Derecho Procesal Penal Primera Parte (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 3º curso
Asignatura Derecho procesal penal
Año del apunte 2016
Páginas 24
Fecha de subida 04/05/2016
Descargas 14
Subido por

Vista previa del texto

Dret processal penal Examen temas basicos (aprobar para superar la asignatura) Segona prova practica (fer comentari sobre una noticia seguint les pautes) examen de sintesi tot (noticia, contingut basic i alguna cuestió més) Comentario de noticias a traves de facebook Materials: LECrim LOPJ Introducció Un procés civil te un esquema bàsic:    Demanda Contestació Sentencia El procés penal en el seu moment culminant te la mateixa estructura. En aquest cas, es parla de:    Escrit de la acusació Escrit de la defensa Judici/Sentencia: Objecte de recursos Aquest esquema es mutatis mutandi (cambiando lo que debe ser cambiado). En un procés civil, es comença normalment amb la demanda, però aquest amb caràcter previ a la demanda poden haver-hi altres coses com son les diligencies preliminars, però son excepcionals, no nomes per estadística, sinó també per supòsits en que es possible per llei.
El procés penal per contra, tots els processos, abans d'arribar a la estructura culminant, es a dir, la fase de judici oral o de plenari, trobem abans una fase prèvia anomenada Instrucció penal, es pot anomenar sumario, diligencies prèvies depenent del procés, la gran diferencia estructural es la instrucció.
La fase de instrucció penal En funció del procediment també es pot anomenar sumari o diligències prèvies, entre d’altres nomenclatures.
És més breu que la fase de judici oral i la gran diferència amb el procés civil.
La instrucció apareix per : En un procés civil, en relacions jurídico-privades, quan poses la demanda saps el que ha passat, es coneixen els fets i es te documentació, perquè la demanda te el relat fàctic.
Al procés penal, no se sap que ha passat perquè el delinqüent actua en la clandestinitat, procurant no deixar proves amagant-se, amb el que no es pot acusar directament al delinqüent, s'ha de investigar, preparar proves.
La instrucció es definida a l'article 299 de la LECrim com: "constituye el sumario( se refiere a tal porque esta regulada de forma general como procedimiento ordinario) el conjunto de actuaciones encaminadas a averiguar y dejar constancia de que ha pasado".
S'investiga per saber si es pot formular acusació o no, la majoria de vegades s'acaba arxivant per fracàs, per atipicitat o per altres, i no arriben a judici.
INSTRUCCIÓ: Saber i deixar constància del que ha passat i les persones que han actuat.
S'investiguen els fets per poder formular acusació.
Aquesta instrucció fins a desembre no estava limitada, des de la darrera reforma es preveu que amb caràcter general la instrucció no pot ser superior a 6 mesos, per causes complexes pot allargar-se mes fins a 18 mesos, cosa que constitueix una garantia, però això requereix que es doti a la administració de justícia de mitjans.
Una de les regles principals del procés penal es que el tribunal que decideix no pot ser qui instrueix, perquè qui instrueix s'implica investiga i pot estar contaminat, perdent la imparcialitat.
En la instrucció no es parla de prova, sinó de diligència, ja que el jutge que instrueix no pot ser el que acaba sentenciant, ja que el jutge instructor no pot ser imparcial per la seva implicació en el procés a partir de la investigació. És una de les regles principals del procés penal per dotar-lo de garanties.
Per això, la paraula prova es reserva al plenari.
La fase de judici oral/ plenari El procés penal té diversos tipus procedimentals: Procediment ordinari.
És uns dels que menys s’utilitza. Amb penes privatives de llibertat superiors a 9 anys.
La LECrim de 1882 està construïda sobre la base del procés ordinari. És a dir, moltes institucions penals estan regulades dins del procés ordinari.
Al principi era el procediment que més s’utilitzava però de mica en mica s’ha anat pujant el llistó en relació amb els anys de pena, cosa que ha provocat que aquest procediment s’utilitzi poc.
Es regulen els dictàmens pericials en els quals es necessiten 2 pèrits. A diferència del procediment abreujat, on només es regula 1.
Procediment abreujat.
Penes fins 9 anys, no superiors a 9 anys1. O bé, penes de naturalesa diferent a les privatives de llibertat.
Això no vol dir que no es pugui demanar més anys de privació de llibertat.
Exemple: accident de Rynair en el que es demanaven 500 anys de presó.
Actualment, és el procediment que més s’utilitza i és on es jutgen gairebé tots els delictes econòmics. Vegi’s que el procediment abreujat no és precisament ràpid, sinó que es diu així perquè es parteix de la base del procediment ordinari, abreviant alguns tràmits.
Exemple: multes, inhabilitacions, etc.
Actualment, el límit màxim per una instrucció és de 6 mesos, fins un màxim de 18 mesos ens certs casos.
Judici ràpid Acceleració del procediment abreujat. Delictes de fins 5 anys de presó o 10 de pena no privativa, que hagi atestat policial i que es prevegi una instrucció senzilla.
Exemple: alcoholèmia.
Judici per delictes lleus (anteriorment, judici de faltes).
Fins l’any passat hi havia delictes i faltes. Actualment, només hi ha delictes i delictes lleus.
Està contemplat al final de la LECrim.
Es demanen penes molt baixes però el judici per delictes lleus és important perquè s’ha de tenir en compte la responsabilitat civil, que pot ser molt elevada.
Jurat.
No està regulat a la LECrim, sinó a la Llei del Jurat. És una llei d’escassa utilització i només s’utilitza pels delictes que preveu ella mateixa.
Exemple: homicidi / assassinat dolós consumat.
PROCEDIMENT ABREUJAT Comença amb una fase d’instrucció (art. 299 i ss. LECrim). Concretament, en el procediment abreujat es diu diligències prèvies.
NAIXEMENT DEL PROCÉS 1. Querella. Una part acusador presenta una querella, que és un acte formal (arts.
277 i ss. LECrim).
El còmput de les penes es fa per a cada delicte individualment. No s’ha de tenir el compte la pena que es demana, ja que, entre d’altres coses, quan s’escull el procediment encara no s’acusa i, per tant, s’ha de basar en el màxim que estableix el CP.
1 o Subscrita per advocat i procurador.
o Comporta la personació del querellant com a acusador (el querellant s’ha de personar com a querellant), és a dir, ser part en un procés. A diferència de la denúncia, que és una simple notificació.
2. Denúncia. Simple comunicació de la notitia criminis. És a dir, “que ho sàpigues”.
És notificar.
o No té forma.
o La forma més freqüent de denúncia és l’atestat policial. És a dir, formular denúncia davant els Mossos d’Esquadra, que ho comunica al jutjat. La denúncia que el particular fa davant la Policia és simplement administrativa i no es denúncia judicial. Denúncia ho serà l’atestat.
3. Apertura d’ofici. És la menys freqüent.
Un tribunal descobreix uns fets amb aparença delictiva encara que no són els que està jutjant i, conseqüentment, obre una causa nova.
El procediment judicial s’obre a partir que el jutge accepti a tràmit la querella o la denúncia. Ha d’haver una resolució judicial que incoï el procés penal, perquè el procés penal en sí mateix és una pena. Per això, el procés penal requereix la superació d’una sèrie de filtres: rellevància i versemblança.
Si no supera aquests filtres, no acceptarà a tràmit la denúncia o querella i, per tant, no serà investigat (imputat), però sí serà querellat o denunciat. Quan accepti la denúncia o querella, sí serà investigat.
A Barcelona hi ha 33 jutjats d’instrucció.
Es pot recórrer la decisió del tribunal de no admetre a tràmit la denúncia o querella.
El que es faci dins la instrucció és obert segons les circumstàncies del cas (secundum eventum litis), és a dir, es practicaran unes diligències d’instrucció o unes altres. Així, no existeix una regla general sobre el seu exercici, però la LECrim sí marca una obligació: La declaració del imputat o investigat sí s’ha de realitzar SEMPRE.
Si no es troba el presumpte culpable, el procés acabarà per sobreseïment provisional i, per tant, no entrarem en la fase del plenari.
Així mateix, per cada cas concret, la LECrim marca certes diligències d’instrucció que s’han de practicar.
OBJECTE DEL PROCÉS Les diligències d’instrucció no tenen valor probatori. A més, podem trobar diferents tipus: 1. Diligències d’instrucció equivalents a les del procés civil.
En el procés civil trobem: (1) interrogatori de les parts, (2) interrogatori de testimonis, (3) documental, (4) reconeixement judicial i (5) dictamen pericial.
Pel contrari, en el procés penal: a. Declaració de l’investigat. Aquest no té la obligació de declarar-se culpable, se li reconeix constitucionalment el dret de mentir. Aquesta és una gran diferència amb els testimonis, que sí tenen l’obligació de dir la veritat si no volen incórrer en un delicte de fals testimoni.
b. Testifical. L’interrogatori només es fa davant del subjecte passiu del procés, és a dir, de l’investigat. La víctima no serà considerada part per això, ja que la seva declaració es considerarà com si fos un testimoni més, tenint l’obligació de dir la veritat.
c. Documental. Es fa referència tant al document en suport paper com al paper multimèdia.
- Fotografia.
- Vídeo.
- Suports electrònics.
- Etc.
d. Inspecció ocular (reconeixement judicial del procés civil). És la percepció directa del jutge de coses, llocs, persones, etc. Dintre d’ella es troba una molt específica per al procés penal: la diligència de reconstrucció dels fets.
e. Pericial.
- Autòpsies.
- Exàmens forenses.
- Anàlisi de puresa de drogues.
- Grafològiques.
- Comptables.
- Etc.
2. Diligències específiques del procés penal.
Es caracteritzen per col·lisionar amb drets fonamentals.
- Intervenció de les comunicacions.
- Entrada i registre a propietats privades.
- Proves biològiques.
S’han d’aplicar en funció del principi de proporcionalitat i acordar-se sempre per resolució judicial motivada.
Una vegada s’han practicat totes les diligències prèvies o s’hagin complert els terminis establerts en la LECrim, el jutge d’instrucció la tancarà.
SUBJECTES DEL PROCÉS Subjecte passiu. Fins fa poc se l’anomenava imputat, ara és l’investigat.
Persona a la que se li imputen la comissió d’uns fets amb aparença delictiva en el marc d’un procés penal. Té diversos noms, segons la fase del procés: a) Querellat/denunciat. No tenen cap rellevància en el procés, només s’encarreguen d’obrir-lo.
b) Investigat.
c) Acusat. A partir del moment en que es formuli l’acusació.
d) Condemnat. Encara se l’ha de considerar presumpte innocent.
e) Reu. El subjecte passiu ja ha estat condemnat amb sentència ferma.
f) Responsable civil. Persona que respon dels efectes econòmics del delicte, sense tenir responsabilitat penal. Per una relació d’especial subjecció amb l’imputat pot haver de respondre econòmicament.
g) Partícip a títol lucratiu. Persona que, sense tenir responsabilitat penal ni relació per a respondre civilment, s’ha beneficiat dels efectes del delicte.
A més, en el procediment ordinari també podem trobar: - Processat.
Detingut/pres. No fan referència a la situació processal, sinó a la persona.
El pres pot ser preventiu, podent ser a la vegada processat, ja que està subjecte al procés encara. A més, també pot tenir la categoria de reu, on ja existirà una condemna ferma.
Subjecte actiu.
a) Acusació pública. És el Ministeri Fiscal. En nom de l’Estat, s’exerceix una pretensió punitiva i reçarcitòria. Intervé en tots els delictes públics i semipúblics2.
b) Acusació particular. És la víctima o el perjudicat del delicte. Té dret a personar-se a la causa, però no obligació.
També pot ser una entitat pública quan aquesta és la perjudicada pel delicte.
c) Acusació privada. És una rara habis. És la víctima o perjudicat del delicte en el cas de delictes privats.
d) Acusació popular. Algú que no té interès directe en els fets.
Qualsevol pot personar-se en una causa com a tal.
e) Actor civil. És aquell que es persona en un procés penal per a perseguir només la responsabilitat civil. ´s una cosa molt excepcional.
INSTRUCCIÓ El jutge d’instrucció adopta les diligències d’instrucció de dues formes: 1. D’ofici.
2. A instància de part. Tot i que el jutge no està vinculat pel que demanin les parts, tindrà independència i lliure elecció de criteri.
Una vegada el jutge d’instrucció consideri que ja ha adoptat totes les diligències d’instrucció necessàries o quan s’hagi acabat el termini, es dicta auto de transformació del procediment (art. 779.1.4º LECrim) per a entrar en el propi procediment abreujat. En aquest escrit s’ordena que el procés continuï.
Una vegada s’ha dictat aquest auto es dona un termini a les parts per a que es faci l’escrit d’acusació, el qual té un contingut taxat en la regulació del procediment ordinari (art. 650 LECrim). Aquest és: 2 Aquells que només es poden posar en marxa si hi ha una denuncia del perjudicat. Si aquesta existeix, es convertirà en delicte públic.
1. 5 apartats de responsabilitat penal. S’ha de fer un per a cada delicte que es jutja.
1. Relat dels fets.
2. Persones que han participat en ells i grau de participació.
3. Tipificació penal dels fets.
4. Circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.
5. Pena que es sol·licita.
2. 2 apartats de responsabilitat civil. Aquí, es determina: 1. Les persones que han de respondre civilment.
2. Quin és l’import.
3. Proposició de prova pel judici. En bona part coincideix amb les diligències practicades a la instrucció.
Això és el que s’anomena calificació i es demana l’apertura de judici oral.
JUDICI ORAL A la vista de l’escrit d’acusació, el jutge dicta auto d’apertura de judici oral. Una vegada obert aquest, es dona trasllat a les defenses per a que facin l’escrit de defensa (art. 652 LECrim), simètric a l’escrit d’acusació.
A partir d’aquí, el jutge d’instrucció envia la causa a l’òrgan competent per a fer el judici.
Aquest es tria depenent de:   Si la pena més greu demanada per les acusacions és superior als 5 anys de presó o els 10 anys de penes no privatives  el cas anirà a l’Audiència Provincial. Es jutjarà per 3 magistrats.
o Recurrible davant del Tribunal Suprem.
Si la pena més greu demandada per les acusacions no supera els 5 anys de presó o els 10 anys de penes no privatives  el cas anirà al Jutjat del Penal.
Es jutjarà per un únic jutge.
o Recurrible davant de l’Audiència Provincial.
El jutge està vinculat al que demanen les acusacions. Per tant, un cas que vagi a un Jutjat del Penal no podrà ser condemnat a més de 5 anys. Ara bé, en cas que hi hagi diversos casos on les penes demanades no siguin superiors a 5 anys però hi hagi una que sí, s’haurà d’anar a l’Audiència Provincial directament.
RECURSOS  L’AP entén dels recursos d’apel·lació, on es pot qüestionar tot.
Ara bé, quan el recurs va dirigit al TS és de cassació i es caracteritza per tenir motius molt taxats i, per tant, combatre a la valoració de la prova a través d’aquest és molt més complicat.
El procés abreujat es tot el procés, encara que hi ha una fase pròpia que es diu així, ja que la instrucció pot durar anys i a partir de aquí, si serà abreujat.
Al investigat, passaren a anomenar-lo acusat, tant de responsabilitat penal com responsabilitat civil pot consistir en reparació amb indemnitzacions i altres mesures com per exemple l’anul·lació registral.
L'escrit d’acusació-auto d'apertura del judici oral- escrit de defensa Els autos de sobreseïment (super sedere) o d'arxiu es poden produir durant tot el procés, però la majoria es dona durant la instrucció.
Amb l'ultima reforma de 2015, no s'incoaran causes sense autor conegut ni possibilitat efectiva d’investigació, es a dir, fins ara s'incoaven i s'arxivaven fins que es coneixia el autor conegut.
El auto de transformació te contingut positiu no nomes diu que es pot continuar el procediment per la via del procediment abreujat, sinó que identifica delictes i persones.
La forma de sobreseïment es no aparèixer en l'auto de transformació.
Amb l'auto de apertura, de totes les acusacions que s'han fet es filtra, normalment no es filtra, perquè el dicta el mateix jutge que a dictat l'auto de transformació abans.
A partir de aquí, del judici oral nomes podrà haver-hi sobreseïment per cas de mort o incapacitat.
El jutjat penal no es un superior jeràrquic del jutjat d’instrucció. En canvi, la audiència provincial si es situa com un superior jeràrquic respecte al jutjat del penal. La diferencia esta en els recursos.
En el cas de jutjat penal, els recursos, que normalment no tenen vista, aniran a la audiència provincial, i es produirà recurs- sentencia.
En un recurs ordinari d’apel·lació es podrà revisar tot, mentre que en el TS el recurs de cassació te una limitació de contingut a uns motius concrets, entre els que no esta la valoració de la prova.
El art.299 LECrim, estableix que s'han d'assegurar persones i coses.
Mesures Cautelars Al procés penal les mesures cautelars son de dos tipus i es poden adoptar en qualsevol moment del procés, poden donar-se durant instrucció, fase de judici oral o fins i tot, quan hi ha recurs:  Peça de Caràcter personal: es concreten en 1 o diverses causes personals, una per a cada persona a la que se l'ha d'aplicar. Aquí es pot aplicar: o Presó provisional o Retirada de passaport, carnet de conduir o Prohibició de sortida de l'estat o Presentacions a jutjats  Peça de Caràcter de responsabilitat civil: per assegurar la reparació del delicte, es a dir, els efectes econòmics del delicte o Embargament PROCEDIMENT ORDINARI SUMARI (INSTRUCCIÓ) El procediment ordinari és aquell que s’aplica a delictes que tinguin una pena privativa de llibertat superior a 9 anys. Ara bé, s’ha de tenir en compte els delictes que van per Jurat, com l’homicidi dolós o l’assassinat, que no es regiran pel procediment ordinari.
Existeix la institució del “secret de sumari”, igual que ho fa en el procediment abreujat sota el nom de “secret de diligències prèvies”.
La manera d’iniciar-se la instrucció és completament idèntica que en el procediment abreujat: a) Interposant querella, demanda, o mitjançant l’apertura d’ofici.
b) Pràctica de proves.
c) Possibilitat d’adoptar mesures cautelars personals o de responsabilitat civil.
La diferència la trobem que durant el sumari existeix la institució de l’auto de processament (art. 384 LECrim). El subjecte que està sent investigat, per l’existència d’indicis racionals de criminalitats, passarà a tenir la condició de processat.
L’aplicació pràctica del nostre sistema penal té una perversió molt gran.
En virtut de la mala interpretació de l’art. 24 CE els jutges imputen amb molta facilitat. Altres ordenaments jurídics, pel contrari, tenen la figura del testimoni assistit: té una assistència jurídica mitjançant un advocat abans d’estar imputat.
A Espanya el prestar testimoni, amb l’obligació de dir la veritat, pot implicar una confessió que vulneri les garanties constitucionals. Per evitar-ho, els jutges fan que a la mínima que algú hagi de declarar se’l citarà com a investigat directament.
S’investiga perquè el subjecte tingui unes garanties constitucionals. Ara bé, socialment això causa un perjudici. Per tant, el que s’hauria d’haver canviat no és el nom d’imputat al d’investigat, sinó trobar una figura intermitja entre l’imputat i el testimoni.
Així doncs, en el procediment ordinari, en la pràctica, es declararia en un primer moment com a testimoni i, si el jutge ho creu convenient, quan dicti l’auto de processament podria fer que aquest testimoni fos processat.
Finalització del sumari Es dicta un auto de conclusió de sumari. A partir d’aquí, es remet les actuacions a l’Audiència Provincial.
FASE INTERMITJA. AUDIÈNCIA PROVINCIAL Quan l’AP rep el sumari, l’examina i dicta un auto que ratifica o revoca l’auto de conclusió del mateix.
La revocació provoca que el sumari retorni al jutge d’instrucció, que haurà d’acabar el sumari tal i com li ha indicat l’AP.
La revocació, per exemple, es pot fer per una falta de pràctica de prova durant la instrucció.
AUTO DE SOBRESEÏMENT O APERTURA DE JUDICI ORAL En cas que l’auto hagi estat ratificat, l’AP ha de dir si arxiva la causa o obre judici. Ara bé, poden haver casos on ambdues situacions es donin perquè hi ha diversos subjectes processats i no tots han de tenir la mateixa situació processal.
CONCLUSIONS PROVISIONALS DE L’ACUSACIÓ (art.
650 LECrim) En cas que hi hagués apertura de judici oral s’haurà de redactar aquest escrits. Té exactament els mateixos apartats que trobàvem en els escrits d’acusació del procediment abreujat.
CONCLUSIONS PROVICIONALS DE LA DEFENSA (art.
652 LECrim) Una vegada s’ha presentat la calificació provisional de l’acusació, es fa la de la defensa.
L’esquema del procediment ordinari és més lògic perquè primer s’obre judici oral i després s’acusa. En canvi, en el procediment abreujat primer s’acusa i després sobre aquest plenari.
Diferència entre escrit d’acusació i conclusions provisionals de l’acusació 1. ESCRIT D’ACUSACIÓ. Es demana també l’apertura del judici oral davant del tribunal que tingui competència objectiva.
2. CONCLUSIONS PROVISIONALS. No és necessari demanar l’apertura perquè ja s’ha dictat auto de processament.
A partir d’aquí: JUDICI  SENTÈNCIA  (RECURS CASSACIÓ TRIBUNAL SUPREM) LA COMPETÈNCIA OBJECTIVA INSTRUCCIÓ JUDICI RECURS Procediment ordinari Jutjat d’Instrucció.
Audiència Provincial.
Tribunal Suprem.
Procediment abreujat Jutjat d’Instrucció.
Audiència Provincial.
Tribunal Suprem.
[≥5 anys presó.
≥10 anys altra pena.] Jutjat del Penal.
Audiència Provincial.
[5 anys presó.
10 anys altra pena.] Judici Ràpid Jutjat d’Instrucció Jutjat del Penal.
amb funcions de guàrdia.
NO.
Judici per Delictes Lleus Jutjat d’Instrucció.
En cas de necessitat d’investigació, el jutge d’instrucció haurà de passar el cas a un altre.
Tribunal del Jurat Jurat Jutjat d’Instrucció.
1 magistrat de l’Audiència Provincial.
1 magistrat de l’Audiència Provincial.
1r. Tribunal Superior de Justícia.
2n. Tribunal Suprem.
(presidit per 1 magistrat de l’AP i format per 9 ciutadans i 2 suplents).
Excepcions de la competència objectiva S’apliquen en els casos on un dels subjectes implicats és un aforat. Es segueix el procediment corresponent al tipus de delicte comès (segons la pena), però amb un canvi en la competència objectiva.
1. La Sala del Penal (2ª) del Tribunal Suprem (art. 57 LOPJ). Aquest canvi produeix que: a. Instrucció  1 magistrat del Tribunal Suprem.
b. Judici  Sala 2ª del Tribunal Suprem.
c. Recurs  Tribunal Suprem.
2. El Tribunal Superior de Justícia (art. 73 LOPJ). El canvi, en aquest cas, recau sobre: a. Instrucció  1 magistrat del Tribunal Superior de Justícia.
b. Judici  Tribunal Superior de Justícia.
c. Recurs  Tribunal Suprem (cassació).
LA COMPETENCIA TERRITORIAL Si la competència objectiva és de l’audiència nacional no necessita determinar la competència territorial.
La determina l’art.15 LECrim, a diferencia de la competència de l’àmbit civil, la competència penal pot ser dinàmica, i a vegades passa que una causa ja iniciada va canviant d’ordre. El art.15 de la LECrim diu:   Criteri principal territorial de l’àmbit penal: o Lloc de comissió del delicte Criteris subsidiaris: o Jutge del lloc on s’ha descobert el delicte.
o Lloc d’on el reu hagi estat detingut o El lloc de residencia del reu o Qualsevol lloc on s’hagi tingut noticia del delicte.
El criteri es molt determinable, és dinàmic. Es possible que es conegut el delicte en un lloc, i posteriorment es coneix que el delicte es va comes a un altre lloc i es trasllada la causa.
La connexitat L’article 17 LECrim estableix com a norma general que cada delicte donarà a la formació de una única causa, però els delictes connexes seran investigats i enjudiciats en la mateixa causa, quan la investigació i prova tinguin resultats convenients, excepte que suposin excessiva complexitat o dilació en el procés.
Els delictes connexos son:       Comesos per dos o mes persones reunides Comesos per dues o mes persones en diferents llocs o temps, sempre que ho haguessin concertat.
Comesos com mitja per perpetrar altres o facilitat la seva execució.
Comesos per procurar la impunitat d’altres delictes.
Delictes d’afavoriment real i personal i blanqueig de capitals respecte al delicte antecedent.
Comesos per diverses persones quan provoquin lesions o danys recíprocs.
Els delictes que no siguin connexos, però el subjecte l’hagi comès sigui el mateix i tingui analogia podran ser jutjats en la mateixa causa.
L’AUDIÈNCIA NACIONAL (art. 65 LOPJ) Està composada per 3 tribunals diferents. Té atribuït el coneixement de determinats delictes, més i menys fàcils de determinar.
- Delictes comesos a l’exterior.
Terrorisme.
Banda organitzada de drogues a gran escala.
Delictes econòmics que afectin a províncies i a l’àmbit nacional.
Delictes contra la Corona, alts organismes de la nació i forma de govern.
Etc.
Les seves regles consisteixen en una escala d’equivalències, seguint sempre el procediment que correspongui al tipus de delicte que s’estigui jutjat. Per tant, els canvis que es produeixen són: Jutjat d’Instrucció.
 Jutjat Central d’Instrucció.
Jutjat del Penal.
 Jutjat Central del Penal.
Audiència Provincial.
 Audiència Penal) I quan el delicte va per Jurat? Nacional (Sala Si el delicte que s’ha comès hauria de jutjar-se per Jurat però pertany a una de les competències atorgades a l’Audiència Nacional, el Jurat quedarà exclòs i el procés pertany a aquesta última.
LES PARTS ACUSADORES Per poder analitzar les parts acusadores del procés s’haurà de distingir en primer lloc els tipus de delictes que existeixen. A efectes processals trobem:     Delictes públics. És la categoria general, quan el CP no diu res contrari. La seva conseqüència és que sempre intervé el MF.
Delictes semipúblics. En el CP existeixen diversos tipus penals on es preveu que sigui necessària la prèvia denúncia de l’ofès. És un requisit de procedibilitat que fa que si no existeix aquest tràmit el MF no podrà intervenir.
A més, tot i que el requisit legalment establert és el d’interposar demanda, la querella serà també vàlida.
Una vegada interposada la denúncia el delicte passa a ser públic.
Delictes privats. Actualment només són 2: injúries i calúmnies contra particulars.
En cas que la víctima no faci res o abandoni l’acció la responsabilitat penal quedarà extingida. El MF no intervé i és molt excepcional.
Delictes semiprivats. Actualment només existeix el de revelació de secrets respecte dels particulars.
- El perjudicat té la clau per tancar.
- Pot haver començat de qualsevol forma.
- Intervé el MF.
- El perjudicat pot renunciar a l’acció penal en qualsevol moment del procés.
Sabent això, les categories de subjectes en el procediment penal són: 1. Acusació pública.
L’òrgan encarregar d’exercir-la és el MF:  Està jerarquitzat.
 Qualsevol superior jeràrquic pot imposar instruccions generals o particulars.
 Funciona amb el principi d’unitat d’actuació. En un mateix procediment poden haver diferents fiscals, però l’objectiu serà el mateix.
Aquesta acusació pública: a) Intervé en totes les causes per delicte públic i semipúblic que hagi complert el requisit de procedibilitat.
b) Té obligació de promoure l’acció penal.
c) En l’àmbit del PA, el MF té un cert marge de criteri. La LECrim permet que, amb determinats requisits, el fiscal pugui dur a terme una investigació preliminar no judicial per decidir si la causa es judicialitza o s’arxiva.
Té limitacions: no podrà acordar mai aquelles mesures que col·lisionin amb drets fonamentals.
Si en la pràctica aquestes investigacions troben indicis de causa penal, s’haurà de donar trasllat a l’òrgan judicial competent.
El MF té una doble funció: 1) Exercir l’acusació. És la funció més coneguda. Sempre que el fiscal té coneixement de l’existència de fets amb aparença delictiva té l’obligació de promoure i mantenir l’acció penal.
2) Defensar la legalitat. En casos, per exemple, de competència, on sempre s’haurà de dirigir un informe al MF.
TRIBUNALS VS MINISTERI FISCAL Ambdues institucions estan subjectes al principi de legalitat i a la imparcialitat, però trobem una gran diferència entre ells: el principi in dubio pro reo. Mentre que el fiscal, en cas de dubte, té l’obligació d’acusar, el jutge la té d’absoldre.
2. Acusació particular.
Pot ser qui tingui la condició de víctima o perjudicat del delicte. Es pot fer de 2 formes diferents: a. Mitjançant escrit de personació.
b. Mitjançant la interposició d’una querella  denúncia formal + personació.
Per tant, la víctima pot ser o no part del procés.
- Si ho és: s’haurà de personar amb advocat i procurador, podent intervenir en les diligències i actuant com acusació.
- Si no ho és: deixa la seva defensa en mans del MF.
Poden existir tantes acusacions particulars com víctimes existeixin.
És precisament per aquesta possibilitat de ser acusació particular que quan hi ha una causa penal i, per tant, una víctima identificable no personada, es duu a terme el conegut oferiment d’accions (art. 109 LECrim). Es tracta de dir a la víctima el seu dret a personar-se a la causa per a convertir-se en acusació particular i que, si no ho fa, el MF vetllarà pels seus drets.
L’acusació particular, per fet de ser-ho, no serà objecte de prova, ja que aquest únicament serà l’investigat. Aquest és qui té els drets reconeguts constitucionalment; la víctima, si ha d’intervenir en el procés, ho farà com a testimoni.
L’acusació particular té el domini funcionar sobre l’acció civil. És a dir, si quan es persona no diu res s’entendrà que exercita tan l’acció civil com la penal. A més, personada o no, la víctima pot renunciar a l’acció civil pel seu principi dispositiu o fer una reserva d’aquesta.
3. Acusació privada.
Només està dirigida per delictes privats. L’acusador privat té la clau única per obrir i tancar el procés.
- S’ha d’iniciar el procediment per querella.
Per a poder interposar-se, prèviament s’ha d’haver intentat una conciliació.
A més, la víctima podrà anar també per la via civil, interposant una demanda per vulneració del dret a l’honor.
DIFERÈNCIA ENTRE VIA CIVIL I VIA PENAL: mentre que en la penal el MF no intervindrà, en la civil sí. A més, la competència en via penal pertany al jutjat on s’han produït els fets, en la via civil resideix on està el domicili del demandant.
- El MF no intervé.
Si es considera que l’injuriat o calumniat és autoritat pública el delicte es considerarà públic.
El perdó de la víctima extingeix l’acció penal. Aquest perdó pot ser: a) Exprés.
b) Tàcit.
c) Retribuït.
d) Gratuït.
Normalment és un desestimant per part de l’acusació privada, que és fruit d’una transacció.
La Llei preveu que si l’acusació privada no impulsa l’acció i el Tribunal preveu inactivitat  s’avisi al perjudicat per a que en 10 dies actuï, sinó el perdó s’entendrà atorgat tàcitament.
4. Acusació popular.
No és perjudicat ni víctima, però pot personar-se. La Llei el sotmet al doble requisit de: 1) Interposar querella.
2) Prestar fiança. Per respondre dels eventuals perjudicis que es puguin causar.
La situació personal de l‘imputat Detenció i presó provisional La diferencia es que la detenció té una durada molt limitada, amb caràcter general 72 hores i excepcionalment 48 hores mes. En canvi, la presó provisional pot tenir una durada danys.
La detenció pot ser governativa o judicial.
La presó provisional sempre ha d'haver estat acordada per un jutge La detenció Art.486 i ss LECrim La persona a qui se imputa un acte punible ha de ser citada per ser escoltada. Si el citat no compareix ni justifica el perquè, el jutge pot acordar la seva detenció. Per tant, estaríem en seu de detenció judicial.
L'article 489 i ss. Regulen el contingut de la detenció.
Ha destacar: 1. Qualsevol persona pot detenir a un altre, pot fer-ho però no esta obligat a ferho.
2. Pel contrari, la policia si te l’obligació de detenir qui estigui en el cas del art.490 o quan el jutge així ho ordeni.
La detenció es una situació molt provisional que ha d'acabar en llibertat o presó, no pot mantenir-se aquesta situació. Per això, la llei marca uns límits, l'article 496 diu que el particular o agent de policia deurà posar-la en llibertat o entregar-li al jutge dintre de les 24 hores següents.
En canvi, l'art.520 diu que el límit de detenció màxima son 72 hores, aquesta previsió quadra amb l’establert al art.15 de la CE.
La interpretació es de 72 hores, encara que deuria ser el mínim temps possible amb el límit màxim de 72 hores per ser mes garantista seguint el que diu l'article 520.
Quan passa aquest termini el detingut deuria estar en llibertat o posat a disposició judicial.
La detenció s'ha de practicar sempre de la forma que menys perjudiqui al detingut:  Respectant els drets constitucionals intimitat, dignitat i pròpia imatge.
Hi ha una excepció a les 72 hores, aquesta esta prevista al art.520 que diu que tota persona detinguda pels delictes de l'art.388 bis CP, podran ser retinguts durant 48 hores mes. D'aquest precepte ha sigut qüestionada la seva constitucionalitat.
No es una situació de fet Presó provisional Art.502 i ss LECrim Pot durar com a màxim 4 anys. Per tant, ja es una situació jurídica entesa com a mesura cautelar.
La presó provisional nomes s’adoptarà quan sigui objectivament necessària. A mes, es tindrà en compte la circumstància que pugi causar a l'investigat.
Requisits i finalitats 1. Fumus bonis iuris: que hi hagin uns fets amb caràcter de delicte, amb pena igual o superior a dos anys, o menys si h han antecedents penals.
a. A mes, que existeixin indicis suficients per enviar al subjecte a la presó.
2. Periculum in mora: La presó provisional a d'estar justificada per una de les finalitats que la justifiqui, que son: a. Evitar el risc de fuga: tenint en compte, naturalesa del fet, gravetat de la pena, situació familiar i econòmica, llunyania del judici oral, antecedents de no presencia per requisitòria (busca i captura), etc. El marge de discrecionalitat judicial es amplíssim.
Mai la presó provisional no pot ser una pena anticipada, no es la seva funció, serà sempre assegurar una de aquestes situacions.
b. Evitar la ocultació, alteració o destrucció de fons de prova: son aquells elements que poden servir per la prova en acte de judici o en la investigació.
c. Evitar que l'investigat pugui actuar contra bens jurídics de la víctima, especialment en els casos del 173.2 CP que fa referencia a violència domestica.
d. Evitar el risc de que l'investigat cometi altres fets delictius. S’atendrà a la gravetat dels delictes i les circumstàncies dels fets.
Nomes podrà acordar-se la presó provisional per aquesta causa quan el fet delictiu que s'imputi sigui dolos.
La presó provisional es declara mitjançant l'art.505. Que en definitiva, es resumeix amb la compareixença de les parts acusadores i la defensa. Nomes es podrà decretar per part del jutge si es a instancia de part de la acusadora.
Es practicaran les diligències necessàries per acordar-la mitjançant auto motivat.
Sempre que el jutge hagi de decretar cosa diferent a la llibertat provisional (al·lusió de la presó per fiança) haurà de practicar aquesta compareixença.
Hi ha varies modalitats de presó:    La mes habitual es la presó en un centre penitenciari, on estarà separat dels presos condemnats.
La mes gravosa es la presó incomunicada amb una durada màxima de 5 dies o fins a 10 si es terrorisme.
Modalitats atenuades: o Presó domiciliar a càrrec de la despesa del propi pres amb las mesures necessàries.
o Presó a un centre mèdic o de desintoxicació.
Es declararà mitjançant auto motivat i apel·lable davant l’audiència.
Durada de la presó provisional L’Art.504 diu que: 1. Si la pena prevista pel delicte es igual o inferior a 3 anys: la durada màxima de la presó provisional es de un any i es podrà prorrogar fins a 6 mesos.
2. Si la pena es superior a 3 anys: la durada màxima es de 3 anys, prorrogable per dos anys mes.
3. Si la finalitat per la que s'ha declarat la presó provisional es per evitar la manipulació, ocultació o destrucció de fons de prova: la durada màxima serà de 6 mesos.
4. Una vegada hi ha condemna sotmesa a recurs de apel·lació o cassació, la durada màxima de presó provisional es la meitat de la condemna que marqui la sentencia.
 Aquesta previsió ha de servir també per a modular els màxims.
Els recursos s’estenen a qui no l'ha fet si s'estima perquè hi ha una pluralitat simultània de imputats, que actua infidelment, però hi ha casos en que la actuació d'algun repercuteix en els altres, en cas de conformitat si tots els conformen acabarà, si hi ha algun que no te conformitat el judici seguirà, si es fa un recurs, que es poden fer individualment, si canvia el auto de transformació canviarà per a tots, ja que la causa es connexa i seguirà tramitantse conjuntament.
Els drets de l'imputat (art.50 LECrim) Art.520 LECrim Hi ha un primer apartat que estableix que la detenció i la presó s'han de practicar de la forma que menys perjudiqui al detingut en la seva persona, reputació o patrimoni. En relació als trasllats, es vetllarà per els drets constitucionals de la intimitat, la dignitat i la pròpia imatge del detingut o pres.
Drets del detingut o pres: 1. Tota persona detinguda o presa serà informada per escrit en un idioma i llenguatge senzill i comprensible dels fets que se li imputen i de les raons motivades de la seva privació de llibertat. Quan aquesta informació es dona per escrit no compleix l’estàndard de comprensibilitat, per això ha d'anar acompanyat d'una explicació suficient.
Quan algú no ha estat detingut ni pres, també deu tenir aquests drets.
2. Dret a guardar silenci i a no declarar-se culpable, no contestar preguntes, manifestar que solament declararà davant del jutge: es un dret reconegut, no te solament aquest dret sinó també te dret a mentir, no existeix en aquest cas el delicte de perjuri. Per tant, es pot mentir fins i tot en una declaració judicial, els testimonis no podran mentir però els imputats si.
3. Dret a designar advocat: es un dret limitat o suspès en cas de la presó incomunicada. Quan se li suspengui o en general sempre que el detingut, pres o imputat no designi advocat se li designarà un d'ofici, perquè el imputat te, amb 4.
5.
6.
7.
8.
9.
una excepció, els delictes de alcoholèmia o els delictes lleus, obligació d'estar defensat o assistit per advocat.
a. Dret de defensa de l'imputat o assistència al detingut o pres: el advocat designat te que comparèixer en un termini de tres hores, i aquest podrà fer: i. Sol·licitar que se l'informi dels seus drets i comprovar-lo ii. Intervenir en totes les diligencies, des de declaració del detingut, roda de reconeixement.
iii. Durant la declaració del detingut o pres, ha d'estar present però callat. Però una vegada pres declaració si pot demanar la ampliació o declaració dels extrems que consideri convenients o fer constar en acta qualsevol incidència.
iv. Informar al detingut de les conseqüències de prestar consentiment o no a la practica de diligencies.
v. L'advocat te dret a entrevistar-se reservadament amb el detingut.
Abans nomes es podria tenir aquesta entrevista després de la declaració, amb la reforma es pot produir també abans de la declaració.
En delictes de la seguretat vial no es necessària la Asistencia de l'advocat en la declaració.
No es el mateix un advocat d'ofici que la justícia gratuïta.
Dret a accedir als elements i examinar-los per poder exercir el dret de defensa, en cada que es declari el secret de les actuacions es deurà tenir accés.
a. Habeas corpus: nomes qüestiona els aspectes formals de la detenció, es a dir, des dels pressupòsits formals, per tant, en el termini de la detenció policial no compensa l’al·lusió al habeas corpus. L'habeas corpus serveix per les incapacitacions contra voluntat.
Dret a que es posi en coneixement de la persona que el detingut vulgui la privació de llibertat i el lloc on esta. Pot ser un dret suspès per incomunicació.
Quan es tracta d'estrangers hi ha dret també a comunicar la detenció al consol del país.
Dret a poder fer una trucada telefònica. Pot ser suspès. En el cas d'estrangers tenen dret a rebre visites o mantenir correspondència amb el consolat.
Dret a ser assistit gratuïtament per un intèrpret: es preveu quan algú declari en un altre idioma es farà constar la declaració la pregunta que li fa el jutge en castellà, la pregunta que li fa l’intèrpret, la resposta de l'imputat i la traducció al castellà. Això mai s'ha complert. En la practica, declara l’intèrpret.
Dret a sol·licitar assistència jurídica gratuïta. La designació d'ofici no comporta justícia gratuïta.
Dret a ser reconegut pel metge forense: la idea era evitar els maltractaments policials.
Tots aquests drets son dels detinguts o presos, però també de qualsevol imputat.
Excepcions als drets Art.527 LECrim Estableix excepcions als drets de l'art.520. Diu que en cas de 509, que son casos de incomunicació pot durar fins a 5 dies i en casos de terrorisme fins a 10. Se li poden restringir els següents drets:     Designar un advocat de confiança Comunicar-se amb cap de les persones que preveu l'art.520, posada en coneixement Entrevistar-se amb el seu advocat Accedir ell o el seu advocat a les actuacions, excepte als elements essencials per impugnar la legalitat de la detenció.
LA REBELIA Que passa quan no es troba l'imputat? S'ha d'acudir als arts.824 a 836 LECrim, que regulen el que s'anomena procediment contra reus absents.
Es buscarà mitjançant requisitòria al que no se’l trobi, s'hagi fugat o deixi de concórrer en la presencia judicial.
La requisitòria es produeix quan el presumpte reu no es trobi, serà buscat amb requisitòries, anuncis que es publicaran al BOE, al diari oficial de la CCAA i als butlletins de anuncis del jutjats. Aquesta requisitòria es posarà també en coneixement de totes les autoritats i agents de policia judicial, que es el que realment te eficàcia, oferint totes les dades que ajudin a trobar a l'imputat.
Per tant, no es mes que un anunci, amb l’objectiu principal de que circuli per totes les comissaries per quan es trobi i es posi a l'imputat a disposició judicial.
La requisitòria com a ordre de crida, dona un termini al imputat per comparèixer, quan passa aquest termini es declara al imputat en situació de rebel·lió.
Si hi ha una pluralitat de imputats:     La rebel·lia es predica respecta al rebel. El judici segueix pels altres Si la rebel·lia es produeix durant la instrucció, aquesta acabarà i quedarà el procés suspès a la espera que aparegui, respecte al rebel.
Si esta en fase de judici oral es suspèn la causa respecte del rebel En el moment que es trobi el rebel es reanudara la causa, sempre i quan el delicte no hagi prescrit.
Quan es suspengui una causa penal, sigui en instrucció o en judici oral, per la rebel·lia de l'imputat es reservarà al perjudicat l'exercici de l’acció civil.
REGULACIÓ ESPECIFICA PROCEDIMENT ABREUJAT DE LA REBELIA EN EL Regeixen les regles generals, en tot allò que no sigui especialment modificat.
Estableix una excepció a l'art.786 LECrim, aplicable quan la pena no superi 2 anys de presó o 6 anys no privativa, en aquests casos es podrà celebrar el judici amb l’absència de l'acusat.
Sempre i quan hagi estat citat al domicili que obligatòriament preceptivament hagi facilitat en la primera compareixença.
A la primera compareixença de l'imputat normalment se li demana que digui el domicili, també te l’obligació de dir el nou domicili.
Si es celebra el judici amb absència, quan compareix o se’l troba se’l notifica la sentencia, i contra aquesta sentencia dictada amb absència el condemnat pot interposar un recurs d’anul·lació en els següents 10 dies, equivalent a un recurs d’apel·lació(termini de 10 dies), davant l'AP.
IMPUTACIÓ D'UNA PERSONA JURIDICA L'article 119 LECrim diu que quan s'imputa a una persona jurídica, aquesta ha de designar un representat específic que representi a la persona jurídica en el procés penal, aquest no tindrà la responsabilitat penal, sinó la persona jurídica i les persones físiques responsables dels actes.
Aquest representant es qui actuarà en nom de la persona jurídica, normalment es un executiu, el director general o d’àrea.
Encara que la llei no ho digui, es convenient que el que es designi representat no sigui imputat. En la practica qui actua es el advocat de la persona jurídica.
ALTRES SUBJECTES PASSIUS DEL PROCEDIMIENT PENAL Juntament amb l'imputat pot haver-hi altres persones, no es persegueix solament l’acció penal, sinó també l’acció civil. Tot delicte porta aparellada la reparació del dany civil provocat pels fets, amb les úniques excepcions de que el perjudicat renunciï a l’acció civil.
Pot ser que el perjudicat renunciï a l’acció civil o que es produeix una reserva de l’acció civil.
La reparació del dany regulada en el CP, que inclou no nomes la indemnització de danys i perjudicis, sinó que també la restitució de la cosa i en general, la reparació del dany.
En cas de lesions o mort, no hi ha barem a les normes, nomes hi ha barems en matèria de accidents de circulació. Aquesta norma acostuma a prendes com a referencia per als danys personals derivats de lesions o morts.
Dels arts.109 a 115 CP, regula en que pot consistir la responsabilitat civil ex delicto.
En els escrits d’acusació van per separat.
Qui respon de la reparació del dany:? 1. Responsable penal (art.116 CP) 2. En casos d’exempció de la responsabilitat penal, es preveu que malgrat la causa d’exempció penal, seguirà responen civilment.
3. Persones que poden respondre però no tenen responsabilitat penal, sinó en el concepte de responsable civil subsidiari (art.120 i 121 CP): a. Pares o tutors de majors de 18 anys de incapaços b. Titulars de establiments o empreses als que pertanyé el que a comes el delicte.
c. Titulars de vehicles susceptibles de crear danys en tercers. Exemple: deixar el cotxe algú i te un accident, serà el propietari responsable civil subsidiaris.
d. L'estat, la CA o l'ajuntament. En definitiva, l'AP a la que pertanyi l'autoritat, funcionari o agent al que pertanyi l'imputat.
Aquests responsables civils subsidiaris tenen acció de repetició amb el responsable penal.
4. Responsabilitat civil directa (art.117 CP) respecte a la companyia asseguradora que ha assegurat el risc que s'ha produït, fins al límit pactat o assegurat es responsable civil directe. Aquesta companyia també pot exercitar l’acció de repetició al responsable penal. Si la responsabilitat civil supera el que cobreix el responsable civil directe s’haurà d'anar també al responsable penal per respondre.
No se li permet intervenir plenament al procés penal, nomes pot intervenir en els aspectes relatius a la seva responsabilitat civil directa. A la majoria de casos en la practica la seva intervenció es basa en la interposició d'un advocat per el seu client.
L'assegurat te dret a la lliure elecció d’un advocat, encara que la pòlissa estableixi un de la asseguradora, aquest tindrà els honoraris de la asseguradora.
Partícip a títol lucratiu (art.122 CP): Es aquella persona que s'ha lucrat dels efectes del delicte i per tant esta obligat a reparar fins al límit que ha rebut. Aquesta situació a la practica produeix moltes injustícies, perquè s'estableix en les sentencies sense molta prova ni motivació.
LA JURISDICCIÓ UNIVERSAL La jurisdicció penal espanyola pot conèixer de delictes comesos a territori espanyol (art.23 LOPJ). Fins a l'any 2014, podia conèixer de qualsevol crim contra la humanitat sense limitacions.
En l'actualitat, amb la llei 1/2014 es va limitar aquesta jurisdicció internacional universal, regulant-se un nou article 23 LOPJ: 1. Qualsevol delicte en territori espanyol.
2. També poden conèixer de delictes comesos fora de espanya per espanyols: sempre que: a. El fet sigui punible en el lloc de comissió b. Que hi hagi querella del perjudicat o del ministeri fiscal c. Que el delicte no hagi estat ja jutjat o absolt al país de comissió.
3. Delictes comesos fora de espanya comesos per espanyols o estrangers contra interessos essencials de l'estat espanyol.
a. Traïció b. Atemptat contra la casa reial c. Rebel·lió i sedició d. Falsificació de moneda e. Atemptats contra autoritats f. Delictes contra AP espanyoles g. Etc.
4. Delictes de lesa humanitat però amb requisits específics, com autoria espanyola, que afectin a interessos espanyols, entre d'altres: a. Genocidi b. Tortura c. Desaparició forçada de persones d. Terrorisme e. Relatius a material nuclear f. Tràfic de drogues, substancies o falsificació de tractaments mèdics.
g. Violència domestica h. Organitzacions criminals i. Etc.
L'EXTRADICIÓ L’extradició activa es regula als arts.824 a 833 LECrim, i es quan els tribunals espanyols demanen la col·laboració internacional per assegurar la presencia d'algun imputat que esta al estranger. en definitiva, es una requisitòria internacional.
Les peticions de extradició es tramiten a traves del ministeri.
L’extradició passiva, es mes complicada, esta regulada en una llei de 1985, es mes complicada perquè es compon de dos fases una fase diplomàtica tenint en compte requisits diplomàtics com acords o convenis i una fase judicial que avali que es precedent jurídicament.
...