Rilke, Kafka i Brecht, la història i la mitologia revisades (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 2º curso
Asignatura Literatura Alemanya
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 26/05/2014
Descargas 15
Subido por

Vista previa del texto

RILKE, KAFKA I BRECHT, LA HISTÒRIA I LA MITOLOGIA REVISADES Rilke és un gran poeta, però també te un text en prosa magnífic: "Quaderns del Malte Laurids Brigge". És gairebé autobiogràfic, d'un jove que va a París i no sap molt bé què fer-hi.
"Torso arcaico de Apolo" Un dels seus poemes és "Torso arcaico de Apolo". Els seus poemes nous són un intent de portar la realitat directament al poema, aconseguir un cert objectivisme encara que no sigui possible.
Què intenta Thomas Mann quan mira a Tadzio? Posar-se a escriure davant la visió del seu cos. Diu que Heros ha d'esdevenir el vers, vol traduir el cos del noi en un text literari que transmeti la seva bellesa. És també allò que passa amb Rilke, l'intent de portar una escultura grega a la poesia, una altra vegada com Winckelmann.
No se sap exactament a quin tors es refereix Rilke, però podria ser perfectament que fos un del Louvre.
- 1a estrofa: es repeteixen "augen" i "schauen", veure i mirar. Rilke vol completar la visió del tors. No és un marbre mort, és una figura viva que "reluce".
- 2a estrofa: al·literació al segon vers. Torna a aparèixer la idea que el cos no està mort.
- 3a estrofa: encara viu, "brilla", "Apolo y las fieras" (atributs de Dionís).
- 4a estrofa: limitacions del cos trencat, sorpresa final, "no hay aquí ni un lugar que no te pueda ver". El cos mira, tot el cos és l'ull. L'última frase, "debes cambiar la vida", vol dir que ho ha de fer per a poder gaudir de l'art. L'estètica o la percepció d'una obra d'art té una conseqüència en la vida de l'espectador. És quelcom més que contemplació. Ens descriu la reacció com una il·luminació, com si fes la suma. Quan surt del museu, arriba a la conclusió que ha de viure d'una altra manera. La síntesi de la contemplació és el fet que no vol viure més com ha viscut ara. Fa un pont entre la contemplació estètica i la seva pròpia vida. No diu pas "has de caviar el teu art", va més enllà, a la seva pròpia conducta.
Hi podria haver la idea que el tors és tan perfecte que fins i tot sense ulls et pot veure.
Rilke és tan genial que té molta facilitat per a escriure sonets.
Relacionant-ho amb Mann, Aschenbach observa els estranys del tren i també rep una sensació abrupta tan forta que canvia d'allò apol·lini a allò dionisíac.
"La isla de las sirenas" Les sirenes apareixen a un episodi de l’Odissea. El nucli d'aquest episodi és el fet que les sirenes, éssers del mar en forma femenina, encanten els mariners quan canten amb una atracció fatal. Els mariners s'entreguen a elles i a la seva illa, cosa que els sol portar a la mort.
Ulisses les vol escoltar, però ha de buscar una solució: tapa les orelles als seus companys i ell es ferma amb la corda al pal del vaixell. Sobreviu, ja que pot contar la història.
En el poema, Rilke utilitza grans encavalcament. Parla del "silencio", que ve d'aquells que tenen la cera a les orelles. El silenci pot fer soroll, perquè quan un té les orelles tapades també se sent una mena de soroll. Des de fora ve el silenci, però les orelles tapades fan que el cant sigui mal de resistir.
...