4. L'edat dels Metalls. Introducció (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Prehistoria
Año del apunte 2012
Páginas 6
Fecha de subida 28/05/2014
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

La metal·lúrgia: inici i processos L'EDAT DELS METALLS: -Amb l'adopció de la metal·lúrgia entrem a l'edat dels metalls, que té tres fases: • • • Edat del Coure (calcolític, eneolític) Edat del Bronze Edat del Ferro -Els objectes de metall van prenent cada cop + importància -L'adopció de la metal·lúrgia és un progrés gradual: coure->bronze->ferro. Els primers metalls són + tous i fàcils de treballar (coure), bronze ja necessària + tecnologia i ferro ja té + fases i necessita de molt altes temperatures. De - a + complexitat.
Tanmateix, no sempre es segueix aquest procés tan lineal, aquesta línea evolutiva. Hi ha cultures que adopten directament el bronze o el ferro. Ex: la cultura Nok a Àfrica que passa del directament al ferro. En realitat, la majoria d'Àfrica no té Edat del Coure o del Bronze.
-Metal·lúrgia no és fabricació objectes metall, sinó transformació de la matèria per mitjà de el calor (reducció de minerals).
• • Reducció de minerals amb la separació, mitjançant calor d’altres elements El coure pur es treballava amb martelleig en fred des del Neolític, com p. ex. a ÇatalHüyük: això no és metal·lúrgia INICIS METAL·LÚRGIA: -Tradicionalment es considerava una nova etapa, un pas a un estadi superior que portaria a la civilització. La metal·lúrgia es considerava determinant.
-Però aquesta idea es descarta segons els últims estudis: • La metal·lúrgia mostra continuïtat amb el NF. La complexitat dels grups segueix sent la mateixa que a l'etapa anterior. De fet, calcolític dura un mil·lenni, i aquí el metall no és tan important en relació als objectes que es creen, al menys fins que no arribem al final d'aquesta etapa. El metall comença a utilitzar-se en estris a finals calcolític.
Ø Molts dels canvis que caracteritzen aquesta nova etapa són anteriors a la metal·lúrgia i, per tant, no són la seva conseqüència Ø Les primeres eines de coure eren massa toves i se'n feien poques. No substituïen la resta d'estris -> Significat social (poder, prestigi, rituals) més que utilitari.
Ø No s’observa un ritme creixent sostingut en la producció durant molt de temps.
Ø La metal·lúrgia és, senzillament, una novetat tecnològica + dintre d'una sèrie de canvis diversos de l'època.
ORIGEN  (TEORIES):   Dues  línees  de  pensament:   1. G.Childe:   Difusionisme   des   del   Prox.   Orient   -­‐>   La   metal·∙lúrgia   neix   al   Prox.   Orient   el   4500   i     es   difon.   Aquí   les   societats   es   transformen   a   finals   del   neolític,   estan   +   desenvolupades   i   arriben   a   la   metal·∙lúrgia.   Però   això   implica   l'ús   de   minerals   que,   al   gastar-­‐se,   cal   buscar   en   altres   llocs:   a   Àsia,   Egipte,   Europa...   i   així   difonen   la   nova   tecnologia.   Els   nous   estudis   fan   que   aquesta   tª   perdi   el   sentit   i   surtin   teories   poligenistes  (diferents  punts,  de  forma  autòctona,  adquireixen  la  metal·∙lúrgia):   2. C.Renfrew:  Origen  poligenista  -­‐>  A  partir  d'un  cert  moment,  la  metal·∙lúrgia  apareix  a   diferents  llocs,  sobretot  on  hi  ha  molts  minerals.       -­‐Actualment  sembla  que  la  teoria  real  és  la  segona.   -­‐P.   ex.   als   Balcans,   les   dates   són   de   4500,   perquè   tenen   molts   minerals   i   ja   en   el   neolític   treballaven  el  metall  a  base  de  piquetejar-­‐lo,  per  la  qual  cosa  acabarien  coneixent  bé  el  metall  i   arribarien  a  la  metal·∙lúrgia.  Els  Nok  també  arribarien  al  ferro  de  forma  autòctona.  A  Amèrica   també   s'entra   a   la   metal·∙lúrgia   de   forma   autòctona,   perquè,   tot   i   que   visitin   les   zones   altres   pobles  que  ja  la  tenen,  aquí  es  mostra  +  primitiva,  de  manera  que  la  idea  de  la  difusió  perd  el   sentit.     CRONOLOGIES:     -­‐Sempre  hi  ha  grups  que  se  salten  la  norma,  passant  al  ferro  directament,  retrocedint,  etc.   -­‐La   metal·∙lúrgia   apareix   en   una   sèrie   de   llocs   i   trigarà   molt   en   ser   difosa.   No   passa   com   amb   l'agricultura,   on   hi   ha   progressivitat   i   difusió   per   àrees,   no   veiem   aquesta   generalització   progressiva.   En   metal·∙lúrgia   el   procés   és   +   irregular,   amb   ritmes   diversos   segons   la   zona.   L'adquisició   de   la   metal·∙lúrgia   difícilment   té   un   sentit   cronològic,   no   és   un   fet   sincrònic   ni   tampoc  resultat  de  processos  idèntics.   -­‐Les  cronologies  són  diferents  en  cada  continent  i  àrea   -­‐Però  els  llocs  on  el  procés  comença  abans:   Ø Balcans  i  Proper  Orient  (Turquia,  Nord  Iran):  4500  BC.          (d'aquí  s'estendrà  a  alguns  llocs)   Ø  Resta  Europa:  a  partir    3500  BC   Ø Focus  independent  a  la  Península  Ibèrica?   Ø I  després  zones  que  trigaran  molt!           ETAPES:   Moment   en   què   cada   cultura   adopta   la   metal·∙lúrgia   varia   també.   Unes   ho   fan   quan   estan   molt   avançades,  quasi  en  la  història  (Prox.  Orient,  Egipte),  i  d'altres  encara  no  tan  avançades,  menys   complexes  (Illes  Britàniques):   Ø Etapes    de  la  prehistòria,  etapes  de  la  història   En   algunes   regions   europees   i   Proper   Orient:   Edat   del   Bronze   i   Edat   del   ferro   són   ja   etapes   històriques:   Adopció   de   l’escriptura   i   estats.   Al   Pròxim   Orient   i   a   l'Egeu   hi   ha   moltes  cultures  dels  metalls  que  es  consideren  com  les  primeres  civilitzacions.   -­‐Continuïtat  de  l'ús  de  la  pedra  en  determinades  activitats,  regions...  Zones  com  Egipte,  amb   pocs  metalls,  segueixen  bàsicament  usant  pedra,  tot  i  estar  molt  avançats  i  conèixer  el  coure.       CANVIS:     Ø Canvis  tecnològics:  aparició  de  la  metal·∙lúrgia.  Causa  o  conseqüència?     (abans   es   creia   que   la   metal·∙lúrgia   ho   canviava   tot,   però   s'ha   vist   que   hi   ha   canvis  anteriors  que,  més  ben  dit,  impulsarien  la  metal·∙lúrgia  i  no  a  l'inrevés.   La   metal·∙lúrgia   implica   canvis   igualment,   però   molts   dels   canvis   del   període   són  independents  d'aquest  fenomen)   Ø  Canvis  econòmics   Ø  Canvis  socials   Ø  Canvis    simbòlics  i  religiosos   Els  canvis  tecnològics:   Ø Inicis  metal·∙lúrgia:  al  principi,  continuïtat  amb  el  NF  i  objectes  metàl·∙lics  escassos.  El   metall  comença  a  utilitzar-­‐se  en  eines  i  a  abundar  només  a  finals  calcolític.   Ø  E.   Bronze:   descobriment   aliatges.   Generalització   del   metall   en   eines   (agrícoles,   armes,  etc.).  Tot  i  així,  encara  no  es  fan  extensius  ni  substitueixen  totalment  la  pedra   fins  el  ferro.   Ø  E.  Ferro:  (ferro  és  +  abundant  i  resistent)  -­‐>  ús  extensiu  de  l’objecte  de  metall  (per  a   tot  tipus  d'objectes  o  eines)  i  abandonament  de  la  pedra.     -­‐Adquirir  el  metall,  a  la  llarga,  reporta  avantatges  respecte  a  la  pedra:   • • • • És  reciclable  (es  pot  tornar  a  fondre  i  reusar-­‐se)   es  pot  anar  afilant   +  resistència  (en  el  cas  del  ferro)   permet  reparacions   -­‐Requeriments   bàsics   (no   calen   societats   tampoc   tan   avançades,   sinó   que   mentre   es   compleixin  més  o  menys  aquests  factors,  s'hi  pot  arribar):   Ø Coneixement  dels  recursos  petrològics  de  caràcter  metal·∙lífer   -­‐cal   saber   que   els   recursos   metàl·∙lics   existeixen   i   que   poden   usar-­‐se,   com   succeeix   on   aquests   minerals   són   abundants,   on   ja   s'usen   abans   de   la   metal·∙lúrgia.   Ø  Domini  de  les  activitats  extractives  (mineria)   -­‐ja  es  dominen  a  molts  llocs  des  del  neolític  per  explotar  alguns  minerals:  ex:   mines  de  Gavà.   Ø  Control  d’una  pirotecnologia  avançada   -­‐cal   saber   controlar   el   foc,   i   mantenir-­‐ho   a   tº   elevades.   El   coure,   però,   no   resulta   tan   complicat.   Pedres   com   la   calcopirita,   la   malaquita,   l'azurita   o   la   cuprita   contenen   molt   de   coure,   un   mineral   que,   al   ser   tou,   no   calen   tº   tan   altes:  els  forns  que  ja  usaven  per  a  la  ceràmica  +  o  -­‐  ja  valia.   Ø  Xarxes  d’intercanvi,  de  mitjà  abast,    consolidades   Calen   xarxes   d'intercanvi   per   obtenir   el   mineral   i   poder   donar   sortida   als   excedents  del  metall.  Aquestes  xarxes  ja  s'havien  activat  durant  el  neolític.   Ø  Estructures  socials  que  permetin    la  presència  d’artesans   Calen   societats   que   no   necessitin   que   tots   es   dediquin   a   conrear.   Alguns   han   de  poder  especialitzar-­‐se  en  el  tracte  del  metall,  que  resulta  complex.  De  fet,   però,  això  ja  passava  amb  la  ceràmica  del  neolític.   -­‐Així,   tots   aquests   requeriments   ja   s'havien   assolit   des   del   neolític   en   la   majoria   de   societats   i,   així,  totes  aquestes  podien  arribar  a  la  metal·∙lúrgia  sense  problemes.     -­‐Mineria  en  el  registre  arqueològic   -­‐quines   són   les   evidències   que,   de   forma   indirecta,   ens   indiquen   la   evidència   del   treball   metal·∙lúrgic?   Ø Instrumental  miner   -­‐els   diversos   instruments   trobats   que   servien   per   extreure   minerals   en   un   context  on  es  troben  minerals  metàl·∙lics.       Ø  Minerals  metàl·∙lics  o  metalls  en  contextos  arqueològic   -­‐Si  els  trobem  es  perquè  en  algun  moment  volien  utilitzar-­‐los   Ø  Cubetes  interpretables  com  a  forns  o  escòries   -­‐forns:  per  fondre  els  minerals   -­‐escories:   els   elements   sobrants   del   mineral,   el   que   no   es   coure   (impureses,   etc.).  És  rebutjat.       Ø  Gresols   -­‐solen  ser  de  ceràmica   -­‐un   cop   el   mineral   és   reduït,   els   elements   s'han   separat,   el   metall   s'ha   de   fondre  de  nou,  i  es  fondria  en  aquest  tipus  de  recipient.     Ø  Toveres   -­‐cilindres  de  fang  que  s'incorporen  al  foc  perquè  entri  oxigen,  perquè  entri  aire   i  pugui  augmentar  la  tº     Ø  Motlles  (univalvs  o  bivalvs)   -­‐un  cop  fos  i  pur,  és  el  que  s'usa  perquè  el  metall  adquireixi  la  forma  desitjada.   -­‐de  ceràmica,  de  pedra...   -­‐normalment  es  pot  reutilitzar  i,  així,  fer  produccions  d'una  mateixa  forma     Ø  Pans  o  lingots  metàl·∙lics   -­‐part  del  metall  que  no  s'usa  i  es  guarda  per  quan  calgui.  És  també  útil  per  les   xarxes   d'intercanvi   -­‐>   en   lloc   d'intercanviar   els   objectes   ja   elaborats,   s'entreguen  lingots  que  ja  produirà  qui  els  obtingui.             -­‐El  problema  de  la  “visualitat  arqueològica”  de  la    metal·∙lúrgia  prehistòrica     Un   dels   problemes   de   l'estudi   d'aquestes   societats   és   que   els   objectes   que   trobem   no   ens   indiquen   la   seva   importància   vertadera.   La   ceràmica   no   es   recicla   i   la   trobem   tota,   però   el   metall   és   reciclable,   es   reutilitza.   Així,   visualment,   pot   semblar   que   sigui   -­‐   important   del   que   pot  ser  era  realment.  Per  això,  els  objectes  per  tractar  el  metall  són  bon  signe  per  veure  la  seva   importància.   A   +,   quan   es   troben   metalls   poden   ser   només   esporàdics   i   enganyar-­‐nos.   P.   ex   amb  la  cultura  de  Los  Millares,  on  els  metalls  són  estesos  des  del  principi  i  de  forma  autòctona,   trobem  moltes  restes  que  ens  ho  indiquen:  els  objectes  per  a  tractar  i  fabricar  el  metall.     ...

Tags: