Tema 1 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 1º curso
Asignatura Introducció a l'Economia
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 17/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Júlia Mumany Pesarrodona 1 TEMA 1: L’OBJECTE DE L’ANÀLISI ECONÒMICA 1.1 Economia prové del grec: OIKOS NOMOS → l’administració i gestió dels recursos de la casa Definició: Ciència que intenta administrar uns recursos limitats davant de les necessitats il·limitades.
Un dels problemes que analitza l’economia és: l’assignació dels recursos limitats.
Però n’hi ha un altre, i que és: com es distribueixen aquests recursos.
● 1.2 Principis en la presa de decisions de la gent: No podem satisfer totes les necessitats.
- Davant de la situació entre recursos limiats i necessitats ilimitades, ens enfrontem a disjuntives.
- - - Una de les disjuntives més importants a les quals ens enfrontem és entre: eficiència/equitat - Eficiència: potencia el creixement, a treure el màxim profit front els recursos limitats.
- Equitat: distribució més equitativa dels recursos Hi ha economistes que diuen: - 1r creixement i després distribució. → - 1r distribució i després creixement. → - Aplicar una o l’altra dependrà de la ideologia.
Triar entre opcions suposa renunciar a certes coses. Renunciar sempre té un cost. El cost de qualsevol acció es mesura en termes de les oportunitats a què es renuncia. l’Economia interpreta tots els costos com a: cost d’oportunitat.
- Costos: - Explícits: pagues per ells.
- Implícits: no pagues necessàriament per ells però els has de tenir en compte perquè estan valorant altres aspectes. Els costos de renuncia normalment van associats als implícits.
- La gent racional pren decisions comparant els costos marginals amb els ingressos marginals.
- Cost marginal: la variació en el cost total quan produïm una unitat addicional.
- Ingrés marginal: la variació en l’ingrés total quan produïm una unitat addicional.
- La gent respon a incentius → prenem decisions en funció dels incentius.
● Principis de la interacció de la gent: ○ El comerç és beneficiós per a tothom, ja que ens ajuda a satisfer aquestes necessitats il·limitades. Els països s’especialitzen [en aquells recursos que tenen] i comercialitzen entre ells. Si més no, cal analitzar-ho bé.
Júlia Mumany Pesarrodona 2 ■ A.Smith → La riquesa de les nacions (1776): comença a parlar de les avantatges que els països s’especialitzin en recursos i comercialitzin entre ells.
○ Normalment els mercats són una bona manera d’organitzar l’activitat econòmica.
■ La majoria de mercats que tenim són mixtes, amb l’intervencionisme de l’Estat. És una economia capitalista (existència de mercat i propietat privada).
■ La Xina, per exemple, té una economia liberalitzada però alhora l’estat controla i dirigeix una bona part d’aquesta, que considera estratègica.
■ Adam Smith “ma invisible” → cadascú actuant perseguint el benefici individual, gràcies a aquesta mà invisible, arribem a una situació de bé per tota la societat, malgrat que cadascú busqui el benefici propi.
○ De vegades l’Estat pot millorar potencialment els resultats del mercat [si hi ha errades en el mercat i si el resultat no és equitatiu].
■ L’estat intervé en l’economia perquè és el millor assignador de recursos i per tal de corregir les errades que es provoquen.
■ Errades de mercat: l’Estat ha d’actuar per tal de millorar ● ● ● Eficiència: ○ poder en el mercat: monopolis, oligopolis, etc.
○ Externalitats: costos o beneficis que no s’agreguen als beneficis totals Equitat: no sempre s’aconsegueix una bona distribució dels recursos ○ Impostos ○ Subvencions ○ etc Els principis de l’economia en conjunt ○ El nivell de vida d’un país depèn de la seva capacitat per produir béns i serveis. La productivitat és la font principal dels arguments del nivell de vida.
○ El creixement de la quantitat de diner és la causa fonamental de la inflació.
○ A curt termini la societat s’encara a una disjuntiva entre inflació i atur (*Corba de Phillips).
Salari - Nominal (W): el que cobro - Real (W/P): el que puc comprar amb el que cobro, i que depèn dels preus.
Corba de Phillips: - Relaciona la taxa d’inflació amb la taxa d’atur.
- Té una pendent negativa, fet que vol dir que tenen una relació contrària entre ambdues variables.
Júlia Mumany Pesarrodona - No podem corregir els dos problemes alhora.
- l’Explicació de la corba és que l’orígen de la inflació era la demanda.
- 3 Quan hi ha una inflació de demanda, vol dir que si hi ha més demanda, s’incrementaran els preus i alhora les empreses produiran més, augmentaran la seva contractació de personal que → farà baixar l’atur.
Aquesta explicació va funcionar molt fins l’arribada de la crisi dels anys 70, lligada al petroli.
- L’origen de la inflació del petroli va ser deguda a l’oferta.
- Augmenta el preu del petroli, que fa augmentar els costos de les empreses, que fa augmentar els preus i que provoca una taxa d’inflació. Però, el fet que les empreses tinguin més costos, farà que produeixin menys, que farà que l’oferta baixi, la contractació també i doncs, augmenti l’atur.
- Per tant, és el primer cas que es dóna a la vegada la inflació i l’atur. → ESTAINFLACIÓ.
Cal diferenciar entre: - MICROECONOMIA → analitza els mercats, comportament de les empreses, l’oferta i la demanda d’un mercat en concret, les economies domèstiques, com prenen decisions els individus.
- MACROECONOMIA → analitza l’economia en el seu conjunt, l’agregació, la inflació, el creixement del PIB, etc.
● 1.3 Pensar com un economista: Enfocaments, Models, Economia positiva i economia normativa Per analitzar la realitat ho fem des del punt de vista científic. Observem una realitat i busquem una explicació de manera simplificada, a partir de model. Plantegem una hipòtesis i elaborem un model, una idea que ens ajuda a entendre una idea complexa. Aquest model l’elaborarem a partir d’una sèrie de supòsits.
- El problema deriva que molts cops els supòsits s’amaguen.
Triar uns o altres supòsits dependrà: d’ideologies, judicis de valors, etc.
Una vegada tenim el model el contrastem amb la realitat a partir de les dades.
Aleshores, poden sortir dues conclusions: - Que realment la hipòtesis es compleixi → acceptem el model/hipòtesis - La hipòtesis no es compleix → rebutgem el model o Llavors hem de refutar la hipòtesis Júlia Mumany Pesarrodona 4 Suposant que el model es compleixi, ja pots proposar i aplicar mesures de política econòmica.
● 1.4 Models econòmics bàsics Diagrama del flux circular de la renda - - Model que té uns supòsits: - Economies domèstiques → suposem que són les propietàries dels factors de producció - Empreses Hi 2 mercats: - Mercats de béns i serveis - Mercats de factors de producció (terra, mà d’obra, capital, etc) → aquells béns que utilitzem per produir el bé final Dibuixem un flux intern (físic) i extern (monetari).
Circuit intern (físic) - Les empreses van al mercat de béns i serveis i venen béns i serveis.
- Les economies domèstiques compren béns i serveis i van al mercats dels factors de producció i venen els factors de producció.
- Els factors de producció els compraran les empreses.
Circuit extern (monetari) - Les empreses venen béns i serveis i a canvi tenen uns ingressos - Compren factors de producció i paguen uns salaris, interessos, etc.
- Les economies domèstiques venen els factors de producció i reben aquests ingressos i salaris, que els hi suposen una renda.
- Amb aquests diners compren béns i serveis i fan una despesa.
El PIB de la producció = PIB de despesa = PIB renda Júlia Mumany Pesarrodona 5 Mercat de gelats - Preu (variable independent) [p] - Quantitat (variable dependent) [q] Corba/llei de la demanda → pendent negatiu A major preu baixa la demanda.
A menor preu puja la demanda.
Pendent: [la variació de p/la variació de q] Les altres variables, com ara: les temperatures, els turistes, la publicitat, la renda, etc → no es tenen en compte perquè es consideren que són costants - “ceteris paribus”.
És important distingir: - Un moviment dins de la corva → té a veure amb la variació del preu i que afecta a la quantitat Júlia Mumany Pesarrodona - 6 Un desplaçament de la corva de demanda → s’explica per factors diferents al preu, que abans considerava exògens, com ara les variables que a dalt s’expliciten, i que fan variar la quantitat.
Corba/llei de l’oferta (supply) → pendent positiu A major preu hi ha una major quantitat ofertada → per treure més ingressos Pendent: [la variació de p/la variació de q] El moviment i el desplaçament de la corva s’expliquen pel mateix raonamen que la corva de la demanda.
Frontera de possibilitats de producció Combinacions possibles que pot produir una economia de manera eficient, donada unes certes variables. Ex: mòbils i ordinadors - Els punts sobre de la corva → punts eficients - Eficient es refereix a que és el punt màxim que puc produir per obtenir els màxims beneficis.
Són els punts més eficients.
- Punts per sota de la corva → punts factibles però ineficients - - Si els assolís tindira pèrdues Punts per sobre de la corva → punts inasolibles - No els puc assolir Si jo vull produir més d’una unitat d’ordindors, he de renunciar a uns de mòbils.
Pendent= [variació dels mòbils/variació dels ordinadors].
Júlia Mumany Pesarrodona 7 Cost d’Oportunitat dels ordinadors= [pèrdua de mòbils/guany d’ordinadors] Cost d’Oportunitat dels mòbils= [pèrdua d’ordinadors/guany de mòbils] ● Els principis de l’economia en conjunt El nivell de vida d’un país depén de la seva capacitat per produir béns i serveis. La productivitat és la font principal dels augments del nivell de vida.
El creixement de la quantitat de diners és la causa fonamental de la inflació.
A curt termini la societat s’encarna a una disjuntiva entre inflació i atur.
Avantatge absolut → el té una persona o un país quan amb menys factors de producció és capaç de produir més, o simplement qui és més capaç de produir més.
Avantatge comparatiu → compara els costos d’oportunitat. Per això serà important tenir la taula de costos d’oportunitat.
...