
Architeuthis: calamar gegant de 18 m de llargada. Podria ser que aquests calamars, com que viuen a gran pressió, poca temperatura i pocs recursos, viurien en un món molt més alentit amb un metabolisme molt lent que els permetria viure més anys (4 o 5 que és molt per un calamar), i això fa que puguin créixer més i arribar a aquestes dimensions.
Quan arriben a la superfície rebenten per la diferencia de pressió.
o Hermafroditisme sincrònic: com que la densitat de les poblacions és molt baixa, quan es troben dos individus de la mateixa espècie els dos poden actuar tant de mascle com de femella i poden fer posta doble (una cadascun).
Excepció: en una espècie on el mascle és molt petit i paràsit de la femella, s’alimenta de ella i de tant en tant li va passant esperma.
3 COMUNITATS ANIMALS Hidrodinamisme: Important en trams als i mitjans dels rius, i les zones costaneres del mar batutes per les onades.
Animals, en les fases adultes, tenen mecanismes per mantenir-se al seu lloc. Les fases larvàries solen anar a la deriva per augmentar la dispersió.
Estratègies: o o o Ventoses Formes aplanades: per poder-se posar contra el substrat o entre les pedres perquè el corrent no se’ls emporti.
Filtradors (Gorgònies): adopten diferents formes segons l’hidrodinamisme, per oposar la màxima superfície al corrent d’aigua i així poder filtrar més.
4 ...