La revolució russa (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 1º curso
Asignatura Història Contemporània 1
Año del apunte 2014
Páginas 31
Fecha de subida 12/11/2014
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

La revolució russa Imperi rus (tsar) Des del mar Bàltic fins a l’Oceà Pacífic. Molt territori, però no tot aprofitable per l’agricultura.
174M habitants No tenia capacitat control tots súbdits Expansió Caucas i Kurdistan Règim autocràtic (dret diví) i absolutista Poder molt fragmentat.
- Màxim poder: tsar (monarca) - No es compleixen totes ordes rei à Moltes autoritats que actuen manera absolutista Burocràcia corrupta i ineficient Oficialitat exèrcit controlada per la noblesa (lligat al tsar) Església ortodoxa guardiana de l’ordre i la tradició Policia política - Eliminava qualsevol opositor o sospitós d’oposar-se al règim Estat plurinacional i multicultural - Moltes llengües minoritàries Economia fonamentalment agrària (societat agrària tradicional) - 40% camperols sense terres, mujiks (també molts petits propietaris) - Dificultat supervivència - 2% controlava tota població (terratinents) - Kulaks = propietaris mitjans - Petits propietaris - També existeixen alguns camperols acomodats Majoria població vivia al camp i era analfabeta + Inici desenvolupament algunes zones industrials i incipient classe mitjana Societat estamental Gran creixement demogràfic (sense precedents Europa) - Alta natalitat i mortalitat (creixement lent) à alta natalitat caiguda mortalitat segle XIX (millores higièniques i mèdiques) à creixement astronòmic - Rússia té uns índexs molt alts natalitat Reducció capacitat agrícola - Necessitat de més terres de cultiu (abans només es cultivaven les millors terres) à terres de menys qualitat amb menor productivitat - Agricultura no porta un creixement paral·lel a l’augment de natalitat à fam, epidèmies...
Transport: manca cobertura tot territori   1 Indústria potent - Grans illots industrials - Gràcies inversió França, UK i Alemanya (+Països Baixos i Bèlgica) - Gran indústria, però insignificant dins oceà agrícola - UK sap invertir amb majors beneficis (millores maquinària, organització del treball...) - Proletariat molt dèbil numèricament 1,5% - 5% potencial indústria mundial. Supera Japó i Itàlia.
- Grans fàbriques (+100 i fins i tot de 1000 treballadors) àconsciència treballadors que són explotats à unió à rebel·lió *Petits negocis, la unió és més dèbil Revolució febrer 1917 à culminació Revolució octubre 1917 Món agrari Concentració terra en 2,5% població Molts camperols eren considerats serfs (no podien desplaçar-se, no cultivar propis productes...) Contínues rebel·lions à frenades per l’exèrcit tsar Tensions à modificacions: Llei 1861 à concedir llibertat als serfs Procés d’industrialització Capital estranger Construcció ferrocarril: gran negoci Concentració regional (illots industrials): - Polònia, Ucraïna, Bakú... (perifèria à es perdrà després de la guerra Tractat de Brest-Litovsk (pèrdua territori + capacitat industriañ) - També Sant Petersburg, Moscou...
Gegantisme: més 50% treballadors à fàbriques de més de 500 treballadores Mà obra estrangera à introducció noves idees Condicions laborals molt dures Incorporació dona al món laboral (fàbriques tèxtils) Oposició al tsarisme Camperols van protagonitzar nombroses revoltes segle XIX Moviments anticlericals à Repressió exèrcit: grans matances sospitosos i rebels * Càstigs inútils per a una població condemnada a la fam i a la misèria Moviment nihilista sorgit entre intel·lectuals à activitat terrorista Populisme narodniki - En contra industrialització. Menyspreu ciutats (indústria, exèrcit...) - Favorable a donar tarannà socialista a les tradicionals comunes rurals.
  2 - Agricultors es queixen preu ínfim seus productes en relació adobs, pesticides...
Solució: retorn idealitat camp (*arcàdia feliç no ha existit mai) Ex: grup Terra i Llibertat à terrorisme 1. Oposició de l’esquerra a) Partit Socialista-Revolucionari (SR) - Màxima preocupació: camperols - Lideratge intel·lectuals à ideari polític - Pretén superar revolució burgesa i lliurar poder als camperols - Democratització à millora problemes camperols (Sense democràcia, no és possible millorar) - No són tan hostils a la indústria o a la ciutat b) Partit Obrer Socialdemòcrata rus (marxista) - Membre de la II internacional - Discursos contundents, rotunds - D’aquest partit sortiran els bolxevics - Importància fonamental revolució russa - Lenin 1. Menxevics (Martov) - Majoritaris Volien consolidar democràcia i industrialització com a país previ a la revolució social à societat socialista Etapa democràtica burgesa: necessària. Eleccions. Parlament à controla govern i tsar. Constitució...
A Rússia no existia cap burgesia disposada a desenvolupar aquests procés Transformar partit socialdemòcrata à partit de masses 2. Bolxevics (Lenin) - -   Minoritaris Pretenien superar etapa revolució burgesa à revolució social Volien que el partit socialdemòcrata fos el partit de l’avantguarda de la classe obrera (limitat elit revolucionaris professionals que lluitarien per aconseguir poder polític a traves revolució) Posteriorment, lliurarien poder proletariat Creença que els treballadors eren els únics que podien dur a terme l’etapa democràtica burgesa (*no ho podia fer proletariat) Si el proletariat és incapaç, es necessita uns professionals que prenguin el poder i l’entreguin als treballadors Societat socialista i igualitària 3 c) Anarquistes - Quan no saben crear sindicats potents (CNT espanyola), perden capacitat de poder 2. Oposició de la dreta a) Partit Constitucionalista Demòcrata - Pretén transformar autocràcia russa à monarquia parlamentària liberal - Partit minoritari - Reforma constitucional tsarisme: monarca regna però no governa, Assemblea Constituent, eleccions.... à no va ser possible (monarquia es nega a qualsevol reforma) - Única organització dretes en aquest període - Surt després revolució de 1905 Socialistes revolucionaris Kèrenski hauria pogut estabilitzar el govern, però la seva obstinació a continuar la guerra à bolxevics van prendre poder La revolució de 1905 Derrota Rússia guerra russo-japonesa 1904-1905 Empitjorament condicions vida a la ciutat i al camp - Espiral de sofriment Vaga i manifestació pacífica - Convocada pel mossèn George Gapon davant Palau d’hivern - Objectiu: protesta contra mal govern i demanar “bon tsar” que ajudés les classes popular - Molta participació - Reprimida durament per la guàrdia cosaca (no eren russos). Diumenge Roig.
Generalització vaga i sorgiment soviets (assemblea obrers, soldats i pagesos à Revolució Octubre 1917).
Els soviets President soviets: Lev Trotski (no era treballador, sinó intel·lectual. Jueu) Soviets controlaven ciutats on no arribava exèrcit Impedir saqueig durant revolució Comportament molt correcte Reprimits exèrcit à molts morts i altres presó (Trotski) Controlats menxevics (socialistes moderats): imposar i consolidar sistema democràtic Molts soviets sorgeixen arran del descontentament illots industrials   4 Conseqüències Revolució 1905 Nicolau II (tsar) cedeix i atorga el Manifest d’Octubre: accepta convocació eleccions Duma (Parlament) à socialdemocràtes i socialistes revolucionaris tenen representació parlamentària Duma buida de contingut *Tsar volia seguir actuant mateixa manera 1a GM à accelerar descomposició règim tsarista - Classe mitjana pateix molt (procés proletarització classe mitjana) - Intel·lectuals à organitzacions esquerres (en contra tsar) - Mancances ferrocarril à dificultat arribar al front - Envien a la mort segura milers camperols (onades humanes: úniques armes enfront Alemanya à camperols abandonen guerra) - Execucions desertors - Exèrcit rus es va evaporant Tsar à obstinat a continuar guerra (+Menxevics i socialistes revolcuioanris) La guerra accelera la caiguda del tsarisme Disminució producció agrària Pujada preu aliments Disminució producció béns consum Mancança matèries 1es i tancament fàbriques Descomposició exèrcit tsarista La revolució democràtica de febrer de 1917 Vaga general Sant Petersburg (generalització altres ciutats industrials) Soldats cosacs no obeeixen ordre disparar contra vaguistes i manifestants Reaparició soviètics i sorgeixen 1rs nuclis Guàrdia Roja (poder obrer) Duma tria Comitè Provisional i un Govern Provisional à creació poder parlamentari (menxevics i socialistes revolucionaris) Dualitat de poder 1. Govern provisional Duma (poder de iure) - -   Partidari de continuar guerra i privilegiar parlamentarisme Partit Kadett (Constitucionalista i Demòcrata) Menxevics i socialistes revolucionaris Dirigit pel príncep Lvov i integrat per partits centre i esquerra moderada (Kèrenski: un dels seus integrants). Kèrenski no vol trencar compromisos amb França i UK (aliats).
Poc marge de maniobra. Molts problemes gairebé impossibles de solucionar, però sí que s’hauria pogut posicionar respecte la guerra.
Duma enviava tropes al front (*part soldats desertaven pel camí) Duma paralitzada à obsessionada a continuar guerra a qualsevol preu 5 - Proclama amnistia política 2. Soviets (poder de facto) PAU + TERRA - - A favor de la pau immediata i repartiment terra entre camperols Pau a qualsevol preu (*pèrdua territoris) i terra per als camperols Nacionalització terra Els dos soviètics principals són els de Sant Petersburg (Kèrenski) i els de Moscou Poder armes Control ciutats à triomf soviets No es podia imprimir res sense el seu permís. Impremta dominada pels treballadors (Duma no pot publicar manifestos) Bolxevics (Lenin): campanya en contra guerra. Lenin convèncer tot partit.
Bolxevics = Partit Comunista Lenin insisteix que la burgesia no pot dur a terme procés: revolució burgesa à socialisme (el proletariat té el paper de consolidar la democràcia burgesa à societat socialista) Bolxevics obtindrien el poder i l’atorgarien al proletariat (soviets) Revolució 1905 à Lenin exiliar Finlàndia El cop d’estat del juliol de 1917 Cop estat bolxevics 1917 Enfrontament 2 poders General Kornilov retira tropes i es dirigeix a Sant Petersburg i restablir ordre - Vaga general Sant Petersburg + soldats que deserten - Intents contrarevolucionaris vivificar revolució Bolxevics tornen de l’exili La revolució octubre “Tot per a la revolució” Basada idees Marx (liderada per Lenin i bolxevics) Comitè Central Bolxevics aprovar insurrecció armada Govern intentava mantenir Rússia en guerra, *però els soldats desertaven, els camperols ocupaven terres...
Continuava la conflictivitat política i social que havia acabat amb el tsarisme Bolxevics intenten un primer cop Estat juliol i es veuen obligats a tornar a la clandestinitat 2n cop estat: 24 octubre Es pren el poder pacíficament (*presa del Palau d’Hivern)   6 25 - octubre: presa Palau Hivern Kèrenski decidir enviar exèrcit à protegir ciutat Insurrectes es fan amb punts claus ciutat Prenen centres poder, controlen infraestructures...
Prenen Palau Hivern à fugida Kèrenski 2n - Congrés dels soviets és controlat pels bolxevics Destitució govern provisional Anomenar Consell Comissaris del Poble (encapçalats per Lenin) Bolxevics entreguen el poder als soviets (*en realitat, se l’entreguen a ells mateixos) Conformació Govern Bolxevic (Lenin: president amb Trotski i altres personalitats) - Repartiment terres entre camperols pobres sense indemnitzar latifundistes - Signar pau alemanya 1918 (Tractat Brest-Litovsk) - Retirada Rússia 1a GM Es posen en marxa programa per construir societat socialista Context: no ideal - Rússia seguia estant en guerra - Relacions internacionals amb Alemanya - Problema amb els camperols - Caiguda de la producció - Contrarrevolucionaris, simpatitzants antic règim, aristocràcia, policia...
*Menxevics partidaris democràcia parlamentària à socialisme Bolxevics tenen molts enemics Un cop tenen el poder, actuen de manera poc democràtica i retallen llibertats (s’ha de protegir la revolució costi el que costi) - Jornades laborals llarguíssimes - Sous baixen Situació dramàtica à els bolxevics no podien aplicar tots punts seu programa Socialistes revolucionaris més escons que els bolxevics à Lenin suprimir Assemblea Constituent i fa desaparèixer partits no bolxevics (burgesos) Destrucció exèrcits à Creació Exèrcit roig (soviets, marines...) Política militar Nacionalització i col·lectivització terra à estímul (ambigua) Guerra civil (1918-1921) Guerra entre revolucionaris: social revolucionaris i anarquistes Guerra amb els tsaristes (exèrcit blanc) Guerra amb independentistes ucraïnesos i caucasians Cordó sanitari Rússia à impedir marea revolucionària roja   7 Guerra d'alliberament de les potències vencedores de la 1a GM: França, UK, EUA... (decideixen que és millor repatriar els soldats perquè no es contagiïn bolxevisme) Guerra russo-polonesa Comunisme de guerra (=Alemanya 1GM) - Augment producció industrial costi el que costi per damunt drets treballadors - Requises al camp 1r Politburó (Lenin, Troski, Stallin, Kamenev i Nikolai Krestinski) Legió Txeca (entren guerra amb exèrcit rus à lluitar exèrcit austrohongarès) Molts proletaris s’enrolen Exèrcit Roig i d’altres tornen camp (jornades molt llargues, baixos salaris...) à Gran reducció proletariat industrial La (Nova Política Econòmica) Lenin creu que només arribant a un acord amb els camperols podran salvar revolució socialista Març 1921 NEP Es continua amb la ambigüitat sobre terra Canviar política requisa à introdueix impost en espècies Als pagesos se’ls permetia vendre seus productes lliure mercat i contractar mà obra Pagesos amb propietats i recursos econòmics = kulaks NEP establia economia mixta + recuperació valors fiduciaris (diners) Indústries fins a 20 treballadors à poden ser privades Privatització sectors econòmics no estratègics Acceptar inversions de grans capitalistes (Ford) Obertura capitalisme NEP acabar amb crisi subsistències i permetre certa recuperació econòmica, *però productes agraris eren cars i escassos Preus industrials molt inferiors preus agrícoles (perjudicials camperols) Comerç exterior a mans de l’Estat (control absolut divises) Fi igualitarisme total anys guerra civil Objectiu comú: industrialitzar URSS a) Lenin i Bujarin: potenciar agricultura (facilitar maquinària, préstecs... à augment producció i productivitat a mitjà termini). Crear excedent que s’invertiria a la indústria. Aleshores la indústria podria desenvolupar-se.
b) Trotski: industrialitzar el país a ultrança. Potenciar acumulació capital à invertir-lo indústria. Pressió fiscal agricultura. Extraure rendes camperoles à indústria. Resultats curt termini.
Des Revolució octubre à progrés industrial lent Fins 1937 producció no havia arribat nivells anteriors 1a GM   8 Stalin, el cabdill i la NEP (Nova Política Econòmica) 1924 morir Lenin Assumeix idees Trotski à impulsar procés industrialització accelerat Dirigents bolxevics eren conscients que no calia esperar que la revolució s’internacionalitzarà Impulsar tesis socialisme i necessitat de mantenir NEP (tesis Stalin) Stalin introduir-se política amb social-demòcrates Integrar vida conspirativa i clandestina revolucionaris professionals Llegir Què fer? à optar pel bolxevisme (+dirigia sosistes: revolucionaris violents) Breus períodes exili (protecció Lenin) Principal dirigent bolxevic Caucas - Escissió 1912 bolxevics i menxevics à integrant Comitè Central - Portaveu bolxevics - Pseudònim: Stalin (acer) 1929 marginar Trotstki à retirar-li base del seu poder com a comissari de Guerra Stalin no estava disposat a mantenir triumvirat dirigit per Trotski 1927 fracassar intent recuperar poder oposició esquerrana à Formar nova Troika amb sector dretà bolxevisme Gran defensor economia mixta soviètica, *molts dirigents comunistes organitzacions territorials PCUS partidaris d’acabar amb NEP perquè temien que la llibertat de mercat à acabés amb la dictadura i monopoli poder bolxevics Dècada 20 mantenir dictadura política iniciada per Lenin Anys 30 (Terror) - Gran part antiga direcció bolxevic eliminada pels stalinistes - Trotski assassinat per ordre Stalin per un comunista català (Ramon Mercader) Stalin controlar poder 1924-1932 - Ajuda partidaris i sector dretà - Mantenir NEP Guerra contra camperols à greu crisi subsistència - Afectar principalment Ucraïna (havia intentat independitzar-se durant revolució. Camperols descontents amb procés Deskulakització) Suïcidi dona Stalin = “traïció” à repercussió durant Terror à eliminació antics dirigents: Bujarin Nikolai Bujarin -   Incorporar bolxevics à revolucionari professional (no pràctic) Dedicar-se adoctrinament i periodisme polític. No participa cop est octubre.
Escriure l’ABC del comunisme (llibre cabdal extrema esquerra bolxevic defensora comunisme guerra) Es va passar al sector dretà à enfrontar amb Trostki 9 - - Defensar aliança entre obrers i camperols Partidari camperols s’enriquissin i controlessin seves explotacions agràries Governar Rússia 1924-1932 amb Stalin Va arribar conclusió que calia acabar amb la NEP i impulsar procés industrialització rapidíssim a la URSS * Stalin imposar seus criteris / Bujarin mantenir fidelitat al partit Jutjat 1939 i executat. Stalin ordenar empresonament seva família Stalin sintetitzar i imposar doctrines Lenin à Fonaments del leninisme Bolxevics s’identificaven = marxistes leninistes Stalin: “profeta Lenin” Altres dirigents significatius: Bujarin, Rikov i Tomski. Kalinin = cap estat Partit exerceix dictadura proletariat. Pren el poder i governa el país *Segons Stalin, no pot identificar-se amb els soviètics, el poder estatal Els enginyers d’ànimes i els científics “La història no serà el que diguin els arxius, sinó el que decreti el Partit” Bolxevics convençuts podien crear nova humanitat à visqués nova societat comunista Impulsar noves morals i ètiques contràries a les burgeses Educació = bàsica i vinculada ideologia Partit per sobre de la família. Stalin = pare Per Stalin, tot subordinat a les directrius polítiques Purgats i suprimits intel·lectuals no favorables al règim Corregir manuals història escolars Després Gran Terror à reescriure història Rússia tsarista i 1rs anys soviètica Substituir objectivisme del materialisme històric à història falsejada i narrativa à cercar compromís comú construcció socialisme soviètic Desenvolupar patriotisme nacionalista rus *URSS era un dels estats més plurinacionals i multiculturals Stalin impulsar revolució cultural - Desconfiança de tot el que venia de l’exterior - Exaltació producció cultural i científica soviètica “Assassinats per la poesia” Crítics amb el règim: marginats, internats centres salut mental o eliminats Imposar dogmes societat (“Darwin : estava equivocat”) Teories científiques Lyssenko: “Es poden canviar gens plantes i animals si canvies les condicions exteriors”)   10 La supressió de la NEP i la construcció de l’utopia d’Stalin Efectes NEP: - Havia permès acabar amb crisi subsistència - Superar producció agrària 1914 - Recuperar capacitat industrial abans guerra *Nous grups socials (nepmen) à s’havien enriquit amb l’activitat econòmica privada Sector dretà (Bujarin) - Defensar mantenir creixement NEP a partir del desenvolupament economia mixta (*bàsicament agrària) - Mantenir llibertat econòmica Stalin: defensava planificació economia à definitiva industrialització URSS - Objectiu: URSS rural i economia agrària à superpotència urbana i industrial - Volien recursos sector privat economia creats NEP à socialitzats / recursos humans i econòmics dedicats sector 1r à indústria Stalin disposat consolidar socialisme sol país (URSS) a qualsevol preu (no hi hauria ni explotats ni explotadors) à *es va transformar en tot al contrari Plans quinquennals Planificació centralitzada - Fort control central indústria - Militarització treball - Monopoli estatal pel comerç cereals - Requises per obtenir aliments Per a alguns bolxevics: no economia socialista à economia de guerra Context: crisi socio-econòmica i crisi subsistències Sector més esquerrà bolxevics: comunisme guerra = accelerador revolució que havia contribuït a destruir diferències socials i impulsar igualitarisme Informe Congrés dels Soviets 1925 - Dzherzhinski (cap OGPU, policia secreta) presentar informe à producció industrial estancada i per sota 1913 - Subratllar misèria poble soviètic (necessitats consum i manca mercaderies) - Consum reduït a la meitat Comissió estat electrificació de Rússia - Pla Lenin posat en marxa alguns bolxevics - Base planificació econòmica centralitzada - Grans centrals elèctriques à transformació global economia 1921-1928 tecnòcrates dur a terme Gosplan (pla electrificació) Teories planificació econòmica soviètica   11 Stalin à únic important : incrementar producció (sense tenir en compte productivitat) *No tots tecnòcrates defensaven planificació econòmica.
a. Camperols: no seguien mateixa lògica empreses capitalistes o agricultors amb economia de mercat b. Economia de cicles Socialització mitjans producció, direcció centralitzada i canvi tecnològic à impuls producció *Economistes defensaven que calia tenir en compte qualitat, millora productivitat i condicions vida treballadors (havia aconseguit NEP) Accelerar industrialització URSS a qualsevol preu Comunisme de guerra URSS seria el “paradís del proletariat” Terrorisme d’estat a gran escala (Txeca à GPU à OGPU à NKVD) - Antics camps concentració à gulogs (reeducar presos amb treballs forçosos) - Milions soviètics: mà obra esclava - Molts morts duresa treball i tracte 1927 assessors Stalin à assegurar que modernització agricultura soviètica necessitava: - Gran increment maquinària à desenvolupar jaciments petrolífers i refineries - Centrals elèctriques - Potenciar indústria pesada à incrementar capacitat defensa Reducció producció cereals à bolxevics prendre solucions radicals Mals resultats agraris - Segons bolxevics à causa: vaga kulaks - Manca maquinària i adobs + variabilitat clima Viatge Urals i Sibèria à intentar trobar solucions disminució enviaments gra Aplicar planificació econòmica + col·lectivització agricultura Accentuació repressió fins mort Stalin 1953 Reimplantar mètodes comunisme guerra (inspirats economia guerra Alemanya) Desmantellament NEP 1928-1930 Stalin ordenar organitzacions partit à obtenir gra d’on fos. +Requises Stalin marginar oposició esquerrana (creia que es tornaria a la NEP quan tornessin bones collites) Stalin anunciar necessitat socialitzar agricultura à supressió explotacions privades i de cooperatives no controlades per l’Estat Forçar camperols entressin col·lectivització   12 Força i terrorisme estat sotmetre població condicions treball i explotació molt dures Terror: utilitzat per la modificació violenta condicions de vida i de treball Terrorisme estat + coerció treballadors à planificació econòmica + industrialització Dictadura sobre el proletariat “Tot per al poble, però sense el poble” Endogàmia partit (dirigents membres poques famílies) “Família bolxevics” malmesa purgues à afectar bona part direcció històrica bolxevics Plans quinquennals - 3 plans entre 1928-1941 - Objectiu: URSS à país industrialitzat - Produir agricultura à inversió indústria - Aplicar formes socialistes economia - Crear base econòmica à supressió classes socials à nova societat socialista - Indústria à reorganitzés indústria, transports i agricultura - Economia rural parcel·lada à col·lectivitzada - Incrementar capacitat defensa país - Permetre gran creixement producció / restricció consum (producció va destinar a grans infraestructures i inversió industrial) - No iniciatives diferents àmbits productius, sinó decisió centralitzada grup planificadors imposar seus criteris - Visió militar economia (imposició tasques jeràrquicament) - Sobreestimar capacitats reals producció - Adoctrinament i repressió per aconseguir objectius - Mesures impossibles El primer pla quinquennal (1928-1932) Objectiu: industrialitzar URSS en una dècada Plans mesurats per anys agrícoles: 5 anys per construir obres infraestructurals o obtenir estimacions mitges de collita Havia de finalitzar 1933, però el 1932 ja havien complert tots objectius Condicions vida treballadors: molt pitjors que amb NEP Repressió i terror més intenses que durant guerra civil Nova crisi subsistències Posar bases centralització totes decisions econòmiques Impulsar socialització mitjans producció Dividir economia per sectors i estudiar aplicació zones principals URSS   13 Pretenien aconseguir taxes molt altes creixement indústria (+gran augment construcció habitatges, salaris obrers, ingressos camperols...) Disposats a utilitzar qualsevol mitjà per complir l’objectiu Pla implicar treure recursos del camp à potenciar industrialització Indústria, pla es va centrar desenvolupament siderúrgia i indústria pesada Objectius imposats treballadors gairebé irrealitzables “Si la industrialització de la URSS no era ràpida, no es podria defensar d’una invasió dels països capitalistes” Estat: monopoli comerç tots productes Empreses privades à nacionalitzades Procés planificació economia plenament centralitzat (Moscou) Govern mai admetia que no s’aconseguien objectius (*culpar “sabotejadors”) 1929 Camps concentració à camps treball forçats Canvi model econòmic à afectar tots àmbits vida soviètica Repressió detractors planificació economia Procés marginació sector dretà PCUS (Bujarin) Crash Wall Street semblava donar raó Stalin (s’havia avançat 2 anys principal crisi economia mercat) Els sis punts 1931 Stalin discurs conferència funcionaris econòmic 1.
2.
3.
4.
-   Estricte ajust de comptes Direcció centralitzada empreses Rígida responsabilitat pels fracassos i gastar en excés Gran diferència en els sous i jornals ...
Gran Terror Sabotatge à treballs forçats gulags o execució 1933 Stalin presentar ple Comitè Central manifest à èxit pla quinquennal Augment producció Industrialització ciutats Grans infraestructures (presa, centrals hidroelèctriques, ferrocarril...) Mà obra: treball forçat Discurs triomfalista: negaven crisi subsistències Guerra contra camperolat kulak Utilitzar voluntarisme fins a l’extrem à explotació proletariat soviètic Incrementar objectius previstos Aconseguir èxits implantació indústria pesada à gran capacitat producció bèl·lica 2aGM 14 Conclusions Sacrificar agricultura, consum i qualitat vida No van aconseguir creixements de productivitat, *però van incrementar la producció a través de l’augment del nombre treballadors i esforç “En nom de la fi de l’opressió, oprimien” Gran progrés econòmic indústria soviètica (creixement 20% quan economia de mercat es trobava gran depressió) La construcció del Tsar roig Anys vegetals - OGPU à control població (xarxa informadors) Intensificar guerra zones rurals i volien liquidació kulaks à OGPU Culte Stalin (+principals dirigents bolxevics) - Stalin: pare poble soviètic - Ningú atemptar contra ell Bolxevics admiraven jacobins i veien Revolució Francesa = precedent Revolució soviètica 1930 collita bona Congrés Partit à acceptar Stalin = líder indiscutible - Bases futures purgues partit Judicis arbitraris i invenció conspiracions Accelerar col·lectivització i industrialització Atacar sector dretà partit i repressió opositors pla quinquennal i col·lectivització agrària 1930-1933 1es purgues - Objectiu: expulsar del PCUS militants que no demostressin mèrits (“enemics potencials del poble” - Modificar direcció partit i substitució càrrecs Lenin establir dictadura poble soviètic - Dictador: primum inter pares (cabdill) à governar amb suport elit revolucionària 1924 Constitució (fi guerra civil i crisi subsistències i consolidació NEP) Stalin sobreviure intentar apartar-lo del poder del mateix Lenin - Formar nova Troika per vèncer Trotski - Canviar aliances - Quan aliats prou forts à impulsar planificació economia, guerra agrària i purgues La Constitució “més democràtica del món” -   1936 Stalin canviar Constitució Lenin à seva Consolidar URSS (pàtria proletariat i Estat federal) 15 - - Diferents repúbliques à dret autodeterminació *Estructura política i institucional era de les més centralitzades i jeràrquiques del món Partit marcava directrius estat Legalitat no respectava cap dret individual à objectiu: consolidació règim Drets ciutadans no eren reals La duresa bolxevic i la deskulakització (1928-1932) Planificació econòmica à manca aliments 1929 mercats no tenien reserves, botigues buides à llargues cues per obtenir aliments Suprimir lliure comerç excedents aliments Canets de racionament Molts disturbis camperols Milícies bolxevics s’enfrontaven a les multituds que assaltaven les botigues per aconseguir menjar Col·lectivització agrària - 2a fase guerra contra camperols després parèntesi NEP - Propaganda explicar avantatges entrar koljozy (propietats col·lectives) - Obligar per la força col·lectivització camperols - Resistència camperols à repressió - Desastre demogràfic - Creació definitiva i àmplia gulag Bolxevics establir “kulaks”: tots els que es negaven a entrar als koljozy i els que s’oposaven al poder soviètic - Establir sistema quotes kulaks: detenir quota determinada de kulaks per districte - On no hi havia camperols rics, autoritats locals van detenir mujiks per complir quota 1930 prohibir existència kulaks (entre 5-7M) - Camperols més qualificats - Procés selecció kulaks: Moscou (Troika) - Dividits 3 categories: 1. Enemics del poble: executats 2. Hostils: reeducats als gulags (treballs forçats). Molts morts per duresa condicions treball 3. Menys perillosos: deportats (molts morir durant viatge o per la duresa dels territoris que havien de repoblar) *Ni els mateixos bolxevics tenien clar què era un kulak 2n pla quinquennal Estat controlar tota producció industrial i agrària “Kulak”: terme inventat pels bolxevics per motius ideològics   16 - No podien ingressar granges col·lectives o treball fàbriques ni fer servei militar - Els van matar bestiar i destil·lar el gra Abans d’arrestar kulaks, incrementar-los els impostos OGPU afusellar pares família arrestar i els que havien lluitat a la guerra civil amb els blancs à presó à “migracions especials” Béns kulaks à propietat Estat 1930 arrestar famílies homes que havien estat empresonats Reforç amb militants pobles à deskulakització Molt voluntarisme i fanatisme à col·laborar amb OGPU Criminals aprofitar impunitat à perseguir kulaks i violar dones Mesures coerció pagesos pobres i cooperatives à obligar-los ingressar granges col·lectives 1930 darrera collita bona à reducció producció agrària i ramadera Insurrecció camperols contra requises - Situació molt diferent guerra civil: bolxevics consolidats i OGPU enfortida - Impossible lluita armada à resistència pacífica - Camperols disminuir productivitat i molts sacrificar bestiar o vendre’l abans que els el requisessin *Portar ramat a koljozy perillós à et podien identificar com kulak Ingrés koljozy = retorn servitud - Nobles i Església à substituïts per funcionaris bolxevics - Camperols optar per treballar el mínim possible - Molts caps bestiar sacrificats - 1930 confiscació tots béns kulaks que matessin un dels seus animals Reducció dràstica ramats à manca adobs naturals per la terra Mala collita 1931 (es trigaria molt a recuperar nivells agraris 1930) Reducció famílies camperoles - Moltes famílies deportades à nou proletariat industrial Agricultura URSS no podia competir amb agricultura de mercat dels països capitalistes Necessitaven mantenir exportacions agràries per poder comprar maquinària à aconseguir objectius pla quinquennal (*reducció producció) Govern no es fiava exèrcit (majoria provenien camp) à utilitzar komsomols (joventuts partit comunista) Komsomols à deskulakització - No se’ls va donar instruccions per diferenciar camperols rics dels pobres - No se’ls va imposar límits alhora d’utilitzar la violència - Requisar gra - Impulsar col·lectivització i deskulakització   17 “La fi justifica els mitjans” Molts camperols pobres oposar planificació economia à “subkulaks” Deportacions, tortures Més de 2000 insurreccions camperoles à repressió OGPU Es va tornar execucions massives guerra civil Accelerar col·lectivització camp soviètic En nom del poble, torturaven el poble soviètic Guerra camperols 1928 à culminada crisi subsistències 1932-33 Requises Finalitzar amb victòria Stalin i els seus partidaris - Col·lectivització total camp soviètic - Acabar amb rebel·lions pageses - Gran quantitat mà obra no qualificada per treballar industrialització - Nou proletariat que no es queixava males condicions laborals, duresa treball, precarietat habitatge...
Deportacions à repoblar - Els donaven molt pocs aliments (molts morir durant viatge) - Illa: despoblada i sense cap assentament humà - Enfrontar males condicions meteorològiques (ex: hivern Sibèria) L’aliança entre popes i kulaks: la guerra contra la religió 1922 (1a crisi subsistències) campanya per obtenir fons Església à centrada Església oficial Rússia tsarista: ortodoxa *Stalin aprofitar guerra agrària i deskulakització à impulsar ateisme militant 1929 bolxevics iniciar campanya contra totes religions = “opi del poble” - Confiscar edificis religiosos à graners, bodegues o presons Amb NEP partit permetre que la població soviètica mantingués pràctiques religioses Planificació economia à guerra a la religió - Esglésies = “centres kulaks” - Bolxevics denunciar existència aliança entre religiosos i kulaks - Organitzar Lliga dels militants sense Déu à impulsar un pla quinquennal per liquidar religió - Modificar Constitució 1924 à dificultar pràctiques religioses - Destruir i confiscar esglésies i convents i perseguir religiosos - Esglésies = empreses privades à sotmeses procés deskulakització - Majoria sacerdots deportats i resta havien pagar impostos superiors als seus ingressos (si no podien pagar à presó, deportació o execució) A mitjans anys 30 atenuar persecució religiosa   18 - Stalin impulsar ateisme, però tolerar activitats religioses - Ortodoxos aclamar Stalin: “elegit de Déu” La crisi de subsistències 1932-1933 “El gloriós futur de la Unió Soviètica ho justificarà” Enduriment condicions laborals Dirigents soviètics à luxe i opulència Escassetat collita 1931 + reducció ramats à no implicar modificació paràmetres econòmics planificadors Mantenir ordre requisar aliments als camperols i exportacions aliments à comprar maquinària Crisi subsistències especialment dura per a Ucraïna (agricultura més important URSS). Molta oposició Govern negaven que hi hagués ciutadans soviètics que morien de fam També negar crisi subsistències (com era possible si URSS exportava aliments?) Crisi no va afectar de la mateixa manera URSS (República Socialista Soviètica Russa no va patir crisi) Bolxevics utilitzar fam à trencar espinada camperolat rebel i acabar amb reivindicacions nacionalistes ucraïnesos i caucasians Colectivització i planificació economia à reducció natalitat i augment mortalitat Crisi subsistències à natalitat caure en picat i creixement mortalitat molt gran à creixement vegetatiu negatiu Els que denunciaven guerra contra camperols à acusats feixistes i capitalistes à Govern va decidir matar de fam milions de persones en nom de la consolidació d’una revolució que hauria d’instaurar el socialisme i acabar amb els opressors. Aquesta fi justificava els mitjans: terrorisme d’estat a gran escala i la fam com a mitjà per trencar l’espinada al camperolat.
El XVII Congrés del PCUS i Sergei Kirov 1934 Congrés de la victòria - Havien aconseguit socialitzar mitjans producció i planificar economia - Fi guerra agrària i crisi subsistències - Estalinistes s’havien impostar resta tendències partit - Trobada direcció partit i dirigents províncies Tots dirigents bolxevics tenien pròpies clienteles polítiques i àrees influència Molts dirigents provincials i bona part dirigents estalinistes pensaven Stalin acumulava massa poder. Necessitat reformar OGPU Stalin 50 anys. Alguns pensar Kirov=substitut. Kirov més votat al Congrés que Stalin   19 - Stalin mantenir secretaria partit + Kirov nomenat secretari Kirov= successor sense comptar opinió Vozd Stalin admirava Ivan el terrible à purgues per cimentar el seu poder (eliminació nobles, boiards, familiars crítics...). *Creences cristianes i temor foc etern haurien limitat purga Stalin demanar Kirov que exercís seves responsabilitats a Moscou à s’hi va negar Manera limitar poder bolxevic = ascens à apartar de la seva clientela i dels àmbits que controlava Kirov tenia dirigents fidels a Leningrad, no a Moscou 1934 assassinat Kirov Agents NKVD entretenir el seu guardaespatlles Leonid Nikolaev à disparar tret al cap Stalin encapçalar investigació (no va poder parlar guardaespatlles à morir estrany accident) Stalin ordenar execució assassí, implicats i tots familiars L’ascens dels joves estalinistes. La transformació de l’OGPu en el NKVD 1935 morir Kuibishev à responsable planificació economia i dirigir 1r pla quinquennal Mort Kirov à fase criminalitat i gangsterisme Ascens 2 joves estalinistes: Jrustxov i Yezhov - Jrustoxv à direcció Moscou - Yezhov assumir gradualment direcció NKVD OGPU à NKVD (controlat govern encapçalat per Molotov) Yagoda: 1r general comissari NKVD à Yezhov (semblava més pacífic) Yezhov: obsessionat x la feina Els inicis de l’Arxipèlag Gulag -   Màxima expansió estalinisme (inici procés deskulakització > purgues anys 30) Duresa treballs forçats i tracte es va atenuar, *però no van desaparèixer fins la fi de la URSS Arxipèlag Gulag (1973) à premi Nobel à Occident coneix gulags Comparar camps concentració amb arxipèlag Occident experts coneixien gulags, *però majoria població pensava que era propaganda antisoviètica exagerada pels serveis secrets Sindicats occident protestar contra utilització massiva presos en treballs forçats (temien competència deslleial) Dirigents soviètics à boicot econòmic occidental i ordenar que s’ocultessin treballadors forçats industrials Anys 20 camps concentració à gulags (idea Txeca) 20 - Camps concentració: rendibles - Objectiu: detenir i reeducar - Presos contribuir creació estat socialista - Tant treballes, tant menges (motivació presos) Fi NEP à canvi sistema repressiu soviètic + desenvolupament gulags 1931 crisi subsistències - Politburó suavitzar campanya contra aquells que no aconseguien objectius pla quinquennal - Mantenir intensitat guerra contra camperols - OGPU i alguns komsols à violència à aconseguir complir objectius requises gra - Deportacions 1934 Yagoda = nou cap OGPU / Berman = responsable gulags Construcció canal mar Bàltic – mar Blanc - Presos condemnats treballs forçats - Precipitació Taxes mortalitat presoners molt altes Pragmatisme Stalin à utilitzar treball forçat per accelerar grans obres infraestructurals i activitat industrial - Detencions massives à convertits mà obra esclava A partir 1929 nombre presos créixer de manera exponencial - Camps treball: un dels motors industrialització URSS durant Gran Terror i 2a GM - Màxima taxa mortalitat: crisi subsistències 1921-1922 - Després fi 2aGM nombre més gran presos gulags 1937 marcar línia divisòria història gulags - Camps treballs forçats à camps extermini - 1939-1953 període àlgid arxipèlag Gulag Mort Stalin à gulags gradualment reformats i reducció progressiva Gulags existir fins 1986 à Gorbatxev amnistiar tots presos polítics soviètics (URSS estava a punt de deixar d’existir) L’estajanovisme i els plans quinquennals Estat fer front crisi à estimular estajanovisme: moviment desenvolupat 1935, durant 2n pla quinquennal, que es basava en l’exaltació herois de la producció que superaven les taxes de treball assignades - Stajanov: miner ucraïnès arrancar quantitat molt superior carbó a l’assignada Possibilitat incrementar producció à voluntarisme (xocava amb criteris economia estalinista basada criteris marxistes)   21 Plans quinquennals à quotes de producció a assolir als obrers x cobrar sou mínim “Herois” à millores sou - Avantatges herois à estimular treballadors entrar moviment Conseqüències estajanovisme = nefastes - Rècords à corregir a l’alça objectius producció Reduccions salarials (no arribaven quotes producció) Tant treballes, tant cobres Inversions à indústria bèl·lica garantir seguretat URSS Aconseguir transformar URSS à gran potència militar = Alemanya Obrers havien allargar “voluntàriament” jornades laborals à aconseguir sou de subsistències i mínima qualitat vida Obrers que reiteradament no aconseguien quotes mínimes à “ineficients o sabotejadors” Purgues periòdiques Disfuncions à substituts pitjor qualitat (necessitat experiència) Indicadors macroeconòmics à davallar - Stalin reduir repressió: Yezhov à Bèria - 1939 carta de treball - Convertir “ganduls” i “desorganitzadors producció” - Un treballador no podia abandonar feina sense permís - Anotar repressió o càstigs (expedient) - Denúncies per arribar tard a la feina à podia ser condemnat presó o treballs forçats - Detenir i castigar autoritats protegissin “criminals mandrosos” Restriccions consum à consolidar règim dictatorial bolxevic - (No a vèncer economia mercat) - Si es permet consum à clima relaxació à reducció tensió à demanda llibertat Economia soviètica créixer 1928-1940 - No a nivells tan alts com estava previst Objectius millorar renda/càpita, qualitat vida treballadors i acabar repressió à es van quedar en bones intencions Economia planificada després estalinisme i destrucció URSS à incapaç seguir ritme creixement econòmic economies de mercat   22 Els inicis del Gran Terror - Stalin perseguir enemics + purgar partit, exèrcit i antiga Txeca Tendències crítiques dins partit Eliminar discussions i discrepàncies internes Stalin utilitzar NKVD contra seus rivals partit Oposició esquerra (Trostki) i desviacionisme dreta (Bujarin) “El Partit no s’equivocava mai” Purgues afectar 70% membres i candidats Comitè Central PCUS, milers militants bolxevics i ciutadans no complien expectatives plans quinquennals Poble soviètic no terroritzat à confiaven en el Vozd - Stalin = imatge tsar imaginari soviètic - Integrants NKVD es consideraven elit bolxevisme. “Purgues necessàries” Lenin havia utilitzat terror guerra civil Detenien suposats sabotejadors (no complir plans quinquennals): tenien cap de turc per justificar els seus errors + servia d’exemple per a la resta que no volia ser detinguda. Si no els executaven, tenien mà obra qualificada à gulags Gran Terror començar gradualment des de la mort de Kirov (un dels primers líders bolxevics URSS) 1935 Stalin reobrir cas Kirov - Kamenev i Zinoviev tornaven a ser interrogats - NKVD detenir un antic trotskista, que va confessar que Trotski també havia estat implicat assassinat Kirov - Onada detencions L’inici dels judicis espectacle de Moscou (agost de 1936) Stalin decidir purgar partit Començar pels seus antics aliats: Zinoviev i Kamenev - Stalin = Ivan el Terrible - Stalin els havia asegurat que els salvarien la vida i la dels ses familiars si es declaraven culpables en un judici públic, en el qual haurien de denunciar l’existència d’un grup opositor terrorista (Centre Unificat Trotskistazinovietista) - Stalin enfurismat amb Yagoda à no mostra entusiasme perseguir suposats terroristes que encapçalarien Trotski i Zoniev - Stalin tenir cura tots detalls judici - Fiscal general URSS: Vishinski. Menxevic (podia ser purgat en qualsevol moment à fidelitat absoluta a Stalin)   23 - Yezhov i Yagoda (NKVD) responsables que se seguís el guió. Stalin no era a Moscou - Zinoviev, Kamenev i 14 acusats més de ser el suposat centre terrorista que actuava tota URSS - Acusats de delictes que havien fracassat o no s’havien dut a terme - Centre estaria dirigit a l’estranger per Trotski i interior URSS per Zinoviev i Kamenev - Responsables assassinat Kirov i preparar el d’Stalin - Zinoviev i Kamenev complir pacte à declarar-se culpables à condemnats a mort - Stalin volia deixar clara fermesa purgues + escenificar judici - Suports a l’estranger legalitat condemna, tot i que alguns periodistes alertar que algunes conspiracions eren impossibles * Molts URSS no es van creure confessions - NKVD els va matar d’un tret a la nuca Fiscalia Vishinksi va implicar en conspiració terrorista alguns caps militars i principals dirigents bolxevics sector dretà: - Tomski suïcidar = manera bolxevic d’expressar protesta - Rikov: bolxevic històric i successor Lenin com a cap Consell Comissaris Poble - Radek: periodista i cercle íntim Stalin - Bujarin à Pamir (Àsia) Desertor = ciutadà soviètic que decidia exiliar-se - Possiblement Stalin volia que Bujarin s’exiliés à elaborar faula sobre una conspiració sector esquerrà comunisme (Trotski) i dretà (Bujarin) Dirigents bolxevics ho havien abandonat tot per integrar-se en lluita revolucionària. Havien tingut càrrecs molt alts procés constitució i consolidació URSS. Disposats a morir per la revolució.
La intervenció soviètica a la guerra civil espanyola i el terror a) Insurrectes: comptaven suport potència feixistes i partidaris extrema dreta tot món b) Govern republicà: rebre ajuda antifeixistes (bona part controlats per la III internacional) SdN imposar embargament d’armes als bàndols enfrontats, però aquesta mesura perjudicava més el govern republicà perquè no podia comprar legalment armes a la majori part dels estats democràtics (nacionals), ja que les potències feixistes no respectaven l’embargament Govern republicà més dependència de l’ajuda soviètica (armes i assessors)     24 Ajuda “desinteressada” de la URSS à govern pagar armes amb reserves or banc d’Espanya Inici gran terror coincidir decisió Stalin intervenir guerra civil espanyola Octubre 1936 1rs tancs, avions i assessors militars soviètics Alguns historiadors guerra civil = preparació 2a GM Segurament per a Stalin els esdeveniments espanyols li recordaven la guerra civil russa Stalin enviar txequistes que van continuar seves purgues contra comunistes heterodoxos, anarquistes... (tothom que no estigués d’acord amb criteris 3a internacional) à Implicació guerra civil à accentuar purgues URSS El que interessava Stalin no era que triomfés la revolució a Espanya, sinó que la guerra durés el màxim possible per mantenir entretingut Hitler Propaganda soviètica: - Ajuda desinteressada i respondria als desitjos d’ajudar proletaris espanyols lluita contra feixistes - Acusar POUM feixistes encoberts i enemics del poble Andreu Nin (secretari Trotski) detingut i executat pel NKVD El segon judici de Moscou i la caiguda de Yagoda (1936-1937) 1936 Stalin va substituir Yagoda Portar contrària a Stalin à es pagava amb la vida Onada repressiva afectar persones seves activitats polítiques passades, nacionalitat, religió, criteris polítics, treballadors pocs eficients, bolxevics crítics...
També estalinistes com Sergo (bolxevic perfecte de Lenin) à suïcidar Segon judici públic Moscou contra dirigents bolxevics 1937 - Periodista i dirigent Radek - Demostrar caràcter règim: aquells que no tenien fe cega havien de morir - Tots condemnats a mort (*Radek, pacte d’intervenir a canvi de salvar la vida) Bolxevics organitzar gran concentració Moscou per explicitar suport al partit i a Stalin Stalin tan satisfet que va perdonar alguns acusats (Radek) Yezhov à substituir Yagoda à impulsar persecució antics bolxevics i purgar desafectes partit, societat i NKVD - Repressió tots àmbits societat i interior antiga Txeca - NKVD à lluitar contra antirevolucionaris - Purgar antics homes Yagoda (repressors à víctimes)   25 - Yezhov va dir que Yagoda era espia alemany i acusar d’intentar enverinar-lo à detenir - Intensificar purga - “Caurien víctimes innocents”, però més valia assegurar-se que no s’escapés cap espia Yagoda acusat d’assassinats i corrupció à caiguda altres caps NKVD Terror URSS fàcil passar botxí à víctima Abús poder dirigents La purga de l’exèrcit (1937-1938/1941) Judici espectacle contra cúpula Exèrcit Roig - Mariscal Tujatxevski = “espia alemany” - Conspiració à cop estat à dictadura militar - Formava part grup conspiradors encapçalat Trotski, Bujarin, Rikov, Yagoda...
Exèrcit Roig creat per Trotski Purga cúpula limitar molt capacitat estratègica i de resposta tàctica Exèrcit Roig (molt poderós, però molt mal dirigit) Manca direcció militar competent Implicar pèrdua molts homes guerra nazis i soviètics + derrota URSS 2a GM Mort mare Stalin à detenció pràcticament tot Estat Major soviètic Exèrcit Roig à Exèrcit d’Stalin Voroshilov, membre Politburó, va rebre ordre 1937 purga exèrcit Canvis Exèrcit Soviètic à canvis estratègia à frenar hipotètic atac alemany - Concepció defensiva à ofensiva - Bon armament, però no sabien utilitzar-lo correctament - Alemanys atacaven grans concentracions tancs / soviètics en petits grups per protegir la infanteria Després Tujatxevski à cascada processos militars - Oficials detinguts i torturats per NKVD implicaven altres militars per intentar salvar vida i la de les seves famílies Purgues disminuir quan Beria va substituir Yezhov, *però van continuar fins 2a GM 1941 Les primeres eleccions democràtiques (1937-1938) Terror à evitar qualsevol crítica Aberracions processos i purgues dirigents à necessitat donar al procés una justificació com acte de defensa de la revolució Terror irracional i extrem perquè tothom l’acceptés sense rebel·lar.se   26 1937 Stalin i principals dirigents bolxevics establir quotes amb xifres aproximades persones que havien de ser executades o empresonades camps concentració - 1937 Yezhov presentar la seva llista. Politburó la va aprovar. Familiars també considerats culpables. Ordre 0047 - Caps regionals decidien noms per deportar/executar à oportunitat demostrar fidelitat al règim i liquidar rivals. Sobrepassar quotes Matances à nacionalitats “perilloses” (alemanya i polonesa) i també kurds, coreans, búlgars, grecs...
Mongòlia (país satèl·lit URSS) imitar model soviètic Acusat jutjats per tribunals revolucionaris (troikas) - Mantenir aparença legalitat à uns pocs declarats innocents Condemnats treballs forçats, deportats llocs inhòspits Sibèria...
Objectiu: acabar amb enemics del règim i amb qualsevol persona que consideressin impossible d’educar o reeducar segons criteris stalinistes - Excusa: necessari per consolidar revolució i construir món sense opressors - Recuperar esperit revolucionari dels bolxevics quan van arribar al poder i el van defensar guerra civil - Acabar amb oposició stalinisme al partit i societat (quotes com si fossin plans quinquennals) - Volien accelerar industrialització sense crítiques (criteris voluntaristes antimarxistes) Grans diferències socials *Repressió no va afectar major part soviètics (majoria russos) - Bona part població soviètica educada escola soviètica molt polititzada - Partit > família - Culte personalitat Stalin = gran pare - No crítiques ni possibilitat contrastar informació - Propaganda poble soviètic - Txequistes = elit bolxevics, herois à purgar improductius i defensar règim dels enemics - Molts col·laborar purgues à denúncies autoritats soviètiques Jazz - Es van impulsar de manera planificada grups jazz a totes estacions URSS 1937 1es eleccions "democràtiques” URSSS - Sota Constitució 1936 - Dret a elegir membres Soviet Suprem per mitjà “votació secreta” - Gran aparell propagandístic mitjans comunicació i publicitat - Es parlava democràcia à època Gran Terror   27 - Paperetes només contenien noms redactats pel Partit. Només tenien dret a esborrar algun nom - Premsa propagar “unànime aprovació vida feliç” à *por Stalin desaparèixer escena pública durant Gran Terror - Esperit terror roig guerra civil La fi del Gran Terror 1938 3r judici contra bloc antisoviètic (dretes i trotskistes) - Bujarin, Rikov i Yagoda - Tribunal els va declarar culpables à execució Procés de 21 Yezhov volia 4t judici contra espies polonesos III internacional, *però no es va arribar a celebrar mai Stalin atenuar terror (conscient que era possible nova guerra mundial) Alemanya Hitler: plena cursa armamentística Economia soviètica en crisi - No podien seguir important tecnologia El procés deskulakització acabat (no desplaçaments camp à ciutat) Purgues tècnics à limitar capacitat productiva Repressió capacitat productiva à crisi à nova purga política estalinistes 1939 Beria (front NKVD en substitució Yezhov) - Reconèixer errors: resultat incompetència responsables i no de sabotejadors o enemics del poble - Executar Yezhov Fi purga massiva (petició Beria) à purga selectiva Purgues també van afectar intel·lectuals “Enemic del poble” à permetre repressió cruel tothom manifestés seu desacord Majoria membres i candidats Comitè Central Partit arrestats i afusellats Mort Stalin à Comitè Central Partit iniciar desestalinització - Durant XVII Congrés criticar culte personalitat (aliè esperit marxismeleninisme) La URSS d’Stalin i el camí cap a la Segona Guerra Mundial Potències feixistes: perill potencia per a la URSS Stalin buscar aliança potències occidentals, *però aquestes no hi confiaven Guerra civil espanyola à evidenciar rearmament accelerat Alemanya   28 Potències feixistes à política exterior agressiva Conferència de Munic - Dirigents principals règims liberals democràtics europeus (França i UK) + líders principals règims feixistes (Alemanya i Itàlia) - Marginar txecoslovacs i soviètics - Gran vencedor: Hitler (aconseguir territori sudets a canvi garantir independència Txecoslovàquia) *Hitler no va complir compromís à ocupar Txèquia i transformar Eslovàquia à Estat satèl·lit del seu imperi 2GM = evident Stalin volia URSS estigués preparada quan comencés guerra Decidir acabar purga oficials à recuperar-ne alguns purgats i empresonats Exèrcit soviètic à capacitat combativa Stalin volia aliança amb Alemanya (*III internacional havia impulsat creació coalicions socialistes+progressistes+fronts populars à impedir que els feixistes arribessin al poder) Si arribaven acord à es podrien repartir est Europa i aliança seria conjuntural - Tard o d’hora acabarien enfrontant-se à Stalin volia que l’enfrontament es produís quan haguessin pogut formar oficials + nazis estiguessin debilitats - Potències democràtiques i feixistes = rivals URSS Lenin: guerra imperialista entre principals potències burgeses à tornaria posar bases guerra civil europea i impuls revolució fora URSS Stalin necessitava canviar política exterior - Destitució Comissari Assumptes Exteriors: defensor pau à Molotov - Establir negociacions amb Alemanya Tractat de Ribbentrop-Molotov - No agressió amb Alemanya - Clàusules secretes à Alemanya i URSS es repartien est Europa III internacional donar ordre no perjudicar pacte amb Alemanya nazi Nazis llançar guerra llampec a Polònia Inici de la 2a GM   29 Alemanys van vèncer Polònia - Alemanya à meitat Polònia i part Lituània - URSS à meitat Polònia i major part Lituània, Estònia i Letònia URSS atacar Finlàndia - Possibilitat que els ajudessin UK i França à signar pau a canvi rectificacions fronteres URSS pressionar Romania à cedissin territoris Tractat neutralitat amb Japó 1941 Canvis fronterers à canvis estratègia militar soviètica = nefastos Canvi concepció Exèrcit Roig = nefast - Prescindir planificació prèvia per frenar possible atac alemany Stali volia defensar socialisme + expandir revolució Adquisicions territorials URSS: meitat Polònia, països bàltics, part Finlàndia i Romania...
Canviar estratègia defensiva à ofensiva - Possibilitat atac preventiu 1942 - Si Hitler atacava primer, contraatacaria des d’Ucraïna Nazis justificar seu atac URSS à possible atac preventiu soviètic *URSS col·laborar amb Alemanya 1939-1941 - Alemanya no tenia cap motiu objectiu per atacar URSS à els proporcionava grans quantitats aliment i petroli - Operació barbaroja: invasió a la URSS - Stalin pensava que Alemanya no els atacaria fins després d’haver vençut UK i EUA à sorpresa inicial - Churchill negociar amb Stalin à aliança guanyar 2aGM Aliança EUA+URSS+UK URSS pagar preu molt alt amb homes i destruccions Stalin disposat a aconseguir seus estats aliats reproduïssin règim polític soviètic: Mongòlia Conclusions “Tot el poder corromp; el poder absolut corromp absolutament” Stalin estava disposat a utilitzar qualsevol mitjà per consolidar revolució   30 Poder despòtic Lenin s’hauria horroritzat pel despotisme i per la magnitud del terror tant a la societat soviètica com al partit Possiblement, cap dels candidats que van tenir possibilitats de succeir Lenin no hauria imposat mesures tan despòtiques i dràstiques Stalin aconseguir industrialitzar URSS en una dècada à els va permetre sobreviure atac alemany i impulsar revolució fora URSSS Stalin acabar analfabetisme + impulsar sorgiment generació tècnics à permetre que la URSS pogués desenvolupar pròpia tecnologia + transformar-se en una superpotència equivalent als EUA Lenin a favor de constituir partit basat en l’elit dels revolucionaris Idees Lenin sobre dictadura, terror, centralisme, jerarquia o lideratge = plenament compartides amb Stalin Lenin havia iniciat camí del terror à creació Txeca, camps treball forçats...
Lenin menyspreava llibertat - Legitimar arbitrarietat legislativa - Havia intentat dissoldre Assemblea Constituent perquè no podia controlar-la - Prohibir eleccions multipartidistes - Acabar amb llibertat sindical - Instaurar dictadura En el camí de la dictadura, Stalin va superar àmpliament Lenin Actualitat: georgians i russos es detesten pels problemes fronterers d’Ossetia del sud i Abjasia. Geòrgia vol integrar-se a Occident amb sol·licitud ingrés a l’OTAN.
  31 ...