Tema 10 - Mol·luscs (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 1º curso
Asignatura Zoologia
Año del apunte 2013
Páginas 2
Fecha de subida 15/03/2015
Descargas 32
Subido por

Vista previa del texto

MOL·LUSCOS 1. GENERALITATS Grup molt diversificat, es troba a gairebé tots els ambients.
Simetria bilateral i insegmentats.
Celomats, protòstoms i amb larva trocòfora: ous amb segmentació espiral.
Celoma (origen blastocèlic) molt reduït: cavitat al voltant del cor que actua com a transportador d’O2 i nutrients.
Tots els sistemes d’òrgans ben desenvolupat.
- Sistema digestiu complet amb un òrgans raspadors: ràdula  cinta dentada a dins de la bocs amb funció de raspar. La disposició del dents en indica la taxonomia.
- Sistema circulatori obert: la sang acaba en unes llacunes que submergeixen els òrgans.
- Sistema nerviós hiponeuros amb parell de ganglis connectats als cordons nerviosos.
- Sistema respiratori: l’intercanvi de gaso es produeixen mitjançant brànquies, pulmons, mantell i la superfície del cos (segons l’espècie).
- Sistema excretor: disposa de nefridi (ronyons són metanefridis).
Organització: - Cap: cefalització, òrgans sensitius especialitzats.
- Peu muscular: per locomoció, fixació, excavació, etc.
- Massa visceral: òrgans, mantell i closca.
 Mantell: part superficial encarregada de segrega la petxina.
 Cavitat del mantell (paleal): repleg que va cap a dins i genera cavitat. És on es troba l’anus, les brànquies, els ctedis, etc.
2. DIVERSITAT 2.1. POLIPLACÒFORS (Quitones) Organismes petits (2-5cm) que viuen sobre les roques.
Tenen 8 plaques calcificades imbricades.
2.2. MONPLACÒFORS Organismes amb una única petxina.
Composats per series d’òrgans repetitius. Tenen ràdula.
2.3. GASTERÒPODES (Cargols) Organismes en característiques específiques: - Enrotllament helicoïdal: major compactació de la conquilla que aporta més resistència amb menys tamany.
- Torsió de la massa visceral (180º): cavitat paleal queda sobre el cap  en situació de perill es protegeix més ràpid. Desavantatge higiènica: brànquies, boca i l’anus queden molt a prop  es creen corrents d’aigua que netegen.
Poden disposar d’opercle a la conquilla: fa de tanca.
Epifragma: en cargol terrestre.
1 2.3.1. Classes de gasteròpodes - Opistobranquis: sense petxina i distorsionat. Solen ser de colors vistosos.
- Pulmonats terrestres: amb teixit irrigat (pulmó) on es produeix l’intercanvi d’O2.
2.4. CEFALÒPODES Peu modificat en sifó (al costat del cap): òrgan a través del qual s’impulsen.
Extrem exterior del cap transformat en tentacles.
Sistema circulatori tancat: perquè tenen tassa metabòlica molt important Depredadors amb gran moviment i migracions.
Exemples: - Calamar: nedador amb esquelet intern poc important.
- Sípia: nedador mitjà amb esquelet intern de carbonat de calci.
- Pop: gairebé bentònic (no neda quasi), ha perdut l’esquelet.
- Nautilius: disposen de sifúncul (cordó del teixit viu que emet gasos per la flotació de l’animal).
2.5. BIVALVES Organismes pelecípodes: no tenen cap ni ràdula.
Petxina dividida en dues valves unides, entre les quals es troba l’organisme.
Són filtradors: a través de brànquies.
Exemple: - Nàiades: habiten aigua dolça i són bioindicadors de la contaminació d’aquest hàbitat (no poden dispersar-se). Estan en protecció, ja que tenen molt carbonat de calci i es van explotar. A més, espècie invasora (mol·lusc zebra) les està eliminant.
2.6. ESCARFÒPODES Organismes amb conquilla tubular oberta ambdós extrems.
No tenen brànquies: intercanvi de gasos al mantell S’alimenten de detritus i protozous del substrat.
2 ...