10. L'estructura de les institucions (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Introducció a la ciència política
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 20/07/2014
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 10. L’ESTRUCTURA DE LES INSTITUCIONS 1. Els parlaments Anteriorment, els parlaments eren el primer òrgan de les democràcies representatives. És una lluita entre la monarquia i la burgesia, i es produeix especialment en el parlament. La burgesia aconsegueix tenir un òrgan representatiu, i que vagi guanyant terreny. Per això, els parlaments són el centre del poder.
Si el parlament havia de ser la institució central, actualment no ho és, sens dubte el govern té aquest paper central.
1.1 Funcions • Representació, expressió de demandes ciutadanes: quan parlem de representació, parlem de representació de la nació, del partit o l’electorat del partit i de la circumscripció del districte (l’àmbit territorial on s’escullen els diputats que representen una província).
• Control: control d’un altre poder, de l’executiu. Els mecanismes de control del parlament són: moció de censura, qüestió de confiança, question time, procés d’investidura, comissions.
• Legitimació, aprovació de lleis • I en governs de coalició (o poc monolítics): deliberació genuïna sobre l’acció del govern o Major rellevància simbòlica que el govern o Però menor importància real Els parlaments poden ser de dues formes, o parlaments d’una sola cambra (unicamerals), o parlament amb dues cambres (bicamerals).
Els parlaments bicamerals, com en el cas d’Espanya, es divideixen en la cambra alta, i la cambra baixa.
Aquest bicameralisme pot ser simètric o asimètric. Quan parlem de bicameralisme simètric, vol dir que els dos poders son iguals, en canvi, en l’asimètric la cambra baixa (els diputats) tenen més poder.
Les raons del bicameralisme venen donades per la retinència al sufragi universal i la representació territorial /en condicions de paritat).
2. Els governs Els governs, al seva funció es dirigir l’administració pública i executar les lleis.
• Reforçament: + complexitat, monolitisme dels partits • Tipus de governs: duals/monistes. Els governs duals EXECUTIUS DUALS MONISTES FUNCIONS SIMBÒLIQUES EXECUTIUS CAP D’ESTAT CAP D’ESTAT FUNCIONS POLÍTIQUES GOVERN (O GABINET) Funcionament col·legiat confiança personal PRIMER + MINISTRE GABINET DE SUPORT MINISTRE Governs duals: són aquells executius en què hi ha dues figures, les tasques executives estan separades en dues. Per una banda el govern i els ministres, i per l’altre Govern monista: són aquells executius on el cap de govern, el primer ministre, és també cap d’Estat. És a dir, una sola persona fa les funcions polítiques en relació al govern i acumula les funcions simbòliques relacionades en ser cap d’Estat. El president té un poder enorme. És escollir pels ciutadans, a més, la confiança i la responsabilitat de com ha de funcionar el país és seva, i ell pot delegar confiança i deures al gabinet de suport.
Hi ha països que hi ha exclusius duals i no hi ha monarca.
3. Formes de govern Tipologies: a) Monarquia/república PARLAMENTÀRIA PRESIDENCIAL REPÚBLICA MONARQUIA Executiu dual amb cap d’Estat honorari elegit pel Parlament Executiu dual amb un rei sense poders reals Executiu dual però amb president fort (REPÚBLICA SEMIPRESIDENCIAL) Executiu dual amb un rei ”limitat” (MONARQUIA CONSTITUCIONAL) President que és cap d’Estat i de govern Monarquia democràtic) absoluta (no b) Parlamentari/presidencial PRESIDENCIAL Executiu individual monista amb PARLAMENTÀRIA responsabilitat Executiu dual amb responsabilitat col·lectiva President elegit directament, no responsable davant del Parlament Cap de govern elegit responsable davant seu Divisió forta de poders: compaginar càrrecs,...
Divisió dèbil: compaginen càrrecs, etc.
no poden Ni destitució ni dissolució: mandat fix (4 anys, a no ser que hi hagin qüestions molt excepcionals) pel Parlament i Destituïble però també dissoluble. Legislatura variable (es pot fer una moció de censura) ...