TEMA 2 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 1º curso
Asignatura Introducció a les Relacions Internacionals
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 16/03/2016
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Introducció a les RRII INTRODUCCIÓ A LES RELACIONS INTERNACIONALS PART I. Conceptes fonamentals de la disciplina de les Relacions Internacionals TEMA 2. LA SOCIETAT INTERNACIONAL → s’estudien les relacions d0aquesta societat Els conceptes de sistema internacional, societat internacional i comunitat internacional. Anarquia i ordre a la societat internacional. Estabilitat i canvi a la societat internacional. Els elements de la societat internacional: actors, estructura i dinàmica. Les unitats: els actors internacionals.
1. Els conceptes de sistema internacional, societat internacional i comunitat internacional → són tres termes que s’utilitzen per descriure aquest espai on tenen lloc les RRII. Provenen de l’escola anglesa (Hedley Bull) 1.1. Concepte de sistema internacional → existeix Conjunt format per diferents elements, Estats i altres actors internacionals que tenen relacions intenses i significatives entre ells: estan estretament connectats, contactes constants. El que fa un pot tenir efectes sobre la conducta/comportament dels altres, ja que formen part del mateix sistema.
Quan va sorgir era un sistema exclusivament europeu, ja que eren els únics Estats que tenien relacions permanents: avui en dia ja no és així. I per què sorgeix? Es crea per la interacció, la necessitat d’unes normes que regulin, tot i que es pot establir un ordre natural (si un Estat és petit no es podrà enfrontar a un de gran): resultat de la relació de forces existents. → Concepció realista de les RRII: el que fan els altres pot tenir efectes en nosaltres. Pels realistes el poder és un fi en si mateix.
1.2. Concepte de societat internacional → existeix Les unitats dels sistemes esdevenen conscients de que tenen uns interessos en comú i per això es doten de normes per regular la seva existència. Per tant, perquè hi hagi una societat abans sempre hi ha d’haver un sistema.
La societat esdevé quan se doten d’un ordre que no és natural, es crea (resultat dels interessos comuns) per regular la convivència. A més d’interessos, poden tenir valors en comú, però no és necessari.
Concepció grociana de les RRII: l’element clau és l’ordre.
1 Introducció a les RRII 1.3. Concepte de comunitat internacional Per a que existeixi una comunitat, posteriorment ho ha de fer una societat i, a la seva vegada, un sistema.
Parlem de comunitat quan les diferents unitats se senten unides perquè comparteixen valors, a més de coexistència i interessos. És un concepte que no es pot aplicar en diferents actors internacionals. Es poden compartir valors però no sempre s’està d’acord amb tot. És molt difícil, per tant, parlar d’una comunitat internacional, ja que no tots els actors i Estats comparteixen els mateixos valors. Podran existir diferents comunitats internacionals, però no existeix UNA comunitat que sigui global.
Concepció kantiana de les RRII: visió cosmopolita.
Taula comparativa 2. Anarquia i ordre a la societat internacional 2.1. Definició d’anarquia: absència d’autoritat central i superior reconeguda com a tal per totes les unitats del sistema internacional En el seu sentit estricte, anarquia significa absència de govern. La societat internacional es considera anàrquica perquè no existeix un govern mundial. En el sistema d’Estats no hi ha cap autoritat/poder superior a aquests. Però això no 2 Introducció a les RRII significa que no hi hagi un ordre o una jerarquia: existeix i ve determinada pel poder. Per tant, la societat internacional és anàrquica, ordenada i jeràrquica.
2.2. Definició d’ordre: noció sociològica d’ordre i noció d’ordre internacional L’ordre és un patró de comportament humà orientat a l’obtenció d’uns objectius. Serveix, per tant, per com actuar i saber com actuarà l’altre, i evitar així el caos. Un ordre no és ni bo ni dolent, és funcional: ha de permetre aconseguir aquests objectius.
 Objectius: ▪ Preservació del sistema i de la societat d’Estats.
▪ Mantenir la independència dels Estats.
▪ Mantenir la pau, entesa com absència de guerra entre els Estats membres de la societat internacional.
▪ Limitació de la violència.
▪ Respecte dels compromisos/promeses/tractats internacionals adquirits: els pactes una vegada signats es compleixen. No es pot tenir una relació bona si no es confia en un altre, si no respecto mai els pactes. A més, els pactes es firmen de manera voluntària.
▪ Manteniment de la propietat, sobretot pel que fa a la sobirania de cada Estat. En els Estats s’associa al reconeixement com a un Estat, el reconeixement d’unes institucions, economia...
3 Introducció a les RRII 2.3. La coexistència d’odre i d’anarquia a la societat internacional A la societat internacional coexisteixen anarquia i ordre. Hi ha anarquia perquè no tenim un govern mundial, però coexisteixen amb un ordre: tenim normes, institucions... que regulen les relacions entre Estats. La vida internacional està regulada i els actors pressionen als Estat perquè es creïn normes.
3. Estabilitat i canvi de la societat internacional 3.1. La noció d’estabilitat Un sistema és estable quan la major part dels actors respecten els principis: les normes bàsiques que constitueixen un ordre internacional, durant la major part del temps. Una excepció no implica que l’ordre és inestable: és a dir, no respectar una norma o principi en un moment concret no invalida aquesta estabilitat.
L’estabilitat no té a veure amb la justícia: un sistema pot ser molt estable però ser injust. Recordem que l’ordre ens indica la manera d’actuació d’un sistema, preveu com s’actuarà.
3.2. La noció de canvi en el sistema internacional: canvi de sistema o canvi sistèmic Canvi és qualsevol transformació de l’ordre. Hi ha canvis en el sistema, en l’ordre, però que no canvien totalment el sistema. Quan parlem de canvis de sistema si que parlem de canvis suficientment important que fan que es tracti d’un sistema diferent.
També hi poden haver canvis en les normes.
 Canvis en el sistema: qualsevol canvi que passa dins del sistema però que no altera el principi de sobirania.
 Canvis de sistema: per a que hi hagi un canvi de sistema s’ha de donar un canvi en el principi de sobirania, el principi organitzatiu. E.g.: si passem d’un Estat a un Imperi 4 Introducció a les RRII 4. Els elements de la societat internacional: actors, estructura i dinàmica  Actors: unitats bàsiques, aquelles que actuen en el joc de poder i que duen a terme una funció en la societat internacional.
 Estructura: repartiment de poder en el sistema internacional, forma en que el poder es reparteix. Pot estar concentrada en un únic Estat, distribuïda de manera multipolar...
 Dinàmica: tipus d’activitat predominant en les RRII, com es caracteritzen les activitats de les RRII. Va de la cooperació1 al conflicte2: tot el que hi pot haver entremig i en extrems → integració1 - guerra2. Per tant, hi pot haver dinàmica cooperativa o conflictiva.
5. Les unitats: els actors internacionals 5.1. Definició d’actor internacional Unitat del sistema internacional (organització internacional...) que té capacitat per actuar:  Fixar uns objectius de manera autònoma. Aquests objectius tenen una dimensió internacional que busquen influir/afectar en la distribució del poder, riquesa... en el sistema internacional.
 També hi ha una voluntat: vol exercir sobre el sistema internacional.
 Té recursos per tal d’aconseguir aquests objectius, com pot ser un bon exèrcit, bon sistema econòmic... S’han de tenir els recursos adient per a un moment i situació concrets.
Encara que no s’aconsegueixin els objectius l’actor actua. Per tant, la característica essencial de l’actor no es troba en el seu ÈXIT (pot o no pot aconseguir allò proposat), sinó en la seva ACTUACIÓ.
5.2. L’evolució del concepte d’actor internacional El concepte d’actor internacional ha evolucionat molt a la llarga que ho han fet les RRII. El realisme, per exemple, només contemplava els Estats com actors internacionals. Això actualment no seria possible: no podríem entendre, per exemple, el per què de la crisi econòmica, ja que en ella no només hi tenen a veure Estats, sinó multinacionals, organitzacions...
5 Introducció a les RRII Per tant, el significat d’aquest concepte s’ha anat ampliant: canvia quan en el sistema internacional es fan visibles categoria noves d’actors. Per exemple, als anys 60 les multinacionals comencen a ocupar un paper cabdal en l’escena internacional (els actors privats sorgeixen, per tant, quan les multinacionals adquireixen una gran importància i influeixen en la distribució de poder/riquesa), així com les organitzacions internacionals. Abans ja existien, però no tenien un paper tant decisiu. Per tant, esdevenen actors com a tals quan són decisius i molt importants en les RRII.
En definitiva, els actors no només són Estats, sinó tota aquella organització o institució que té capacitat d’actuar i afectar a nivell internacional. Per tant, no totes les ONG’s o Estats tenen perquè tenir una finalitat internacional. Només ho seran quan afectin el sistema internacional.
5.3. Tipologies d’actors internacional Establim certes tipologies per entendre com s’agrupen els actors:  Públics/Privats: els públics són actors governamentals (e.g.: ajuntament); els privats, actors no governamentals.
 Dimensió estatal o Supraestatals: per sobre de l’Estat, actors formats per elements de diferents Estats. E.g.: ONU→actor governamental supraestatal; INDITEX→privada (no governamental) i supraestatal o Estatals: la dimensió/abast de l’actor coincideix amb l’Estat. E.g.: Estat o Subestatals: estan dins d’un Estat, són més petits que aquest. E.g.: una ONG exclusivament catalana que té un objectiu internacional: hem de tenir present la dimensió de les seves accions! Que sigui subestatal no implica que no sigui internacional.
6 ...