Tema 6: Cèl·lules mare del teixit muscular (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología - 2º curso
Asignatura Citologia i Histologia
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 03/02/2015
Descargas 15
Subido por

Vista previa del texto

Citologia i Histologia Animal TEMA 6: CÈL·LUES MARE DEL TEIXIT MUSCULAR llis Teixit muscular estriat esquelètic cardíac Teixit muscular  prové mesoderma: somites (miòtom), intermedi, lateral: estructura de teixit mesenquimàtic o mesenquimàtica Teixit muscular llis  cèl·lules mare origen mesenquimàtic Teixit estriat esquelètic  cèl·lules mare  cèl·lules satèl·lit Multinucleades Fusió de cèl·lules propulsores  promioblasts (conté proteïnes contràctils: actina i miosina) nuclis centrals  mioblasts es fusionen  Miotúbuls primaris Es fusionen Miotúbuls secundaris (forma similar a la fibra muscular esquelètic) Les làmines basals es van fent làmines basals conjuntes.
Nuclis perifèrics  citoplasma ocupats per fer les miofibril·les Algunes cèl·lules satèl·lit  per reparar la fibra o crear-ne de noves   Hipertròfia  increment de mida de la mateixa cèl·lula Hiperplàsia  increment número de de cèl·lules  implica divisió cel·lular MUSCUL CARDÍAC controvèrsia Sempre s’assumia que no hi havia divisions cel·lulars Diferents volums per hipertrofia (fins movent X) Paràgraf 3: que és hipertrofia  els miòcits no s’haurien de dividir Experiments no es veien les divisions Timidina: nucleòtids  es visualitza just abans de la divisió  sintetitzar nou ADN No es veu positiu  ells dedueixen que no hi ha divisió *No patirien envelliment ni apoptosi  durarien tota la vida les mateixes cèl·lules Límit de detecció de la tècnica en aquell moment Què s’ha de mirar? Quina tècnica? Límit de detecció adequat 1 Citologia i Histologia Animal Avanç en el temps: tècniques + avançades Troben: - Figures mitòtiques  nuclis en divisió Paràgrafs 5: deuen correspondre a altres tipus cel·lulars (no miòcits) teixits que tenen capacitat de divisió (fibròcits) Anticòs  específic per reconèixer un antigen.
Acoblar a molècula detectora Fluorocroms  substancia capacitat de les ser enfocar longitud d’ona són capaces d’emetre una altra Zona on veus el senyal Es on hi ha la unió Figura 1: vermell  actina α-sarcomèrica  es troben en els miòcits Antigen específic de tipus cel·lular Blau  nuclis (ADN) Nucli en divisió  d’una cèl·lula que te actina α-sarcomèrica  diferencia a miòcits Donen lloc a cèl·lules musculars cardíaques madures Paràgraf 6: transplant de cor de dona en cos d’home i al cap d’un temps les cèl·lules tenen cromosoma Y A. Punts blancs  cromosoma Y (detecció) B. Vermell  actina de musculatura llisa  cèl·lules musculars llises Vas sanguini revestit d’endoteli Cor dona Miòcits home cèl·lules musculars llises home endotelials home Conclusió:    Cèl·lules mare amb capacitat de crear noves cèl·lules amb diferenciació cel·lular Poden arribar cèl·lules mare exògena (fora del cor) que poden formar noves cèl·lules especialitzades del cor No s’ha pogut trobar cèl·lules mare endògenes en el cor (en aquest article) També n’hi ha  a dia d’avui no són capaces de regenerar el teixit danyat completament 2 Citologia i Histologia Animal S’està treballant en la possibilitat de potenciar la regeneració cel·lular NÍNXOLS: Aplicacions de les cèl·lules mare  aplicar factors de creixement En alguns experiments  alguna millora A nivell clínic no s’ha donat cap millora funcional 3 ...