Tema 2 de Neuroanatomia (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Fonaments de Psicobiologia II: neuroanatomia
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 27/03/2015
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

Neuroanatomia Tema 2: Desenvolupament morfològic i histològic del SN.
  DESENVOLUPAMENT MORFOLÒGIC Com arribem al desenvolupament del SN estructural (les estructures que el conformen i on són).
DESENVOLUPAMENT HISTOLÒGIC Desenvolupament de les cèl·lules (el què conforma el cervell en si.) La relació que hi ha entre morfogènesi i histogènesi: són dos maneres diferents de veure o estudiar el desenvolupament del SN, una des del punt de vista estructural (estructures que el conformen) i l’altre des del punt de vista cel·lular.
2.1 DESENVOLUPAMENT MORFOLÒGIC   Una vegada l’òvul ha estat fecundat (zigot), passats uns tres dies, es forma la mòrula, que és una esfera plena de cèl·lules. Posteriorment, deixa de ser tan sòlida i l’anomenem blastòcit, on la seva part interna formarà l’embrió i la part externa una cavitat amb líquid.
En l’úter s’hi implantarà l’òvul fecundat aproximadament als 6 dies.
TROMPA FAL·LOPI ZIGOT MÒRULA BLASTÒCIT 5 dies IMPLANTACIÓ ÚTER 6 dies DISC EMBRIONARI 8 dies  A partir d’aquí i en uns 8 dies, la paret que havia començat a desenvolupar-se es convertirà en el disc embrionari que és una capa laminar de cèl·lules enganxada en les parets de l’úter.
Aquest disc no és homogeni sinó que està format per tres capes a partir de les quals es desenvoluparan unes o altres coses del nou organisme, procés que s’anomena gastrulació. Són les següents: 1. ECTODERM d’aquesta capa més externa en sorgiran la pell, el cabell, les ungles i el SN (fins i tot la retina).
2. MESODERM d’aquesta capa en sortiran els ossos i els músculs esquelètics.
3. ENDODERM d’aquesta capa en surten els òrgans viscerals (sistema circulatori, respiratori, etc.) Neuroanatomia Ectoderm TALL TRANSVERSAL Mesoderm Endoderm 2.1.1 FORMACIÓ DEL SN A PARTIR DEL DISC EMBRIONARI  18 dies En l’ectoderma, la part central comença a fer-se gruixuda. D’aquesta part central en sortirà el SN. Això s’anomena placa neural.
Més tard, la placa neural comença a doblegar-se formant un solc anomenat canal neural.
Secció transversal 18 dies inducció Placa neural Ectoderm Mesoderm Endoderm Canal neural  24 dies El canal neural es tanca i forma el tub neural.
Finalment quedarà tot tancat i tindrem les cèl·lules de la primera placa neural disposades en el tub neural.
Hi ha cèl·lules però, que han anat quedant fora del tub i formaran les crestes neurals.
Tub neural 24 dies Crestes neurals    Si tenim problemes en aquest desenvolupament es poden produir trastorns del SN com l’espina bífida.
De les crestes neurals se’n derivaran: o La glia del SNP cèl·lules de Shwang.
o Neurones sensorials del SNP.
o Neurones dels ganglis vegetatius.
Del tub neural se’n derivaran: o Motoneurones.
Neuroanatomia  o Neurones i glia del SNC.
o Neurones de l’encèfal i la medul·la espinal.
Del canal que queda a dins del tub neural se’n derivarà el sistema ventricular.
2.1.2 Desenvolupament de l’embrió humà  Mirarem dos moments del desenvolupament: 35 i 50 dies.
1. 35 dies tenim 3 vesícules: prosencèfal, mesencèfal i romboencèfal.
2. 50 dies tenim 5 vesícules: telencèfal, diencèfal, metencèfal, mesencèfal, mielencèfal.
Cinc vesícules Tres vesícules Tres vesícules Telencèfal Prosencèfal Diencèfal Mesencèfal Mesencèfal VL VL III AS Rombencèfal Metencèfal Mielencèfal Iv V Cinc vesícules Sistema ventricular: Divisió principal Subdivisió • VL = Ventricles laterals • III = Tercer ventricle • AS = Aqüeducte de Silvio •IV: Quart ventricle • Ventricle Principals estructures Telencèfal Laterals Escorça cerebral/Ganglis basals Diencèfal Tercer Tàlem/Hipotàlem Mesencèfal Aqüeducte de Silvio Tectum Metencèfal Quart Cerebel/Protuberància Prosencèfal Mesencèfal Rombencèfal Mielencèfal Bulb raquidi 2.2 DESENVOLUPAMENT HISTOLÒGIC 1. Inducció: Factors químics segregats pel mesoderma fan possible que una part de l’ectoderma es transformi en la placa neural i posteriorment doni lloc al SN.
S’indueix el creixement diferencial de la placa neural.
2. Proliferació: Les cèl·lules mare (totipotents) del tub neural proliferen donant lloc a altres cèl·lules mare i a cèl·lules progenitores. Les cèl·lules progenitores donen lloc a una enorme quantitat de futures neurones no diferenciades (neuroblastos) i futures cèl·lules glials (espongioblastos o glioblastos).
Neuroanatomia 3. Migració: Les futures neurones es desplacen fins a la seva localització definitiva.
A l’escorça cerebral i del cerebel, aquest procés té lloc amb l’ajut de les cèl·lules de glia radial.
4. Agregació: Les neurones s’agrupen formant nuclis i capes corticals. Per això les molècules d’adhesió cel·lular (NCAM’s) són tan importants, ja que les neurones de diferents grups neuronals (parts) expressen NCAM’s diferents.
5. Diferenciació: Les neurones adquireixen les seves propietats característiques, influenciades per substàncies químiques alliberades per neurones properes:  Morfologia.
 Maquinaria bioquímica (neurotransmissors, receptors, canals iònics, etc.).
 Característiques electrofisiològiques.
6. Formació de connexions sinàptiques (sinaptogènesi): Els axons creixen buscant el lloc on aniran a fer sinapsi. L’extrem de l’axó en creixement (“con de creixement”) conté estructures especialitzades que busquen el camí.
 Factors químics que guien el creixement dels axons: o Senyals no difusibles (es troben a la membrana de determinades cèl·lules)  les NCAM’s faciliten l’agrupació dels axons.
o Senyals difusibles (són alliberats per algunes cèl·lules per tal d’atraure o repel·lir els axons en creixement)  per atracció al lloc de destí amb factors quimiotròpics (neurotropines) o amb senyals inhibidors.
Té lloc tant a nivell prenatal com postnatal, encara que durant els 2 primers anys de vida augmenten molt les sinapsis.
7. Mort neuronal programada (Apoptosi): Les neurones per sobreviure necessiten factors tròfics. La cèl·lula diana produeix factor neurotròfic, però en una quantitat limitada. Així les neurones competeixen pels factors neurotròfics, i només sobreviuen les que obtenen quantitats suficients d’aquests. Les neurones que estableixen sinapsis funcionals tenen més possibilitats d’obtenir-ne una quantitat òptima. Si una neurona no forma suficients sinapsis durant la fase de formació de connexions o les perd, no obtindrà suficients factors neurotròfics i per tant hi haurà més possibilitat que s’activin els gens de l’apoptosi.
8. Refinament de les sinapsis: Durant la fase de formació de connexions (sinaptogènesi) es formen moltes sinapsis de manera indiscriminada. En aquesta fase moltes d’aquestes sinapsis seran eliminades, però també se’n formaran de noves. Aquesta reorganització depèn, en bona part, de l’ús de les sinapsis (experiència) i es produeix al llarg de tota la vida. El refinament sinàptic permet assolir un número òptim de sinapsis altament eficients.
9. Mielogènesi (formació de mielina): Comença al 5è més prenatal i s’acaba a la tercera dècada de la vida. Les últimes àrees que completen la mielinització són les regions anteriors de l’encèfal, especialment el lòbul prefrontal i les àrees subcorticals relacionades.
...