4. Epilèpsies (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 4º curso
Asignatura Neuropsicologia Infantil
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 11/04/2016
Descargas 25
Subido por

Vista previa del texto

T4. Epilèpsies 1.
Antecedents mèdics: La crisi epilèptica es dóna com a ocurrència de signes i/o símptomes transitoris degut a una activitat neuronal cerebral excessiva o sincrònica. Les manifestacions clíniques depenen de l’àrea cerebral d’on sorgeix o per on es propaga la descàrrega.
L’epilèpsia és la repetició crònica de crisis epilèptiques (almenys dos crisis espontànies).
L’estatus epilepticus consta de la presència d’estats epilèptics recurrents que es relacionen amb un baix QI global i dificultats d’atenció sostinguda i memòria de treball.
Després de les cefalees és el trastorn neurològic més freqüent, afecta 0’5-1’5% de la població i a la infància té major incidència per sota dels 10 anys.
Té conseqüències a nivell motor, sensorial, autonòmic i psíquic.
Tipus de crisi: - Crisis parcials (focals o locals)  són les que mostren un inici parcial (1 hemisferi) de semiologia variable i que de forma secundària pot generalitzar-se.
- Crisis generalitzades  aquelles en les que ni clínica, ni electroencefalogràficament, es pot demostrar un inici focal (2 hemisferis) - Crisis d’absències: alteració de la consciència aïllada o acompanyada d’altres manifestacions ictals motores, interrupció activitats amb mirada perduda, interrupció de la parla, no respon si li parles. Sovint s’atura l’atac amb estimulació auditiva o sensorial. En casos menys severs, pot continuar activitats que feia però més lent. En les formes més lleus poden passar desapercebudes pel pacient i l’observador (Però afecten tasques cognitives).
Pel que fa a les fases: - Fase tònica (contracció contínua 10-20’’). Contracció sostinguda de tots els músculs esquelètics, fase inicial breu de flexió seguida per una fase d’extensió cap enrere més llarga, crit epilèptic, cianosi –s’atura la respiració-.
- Fase clònica (contraccions discontínues 30’’-1-2’). Batzegades clòniques –rítmiquesd’extremitats, tronc i cap; crits epilèptics.
- Estupor postcrític (2-10’). Arreactivitat, hipotonia, incontinència urinària, retorn gradual a la normalitat, cansament i somnolència, al despertar-se exhaust, mal de cap i amnèsia retrograda.
2.
Pronòstic L’edat d’inici de les crisis epilèptiques és pitjor si és per sota els 5 anys que si es dóna entre els 5 i els 10 anys.
Quan l’inici és durant els 2 primers anys de vida, existeix major risc d’afectació cognitiva depenent del tipus de crisi (simptomàtiques, refractàries), efectes dels fàrmacs, etc,. atès que el SN està en desenvolupament.
Pel que fa a la freqüència de les crisis epilèptiques: - Descàrregues epileptiformes interictals. Descàrregues anòmales detectables a l’EEG però que no arriben a manifestar símptomes clínics, afectació de l’atenció i la velocitat de processament.
- Encefalopatia epilèptica. Lesió cerebral permanent per crisis epilèptiques recurrents  afectació greu del neurodesenvolupament.
3.
Factors implicats als dèficits cognitius A major freqüència de crisis epilèptiques menor és el QI. Es considera un grau de crisis baix quan es donen 3 o menys per any, moderat entre 4 i 12 i elevat quan són 12 o més.
4.
Etiologia 5.
Tractament El tractament d’elecció farmacoterapèutic per a les crisis epilèptiques són els anticonvulsionats o benzodiacepines. El mecanisme general és la inhibició del SN amb la disminució de l’activitat elèctrica (agonismo GABA, inhibició transmissió NA) La cirurgia és un altre tractament possible per l’epilèpsia fàrmacorresistent.
La farmacoteràpia suposa una sèrie d’efectes adversos com poden ser la somnolència, disminució de fluïdesa verbal, l’atenció, memòria i velocitat de processament. Els de 1a generació suposen majors efectes adversos que els de 2a i 3a generació. El politractament o les dosis altes suposen perjudicis, així com els efectes greus aguts poden deure’s a neurotoxicitat.
6.
Comorbiditat Les comorbiditats més freqüents en l’epilèpsia són: els dèficits cognitius, dificultats d’aprenentatge i fracàs escolar, alteracions de la conducta, dificultats en l’esfera psicosocial. Hi ha una àmplia heterogeneïtat. Els nivell cognitiu i sociocultural és menor que el de la població general. Però si l’epilèpsia està ben controlada durant la infància no hi ha diferències.
7.
Dèficits NPS en epilèpsia infantil Els factors implicats en els dèficits neuropsicològics poden ser morfològics i funcionals.
- Factors neurològics (propis de l’epilèpsia). Etiologia, edat d’inici, durada, tipus de crisi, freqüència, localització de focus epileptogen.
- Tractament. Tipus de fàrmac, dosi, nombre de fàrmacs i cirurgia.
- Factors socials. actituds dels pares, companys i professors, ambientals, culturals i econòmics.
El 60% dels nens tenen un QI normal, però entre un 50 i un 25% inferior que els nens de la seva edat, d’aquests, un 57% pot tenir problemes d’aprenentatge.
Un 40% tenen un QI límit o baix, un 67% d’aquests amb QI límit i un 100% dels de QI baix, tindran baix rendiment escolar.
Nens amb epilèpsia idiopàtica i QI normal: - Funcions cognitives més afectades: memòria i atenció, velocitat per medicació, llenguatge, coordinació visuomotora.
- Capacitats acadèmiques més afectades. Lectura, escritpura, comprensió lectora, aritmètica.
Pel que fa als trastorns emocionals i de conducta més comuns observants en els nenes amb epilèpsia: - Augment de la irritabilitat - Explosió de temperament - Violència i agressió - Hiperactivitat - Dificultat de socialització amb d’altres nens - Baixa autoestima - Baixes expectatives - Poca participació en activitats familiars - Dificultat per afrontar les demandes de l’ambient PERFIL DE MAJOR RISC: ...