Tema 9 derecho civil I (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Derecho civil I
Año del apunte 2014
Páginas 12
Fecha de subida 10/01/2015
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 9. Les institucions de protecció de la persona Disposicions comunes Institucions de protecció de la persona Totes les institucions de protecció i guarda de:    La persona menor d’edat La persona incapacitada Persona en situació de desemparament Estan pensades perquè aquestes necessiten que altres persones actuïs per elles o complementin la seva capacitat d¡obrar Institucions de protecció de la persona Són institucions de dret privat que atribueixen potestat al seu titular sobre la persona protegida.
Es configuren com:  Una funció que s’ha de executar sempre en interès del sotmès i d’acord amb la seva personalitat Son institucions en les que existeix un control públic:    Autoritat judicial Ministeri fiscal Administració Les institucions de guarda i protecció previstes al nostre ordenament són:       La tutela ordinària La curatela El defensor judicial La guarda de fet La tutela administrativa La potestat dels pares Les resolucions judicials sobre càrrecs s’han d’inscriure en el registre civil.
La potestat parental: concepte És el conjunt de Facultats i deures que la llei atribueix per garantir llur protecció integral als pares respecte:   La persona El patrimoni dels seus fills menors no emancipats.
Es pot estendre als fills majors d’edat incapacitats:   Prorrogant-la Rehabilitant-la La potestat parental és:   Una funció inexcusable Que s’ha d’exercir en interès dels fills L’autoritat judicial pot limitar les facultats dels progenitors per evitar qualsevol perjudici personal o patrimoni als fills.
La potestat parental: titularitat i exercici La titularitat de la potestat correspon als dos progenitors.
L’exercici de la potestat:   Quan existeixen els dos progenitors la regla general és la de l’exercici conjunt, malgrat que en alguns suposits accepta l’actuacio individual.
Els progenitors poden acordar un exercici amb distribució de funcions o individual amb consentiment de l’altre progenitor.
La potestat parental: l’exercici L’exercici es exclusiu d’un dels progenitors en els casos de:    Impossibilitat Absència o incapacitat de l’altre En el cas que l’autoritat judicial ho imposi en interès dels fills.
En cas de vida separada dels pares, aquests poden:    Acordar mantenir l’exercici conjunt.
Delegar-ne l’exercici a un d’ells Distribuir-se’n les funcions.
En cas de desacord ocasional en l’exercici de la potestat:  L’autoritat judicial atribuirà la facultat a un dels progenitors.
Si els desacords són reiterats pot:  Atribuir parcialment o totalment l’exercici d’un d’ells.
 Distribuir-ne les funcions El cònjuge o convenient en parella estable del progenitor   Pot participar en la presa de decisions que afecten a la vida diària Fins i tot pot arribar a tenir-ne la guarda i altres responsabilitats parentals.
Els progenitors menors necessiten, per regla general, per exercir la potestat l’assistència dels seus progenitors respectius.
La potestat parental: contingut Els progenitors han d’administrar els béns dels fills.
  No tenen dret a remuneració Han de retre comptes si el fill els ho demana Els fills contribuiran proporcionalment a les despeses familiars.
Contingut patrimonial Queden exclosos de l’administració dels progenitors:    Els adquirits per donació herència o llegat amb l’administració dels progenitors exclosa.
Els adquirits a títol successori si els progenitors han estat declarats indignes o desheretats Els adquirits pel fill major de 16 anys pel seu treball Els progenitors necessiten autorització judicial per realitzar actes que poden tenir una important transcendència pel patrimoni del fill.
La representació legal dels pares.
S’exclouen els actes següents:     Els actes relatius a la personalitat del menor Els que pugui fer d’acord amb la seva capacitat natural amb els usos socials Els que hi hagi conflicte d’interessos amb els dos progenitors o entre el progenitor que exerceix la potestat i el fill.
Els relatius als béns exclosos de l’administració dels progenitors.
Qualsevol acte que impliqui alguna prestació personal dels fills requereix llur consentiment si han complert dotze anys, o si tenint-ne menys de dotze anys, tenen prou coneixement.
Contingut personal      Els pares han de tenir cura dels fills, prestar-los aliments, conviure-hi, educarlos i proporcionar-los una formació integral Els progenitors decideixen on viuen els fills Els progenitors i els fills s’han de respectar mútuament. Els fills han d’obeir els progenitors Els progenitors poden corregir els fills de manera proporcionada, raonable i moderada, amb ple respecte a la seva dignitat.
Els progenitors poden sol·licitar excepcionalment l’assistència i la intervenció dels poders públics.
Suspensió de la potestat És l’exclusió temporal d’un o d’ambdós progenitors de l’exercici de tot o part del contingut de la mateixa.
L’autoritat pot:   Denegar o suspendre el dret dels progenitors a tenir relacions personals amb els fills.
Pot variar les modalitats d’exercici si incompleixen llurs deures, si la relació pot perjudicar el interès dels fills o hi ha una altra causa justa ( abusos sexuals, maltractaments, violència familiar o masclista).
Privació de la potestat És l’exclusió dels pares de la seva titularitat i del seu exercici per la concurrència d’una de les causes previstes Son causes de privació de la potestat:    L’ incompliment greu o reiterat de llurs deures Falta d’interès pel menor Incompliment del règim de relacions personals durant sis mesos La privació s’ha de decretar:   En un procés civil o penal És efectiva des que la sentencia es ferma.
Si s’ha sol·licitat la tutela, es pot constituir en el mateix procediment.
La privació de la potestat no eximeix els progenitors de complir tot el que calgui per assistir els fills ni la de prestar-los aliments.
Recuperació La potestat es recupera: Si l’autoritat judicial ho disposa en interès dels fills quan cessa la causa que havia motivat la privació.
Extinció de la potestat La potestat s’extingeix:     Mort o declaració de mort d’ambdós progenitors o dels fills Adopció dels fills, llevat que ho siguin del cònjuge o de la persona amb qui l’adoptant conviu en parella estable Emancipació o majoria d’edat dels fills Declaració d’absència dels progenitors o dels fills.
Potestat prorrogada i rehabilitada la potestat prorrogada o rehabilitada s’extingeix:      per les causes generals declaració judicial de cessació de la incapacitat del fill constitució posterior de tutela a favor del cònjuge, parella estable o descendents matrimoni de l’incapaç amb una persona major d’edat sol·licitud dels qui exerceixen la potestat si la situació impedeix el compliment de la funció.
La tutela ordinaria: concepte Es la institució de guarda i protecció de menos i incapacitats que comporta l’existencia d’un organ permanent, d’actuació habitual.
Es subsidiaria i substitutiva de la potestat dels pares.
Abasta tant l’esfera personal com la patrimonial de la persona sotmesa i suposa la representació legal.
Estan subjectes a tutela: Els menors no emancipats que estiguin sota la potestat dels pares Els incapacitats quan la sentencia ho estableixi Els subjectes a la potestat prorrogada quan cessi si no és que procedeix la curatela Els menors en situació de desamparament La tutela ordinaria: delació i constitució Delació= oferiment El sistema de tutela familiar del CCCat atorga especial importància a l’autonomia privada al designar tutor.
La delació del tutor pot ser:   Voluntària Legal Estan obligades a promoure la constitució de la tutela:      Les persones de l’art. 222-10, les que estiguin la guarda del menor o persona que s’ha de posar en tutela L’entitat publica competent El ministeri fiscal Qui conegui les circumstàncies El procediment és el de jurisdicció voluntària, o el d’incapacitació en el seu cas.
El jutge es qui dona possessió del càrrec al tutor ( la tutela sempre es judicial).
La tutela ordinària: delació Classes Voluntària:    Delació dels pares Autotutela o Substituts o Inscripció o Nomenament La supervisió de l’exercici de la tutela es por encomanar a un consell de tutela Judicial: ordre de preferència      Cònjuge o convivent Descendents majors d’edat Ascendents Cònjuge o parella estable del progenitor mort Germans El jutge pot separar la tutela de la persona de l’administració dels béns i fixar una remuneració.
La tutela ordinària: contingut Esfera personal El tutor:  Ha de tenir cura del tutelat Esfera patrimonial El tutor i en el seu cas l’administrador patrimonial:   Son l’administrador legal del patrimoni del tutelat Ha de retre comptes actualment Tutela ordinària: extinció La tutela s’extingeix:     Majoria d’edat i emancipació Adopció del tutelat Resolució judicial que deixa sense efecte la declaració d’incapacitat o que la modifica i substitueix la tutela per curatela Mort, declaració de mort o d’absència del tutelat.
La curatela La curatela comporta l’existència d’un curador que té la funció de:   Assistir a menors i incapacitats Complementant la seva capacitat. Ni els menors i incapacitats necesiten una guarda continua.
És un òrgan estable però no d’intervenció continua.
La curatela pressuposa capacitat de les persones sotmeses.
El curador no ostenta mai la representació legal.
Subjectes Poden quedar sotmesos a curatela:   El menor emancipat El subjecte a potestat rehabilitada o prorrogada  Incapacitat judicialment de manera parcial o per prodigalitat S’apliquen a la curatela les normes de la tutela.
Extinció La curatela s’extingeix:       Per majoria d’edat del menor emancipat Matrimoni del menor emancipat amb persona capaç Adopció de la persona sotmesa Resolució judicial deixant sense efecte la declaració d’incapacitat o modificantla o substuint-la per la tutela Mort, declaració de mort o absència Resolució judicial deixant sense efecte...
El defensor judicial El defensor judicial és una institució tutelar de caràcter:    Temporal Provisional Subsidiària Que por coexistir amb altres art.224-1 CCCat ( també amb la potestat dels pares).
Es dona: Quan hi ha conflicte d’interessos entre:   Els sotmesos a tutela o curatela i el tutor o curador entre els tutors, curadors o administradors entre si.
Quan s’ha de produir una suplència:  En el càrrec de tutor o curador ( no exerceix o exerceix malament la seva funció).
L’autoritat judicial nomena defensor judicial:       D’ofici A petició del ministeri fiscal Del tutor Del curador Del mateix menor Qualsevol persona amb interès legítim ( que el resultat l’afecti).
El defensor actua:   Temporalment fins que cessa la causa Fins que es produeix el nou nomenament Amb actuacions puntuals o més continuades segons el cas.
La guarda de fet El guardador de fet és: Una persona física o jurídica Que té cura: D’un menor o d’una persona en la qual es dóna una causa d’incapacitació Si no està e potestat o tutela o, encara que no ho estigui, si els titulars d’aquestes funcions no les exerceixen.
Pot actuar en el:   Àmbit personal Àmbit patrimonial No és un guardador legal perquè no ha estat nomenat com a tal.
El guardador de fet està obligat a comunicar la guarda a:    L’autoritat publica competent en matèria de protecció de menors A l’autoritat judicial Al ministeri fiscal La guarda de fet s’extingeix per:     Desaparició de les causes que la van motivar Per la declaració de desemparament del menor Pel nomenament de defensor judicial Per la constitució del règim de protecció pertinent.
El jutge pot demanar que el guardador reti comptes.
L’administrador patrimonial Els administradors són les persones designades per qui ha atriibuit al menor o incapacitat béns per donació o herència, encarregades de la gestió d’aquests béns.
L’administració del patrimoni protegit de les persones discapacitades o dependents té un règim propi L’assistència És una institució que permet la protecció de persones en el que concorre una disminució no incapacitant de les seves facultats físiques o psíquiques, deficiència o situació de dependència que els dificulta el desenvolupament de la seva vida, sense recórrer a la incapacitació.
Les funcions de l’assistent poder ser en l’àmbit personal o patrimonial L’assistència s’extingeix per:    Mort, declaració de mort o d’absència de la persona assistida.
Desaparició de les circumstancies que la van provocar ( jutge a instància de part ha de deixar sense efecte el nomenament) Incapacitació judicial de la persona assistida.
La declaració de desemparament Concepte És la situació de fet en la que el menor no gaudeix dels elements bàsics del desenvolupament integral de la seva personalitat.
Perquè falten les persones encarregades de la seva guarda ( pares, tutors) Perquè malgrat que existeixen, posen en perill al menor per no complir degudament amb els deures propis de llurs potestats.
El desemparament provoca:    La necessària intervenció de l’entitat pública Que té funcions de protecció ( DGAI) Que ha de declarar en resolució administrativa motivada el desemparament.
Aquesta declaració:    Es notificarà al Ministeri Fiscal Que ho posarà en coneixement de les persones amb qui ha conviscut el menor Que s’hi poden oposar El jutge confirmarà o deixarà sense efecte aquesta declaració.
Efectes La declaració té els següents efectes: Assumpció per l’organisme competent de les funcions tutelars sobre el menor amb caràcter temporal La suspensió de la potestat dels pares o de la tutela ordinària L’entitat pública pot sol·licitar la privació de la potestat Les mesures de protecció del menor desemparat Les mesures a adoptar poden ser:        L’atenció en la pròpia família del menor amb ajuts psicosocial, de caràcter personal o econòmic , de l’administració L’acolliment del menor en família, simple o permanent L’acolliment en una unitat de convivència d’acció educativa L’acolliment en un centre públic o concertat L’acolliment familiar preadoptiu Altres mesures de caràcter assistencial, educatiu i terapèutic que aconsellin les circumstàncies del menor Si els menors han incorregut en responsabilitat penal hi ha regles especials de protecció.
L’acolliment És la introducció de la persona a la que es protegeix en un determinat nucli que substitueix el familiar. Pot ser:     Acolliment simple: es configura com una situació transitòria Acolliment residencial Acolliment familiar Acolliment preadoptiu: es configura com una fase prèvia a l’adopció. Procedeix quan: No és possible que el menor torni a la seva família biològica L’acolliment cessa per:     L’adopció de la persona acollida La mort, incapacitat o voluntat de persona o persones acollidores La sol·licitud del menor més gran de 12 anys La decisió de l’entitat publica fonamentada en informe desfavorable ...