Guia_Lectura_Practica_5._La_detencio_preventiva_i_l_Habeas_Corpus (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 2º curso
Asignatura Dret Constitucional
Profesor C.M.
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 31/03/2015
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

Guia de Lectura Pràctica nº5: La detenció preventiva i l’Habeas Corpus 1. Defineix i distingeix els següents tres conceptes: detenció preventiva, presó provisional i pena de presó. Quan i sota quines condicions es poden donar aquestes tres circumstàncies? - Detenció preventiva: És la retenció que pot fer la policia a les seves instal·lacions abans de la posada a disposició del detingut davant un jutge. El detingut no es troba en aquest cas pres.
L’art. 96 LECr estableix una duració màxima de 24h de la detenció preventiva, però el límit de 72h ha de prevaldre com a termini absolut i infranquejable, essent el de 24h l’interpretat pel TC com a termini ordinari.
La detenció preventiva pot ser ordenada pel jutge, o efectuada per la Policia.
- La presó provisional: És la mesura cautelar consistent en la privació de llibertat de l'imputat per un temps màxim establert per la llei i que tendeix a assegurar l'efectivitat de l'execució de la sentència condemnatòria que en el seu dia es va dictar.
Art 503 LECr: 1. Només es podrà decretar quan es doni l’existència d’un fet delictiu sancionat amb dos o més anys de presó o amb una pena inferior si l’imputat té antecedents penals no cancel·lats.
2. Han d’haver suficients motius per a creure a la persona responsable criminalment del delicte.
3. S’ha de perseguir algun dels següents fins: - Evitar el risc de fuga.
- Evitar l’ocultació, alteració o destrucció de proves.
- Evitar que l’imputat pugui actuar contra béns jurídics de la víctima.
- Evitar la comissió de nous delictes.
Art. 504 LECr: La llei estableix un termini màxim de 6 mesos, 1 any o 2 anys segons el cas.
- Pena de presó: És una pena privativa de llibertat que consisteix en el fet que el condemnat ha d'ingressar en una presó durant un temps determinat per la sentència condemnatòria. Quan l'ingrés a la presó té caràcter indefinit, la pena de presó rep la denominació de presó o cadena perpètua.
2. Quina és la duració de la detenció preventiva establerta per la Constitució? La detenció preventiva no podrà durar més del temps estrictament necessari per a la realització de les indagacions per tal d'aclarir els fets, i, en tot cas, en el termini màxim de 72 hores, el detingut haurà ser posat en llibertat o a disposició de l'autoritat judicial (Constitució).
L'article 520 de la llei d'enjudiciament criminal permet ampliar les 72 hores amb una pròrroga de fins a 48 hores més, autoritzada per un jutge, en el cas de bandes armades o elements terroristes.
3. Defineix el procediment d’Habeas Corpus i situa’l en l’esquema general de les garanties jurisdiccionals dels drets i llibertats fonamentals en l’ordenament jurídic espanyol.
Acompanya la teva resposta amb un esquema de totes les garanties jurisdiccionals (en tots els àmbits jurisdiccionals) dels drets i llibertats fonamentals, citant en el mateix totes les normes aplicables.
L’Habeas Corpus constitueix una institució d'ordre jurídic que busca evitar les detencions arbitràries i és una de les garanties que regula els drets fonamentals d'un individu i depèn d'un mandat constitucional. És a dir que tota persona que es veiés privada de la seva llibertat o que sentís amenaçada la seva seguretat individual, pot demanar a un jutge amb jurisdicció a la zona en qüestió un manament de Habeas Corpus a través del qual se li restitueixi la seva llibertat. El que pretén aquesta institució és l’articulació d’un procediment prou ràpid per aconseguir la verificació judicial immediata de la legalitat i les condicions de la detenció, i prou senzill perquè sigui accessible a tots els ciutadans i permeti, sense complicacions innecessàries, l’accés a l’autoritat judicial.
La regulació de l'Habeas corpus respon a quatre principis bàsics: 1. Principi d'agilitat: el procediment d'habeas corpus és extraordinàriament ràpid, reduint la seva màxima durada a 20 hores.
2. Senzillesa i manca de formalismes: és un procediment bastant senzill, ja que consisteix en la compareixença del detingut il·legal davant el jutge. A més l'assistència d'advocat i procurador no és necessària.
3. Generalitat: comprèn tant la pluralitat de subjectes legitimats per instar el procediment, com que cap particular o agent de l'autoritat pot sostreure al control judicial en la detenció de les persones, és a dir, no podran oposar-se a un procediment habeas corpus.
4. Universalitat: El procediment d’«habeas corpus» que regula comprèn no només els supòsits de detenció il·legal, sinó també les detencions que, tot i que s’ajusten originàriament a la legalitat, es mantenen o prolonguen il·legalment o tenen lloc en condicions il·legals.
Procediment Habeas corpus: 1. Es pot iniciar per mitjà d’escrit o compareixença, no sent necessària la intervenció d’Advocat ni Procurador. A l’escrit o compareixença han de constar: a. Nom i circumstàncies personals del sol·licitant i de la persona per a la qual es sol·licita l’empara judicial b. Lloc on es trobi el privat de llibertat i de l’autoritat que el custodiï.
c. Motiu pel qual es sol·licita l’Habeas corpus 2. L’autoritat governativa posa a en coneixement del jutge competent la sol·licitud d’Habeas corpus 3. El jutge examina la concurrència dels requisits per a la seva tramitació i, mitjançant un auto, acordarà la incoació o la denegació de la sol·licitud. L’auto es notifica al Ministeri Fiscal. Contra la resolució no es pot recórrer.
4. En l’auto d’incoació, el jutge ordena a l’autoritat a disposició de la qual es troba la persona privada de llibertat, que la posi de manifest davant d’ell. Abans de dictar sentència el jutge escolta a la persona privada de llibertat/representant legal/Advocat i a l’autoritat que va ordenar o practicar la detenció.
El jutge pot admetre, si ho estima pertinent, les proves aportades.
En el termini de 24h, des que es dicta l’auto d’incoació, els jutges dicten sentència.
5. Si no es dóna cap circumstància de l’art. 1 LO 6/1984, s’arxiva el cas.
Si es dóna alguna de les circumstàncies de l’art. 1 LO 6/1984, s’acordarà alguna de les següents mesures: a. Llibertat del privat d’aquesta, si va ser detingut il·legalment.
b. Continuació de la privació de llibertat d’acord amb les disposicions legals aplicables al cas c. Que la persona privada de llibertat sigui posada a disposició judicial si ja hagués transcorregut el termini legalment establert per a la seva detenció.
Garanties jurisdiccionals: - Tutela judicial ordinària Totes les jurisdiccions (civil, mercantil, etc.) han de respectar els drets fonamentals i a l’hora de valorar-se un litigi concret s’han de tenir en compte els drets fonamentals.
A la tutela judicial ordinària trobem:  L’Habeas Corpus És a la vegada un dret fonamental i una llei de regulació de la processió.
 El dret de reunió i manifestació té una regulació específica L’article 122 de la llei 29/1998.
 El dret electorals, la proclamació de candidatures i candidats està regulat per l’article 49 de la LORE.
 El dret a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge estan protegits específicament a l’article 249 de la llei 1/2000.
 La Llei d’Enjudiciament Criminal i Civil també regulen drets fonamentals.
 La Llei Judicial Contenciós Administrativa (LJCA) és un recurs especial, preferent i sumari; permet la concentració de fases del procés ordinari perquè hi hagi celeritat.
- Recurs d’empara ordinària.
- Recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional.
- Recurs davant el Tribunal Europeu de Drets Humans.
Les garanties jurisdiccionals es troben contingudes als articles 9.1 i 53.2 de la Constitució Espanyola.
4. Sota quines circumstàncies es pot imposar la presó provisional? Qui la imposa? Els requisits per a que es pugui imposar la presó provisional són: - Que consti l'existència de fets delictius amb penes màximes igual o superiors a 2 anys (o inferior si l'imputat té antecedents).
- Que hi hagin motius suficients per creure, a la persona imputada, responsable criminalment del delicte.
- Que mitjançant aquesta pena es persegueixin determinats fins: a) Assegurar la presència de l'imputat en el procés quan hi hagi risc de fuga b) Evitar l'ocultació, alteració o destrucció de proves c) Evitar que l'imputat pugui actuar contra béns jurídics de la víctima d) Evitar el risc que pugui cometre altres fets delictius (sempre que es tracti de la inculpació per un delicte dolós) Segons l’article 502.1 de la LEcrim, la presó provisional la poden imposar el jutge o el magistrat instructor, el jutge que formi les primeres diligències, i també el jutge penal o el tribunal que conegui de la causa.
5. Menciona i discuteix breument la compatibilitat de la presó provisional amb el dret a la presumpció d'innocència. On es garanteix aquest dret a Espanya? Creus que la LECr és respectuosa amb la presumpció d'innocència? Indica quins són els elements que creus que determinen l'adequació d'allò que preveu la LECr amb el dret a la presumpció d'innocència.
Jo crec que la presó provisional i el dret a la presumpció d’innocència són compatibles, perquè la presó provisional només és una mesura cautelar, és una mesura de prevenció per evitar alguna fugida o algun possible risc. És a dir, el fet d’imposar una mesura de presó provisional no és incompatible amb el fet de gaudir d’aquest dret.
Potser, a simple vista pot resultar incompatible ja que si suposadament tens aquesta presumpció d’innocència, per què t’haurien de privar de la teva llibertat? Però tal i com ja he defensat abans és simplement perquè el fet de ser presumpte innocent, precisament vol dir que pots ser-ho o no. Per tant, en el cas de que no ho siguis hem de tenir algun mecanisme de defensa que en aquest cas seria el de la presó provisional, que ens dóna cert temps per actuar d’acord amb les proves i conclusions que haguem tret dels fets.
Aquest dret es troba contemplat en la Constitució Espanyola de 1978 a l’art 24.2.
La LEcrim es respectuosa amb el dret a la presumpció d’innocència ja que en l’article 503.1 apartat segon, un dels requisits és que hi hagi motius suficients per creure, a la persona imputada, responsable criminalment del delicte.
...