PHYLUM PLATHELMINTHES PART 1 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura Parasitologia
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 26/04/2016
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Phylum Plathelminthes • • • • • Invertebrats pseudocelomats Cos aplanat dorsoventralment Tub digestiu ceg (no té anus) o absent Sistema excretor: solenòcits o cèl·lules flamígeres Generalment hermafrodites: o Monozoics o Polizoics (moltes dotacions d’òrgans reproductors) Digenea • • • • • • • Monozoics Insegmentats Tub digestiu ceg (ventosa oral). Acetàbul (ventosa ventral) Dos òrgans de fixació (ventosa oral i ventral) Cicle biològic indirecte Miracidi (1ra larva) a gasteròpodes (cargol: 1r HI) pulmonats o prosobronquis Hermafrodites (menys Schistosoma) Digènids • • • • • • • • Forma de fulla, hi ha algun cilíndric Mida: molt petits (1mm) o molt grans (8cm) Òrgans de fixació: ventoses Tegument: part més externa, es produeix un transport de nutrients (alimentació tegumentària) Cos cobert de petites espines Tegument: o Superficial Connectats per ponts o Profund: pericarions (on hi ha el nucli) citoplasmàtics Aparell digestiu: boca (al fons de la ventosa oral), faringe, esòfag, bifurcació en dos cecs intestinals i tub digestiu ceg.
Aparell reproductor o Masculí: 2 testicles de forma i posició variable, de cadascun surt un canal (conducte eferent) i s’uneixen en un conducte deferent (espermiducte). Hi ha dilatacions (vesícules seminals) i al final hi ha el conducte evacuador, el cirre i un porus genital masculí.
o Femení: ovari que comunica amb un ootip, que neix de l’úter, a través de l’oviducte. Glàndula de Mehlis, viteloductes que venen de les glàndules vitelògenes. Els òvuls fecundats es transformen en ous a l’úter, al seu final hi ha el porus genital femení. Canal de Lourer: vagina atrofiada.
Atri genital: pigidi masculí i pigidi femení Fecundació • • • Autoinseminació Inseminació creuada Porus genital femení o gonòporus i porus de posta o tocostoma (no hi ha vagina) Sistema excretor: solenòcit o cèl·lula Hàbitats parasitaris • • • • Intestinal Vies biliars i pancreàtiques Pulmons Sistema circulatori Formes larvàries La forma eliminativa de l’home és l’ou embrionat o amb un zigot.
• • • • • • Ous: són ovalats, simètrics, asimètrics, de mida variable, amb esperons i generalment operculats.
Miracidi: és ciliat ja que pot nedar pel medi aquàtic, té una forma piriforme que ajuda a penetrar al primer hoste intermediari.
Esporocist: té forma de sac, es forma a partir del miracidi en el gasteròpode.
Rèdia: presenta una ventosa oral, té un petit tub digestiu, al final té dos lòbuls ambulacrals. A dins té cèl·lules germinatives.
Cercària: té dues ventoses, un tub digestiu amb cecs intestinals i dues regions: una dilatada i una cua. És aquàtica.
Metacercària: és una cercària enquistada. És la forma infestant o metacíclica.
Cicles biològics 1. 1 hoste intermediari (gasteròpode). Cicle indirecte, paràsit diheteroxè amb penetració passiva de metacercàries enquistades a l’aigua o vegetació.
Ou miracidi Medi Esporocist amb rèdies Hoste intermediari (Fasciola) Rèdia Cercària Metacercària Aigua, vegetació 2. Cicle indirecte, paràsit diheteroxè amb penetració activa de furcocercàries Ou miracidi Medi esporocist amb esporocistos e. amb furcoc.
Hoste I. Transitori (Schistosoma) furcocerc.
Aigua i vegetació 3. Cicle indirecte, paràsit poliheteroxè amb penetració passiva de metacercàries enquistades al segon hoste indirecte.
Ou miracidi esporocist amb espor. fills Medi esp. amb cerc. cercària metacercària 1r hoste intermediari 2n hoste intermediari Trematodes digènids: cicles biològics - Paràsits diheteroxens o Schistosoma spp. i Fasciola hepàtica Paràsits poliheteroxens o 2n HI: peixos, insectes, crustacis, amfibis...
Trematodosis = distomatosis Distomatosis Intestinals Hepàtiques Pulmonars Hemàtiques Espècies implicades Fasciolopsis buski Heterophyes heterophyes Fasciola hepàtica Dicrocoelium dendriticum Clonorchis sinensis Opistorchis felinelus O. viverrini Paragonimus westermani Schistosoma mansoni FAMÍLIA FASCIOLIDAE Són molt grans, tenen un cos foliaci, són hermafrodites, tipus distoma. Té un ovari anterior i testicles, ambdós ramificats.
Presenten ous operculats que embrionen en medi aquàtic.
Femelles: Ovíperes Vivíperes Ovovivíperes Paràsits a nivell hepàtic La infestació és passiva i oral (metacercària).
Fasciola hepàtica (gran distoma hepàtic o doga gran del fetge): tenen cecs intestinals, aparell digestiu bifurcat, aparell reproductor: dos testicles ramificats, ovari amb una disposició pretestiscular, està en contacte amb l’ootip, úter curt que acaba en el porus genital femení i masculí (atri genital).
Ous grans operculats, en el moment de la posta té un zigot envoltat de grànuls de vitel.
Fases larvàries: - Ou no embrionat Miracidi (larva dintre de l’ou): al medi aquàtic.
Esporocist Rèdia al cargol Cercària Metacercària: cercària enquistada. Al medi extern.
Cicle biològic Cicle diheteroxè: cicle aquàtic d’aigua dolça.
Via feco-oral Els ous no embrionats surten amb la femta.
Depenent de les condicions de temperatura l’embrionament dura de 8 a 10 dies.
El miracidi penetra en el cargol aquàtic (HI -> Lymnea truncatula). Al cargol el miracidi es transforma en molts esporocists i moltes rèdies i es formaran les cercàries (4-8 setmanes) que sortiran del cargol i es queden a l’aigua o les plantes, donen lloc a les metacercàries.
Infestació passiva via oral (beure aigua...).
Hoste directe: animals herbívors i omnívors on maduren els adults (fetge i conductes biliars) i es fa la posta d’ous que van a parar a l’intestí.
Parasitologia En un cicle normal les larves es troben al porc (HI) 1.Ingestió ous amb aliments contaminats (infestació exògena) 2.Autoinfestació exògena (anus-> mans -> boca): contaminació 3.Autoinfestació endògena (antieristaltisme anells gràvids -> estómac) La larva no evoluciona fins a adult (ou-> larva) via morta Cisticercosi: la larva es forma a l’adult.
Taenia Saginata -> Teniosi 4-10m fins a 15m, és més gran que la Solium i té més proglòtides (1000-2000). Anells més grans.
Escòlex: No està armada amb rostel i ganxos només té 4 ventoses apicals o subapicals. (Tenia inerme de l’home). L’escolex es subpiramidal.
Anells sexuals: • • • Mascle: 300-400 testicles.
Femella: ovari amb dos lòbuls grans (sense lòbul accessori) i esfínter vaginal.
Porus genital al mig zona marginal, alternança irregular.
Anells gràvids: • • • Més grans que els de taenia solium Úter ramificat amb branques laterals (Ramificació dicotòmica: es divideixen en dos). Té més branques que t. Solium (fins a 30 branques) 100.000 ous/anell • • • Indiferenciable del de T. Solium Embriòfor estriat Oncosfera Ou Larva cisticerc (Cysticercus bovis) • • • • El bestiar boví són els HI de la t. Saginata Vesiculosa, color blanquinós Monocèfala Protoescòlex invaginat e introvertit Cicle biològic Els HI són el bestiar boví.
Els adults estan a l’intestí prim de l’home (HD). Quan estan formats els anells gràvids s’eliminen de forma individual amb un moviment, surten de forma activa.
Els anells gràvids arriben al medi extern, es disgreguen i queden pel terra (contaminen vegetació...). Poden ser disseminats per l’acció del vent, la pluja... Les vaques i bous ingereixen ous degenerats (el porc ingereix més ous que el bou). Els ous migren fins al teixit adipós (blanc, és més difícil veure les larves).
A la t. Saginata no desenvolupa la larva cisticerc a l’home, per tant només origina la teniosi, no dóna lloc a una cisticercosi (cyscticercus bovis no es desenvolupa a l’home).
Epidemiologia teniosis • • • • Cosmopolita en t. Saginata Restringida amb t. Solium (ens infestem menjant carn de porc, no present en països islàmics), poc freqüent a Europa, molt freqüent a sudamerica.
Freqüent a Europa Cisticercosi: a Amèrica Latina, Espanya (podria ser que altres paràsits produïssin cisticercosi) Simptomatologia • • • Assimptomàtics Simptomàtics: dolor abdominal, sensació de fam dolorosa, nàusees, vòmits...
Cisticercosi: subcutània, muscular, ocular, cerebral (1ra causa d’epilèpsia en països pobres).
Profilaxis Teniosis • • Evitar ingerir carn contaminada amb cisticers: inspecció sanitària, cocció de la carn, congelació de la carn Evitar infestació dels porcs i bòvids amb els ous.
...