Constructivisme rus i Bauhaus (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 3º curso
Asignatura Art Contemprani
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 13/04/2016
Descargas 2
Subido por

Descripción

(Àlex Mitrani)

Vista previa del texto

5.- CONSTRUCTIVISME Neix a l’acabada de néixer URSS. El seu nom indica el contingut del moviment: es tracta de fer un treball positiu per tal de reconstruir allò que havien proposat les avantguardes; es trenca amb el nihilisme d’avantguarda. Interessa el món de la tecnologia i de la ciència. L’artista s’aproximarà a la figura del proletari i de l’enginyer, l’inventor o l’arquitecte: són els que creen les estructures físiques per a una nova societat. Ens apropem a ambdues figures. Els models són molt diferents dels de les primeres avantguardes franceses: els nens, els músics, els salvatges, el aristòcrates, els bohemis, els dandis... S’acaba la història de l’artista romàntic i bohemi. Tenen una estètica molt higiènica i particular (molts d’ells anaven rapats). Aquesta indumentària es podria anomenar “proletària”. El cabell que duien les noies era el típic a França després de la Primera Guerra Mundial; a França eren molt més cuidats i pulcres, mentre que el que duia Stepanova era molt proletari.
En el constructivisme les dones tenen un paper molt important. A Rússia s’instal·len unes escoles de disseny contemporànies a la Bauhaus on les dones tindran un paper molt més rellevant que en el seu equivalent alemany. Es dedicaven a “arts menors”, com les arts decoratives, però en aquell moment les arts menors estaven de moda. Aquestes s’havien adaptat a la producció industrial. Perden la seva originalitat i l’aspecte artesà. Aquest nou art tenia una funció utòpica molt important. El nou món s’ha de viure amb unes formes que encara estan per inventar.
Stepanova representava tres nivells de modernitat: una dona, que dissenyava roba i, a més, roba esportiva. Al segle XIX les dones no dissenyaven roba, només cosien.
Va dissenyar per al seu home una granota de treball on en el disseny original veiem les idees d’ordre, organització, harmonia, geometria... S’aplica a la idea de proletari modern. Rodchenko era un fotògraf i destaca per les seves fotografies de saltadors: hi ha contrastos acusats, línies molt definides, la utilització de les diagonals... En aquest aspecte es diferencia de l’estaticisme dels estils de l’època. Fa servir punts de vida insòlits (picats o contra-picats / de baix a dalt o de dalt a baix). El tema és l’home que vola. També va fer cartells, on el constructivisme va tenir un impacte important. Normalment els il·lustradors eren els que realitzaven cartells i només tenim unes poques excepcions. Aquest és el gran moment del cartell i entrarà amb simbiosi amb la producció dels artistes. En els cartells de Rodchenko destaca la diagonal per generar acció i moviment, en aquest cas per donar efecte de veu. També veiem com es geometritza la lletra. Es combina un llenguatge bidimensional amb un llenguatge figuratiu a la vista però tecnificat, és a dir, la fotografia. El fotomuntatge és una variant del mosaic que, per primera vegada, té una utilitat real. El més conegut és el de la dona que crida Llibres!, quelcom molt renovador ja que la protagonista és una dona, no un home i que, a més, té una indumentària camperola (no sembla ni de lluny una erudita.
Un dels exemples d’arquitectura constructivista era el projecte de la Torre Tatlin que havia de ser un homenatge a la Tercera Internacional que mai va arribar a ser construït. Havia de tenir 300 metres d’alçada i ubicar-se a Sant Peterburg. Tenia una gran quantitat de línies diagonals i estava inspirada en la Torre de Babel. Dins havia de tenir diferents cossos geomètrics funcionals que havien de ser sales de conferències. L’inferior era un cub, el central un prisma triangular i el superior un cilindre. El Lissitzki va ser l’encarregat d’unir el constructivisme amb les avantguardes centreeuropees com ara la Bauhaus.
Feia una mena d’espais on pensava abstraccions que no tenien marc. Són experiments conceptuals. El cartell Golpead a los blancos con la cuña roja era un cartell de guerra que tenia intenció de provocar i despertar un sentiment de violència en l’espectador. Amb el llenguatge geomètric volia explicar alguna cosa: l’exèrcit vermell trenca les defenses de l’exèrcit blanc i el venç. Les lletres també formen part d’aquest conjunt geomètric.
o La Bauhaus a Alemanya Era una escola d’arts aplicades i arquitectura que es funda a Alemanya al 1919, on ja hi havia una experiència prèvia de una sèries de institucions que volien modernitzar la producció de la indústria alemanya per fer-la competitiva. Està relacionada no només amb l’avantguarda, sinó també amb la política econòmica del moment, ja que intentava competir amb l’economia anglesa i nord-americana. Hi ha una consciència de la importància del disseny, que cada cop era més racional i més funcional. En aquesta línia va sorgir la Deutscher Werkbund, una associació d’arquitectes. Destaca l’aportació de Peter Belrens, qui va fer diversos cartells per l’empresa AEG. Belrens va ser el mestre del primer director de la Bauhaus (1919), W. Gropius, i de Le Corbusier. La Bauhaus va ser tancada al 1933 amb l’auge del nazisme. Als últims anys, Mies van der Rohe va intentar mantenir-la viva tot treballant per Hitler. Amb la fi de la Segona Guerra Mundial es faran dues versions de l’antiga Bauhaus: una a els EEUU i una altra a Alemanya finançada pels diners del Pla Marshall i dirigida per un antic alumne de la Bauhaus: serà la ULM.
Era una escola de disseny industrial molt relacionada amb l’esperit de la Bauhaus. Aquest dissenyadors comencen a dissenyar per empreses, en concret una d’electrodomèstics, Braun. V renovar per complet el disseny dels seus electrodomèstics gràcies a les idees que provenien de la influència de la Bauhaus. Dieter Rams va ser el cap de dissenys de la Braun. La Braun és la Bauhaus feta electrodomèstics, tot i que actualment hagi canviat el seu disseny. Per Rams, el disseny havia de ser pur, net i funcional.
Peter Behrens era un dissenyador modern: dissenyava qualsevol cosa com ara edificis, productes, marques, cartells... Veiem en la fàbrica de turbines de l’AEG un dels primers murs buidats dissenyat per Behrens. Per una banda veiem la paret convertida en una finestra i per l’altra, en les cantonades veiem unes estructures molt potents. També veiem un frontó on s’hi ubica el logo de la marca. Això és una represa del classicisme en unes estructures totalment noves. El logo que Behrens farà per l’empresa són molt clàssiques, romanes. Té un caire molt geomètric. Una mateixa persona fa els envasos, el logotip i les infraestructures.
Gropius, el seu deixeble, al 1911 farà un edifici per a la fàbrica Fagus. El model de l’arquitectura moderna ja no és un palau o una església, sinó que és la fàbrica. Quan dissenyi l’escola de la Bauhaus la presentarà com una fàbrica i farà servir el mateix llenguatge. És l’edifici que millor representa al segle XX. Porta a l’extrem la idea del buidat del mur, que dóna sensació de desmaterialització. L’arquitectura deixa de ser consistent. Monumentalitzarà l’entrada i posarà un rellotge, quelcom que estava dedicat només a les esglésies. El que més destaca dels seus edificis és que les cantonades estan buides. En això es diferencia amb Behrens, els qual aplicava la idea de la indústria del segle XIX: la indústria és pesada i sòlida. També trobem un dels elements principals de la seva arquitectura, la teulada plana. La forma geomètrica, gràcies a això, es trona molt més neta.
La Bauhaus neix al 1919, després dels horrors de la Primera Guerra Mundial. Tot l’edifici ja no busca la simetria. Les entrades ja no són retòriques, sinó que més aviat són petites. Les jerarquies s’han perdut. Veiem, de nou, les cantonades buides. Respon només a necessitats funcionals de utilització dels espais.
Hi ha una voluntat de crear objectes d’art o funcionals per l’home nou; ja no tenen res a veure amb el passat. No hi ha primitivisme, sinó que és una funció entre l’art i la màquina. A la Bauhaus apareixeran els primers mobles metàl·lics creats per Marcel Breuer. La idea és susceptible a que sigui reproduït en massa i a través d’un procés industrial. Eren molt del gust dels homes moderns i acabarà poblant els edificis de les companyies dels EEUU.
...