Tema 20 (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Derecho Civil de la persona - Civil 1
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 18/07/2014
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

Lliçó 20: La representació 1. El seu concepte.
2. Les seves fonts: la llei i la voluntat.
3. La representació voluntària.
3.1. El negoci d’apoderament. El poder. Possibilitat de nomenament de substitut.
3.2. El negoci representatiu: la contemplatio domini.
3.3. La representació ineficaç. La ratificació.
3.4. L'extinció del poder i la subsistència dels seus efectes.
4. L'anomenada representació indirecta.
! ! ! 1. El concepte La representació, com a fenomen excepcional en l’actuació negocial “en nom d’un altre” per substitució, és la no coincidència entre el subjecte que actua (representant) i el que rep els efectes (representat): art. 1259, 1709 i 1717 CCesp. HETEROEFICÀCIA ! Això pot tenir lloc per a) una actuació “en nom propi d’un afer aliè”, art. 1717,1, amb la limitació del 1717,2,final: no pot haver-hi una actuació en nom propi quan es gestionen “coses pròpies -en el sentit de propietatdel mandant” b) una actuació “en nom d’un altre d’un afer també aliè però per compte propi”, art. 1709; es tracta d’una actuació que pot ser: lícita (amb una legitimació la qual pot ser exclusiva -art. 1175- o mixta -art. 486, 507,1,I o 1869,2) o il.lícita, art. 1724 o 1891,final.
! La representació, en l’aspecte jurídic, és el trencament del principi de relativitat dels contractes, art. 1259 (en el cas de la representació indirecta), i en ! l’aspecte econòmic, és el mitjà per facilitar la gestió de negocis aliens, art. 1709.
La representació, doncs, opera en l’àmbit dels negocis jurídics en general, llevat dels actes personalíssims, malgrat que el CCesp la presenta de manera particular i només vinculada a algunes institucions (mandat, 1709, pàtria potestat, 154,2, tutela, 267, administració de la societat, art. 1695,1, absència, art. 185).
! Cal recordar que, malgrat la importància de la figura, la regulació de la representació se centra en l’art. 1259. Cal acudir a les normes del mandat, amb la precisió important que Representació = actuar en nom de Mandat = actuar per compte de Sovint van lligats, però es possible el mandat no representatiu (i pot haver-hi representació en relació a altres contractes que no siguin el mandat) ! 1! ! ! 2. El negoci representatiu 2.1. La contemplatio domini ! Té com a requisit d’eficàcia, però no de validesa, que hi hagi el poder de representació i té com a característica bàsica una desviació dels efectes del negoci respecte d’aquell que fa la declaració de voluntat.
Aquesta desviació té lloc per mitjà de la clàusula “en nom de”, art. 1717,1, però, té una excepció (art. 1717,2).
El representant no cal que tingui la capacitat d’obrar plena: art. 1716.
• El poderdant pot intervenir en la configuració del negoci per mitjà de les INSTRUCCIONS, art.
1719,1.
! ! ! 3. El poder de representació com a requisit d’eficàcia: les fonts El fonament de la representació és el poder, que constitueix el requisit d’eficàcia i que pot ser voluntari o legal.
L’atribució del poder distingeix la representació legal (el poder és atribuït per la llei) de la voluntària (negoci d’apoderament).
També es parla de la representació orgànica (en relació a les persones jurídiques) ! ! 1. La representació voluntària L’element essencial de la representació voluntària és el negoci d’apoderament (poder de representació).
! ! 3.1.1. El negoci d’apoderament 1. Implica la legitimació per actuar en nom aliè i té les característiques següents: ! a) acte unilateral, que no requereix acceptació i no fa néixer l’obligació d’exercir el poder (obligació d’actuar que si neix en el contracte de mandat, art. 1718).
b) s’ha de fer per escrit, segons l’art. 1280,5, però pot ser verbal, art. 1710,2, o tàcita (STS 20.3.1990) c) és una declaració de voluntat receptícia respecte del representant, art. 1733 i 1735, i també pot ser-ho respecte de tercers, art. 1734.
! ! 2! ! 2. Delimita l’actuació en nom aliè, segons el contingut del poder i la forma o manera d’exercir-lo: a) els límits d’actuació derivats del contingut del poder tenen lloc: - en l’aspecte jurídic: inadmissibilitat de representació en el negocis personalíssims, realització de negocis d’administració i els negocis de disposició requereixen poder exprés, art. 1713, 1i2 - en l’aspecte econòmic l’extensió del poder està determinada per l’art. 1712 b) els límits d’actuació derivats de la manera d’exercici del poder, art. 1715 i 1719; l’extralimitació no té efectes per al representat, art. 1259,2 i 1727,1 i comporta responsabilitat respecte de tercers, art. 1725.
3. Marca una actuació individual, però el representant pot nomenar un substitut, en els supòsits de l’art. 1721. Diferenciar substitució de la representació / subapoderament.
! 3.1.2. La representació ineficaç. La ratificació ! La ratificació explica la ineficàcia del negoci representatiu sense poder, però també explica la validesa d’aquest negoci. La falta de poder prèvia pot ser tant absoluta, art. 1259,2 i 1698, com relativa, art. 1727,2.
! La ratificació no és una nova celebració del negoci ni un apoderament a posteriori: és una declaració de voluntat unilateral per la qual el representat assumeix el negoci celebrat dirigida al tercer de bona fe.
! La ratificació no s’ha de fer formalment, pot ser tàcita, art. 1727,2, i té uns efectes retroactius des de la celebració del negoci.
! 3.1.3. L’extinció del poder i la subsistència dels seus efectes ! Implica que s’acaba la legitimació del representant per actuar en nom del representat.
Les causes d’extinció són a l’art. 1732.
Cal diferenciar entre extinció i oposabilitat de l’extinció a tercers, és a dir, subsistència dels efectes del poder extingit.
L’oposabilitat a tercers exigeix certs requisits, segons si la causa d’extinció afecta el representat (art. 1732, 1 i 3) o el representant (art. 1725,final), de manera que, si no es compleixen aquests requisits, tot i que el poder estigui extingit, el negoci representatiu serà eficaç.
! ! L’anomenada representació indirecta ! 3! La representació indirecta fa referència al mandat no representatiu, és a dir, quan el mandatari obra en el seu propi nom, ex art. 1717,1, en contraposició al 1725, “en concepte de tal”: alguns dels efectes són directament per al representat, malgrat que les obligacions que neixen del negoci es donen entre el tercer i el representant, art. 1717,1 i 3.
! ! ! 4! ...