Lliçó 7: Les institucions i competències de la UE (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Relaciones laborales - 2º curso
Asignatura Normes Internacionals
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 22/10/2014
Descargas 29
Subido por

Vista previa del texto

NORMES INTERNACIONALS 2N SEMESTRE  comentaris, després passa al Director General on realitza un informe global i per últim passa per mans del C.I.T on es realitz aun examen informe global.
Informes territori no metroplitan Procediments especials de reclamació i queixes Són minoritaris, s’han donat en pocs casos. Quan entrem en procediments de reclamació i queixes és epr causa de què determinats Estats no compleixen, només, els covnenis ratificats. ÉS com a últim recurs per accedir.
Procediment de reclamació: per iniciar aquest procediment està legitimat les organització de treballadors i empresaris, ja sigui de l’Estat demandat o d’un Estat independent. El motiu de les reclamacions és pel fet de què hi hagi Estats membres que no compleixen de manera satisfactòria un conveni ratificat. El Consell d’Administració analitza la admisibilitatExcepte si és una demanda dels convenis 87 i 98 passen al Comité de llibertat Sindical.
Després del Consell, es analitzada pel Comité tripartit del Consell d’Administració, que està format per tres membres del mateix Consell i també evidentment se li requreix als Estats les observacions, aquest comité fa tot un estudi i conclou formulant unes recomanacions que al final apareixen en un informe que passa al Consell d’Administració.
Un cop rep aquest informe el Consell de part del Comité, si l’Estat en qüestió no ha formulat cap declaració respecte a la reclamació presentada o la seva declaració és insatisfactòria, el Consell pot fer tres coses: Publicar la declaració en el bolleti oficial de la OIT, i en el seu cas, les declaracions del Estat que siguin insatisfactòries. Això és una sanció moral. (ho fa molt poc) Fer observacions i publicar l’informe i remetre-ho a la Comissió d’Experts per a que faci el seguiment pel procediment ordinari. ( és el que més s’utilitza) Crear una Comissió d’Enquesta perquè l’inici del procediment comenci per una queixa.
Procediment de queixa: és el més complert en el sentit de que pot arribat al TIJ. Estan legitimats per activar-lo el Consell d’Administració, qualsevol delegat de la Conferència General (és tripartita) i els Estats membres.
Un cop rebuda la queixa, el que fa el Consell si ho estima oportú (si no ho rebutja) pot constituir una Comissió d’Enquesta, formada per 3 membres independents. I si la queixa no fa referència a la llibertat sindical, el que fa és iniciar el procediment. Aquesta Comissió d’Enquesta fa un procediment contradictori (escoltar ambdues parts) i fins i tot, es pot desplaçar al país que ha fet la reclamació i comprovar com aquell Estat està violant el conveni de la OIT.
Tot i així acaba fent un informe on figura: Els resultats de les investigacions realitzades Les recomenacions sobre les mesures que ha d’adaptar l’Estat Establir el termini en els qual s’han d’adoptar aquestes mesures Aquest inform es comunica i el temrini per complir aquestes recomenacions és de 3 mesos normalment. I es produeix a la seva publicació al bulletí oficial de la OIT. L’Estat en principi té dos possibilitats: - Complir (acceptar l’informe i seguir les recomenacions) O sometre-ho al TIJ (tribunal internacional de justícia) La reacció institucionalitzada en al SI de la OIT En els casos que els Estats segueixin l’incompliment (art 33 de la carta), l’Administració recomenarà a al Conferència les mesures que estimi convenients per fer complir el Conveni. Però la Conferència no té competències per establir mesures, només podrà fer recomenacions als Estats membres, no imposar, per tant podrà seguir o no aquestes recomenacions.
Només s’aplicat 1 cop i no va tenir èxit. Hi va haver un cas d’incompliment del Conveni de treball forçòs que es va iniciar fa 16 anys i finalment el Consell d’Administració ho va introduir en la ordre del dia a l’any 2000 es va actua contra aquest país perquè no complia amb el Conveni. La Conferència va adoptar una resolució en el qual recomenava als Estats memebres que estudiesin les seves relacions amb aquest país, i en funció d’això intentesin pressionar el compliment del Conveni. Encara segueix el treball forçat (és a dir, incomplint el conveni). Es pot veure que hi ha una feblesa del mecanisme internacional.
Lliçó 7. Les institucions i competències de la UE El procés d’integració europea Hi havien inicialment 3 comunitats, la CECA al 1952, la CEE i l’EURATOM (CEEA), que en la Declaració de Schuman van seguir la idea per el procés de creació de la UE. A part de les reformes sectorials, i estan les reformes d’abast, que són les més importants, una d’aquestes va ser l’Acta Uníca Europea (AUE) que va servir per la creació de la CPE i NORMES INTERNACIONALS 2N SEMESTRE el Consell Europeu (que ara ja és un òrgan), també va contribuir en la incrementació de les majories qualificades en les votacions i en la incrementació del poder del Parlament Europeu.
Amb el Tractat de Maastricht (tractat de la UE, TUE) la CEE passa a dir-se Comunitat Europea, per altra banda desapareix la CECA, i amb el Tractat de Lisboa passa a anomenar-se Unió Europea (juntament amb l’Euratom).
Es posa en marxa la PESC (el que havia sigut CPE), una altra novetat com s’ha dit abans són l’increment de matèries que es decideixen per majoria qualificada i l’increment de poder del Parlament, i nous procediments de decisió.
Amb el Tractat d’Amsterdam al 1997 es el que permet la cooperació reforçada (determinats Estats es poden juntar i que vagin més enllà, que avancin més que els altres membres). El Tractat de Schengen ja existia, abans d’Amsterdam però ara s’introdueix dins del cabal comunitari (lliure circulació de persones).
Amb el Tractat de Niça de 2001, un tractat que discutia el funcionament de la UE. Es va pactar reformar la composició de la Comissió i també es va reformar el càlcul de la majoria qualificada dins del Consell i és va suprimir la unanimitat (per passar a majoria qualificada).
Després hi va haver un intent de reforma, la Constitució Europea (2004) i n es va tirar endavant, perquè en molts països no es va votar a favor. Però amb la seva modificació va sorgir el Tractat de Lisboa de 2007. Però entra en vigor el 1 de desembre de 2009. És la última reforma, i la més important, va fer canvis a nivell institucional, de competències, de normes de la UE, etcetera. Novetats més importants: La AUE i el TUE s’acaben regularitzant i queden dos organitzacions UE i Euratom Es creen dos noves institucions el Tribunal de Comptes i el Banc Central Europeu que es converteixen en els principals (ja que hi havia el Consell, la Comissió, el Parlament i el Tribunal de Justícia) Altra canvi és la representació de la unió per els afers exteriors i la política de seguretat El Tribunal de Justícia també es reforma i passa a haver-hi tres tribunals (justícia, general i especialitats) El Comité de Regions ara pot fer un recurs de nulitat, abans no podia, representa a tot allò que no són els Estats.
Abans de Lisboa hi havia 3 pilars, el comunitari, el de la PESC i la cooperació policial i judicial però es va integrar comunitàriament Van incrementar els poders del Parlament mitjançant el procediment de codecisió, és a dir, la decisió és conjunta entre Parlament i Consell (abans tenia la última paraula el consell) Redistirbució de competències Entra la possibilitat de retirada (un Estat es pot retirar de la UE) La carta de drets fonamentals de la UE passa a ser vinculant (no forma part del dret comunitari, però passa a ser com un annexe vinculant). I lligat amb aquest tema de drets humans, el TEDH que forma part del Consell Europeu, la UE passa a formar part del Conveni Europeu de Drets Humans Pot haver-hi iniciatives populars de la UE (fa falta 1 milió de signatures i després es pot rebutjar o no) Aprofundiment en polítiques socials **AUE (1986) **TUE (1992), TUE i LISBOA són dos reformes molt importants.
No confondre el Consell Europeu (òrgan de la UE) amb el Consell d’Europa (és una organització Internacional d’àmbit regional europeu amb fins polítics, amb la SEU a Estrasburg).
El sistema institucional de la UE i la presa de decisions (important) 1. Institucions Consell de la UE: és un dels òrgans més importants, perquè pren les decisions jurídiques més importants.
La composició és interguvernamental, hi ha 10 “sub”consells diferents: els més importats són Consell d’Afers General, format per ministres d’afers europeus o d’exteriors que és el que coordina els diferents Consells, i el Consell d’Afers Exteriors que és el Consell de Ministres d’Afers exteriors.
En tots els Consells cada semestre té un país la presidència, excepte el d’Afers Exteriors, que la té l’alt representant. El Consell es reuneix 1 cop al mes i els altres depenent de les urgències. Durant el temps entre que es celebren els Consells hi ha el COREPER I i II, el primer format per representants permanents adjunts i tracta qüestions tècniques (menys importants) i el segon està format per caps de delegació de la UE i decideixen les qüestions polítiques més importants.
Les decisions s’adopten per majoria simple (pocs casos), per unanimitat i el procediment més normal és la majoria qualificada. Aquesta s’estableix, cada membre del Consell té uns vots. EXEMPLE: Espanya 27. Tots els vots han de sumar 352 vots. A partir de novembre de 2014, el procediment ha de ser del 55% dels representants dels Estats (que són 15 Estats) i el 65% de la població (MAJORIA QUALIFICADA).
Per adoptar decisions fa falta 2/3 del vots, és a dir, 260 vots. Ademés han de representar el 62% de la població.
NORMES INTERNACIONALS 2N SEMESTRE Del 2014 al 2017, també pot funcionar si qualsevol membre del Consell pot demanar que es realitzi el procediment pre-Lisboa.
Les competències del Consell bàsicament són 4:  Executives, que normalment les delega al Comissió  Legislativa, la més important, encara que ara la comparteix amb el Parlament (codecisió)  Àmbit pressupuestari  Relacions exteriors, juntament amb la Comissió (el consell dóna les intruccions i la comissió negocia) Consell Europeu: és una institució principal a Lisboa. Està format pels caps dels Estats o de Govern, pel president de la Comissió i pel president del Consell Europeu i per l’alt representant de la Unió per Afers Exteriors i Política de Seguretat. Normalment es reuneix 2 vegades l’any i les decisions s’adopten per consens, excepte que el Tractat digui altre cosa. No hi ha votació formal. El Consell Europeu és el qui defineix les orientacions i polítiques que pot tractar qualsevol tipus de tema. Quan en tracta sobre el PESC, aquest és el que més competències en té. En alguns actes si que està sotmés al control dels Tribunals. Les grans decisions s’acaben prene en aquest, tot i que l’última paraula la té el Consell de UE.
Comissió: Actualment està formada per 28 comisaris de cada Estat i per l’alt representant. La comissió forma un cos col·legiat independent. A partir del 2014 estarà formada epr 2/3 dels Estats membres, és a dir 18 que aniran rotant, excepte que el Consell decideixi per unanimitat modificar-ho. Aquests comisaris no representen els seus Estats (en teoria, malgrat que hi hagi un per Estat).
Nombrament de la Comissió: El Consell Europeu actualment s’ha de fixar en els candidats (que sorgeixen de cada Estat) i escollir qui serà el President. I quan és escollit el Parlament Europeu dóna el vist bo (si no dóna el vist bo, s’ha de tornar a buscar nous comisaris). Escull els candidats per majoria simple.
Competències Comissió:  Iniciativa legislativa (la més important): totes les propostes de reglaments, directives, decisions, normalment comencen a la Comissió. En qualsevol moment del procés pot modificar-la.
 Control: Control sobre els Estats, es concreta en el recurs d’incompliment, és una infracció contra els Estats Control polític de les institucions. Recursos de nulitat (és quan una institució comunitària actua però de manera incorrecte perquè no té competències, o perquè no té el dictàmen preceptiu que s’havia de fer) i inactivitat ( o omissió és quan una institució té que actuar i no ho fa). EXEMPLE: Parlament, Consell del comité de regions, etcétera.
Control sobre particulars  D’execució: poden ser autònomes (competències que ja té per si mateixa, per exemple: gestió de fins europeus) o transmeses pel Consell.
 Relacions exteriors: normalment la Comissió té la representació de la UE, però a més la Comissió és qui negocia els Tractats Internacionals Parlament Europeu: representa als ciutadans. Actualment són 766 membres, però després de les eleccions la nova composició serà de 750+1 (president). Després del 25 de Maig els Estats perdran diputats, ja que la nova composició serà que els Estats no podran tenir més de 96 diputats i com a mínim 6. I cada partir presentarà 1 candidat per se president a la Comissió.
S’obliga que qualsevol grup polític tingui diferents representants dels Estats, i com a mínim necessiten 1/5 part per constituir un grup polític, i mínim de 19 eurodiputats.
Presa de decisions: per majoria simple, excepte que es digui el contrari. En alguns casos s’exigeix majoria qualificada com en una moció de censura que serà de 2/3 Competències:  Control:  Polític - Comissió: control en el nombrament i moció de censura contra la Comissio. Per dur a terme una moció fan falta 2/3 NORMES INTERNACIONALS 2N SEMESTRE - -     Comissió-Consell-Alt representant: el Parlament pot fer comparèixer als comisaris. És u control de qualsevol membre de la comissió, de qualsevol ministre del consell o de l’Alt representant Conjunt institucions: per exemple es poden fer comissions d’investigació. Poden interposar davant del Parlament un escrit sobre qualsevol tema de la UE que els afecti. El defensor del poble també forma part del Parlament, i és un mecanisme de controlar a les altres institucions Estats: Parlament intervé en procesos disciplinaris Jurídic: el Parlament pot interposar un recurs de nulitat contra un acte que faci una altrainstitució. O d’inactivitat.
Normatives: codecideix els reglaments, directives, etc. Pressa de decisions en matèria d’actes normatius Pressupuestaris: aprova pressupostos juntament amb el Consell Relacions internacionals: quan un Estat es vol retirar, al final fa falta l’aprovació del Parlament Europeu. El Parlament pot controlar si un dictàmen està d’acord amb la UE.
Tribunal de Justícia: Representa els interessos del dret, és a dir, respecta el dret. Amb seu a Luxemburg, dividit en 3 Tribunals: o Tribunal justícia: és el més important. Composat per 1 jutge de cada Estat i per 8 advocats generals (3 es distribueixen per rotació). Advocat general estudia i fa un informe sobre un cas, però l’informe no és vinculant (normalment resol el cas i va més enllà però no és vinculant). 28 jutges més 8 advocats (que es pot amplia a 3 més).
o Tribunal General: composat per 1 jutge de cada Estat membre i possibilitat de que hi hagi més per Estat. Els jutges fan d’advocats. (es preveu que pugui tenir més jutges perquè no hi ha advocats) o Tribunal Especialitzat: fan referència a tot el tema de funcionaris Les decisions s’adopten per consencs i si no és possible, per majoria. Hi ha una peculiaritat en les seves decisions, a diferència del TSJ, no es sap qui a votat a favor o en contra (per evitar els Estats siguin crítics amb el Tribunal). I mantenir l’autoritat del Tribunal. L’altre peculiaritat són els advocats generals, normalment, quan un afer va a tribunal, els advocats s’encarreguen d’estudiar-ho.
Competències: o o o o Contencioses:  Recurs d’incompliment - TJ  Recurs nul·litat - TG  Recurs d’inactivitat - TG Prejudicials: TJ, excepte en alguns casos TG. Quan un jutge intern té dubtes sobre la validesa sobre la interpretació d’una norma comunitària, bé perquè ho requereix l’advocat de les parts o per ofici.
Consultiva: TJ en matèria de Tractats Internacionals es demana si està d’acord amb el dret comunitari Arbitrials: TG. Possibilitat d’actuació com a arbitres.
Tribunal de comptes: no és un tribunal, no és un òrgan jurisdiccional. Està format per 1 membre de cada Estat, nombrats per majoria qualificada pel Consell i prèvia consulta no vinculant al Parlament.
Competències: o o Control: només controla la legalitat, sinó que també la racionalitat econòmica d’aquelles operacions (si és acceptada o no), és a dir la oportunitat.
Consultives: hi ha una sèrie d’actes que és necessari una consulta prèvia en el Tribunal de Comptes (que doni la seva opinió). Dins està la pressa activa que s’ha de fer obligatori i per altre costat les facultatives (per exemple: qualsevol institució li pot demanar dictàment).
Banc Central Europeu: és un òrgan que forma part del Sistema Europeu de Bancs Centrals. Aquest sistema europeu de bancs centrals (una espècie de institució), lligat a la Unió econòmica monetària. Està dirigit pel Consell de Govern del Banc Central Europeu i aquest està format per dos tipus d’òrgans: o Pel Comité Executiu del Banc Central Europeu: format per un president, un vicepresident i 4 membres. Teòricamente són els que prenen decisions, tot el relacionat amb la política monetària.
o Governadors dels bancs centrals de la zona euro NORMES INTERNACIONALS 2N SEMESTRE Aquest ha de vetllar per l’estabilitat de preus i donar suport a les polítiques econòmiques de la UE.
Competències: o o Definir i executar la política monetària Analitzar operacions amb divises Comité econòmic social: format per empresaris, treballadors i societats civils. Els seus informes són interessants perquè es pot esbrinar que hi ha darrere de cada norma o disposició. Té un paper importan en la pressa de decisions. Format per 344 membres (amb un màxim de 350) nombrats pel Consell per unanimitat, prèvia proposta de la Comissió i per un període de 5 anys. Aquest representa el sector socioeconòmic.
Función consultiva amb 3 nivells: o o o Dictàmen preceptiu: mai és vinculant, i a vegades pot ser preceptiu, és a dir, sinó es demana pot ser un acte de nul·litat (preceptiu que és obligatori demanar-ho, però no és vinculant, vol dir que el resultat no vincula). EXEMPLE: afers socials, educació, juventut, cultural, salut pública, formació professional, etcétera.
Dictàmen facultatiu: que li pot demanar Consell, Parlament o Comissió Dictàmen per iniciativa pròpia Comité de Regions: format igual que el CES. Representa els . La diferència està en que representen ents regionals, locals, etc. Hi ha 17 de CCAA i 4 d’Ajuntaments (els fixos són el de BCN i Madrid i 2 que van rotant). Aquestes persones no representen aquests ents, sinó que són independents.
Función consultiva amb 3 nivells: o o o Preceptiu: només en els casos que afecti la norma a ents locals o regionals. NO ÉS VINCULANT Facultatiu: comissió, parlament o consell pot demanar dictàmen Per iniciativa pròpia La Comissió és la que proposa, sempre hi ha dictàments del Parlament, del Consell Econòmic i Social i del Comité de Regions (a vegades). Excepte en alguns casos del Parlament que són vinculants, són preceptius (s’han de demanar) però no són vinculants. Avui en dia el procediment ordinari és que el Consell de la UE/Parlmanet Europeu.
Cada institució té un paper. La Comissió és la que representa el interés comunitari, s’encarrega de defensar els interessos de la UE. Els dos Consells representen els interessos dels Estats. I el Parlament Europeu representa els interessos dels ciutadans. I el Tribunal de Justícia representa l’interés del dret.
2. Procediment de la presa de decisions Procediment legislatiu ordinari: La Comissió fa una proposta i el PE elabora un dictàmen (moltes vegades del CES i/o del Comité de Regions). Aquests dictàmens són preceptius, és a dir, que és motiu de nul·litat. I pot passar que: o El Parlament Europeu no proposi cap esmena, o sigui que el Consell aprova el acte per majoria qualificada o El Consell aprova les esmenes del Parlament Europeu i per tant el Consell aprova el acta per majoria qualificada o El Consell no esitgui d’acord amb el Parlament Europeu i per majoria qualificada adopta una posició comuna Procediments legislatius especials: o Actes que adopta el Parlament Europeu: El PE fa de legislador, per pròpia iniciativa adopta un acte legislatiu, però fa falta una participació del Consell i de la Comissió.
o Actes del Consell:  Amb aprovació del PE: El Consell pot adoptar el acte per unanimitat (segons matèria, exemple: matèries sobre ciutadania) o bé, per majoria qualificada (sistemas de recursos propis de la UE). És vinculant.
 Amb consulta al PE: No és vinculant el dictàmen del PE. El Consell pot adoptar el acte per unanimitat (la majoria de matèries; Seguretat Social i protecció de NORMES INTERNACIONALS 2N SEMESTRE la Seguretat social; polítiques socials; i medi ambient). O bé, per majoria qualificada (Exemple: mesures per garantir la protecció diplomàtica).
Procediment presupostari: De fet, també és especial. No cal estudiar. *Només s’ha d’entendre la idea dels diferents procediments.
Distribució de competències entre la UE i els Estats membres Principis bàsics que regeixen les competències de la UE: A. Principi d’atribució (art 5.2): les competències de la UE són competències d’atribució pels Estats per a dur a terme els objectius establerts pels Tractats. Són limitades aquestes.
B. Principi de subsidiarietat (art 5.3): només s’aplica en relació a les competències compartides o complementàries (no a les exclusives de la UE). La UE sols actuarà si els objectius de l’acció que es pretén es poden aconseguir millor a escala de la UE, que a escala d’Estats. És a dir, que la UE sols actuarà en aquests àmbtis quan la UE sigui més eficient que els Estats C. Principi de proporcionalitat (art 5.4 TUE): en cap cas, l’actuació de la comunitat anirà més enllà dels objectius perseguits en el Tractat. EXEMPLE: entre directiva i reglament, s’escollirà la directiva perquè és menys agressiva, i els hi dóna més marge D. Principi de cooperació leal: els Estats tenen obligació de no portar a terme actes que posin en perill l’acció de la UE per portar a terme els seus objectius.
Les competències es poden dividir en diferents criteris: Classificació 1: Competències explícites: són les que el tractat atribueix de manera expresa als diferents òrgans Competències implícites: són aquelles que no estan previstes en el tractat, però que són necessàries per aconseguir els objectius previstos en el Tractat.
Competències subsidiàries: no té a veure amb el principi Classificació 2: Exclusives: (art 6 TFUE) només la UE podrà legislar i els Estats només podran fer-ho en el cas que la UE els faculti Concurrents o compartides: (art 5 TFUE) quan els tractats atribueixen una competència atribuïda amb els Estats. Aquests poden legislar i adoptar actes jurídics vinculants en aquest àmbit. Existeixen uns mecanismes de control per respectar, sobretot el principi de subsidiarietat Coordinació/complementàries/o de suport: (art 4 TFUE) si la Unió no exerceix aquestes competències, els Estats les poden exercir. La UE quan actua, té que motivar adequadement l’exercici d’aquestes competències, d’acord amb el principi de subsidiarietat.
Mecanismes de control Principi de subsidiarietat: actua en les competències concurrents i en les de coordinació. El Tractat de Lisboa introdueix el sistema d’alerta primarenca, aquest està previst en el protocol sobre l’aplicació dels principis de subsidiarietat i proporcionalitat. Aquest sistema dóna possibilitat en els Parlaments Estatals, i en el seu cas, també els autonòmics. Perquè puguin controlar si un determinat acte legislatiu de la UE viola el principi de subsidiarietat.
Quan hi ha iniciativa de la Comissió, la Comissió fa una proposta i l’envia als Parlaments Nacionals i aquests ho estudien i si entenen que el que està fent la Comissió viola el principi de subsidiarietat, el qeu fan els Parlaments és emtre un dictàmen negatiu perquè torni a la Comissió. Si hi ha una tercera part el Parlament en negatiu, la UE no podrà actuar.
...