Tema 15-16. Plantes amb flors - Angiospermes (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 15/03/2015
Descargas 18
Subido por

Vista previa del texto

LES PLANTES AMB FLOR: ANGIOSPERMES Les angiospermes no són descendents de les Gnetales; per contra, poden ser derivats de Bennettitales (Williamsoniella), o potser Pentoxylales.
1. CLASSE MAGNOLIÒPSIDA Les Angiospermes, al igual que les gimnospermes actuals, són un dels cinc grups de plantes amb llavors (Cicadòpsides, Ginkgòpsides, Coniferòpsides, Gnetòpsides i Magnoliòpsides). És el grup més gran de plantes terrestres (un 95% de les plantes terrestres actuals) amb 250.000 i 300.000 espècies.
Les angiospermes consten de: - Sistema vascular i reproductor més eficient que les gimnospermes.
- Flors veritables (tenen carpel).
- Primordis seminals tancats en ovaris.
Primers fòssils: Cretaci inferior (Mesozoic).
S’originen als tròpics i posterior radiació a zones temperades de l’hemisferi N.
Cretaci mitjà: domini d’angiospermes i reducció de Cycadopsida i Ginkgopsida Algunes de les seves apomorfies són: - Flor: habitualment associada amb un periant.
- Carpels tancats, i la seva participació en la formació del fruit.
- Estams: amb dues teques laterals i cadascuna amb dos microsporangis o sacs pol·línics.
- Gametòfit masculí (gra de pol·len) reduït: dues cèl·lules quan madur i tres nuclis just abans de la fecundació.
- Gametòfit femení (sac embrionari) reduït: amb 7 cèl·lules o 8 nuclis.
- Òvul o primordi seminal amb dos teguments (dos capes).
- “Doble” fecundació: gra de pol·len amb dos nuclis espermàtics. Un fecundarà l’ovocèl·lula i l’altre fecundarà dos nuclis femenins (farà cèl·lula 3n  endosperma).
- Endosperma secundari 3n (triploid): es desenvolupa després de la fecundació.
1.1. AVANTAGES EVOLUTIVUS Vegetativa: molta plasticitat del cos vegetatiu (formes vitals molt variables)  capacitat de colonitzar hàbitats molt diversos.
Reproductiva (més eficient): • Flors sovint hermafrodites • Fecundació més ràpida • Protecció de primordis seminals en carpels • Pol·linització sovint biòtica (més eficient i econòmica que l’anemògama  es requereix menys producció de pol·len) 1 1.2. HÀBITS El sistema de Raunkiær (1934) categoritza les plantes segons categories de "formes vitals”. Les subdivisions del sistema es basen en la localització del punt de creixement (gemmes) de la planta durant el període de temps desfavorable (períodes freds, estacions seques): • Epífits: es troben sobre d’altres plantes.
• Faneròfits: arbres o arbustos amb gemmes elevades (molt visibles).
• Camèfits: plantes llenyoses o vivaces amb les gemmes a poca altura (a 25cm del sòl).
• Hemicriptòfits: plantes herbàcies o biennals, amb gemmes a ras del sòl.
• Geòfits: herbes perennes amb òrgans de reserva hipogeus i gemmes per sota terra.
• Teròfits: plantes anuals que no deixen res d’un any per l’altre. Formen un banc de llavors per perpetuar l’espècie.
• Hidròfits: planta aquàtica, amb gemmes persistents situades sota el nivell de l’aigua.
Altres formes de vida que poden adquirir algunes plantes són: - Plantes paràsites: exploten a un hoste i l’extreure l’aigua i els nutrients. Formen haustoris (tubs que injecten al xilema de la planta hoste).
o Hemiparàsits: no han de competir amb plantes que viuen al ecosistema. Són fotosintètiques i tenen els seus propis sucres.
o Holoparàsites: no fan la fotosíntesis, directament extreuen els sucre i tots el productes de la fotosíntesi.
- Plantes micòtrofes: plantes que viuen en simbiosi amb altres plantes i no fan la fotosíntesi. Obtenen els carbohidrats i altres nutrients mitjançant un fong micorrícic que està també associat amb arrels de plantes fotoautòtrofes.
2. COMPARATIVA GIMNOSPERMES I ANGIOSPERMES Les plantes amb llavors tradicionalment s’han dividit en dos grups, tots a dos monofilètics: 1. Gimnospermes tenen llavors “nues” [de gymnos = nu, i sperm = llavor].
2. Angiospermes: llavors tancades dins les parets de l‘ovari, en el que coneixem com a fruit [d’angios = vas, recipient].
Gimnospermes Primordis seminals / Llavors sense protecció.
No “tancats”. Sobre fulles carpel·lars o esquames seminíferes.
Gra de pol·len primitiu: gametòfit masculí amb 4 cèl·lules (2 estèrils + 2 gàmetes).
Pol·linització anemòfila. El gra de pol·len arriba directament al micròpil (obert per definició, deixa pas al pol·len).
Estructures reproductores associades a esquames i sense periant. Normalment en cons. Sempre unisexuals.
Sense fruits típics, alguns autors parlen de pseudofruits. Al no tenir carpels, no tenen fruits.
Angiospermes Primordis seminals / Llavors amb protecció.
“Tancats”. A l’interior de carpels i després de la fecundació, del fruit.
Gra de pol·len evolucionat: gametòfit masculí amb 3 cèl·lules (1 estèril (tub) + 2 gàmetes).
Pol·linització biòtica. El gra de pol·len arriba a l’estigma (superfície tancada), de forma que el gra haurà de lisiar per arribar al ovari.
Hi ha un retorn a l’anemofília en molt de grups ± avançats).
Flors típiques, sovint molt vistoses per ser pol·linitzades per animals. Les flors poden ser unisexuals o bisexuals (hermafrodites).
Fruits típics: resultat del conjunt de carpel (ovari) que han sigut fecundats i han madurat.
2 Sac embrionari primitiu. Gametòfit femení amb 2 ovocèl·lules. Multicel·lular. Encara amb arquegonis.
No hi ha doble fecundació. Endosperma primari (n) pre-format (gametofític), es forma quan el sac embrionari.
Poliembrionia (2 o més embrions.
Generalment tots avorten menys 1).
Quan els embrions s’estan formant es diferencien en cotilèdons (fulles primordials).
Les gimnospermes tenen de 15 a 20.
Poden a actuar com a primeres fulles (faran la fotosíntesi) o de reserva.
Tenen morfologies molt heterogènies. Actuaran com a font d’E per alimentar l’embrió.
Sac embrionari evolucionat. Gametòfit femení amb 1 ovocèl·lula. Octacel·lular (8 cèl·lules, amb només 3 cèl·lules fèrtils).
Doble fecundació. Endosperma secundari (3n) format resultant de la fecundació (involucra la ovocèl·lula i els nuclis polars).
Un sol embrió.
Un o dos cotilèdons.
LES FLORS 1. ESTRUCTURA DE LA FLOR Verticili: conjunt de peces que parteixen d’un mateix punt.
 Androceu (estams): maculí. Format pels filaments i l’antera (2 treques i 4 sacs pol·línics).
 Ginoceu (carpel): femeni. Format per ovari, estil i estigma.
Periant: conjunt de verticilis estèrils  Calix: sepàls.
 Corol·la: pètals.
Quan no es poden distinguir i estan fusionats, s’anomenen perigoni (tepàls).
*Bràctees: 1.1. SIMETRIA Zigomorfa: 1 pla de simetria Actinomorfa: <1 plans de simetria 1.2. INFLURESCÈNCIES Racemoses: creixement indefinit, maduració centrípeta Cimoses: creixement definit, maduració centrifuga.
2. FECUNDACIÓ EN LES ANGIOSPERMES El sac embrionari esta envoltat dels teixits materns (conjunt: sac seminal). Hi ha dos cèl·lules estèrils externes, la ovocèl·la i 2 nulis polars. En el tub pol·linic hi ha un nucli generatiu, el qual en algun moment es divideix per mitosis (forma els gamètes).
Un d’aquest gàmetes arribarà a l’ovocèl·lula i formarà el zigot, i un l’altre s’ajuntarà amb el nuclis polars de forma que s’origina un endosperma (3n)  doble fecundació.
3 2.1. CICLE BIOLÒGIC El gra de pol·len o el microgametòfit GIneceu Hi ha flors que són multicarpel·lars, on a cada carpel hi ha una llavor o varies. També pot ser que només tinguin un carpel i moltes llavors en ells.
Gineceu sincàrpic: múltiples carpels amb una sola llavors que s’han soldat.
Gineceu apocàrpic: múltiples carpels amb una sola llavors que es troben lliures.
El primodi seminal o el megagametòfit 4 3. FRUITS (ovari fecundat i madur) *Epicarp: no es distingeixen les capes.
3.1. FRUITS SIMPLES SECS Fruits dehiscents (sobren espontàniament): fol·licle, llegum, silíqua/silícula, càpsula Fruits indehiscents (es dispersa tot el fruit): esquizocarp, cariopsi, sàmara, aqueni/núcula 3.2. FRUITS MÚLTIPLES Els fruits múltiples provenen d’una flor amb gineceu apocàrpic.
 Drupa: un fruit carnós, constituït per un capel amb una llavor. Ex: cirera, préssec.
 Núcula: fruit dur, constituït per un carpel amb una llavor. Ex: pipa 3.3. FRUITS COMPLEXOS Provenen d’una flor i en la seva formació intervenen, a més dels carpels, altres parts de la flor.
Cinoròdon: l’ovari es troba per sota dels sèpals (ovari infer).
3.3.1. Infructescències Múltiples flors (inflorescències) intervenen a formar una estructures amb múltiples fruits, al ser fecundats i al madurar.
Polibaia: infructescències de baies Sorosi: són fecundats i maduren, de manera que aleshores es solden. Ex: pinya.
Siconi. Ex: figues.
5 ...