Respiratorio fisiopatologia 2 (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura fisiopatologia
Año del apunte 2015
Páginas 12
Fecha de subida 25/02/2015
Descargas 41
Subido por

Descripción

Faltaban apuntes en el primero que colgué y no se porque algunos se desordenaron, este es el correcto!

Vista previa del texto

Aparell respiratori Volum minut = Volum corrent x FR (n inspiracions/minut) VC: 6-7ml/kg FR: 15-20, 12-20, 10-20 Insuficiència respiratòria La insuficiència respiratòria, per saber-ho s’ha de fer una prova analítica. Quan es realitza una gasometria arterial si la PaO2 es inferior a 60mmHgHipoxemia. Y si la PaCO2 es superior a 50mmHgHipercapnia.
Dificultad respiratòria: Signes y símptomes d’una persona que li costa respirar en si mateixa, que no ventili correctament. Poden ser exemples: Taquipnea, Dispnea. També es pot donar el cas quan s’utilitzen els músculs no apropiats per a la respiració. La coloració de la pell sol canviar, es pot donar la cianosis. La cianosis es pot trobar sobretot en la punta dels dits o als llavis.
DispneaSubjectiu. Es la sensació del pacient que te quan li costa respirar. No es pot considerar sinònim a la insuficiència respiratòria perquè la dispnea es un aspecte subjectiu.
  Hipoxemia: Disminució pressio parcial d’oxigen en sang arterial Hipòxia: Disminució d’oxigen en teixits y cèl·lules.
La hipoxemia provoca hipòxia, però no totes les hipòxies son provocades per hipoxemia.
Manifestacions clíniques Provoca per a l ’hipoxemia mes provocats per hipercàpnia.
Hipercapnia:       Tremolor de dits, llengua i peus Somnolència Cefalea Edema de papil·la Conjuntives envermellides Rubor facial: Manifestació de la policitèmia.
Hipòxia Correspon a un dèficit d’oxigen en els teixits.
   La hipòxia hipoxemica es quan ens trobem amb una aportació insuficient d’oxigen a la ventilacióHipoventilació.
Per manca de transportadors, disminueix la hemoglobina disponible, ja pot ser per manca d’hemoglobina o per ocupació d’altres gasos, intoxicacions...
Incapacitat de la cèl·lula per fer-lo servir.
IsquèmiaReducció del flux sanguini Tolerància a la hipòxia Depèn de cada teixit i la seva activitat:    Neurones y cor: 3min. Provoca alteracions de la consciencia, fins arribar al coma o a la mort, així com alteracions en els ritmes cardíacs.
Ronyó i fetge: 15-20 min. Pot provocar insuficiència renal i hepàtica amb necrosi.
Múscul llis: Mecanismes compensadors de la hipòxia Augment de la ventilació pulmonar: Augmenta la FR (taquipnea) i el volum corrent.
Augment despesa cardíac: Augmenta el volum sistòlic i la FC (taquicàrdia).
Redistribució del flux sanguini: Vasoconstricció generalitzada excepte del cor i cervell.
Concentra la sang en els òrgans principals Augment dels transportadors: Policitèmia: Augment dels hematies circulants.
Tots aquests mecanismes son el signes de dificultat respiratòria que contindrà un pacient que estigui en situació de hipòxia.
Augmenta l’alliberament d’oxigen en els teixits:  Perquè la corba de dissociació de la hemoglobina es desplaça cap a la dreta  La hemoglobina cedeix amb mes facilitat l’oxigen cap als teixits Tipus de insuficiència respiratòria Es produeixen alteracions del SNC que afecten a la respiració. Poden afectar les intoxicacions per drogues i fàrmacs depressors. També pot causar lesions medul·lars agudes alta. També la obesitat...
En zones on V/Q=0 significa que l’aire no pot arribar als alvèols perquè estan ocupats per líquids o per mucositat.
VVentilació QPerfusió V/Q=0 Atelèctasi Es un col·lapse dels alvèols per la pèrdua d’aire contingut a l’interior dels mateixos com a conseqüència de :      Obstrucció bronquial Defecte de surfactant Objectes Aire o líquid al espai pleural Neoplàsies Les diferencies entre condensació i atelèctasi es, que per exemple en la condensació els alvèols estan ocupats per coses diferents a l’aire. Y la atelèctasi es que no entra aire als alvèols.
Pneumònies Es la causa principal de mort per patologia infecciosa. Els bacteris mes freqüents son streptococcus pneumònies i la legionel·la.
La via de transmissió poden ser per microaspiracio de persona a persona o per altres vies de contagi, com poden ser, aerosols, broncoaspiració gàstrica, via hematògena...
Les manifestacions clíniques principals son:   Febre Dolor toràcic en punta   Tos i expectoració Les atípiques presenten menor presencia de simptomatologia especifica.
Condensació pulmonar S’ocupen els alvèols amb coses diferents a l’aire. Poden ser líquids exsudats, que produirà una inflamació, que es el que passaria a la pneumònia. Es pot donar també per edema pulmonar cardiogenic o no cardiogenic, o pot ser també que estigui cobert per sang.
Hi ha insuficiència respiratòria perquè la condensació disminueix la distensibilitat.
Tuberculosi Se puede transmitir por aerosol de persona a persona. El període de latència es un període llarg La forma mes freqüent es de TBC pulmonar però també pot afectar a altres òrgans Estadi I II: Bacils ingerits per macròfags. Si (falta) V/Q < 1 Es quan l’aire arriba de forma deficient als alvèols per obstrucció de les vies aèries perifèriques. Es produeix una ventilació deficient de les zones afectades: MPOC i asma.
Asma El asma es una enfermedad inflamatòria de la via respiratòria. Hay hiperreactividad bronquial (Broncoconstriccion) Es reversible y hay diferentes tipus: al·lèrgic o idiopàtic Manifestacions:     Tos irritativa expectoracions escassa y blanca o ausente Sibilàncies Taquipnea GSA: hipoxemia y PCO2 bajo por hiperventilacion Hoy en dia se cataloga a una persona de asma es mediante el peak flow.
EPOC Es un trastorn permanent progressiu caracteritzat per una disminució del flux en les vies aèries, causat per la bronquitis crònica y el emfisema pulmonar, principalment per la bronquitis.
Bronquitis:      Hipersecreció mucosa Es diagnostica quan la tos i expectoració son presents durant 3 mesos y mes de 2 anys consecutius Infecciones respiratòries Casos avanzados: hipercàpnia, disnea, esfuerzo, perdida de peso, cianosis, insuficiència cardíaca derecha...
Insuficiència respiratòria basal Emfisema:      DIagnostic anatomopatologic: o Dilatació anormal dels espais terminals dels alvèols per destrucció de les parets o Disminueix la elasticitat pulmonar.
Hipoxemia y dispnea Infecciones respiratòries Dependència de O2 domiciliari, disnea a pequeños esfuerzos...
Colapso via respiratòria: espiracion El tabac es la principal causa primordial de les MPOC. La combustió del tabac, poc arribar a activar als macròfags, provocar inflamació, activar proteases i alliberar radicals lliures.
Alteracions Com a símptomes clínics, hi ha tos productiva, de tipus crònic amb predomini matinal. Es troba expectoració abundant, dispnea d’aparició progressiva...
En els pacients hipercapnics, l’estímul per a respirar, no funciona (nomes funcionen els receptors perifèrics arteries caròtides i aorta) V/Q > 1 TEPTromboembolismo pulmonar No arriba perfusió als alvèols. Es coneix també com volum d’espai mort. Habrá una disminución de la presión arterial de oxigeno, y la presión del dióxido de carbono no se nota mucho porque este gas difunde mas rapido que el oxigeno.
TEP Es una obstrucció parcial o total d’una o varies arteries pulmonars. EL 90% de trombus son generats a les EEII.
Es un tromb que viatge i s’impacta a les arteries. Pot aparèixer insuficiència cardíaca dreta. Pot aparèixer hipotensió, taquicàrdia, taquipnea, hemoptisi i dolor pleurític.
Alteració a la difusió Es produeix a un augment de la membrana dels capil·lars dels alvèols. Les causes poden ser per inflamació de l’interstici o acumulació de teixit conjuntiu, o be per líquid intravascular extravasat.
Patologia intersticial difusa Engloba un grup de patologies que tenen en comú una presentació semblant i afecten a l’interstici pulmonar, però també pot afectar a l’alvèol.
Provoca la insuficiència respiratòria per mecanisme restrictiu, ja que disminueix el volum que poden entrar en els pulmons. També la pot provocar per alteració de la difusió dels capil·lars dels alvèols.
Normalment en la GSA presenta hipoxemmia però no hipercàpnia. Es deu al diferent comportament de l’oxigen i el diòxid de carboni. El diòxid de carboni es mes difusible que l’oxigen.
Patologies pulmonars Els pulmons tenen dos sistemes de circulació de la sang independents:   Circulació pulmonar Circulació bronquial i intersticial Circulació bronquial EL pulmó rep la irrigació de les arteries bronquials y es formen a partir de l’aorta. Aporten sang oxigenada als bronquis, bronquíols, interstici i pleura visceral.
Hipertensió pulmonar Es l’augment de la pressio a l’interior de l’arteria pulmonar. La causa principal es per la reducció del calibre vascular. Altres causes poden ser per augment de resistències a la circulació pulmonar, elevació de la pressio a l’aurícula dreta.
Causes de la reducció del calibre vascular:      Vasoconstricció arterial pulmonar Èmbols intraluminals Disminució de vasos pulmonars funcionants o Si hi ha reducció de vasos pulmonars que funcionin correctament, es produeix un augment de la pressio.
o Es produeix a la fibrosis pulmonar i a l’emfisema.
Desconeguda Per exposició a altituds excessives.
Ortopnea: No pueden respirar en decubito supino.
Augment de les resistències a la circulació pulmonar - - - Es produeix una vasoconstricció arterial pulmonar en resposta a la baixada de la pressió alveolar. El descens de la pressio parcial d’oxigen provocarà hipoxemia.
Aquesta vasoconstricció que es provoca generalitzada, es el que generarà una hipertensió pulmonar.
També pot ser degut a èmbols intraluminals (TEP). En el que es produeix un èmbol d’origen trombòtic en el que es produeix una vasoconstricció per les substancies que genera el propi èmbol. Els efectes que tenen aquests èmbols es que es te una zona amb V/Q>1 Es pot donar per una disminució de vasos pulmonars, i si es disminueix aquests vasos, es produirà un augment de la pressió. Això pasa a la fibrosis pulmonar i al emfisema Naturalesa desconeguda o idiopàtica.
Per altitud excessiva Elevació de pressió a l’aurícula esquerra - Si augmenta la pressió a l’aurícula esquerra, l’augment de pressió afectarà de forma retrograda a les venes pulmonars i capil·lars, arribant fins i tot a la arteria pulmonar.
Degut a l’estasi de sang als pulmons, es parla de congestió pulmonar passiva: o Estenosis mitral o IC esquerra Les principals manifestacions clíniques del HT pulmonar serien dispnea, dolor toràcic, sobrecarrega al ventricle, edemes pulmonars...
Pronòstic i tractament El principal tractament seria el d’un tractament mèdic o directament un transplantament pulmonar EAP Cardiogenic Es produeix com a conseqüència de hipertensió arterial per increment a l’aurícula esquerra. Es produirà congestió pulmonar passiva amb edema intersticial principalment, però que pot arribar a progressar a edema alveolar, edema bronquial, vessament pleural...
Manifestacions clíniques Disnea, signes de dificultat respiratòria, tos, esput rosat, auscultació: crepitants, roncs i sibilants, desconfort toràcic..
No Cardiogenic La causa primària es per patologia pulmonar, a diferencia que en el cardiogenic que es per sobrepressió de l’aurícula esquerra. Aquest EAP pot estar associat a T o no.
Les principals causes poden ser: - Associats a HT pulmonar: Per augment de la pressio a les venes pulmonars No associats a HT pulmonar: SDRA: Síndrome del distres respiratori de l’adult.
o Es dona en patologies que tenen una alteració en la membrana dels capil·lars dels alvèols, y provoca un pas de líquid cap a l’espai intersticial i alveolar.
o L’alteració de la permeabilitat de aquesta membrana es pot donar per alliberament de substancies mediadores en processos inflamatoris.
Manifestacions clíniques Son gairebé les mateixes que en el cardiogenic.
Proves complementaries - - Estudis d’imatge: o Gammagrafies o Angiografies: estudi de la circulació amb contrast vascular o Ecocardiografia: Serveix per observar la repercussió sobre el ventricle dret de la HT o per determinar si hi ha causes primàries a la banda Esquerra del cor.
Estudis hemodinamics o Catèters especials o Catèter de Swan-Ganz: paso de una sonda delgada (catéter) hasta el lado derecho del corazón y las arterias que van a los pulmones para vigilar el flujo sanguíneo y la actividad cardíaca, generalmente en personas que están muy enfermas Patologies pleurals Pneumotòrax Es quan hi ha presencia d’aire a l’espai pleural causat per a comunicació entre l’espai pleural i l’exterior, potser per causa d’una ferida, o amb el parènquima pulmonar. Aquest aire que entra el que provocarà serà compressió i col·lapse.
Hemotòrax Es quan hi ha presencia de sang a l’espai pleural. Es principalment causat per lesions toràciques traumàtiques o iatrogèniques.
Vessament pleural Es quan es produeix una presencia de líquid a l’espai pleural.
Les causes poden ser: - Augment de la pressio hidrostàtica en els capil·lars pleurals (congestió pulmonar passiva) Descens de pressio oncòtica del plasma Major permeabilitat dels capil·lars pleurals. (per infecció vírica o pneumònies) Defecte de drenatge limfàtic de la pleura (per obstrucció o per lesió) Les manifestacions clíniques principals son: - Dolor toràcic pleurític Menor expansió de l’hemitorax afectat Vibracions vocals abolides Murmuri vesicular abolit Problemes en la percussió: o Timpànica(Pneumotòrax) o Matisada (líquid, sang) Proves complementaries Gasometria arterial Determina Equilibri àcid base:     pH Concentracions d’oxigen y diòxid de carboni Concentració de Bicarbonat Saturació d’oxigen Es una prova dolorosa, i a vegades s’utilitza sang venosa enlloc de sang arterial. La gasometria venosa pot ser útil en algunes patologies, es mes indolora y mes fàcil d’obtenir.
El pH es pot calcular mitjançant: pH = [HCO3-]/[PaCO2] En quant al CO2, si s’acumula es produeix hipoventilació y si es perd, es per hiperventilació.
Acidosis i alcalosis Els valors normals de pH en la sang son: pH arterial: 7.35-7.45 pH venosa: 7.31-7.41 Es parla d’acidosi quan el pH baixa per sota dels valors normals.
Es parla d’alcalosi quan el pH puja per sobre dels valors normals.
Valors normals CO2: Sang arterial: 35 a 45mmHg. Sang venosa: 40 a 50mmHgg O2: Sang arterial: 80 a 100mmHg. Sang venosa: 20 a 50mmHg HCO3 Sang arterial i venosa: 22 a 26mEq/l SatO2 > 95% Excés de bases +/-3 Acidosi respiratòria Es parla d’acidosis respiratòria primària quan el pH s’acidifica com a resultat de l’augment de CO2 en sang perquè els pulmons no eliminen correctament a la ventilació. Per tant si augmenta el CO2, baixarà el pH.
Les causes poden ser per alteracions en el SNC que afectin a la respiració., per alteracions al sistema respiratori o alteracions al sistema cardiovascular.
També es pot donar per obesitat o apnees de la son, per traumatismes o per problemes amb la ventilació mecànica.
Alcalosi respiratòria Es parla d’alcalosi respiratòria quan el pH es basifica com a resultat de la disminució de CO2 en sang perquè els pulmons l’eliminen en excés a la ventilació. Per tant, si disminueix el CO2 puja el pH.
Les causes poden ser per hiperventilació alveolar, ja poden ser per malalties com el TEP, asma, EAP etc..
Mecanismes de compensació Si per una causa primària s’alteren les concentracions de CO2, el sistema intentarà mantenir el pH alterant les concentracions de bicarbonat. I per un altre costat, si s’alteren les condicions de bicarbonat, el sistema intentarà mantenir el pH alterant les concentracions de diòxid de carboni.
Pulsioximetria Amb aquesta tècnica es pot mesurar la saturació d’oxigen. S’utilitzen els anomenats pulsioxímetres. EL funcionament es basa en la capacitat canviant de l’hemoglobina de captar mes o menys llum segons va carregada.
Hi ha ocasions on aquesta tècnica deixa de ser valida, son per exemple quan cau el pH, la temperatura, en els intoxicats per CO o Meta, en situacions d’hipoperfusio...
Espirometria Es una prova funcional que mesura els volums pulmonars i els fluxos. Es fa servir un espiròmetre o el pneumotacograf.
Per calcular els fluxos pulmonars cal fer una espiració màxima després d’haver fet una inspiració màxima. En aquests fluxos es mesuren:    FEV1: El volum que surt en el primer segon FVC: Capacitat vital forçada.
Coeficient FER1/FVC: (Índex de Tiffeneau) Índex de Tiffeneau: Normalment aquest índex es d’un 80%. Significa que aquest tant per cent es la espiració forçada que es fa en el primer segon. Segons els valors d’aquesta espirometria es poden catalogar diverses patologies, com obstructives o restrictives.
Malalties obstructives 1. Malalties pulmonars obstructives cròniques.
2. Bronquitis crònica i emfisema pulmonar 3. Asma bronquial.
S’afecta sobretot a la capacitat de les vies respiratòries (es fan mes petites). Sobretot es redueix la FEV. En aquest cas l’índex de Tiffeneau es fa mes petit.
Malalties restrictives Poden ser malalties que afecten als músculs ventilatoris, augment de les resistències perifèriques o aire o líquid en excés a l’espai pleural.
S’afecta sobretot a la capacitat dels pulmons (volum total) fent-se mes petit. Com el volum total es mes petit baixen per igual el FEV i la FVC.
Proves d’imatge      Radiologia simple TAC Gammagrafia: per estudiar relació V/Q RM Invasives o Fibrobroncoscopia o Angiografia pulmonar ...



Comentario de malgarra en 2015-02-26 09:07:26
Este documento es el que vale de fisiopato respiratorio, faltaba alguna cosa y no se porque se desordenaron los datos!! Los que se hayan descargado el otro, que se bajen este!